1. EL PLANETA BLAU: LA HIDROSFERA
La hidrosfera és el conjunt d'aigües que cobreixen la part corresponent de
superfície terrestre.
La terra, és un astre aquàtic. Tres quartes part del planeta és formen per
l’aigua dels oceans. També hi existeix l’aigua dels llacs, els rius,
l’atmosfera i la que contenen els éssers vius a les cèl·lules. Es pot dir que
els organismes som literalment bosses d’aigua. La hidrosfera és la capa de
2700 metres d’altura que es formaria si tota l’aigua s’estengués
uniformement per la superfície de la Terra.
Si omplíssim un bidó de 100 litres, l’aigua dolça disponible per al nostre
consum- sumant aigües mediterrànies, rius i llacs- no arribaria a omplir una
ampolla d’un litre. La dels llacs i rius no ompliria ni una copa de licor. El
llac que més aigua conté és el Baikal(Sibèria), que en conté uns 25 000
quilòmetres cúbics.
No tota l’aigua és utilitzable. La dels oceans només després d’un procés de
dessalinització, amb un alt cost.
També cal considerar el temps de residència(temps mitjà que una quantitat
d’aigua determinada roman a un compartiment de la hidrosfera): una
molècula pot romandre atrapada milions d’anys.
Els humans sempre hem intentat residir a les proximitats dels grans rius o
grans llacs, on l’aigua és fàcil d’extreure i abundant. L’atmosfera conté uns
12000 quilòmetres cúbics d’aigua.
L’atmosfera pot considerar- se un oceà gasós que cobreix la superfície
terrestre. Perquè l’aigua circuli ha de passar per aquesta.
La biosfera també intervé en el transport. “La presència de boscos fa que
plogui més”. Això només és veritat si ho plantegem a la inversa.
El cicle hidrològic són els processos de transport pels quals uns 40000 km
cúbics d’aigua es mobilitzen anualment entre oceans i continents. L’única
via de sortida dels oceans és l’evaporació. L’energia solar, mobilitza
l’aigua cap a l’atmosfera fins que aquesta precipita. El vapor es concentra
als núvols i forma gotes que poden surar en l’atmosfera. La pluja, neu o
calamarsa cauen en quantitats que omplen els rius i espais buits de les
roques. Al cap de l’any les precipitacions globals s’equilibren amb
l’evaporació. Els rius s’encarreguen de compensar el dèficit hídric que
produeix el fet que l’evaporació superi la precipitació als oceans.