3. El llac d’Aral antigament anomenat mar d’Aral , és un mar interior endorreica
de l’Àsia Central, també considerat un llac d’aigua salada.
Amb unes dimensions de 27.000 km² i es troba situat entre el Karakalpakstan
i les regions de Kizilòrdia i Aktubinsk del Kazakhstan al nord.
4. La depressió del mar d’Aral va ser originada com a conseqüència del plegament de
l’escorça terrestre al Pliocè tardà.
Al 1918, Rússia va decidir que els dos rius que alimentaven el mar d’Aral havien de ser
desviats per intentar regar el desert i les collites d’arròs, melons, cereals i cotó.
Des dels anys 30, la antiga Unió Soviètica va començar a construir canals per desviar
l’aigua i destinar-la als camps de cotó.
Als anys 60, es desviaven cada any entre 25 i 50 quilòmetres cúbics d’aigua pels cultius,
per tant el caudal va començar a disminuir.
5. Com a resultat de la constant desviació de l’aigua i l’evaporació, al 1990 el mar
d’Aral és va dividir en dos: el Mar d’Aral del Nord i el Mar d’Aral del Sud.
En algunes zones del Mar, la seva salinitat va arribar als 98 grams per litre a
l’any 2001, i la que va ser una important indústria pesquera es va destruir quan
van morir els peixos, la flora i les diferents espècies del mar.
La contaminació també va influir en el mar d’Aral.
El mal material utilitzat per la construcció de canals va provocar unes
esquerdes per les quals es perdien entre un 35 i 70 per cent d’aigua.
La pèrdua de l’aigua de les terres cultivades va formar llacs artificials
contaminats amb pesticides i fertilitzants. I avui dia aquests llacs continuen
creixent.
6. A causa de la contaminació, poden sorgir malalties com la hepatitis, diferents
tipus de càncers i augment de d'artritis i la bronquitis.
Avui dia el mar d’Aral ocupa només la meitat del que ocupava.
7. Una de les possibles solucions, encara que sigui dolenta, és la de desviar rius
siberians com Ob i Irish que desemboquen a l’Àrtic. Per tant, aquest oceà
deixaria de rebre aigües més fredes i canviaria la temperatura i la salinitat.
També existeix la possibilitat de transportar 73 quilòmetres cúbics d’aigua
anuals al Mar d’Aral durant 20 anys, amb el que es tornaria la seva altura de
1960.
De moment la que s’està aplicant amb la que s’ha aconseguit no ampliar el
problema es substituir conreus que necessiten grans quantitats d’aigua amb
conreus que no les necessiten.
8. D’aquest treball hem extret la conclusió que les accions humanes ens acaben
perjudicant, com els hi ha passat als pagesos que utilitzen pesticides.
I nosaltres som els que ens hem d’encarregar de solucionar aquests problemes
que hem generat.
Per altra part no podem lluitar contra els fenòmens naturals com el plegament
de l’escorça.
Aquest treball ens ha resultat molt interessant perquè no ens podíem arribar a
imaginar fins a quin punt els desastres naturals i humans ens afecten de
manera tan directa particularment.
