Des dels ibers fins als nostres dies, milers i milers de persones hem nascut, crescut i mort a la vora del tram final de l...
El riu ens ha donat, durant segles, un continu subministre de recursos Aigua per a beure, rentar-nos, cuinar.  Pesca, cace...
<ul><li>Som de les Terres de l’Ebre. </li></ul><ul><li>Concretament de  </li></ul><ul><li>Roquetes, ciutat del Baix  </li>...
<ul><li>Per què l’ Ebre ha estat un riu fort, més fort que la  </li></ul><ul><li>mar que l’acull i per això ha imposat la ...
<ul><li>La capital de la comarca és Tortosa, situada  a  </li></ul><ul><li>43 km. de la desembocadura del riu. </li></ul><...
<ul><li>La ruta comercial medieval de l’ Ebre, que anava de  </li></ul><ul><li>Tudela a Tortosa, incloïa també els afluent...
<ul><li>El transport del blat es  </li></ul><ul><li>feia els mesos de tardor- </li></ul><ul><li>hivern mentre que la  </li...
<ul><li>Productes tèxtils arribats </li></ul><ul><li>de Flandes i el nord de  </li></ul><ul><li>França, així com productes...
<ul><li>Un altre dels negocis que  </li></ul><ul><li>proporcionava el riu era el  </li></ul><ul><li>cobrament del pas: per...
<ul><li>El corrent de l’Ebre feia funcionar  </li></ul><ul><li>els molins fariners que es construïen  </li></ul><ul><li>a ...
Al llarg de la història els principals edificis tortosins han estat de cara al riu. L.activitat comercial es duia a terme ...
<ul><li>La dificultat de passar  </li></ul><ul><li>l’Ebre ha fet de Tortosa  </li></ul><ul><li>un lloc estratègic. El riu ...
<ul><li>El riu ha estat també un espai per a la diversió i els  </li></ul><ul><li>actes solemnes.  </li></ul><ul><li>A l’E...
L’ Ebre ha representat una font de recursos econòmics per als habitants riberencs, derivats dels diferents usos de l’aigua...
<ul><li>Al riu es pescava des de barques o des de les  </li></ul><ul><li>riberes. Les peixeres, construïdes a l’ Edat Mitj...
<ul><li>Ja des dels àrabs, la  </li></ul><ul><li>construcció d’obres  </li></ul><ul><li>d’enginyeria ha permès un  </li></...
EL RIU ÉS UNA SENYAL D’IDENTITAT
Pel riu no només baixa aigua sinó que arrossega, també, els sediments formats per partícules minerals i partícules orgàniq...
<ul><li>A les vores del riu les condicions de sòl fèrtil, aigua  </li></ul><ul><li>abundant, i una certa humitat  </li></u...
Si analitzem una gota d’aigua del riu veiem que hi ha moltes més coses que aigua.  Moltes de les substàncies que porta dis...
<ul><li>Cal conservar les vores dels nostres rius i el  </li></ul><ul><li>bosc de ribera ja que actuen com a  </li></ul><u...
<ul><li>La manca de sediments  </li></ul><ul><li>ocasionada per la  </li></ul><ul><li>construcció  </li></ul><ul><li>d’emb...
LA LLUITA   <ul><li>L’any 2000 començà la lluita per defensar el  </li></ul><ul><li>territori. </li></ul><ul><li>Altres re...
NO N’ ESTEM D’ACORD...
Els raonaments Diuen que a l’ Ebre li sobra l’aigua Diuen que l’aigua que va al mar es perd Diuen que som insolidaris... ....
...per què no coneixen la nostra realitat US CONVIDEM DES D’ARA A CONÈIXER- NOS...
JOVENS DE LA CONCA DE L’EBRE  AJUDEU-NOS A DEFENSAR EL RIU DELS ABUSOS!!!   ALUMNES I PROFESSORS DE L’ IES ROQUETES PARTIC...
CONSERVEM L’ EBRE VIU!!!   Alumnat: Nati Audí  Marcel Balastegui  Efrem del Valle Jordi Chavarria  Florín Ciuperca Jordi G...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Ebre

1,401 views

Published on

Treball alumnes 2n IES Roquetes

Published in: Business, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,401
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
98
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Ebre

  1. 1. Des dels ibers fins als nostres dies, milers i milers de persones hem nascut, crescut i mort a la vora del tram final de l’ Ebre. LO RIU ES VIDA
  2. 2. El riu ens ha donat, durant segles, un continu subministre de recursos Aigua per a beure, rentar-nos, cuinar. Pesca, cacera i fruits per alimentar-nos. Terra fèrtil i aigua per a regar i cultivar. Energia per a moure molins i turbines. Una via de comunicació per a navegar i comerciar Un lloc per gaudir i festejar...
  3. 3. <ul><li>Som de les Terres de l’Ebre. </li></ul><ul><li>Concretament de </li></ul><ul><li>Roquetes, ciutat del Baix </li></ul><ul><li>Ebre, la darrera comarca </li></ul><ul><li>que rega el riu abans de </li></ul><ul><li>trobar-se amb la </li></ul><ul><li>Mediterrània, la mar amb </li></ul><ul><li>la qual ha mantingut un </li></ul><ul><li>pols durant mil·lennis... </li></ul>LES TERRES DE L’EBRE
  4. 4. <ul><li>Per què l’ Ebre ha estat un riu fort, més fort que la </li></ul><ul><li>mar que l’acull i per això ha imposat la seva </li></ul><ul><li>voluntat, i ha generat un delta, del qual la meitat </li></ul><ul><li>esquerra correspon al Baix Ebre. </li></ul><ul><li>E l delta de l’ Ebre, té actualment una extensió </li></ul><ul><li>emergida de 320 Km 2 , i ha fet avançar la </li></ul><ul><li>desembocadura uns 25 quilòmetres dins del mar… </li></ul>EL POLS DEL RIU
  5. 5. <ul><li>La capital de la comarca és Tortosa, situada a </li></ul><ul><li>43 km. de la desembocadura del riu. </li></ul><ul><li>L’Ebre ha condicionat la vida del tortosins i la forma de </li></ul><ul><li>la ciutat, ja que Tortosa naix i creix al llarg del riu.. </li></ul><ul><li>L’aprofitament del riu va provocar el sorgiment de </li></ul><ul><li>diversos oficis a l’antiga ciutat: llaguters, barquers, </li></ul><ul><li>pescadors, mestres d’aixa, calafaters, canyissers, soguers, </li></ul><ul><li>terrissers... </li></ul>TORTOSA CAPITAL BIMIL·LENÀRIA
  6. 6. <ul><li>La ruta comercial medieval de l’ Ebre, que anava de </li></ul><ul><li>Tudela a Tortosa, incloïa també els afluents </li></ul><ul><li>navegables del riu, com el Segre. </li></ul><ul><li>Des del segle XII el riu fou </li></ul><ul><li>la via més important per al </li></ul><ul><li>transport de les exportacions </li></ul><ul><li>aragoneses: cereals, llana, </li></ul><ul><li>cera, vi i oli. Per la seua </li></ul><ul><li>banda, Aragó importava </li></ul><ul><li>productes manufacturats, panys , espècies , tints i </li></ul><ul><li>productes d·origen oriental. </li></ul>COMERÇ AMB L’ ARAGÓ
  7. 7. <ul><li>El transport del blat es </li></ul><ul><li>feia els mesos de tardor- </li></ul><ul><li>hivern mentre que la </li></ul><ul><li>llana era el tràfec </li></ul><ul><li>comercial de primavera- </li></ul><ul><li>estiu. A l’ agost i el </li></ul><ul><li>setembre la navegació pel </li></ul><ul><li>riu restava paralitzada a </li></ul><ul><li>causa de la manca de cabals. </li></ul>El transport s’ efectuava amb els llaguts o llaüts, naus de poc calat adaptats a les característiques del riu que aprofitaven el corrent del riu i, quan es remuntava s’ havia de sirgar. ELS LLAGUTS
  8. 8. <ul><li>Productes tèxtils arribats </li></ul><ul><li>de Flandes i el nord de </li></ul><ul><li>França, així com productes </li></ul><ul><li>del país (armes, pells, </li></ul><ul><li>ganivets, carn, oli, mel...) </li></ul><ul><li>s·exportaven cap al nord </li></ul><ul><li>d.Àfrica, vorejant el litoral </li></ul><ul><li>i fent escala en ports com el deTortosa. </li></ul>EL PORT DE TORTOSA El port de Tortosa en esta època tingué, una intensa comunicació, mitjançant el comerç de cabotatge, amb els ports peninsulars de França, Itàlia i Sicília.
  9. 9. <ul><li>Un altre dels negocis que </li></ul><ul><li>proporcionava el riu era el </li></ul><ul><li>cobrament del pas: per </li></ul><ul><li>travessar-lo o per circular </li></ul><ul><li>per ell. </li></ul><ul><li>Es pagava peatge per creuar </li></ul><ul><li>el riu pel pont de barques i es </li></ul><ul><li>cobrava un impost anomenat </li></ul><ul><li>lleuda pel pas de les </li></ul><ul><li>mercaderies per la ciutat. </li></ul>EL PONT DE BARQUES
  10. 10. <ul><li>El corrent de l’Ebre feia funcionar </li></ul><ul><li>els molins fariners que es construïen </li></ul><ul><li>a la vora del riu o flotants, que eren </li></ul><ul><li>muntats sobre barques i lligats a la </li></ul><ul><li>riba. </li></ul><ul><li>Una altra de les indústries que generà </li></ul><ul><li>el riu i la riquesa de fusta de les </li></ul><ul><li>muntanyes va ser la fabricació de </li></ul><ul><li>vaixells. </li></ul>Les primeres drassanes islàmiques se situaven a l’ actual barri de Remolins i estaven protegides amb muralles i torres, després es traslladaren al camp dels Titets (actual Parc) i a la Casota (barri de Ferreries). MOLINS I DRASSANES
  11. 11. Al llarg de la història els principals edificis tortosins han estat de cara al riu. L.activitat comercial es duia a terme en els carrers propers al pont. Allí es trobaven també l.Ajuntament i les presons. Amb la pèrdua d’ importància del riu, el nucli comercial i els centres de govern de la ciutat es desplacen. EL RIU I LA FAÇANA FLUVIAL
  12. 12. <ul><li>La dificultat de passar </li></ul><ul><li>l’Ebre ha fet de Tortosa </li></ul><ul><li>un lloc estratègic. El riu </li></ul><ul><li>va actuar com a frontera </li></ul><ul><li>entre l’ Al-Andalus i el </li></ul><ul><li>món cristià, i ha estat </li></ul><ul><li>escenari de moltes batalles, </li></ul><ul><li>entre elles la que va decidir la sort de la guerra </li></ul><ul><li>civil espanyola. </li></ul>EL RIU FRONTERA
  13. 13. <ul><li>El riu ha estat també un espai per a la diversió i els </li></ul><ul><li>actes solemnes. </li></ul><ul><li>A l’Edat Mitjana i amb </li></ul><ul><li>motiu de l’ arribada </li></ul><ul><li>dels reis a la ciutat, </li></ul><ul><li>el riu i els seus voltants </li></ul><ul><li>s’engalanaven. </li></ul><ul><li>Fins fa pocs anys encara se </li></ul><ul><li>celebraven festes al riu: </li></ul><ul><li>les regates i les cucanyes en són les més </li></ul><ul><li>representatives. </li></ul>RIU I FESTA
  14. 14. L’ Ebre ha representat una font de recursos econòmics per als habitants riberencs, derivats dels diferents usos de l’aigua i la llera: usos agrícoles, industrials, urbans i comercials que han perdurat fins ben avançat el segle passat. Molts dels reptes actuals del territori obeïxen en bona part, al canvi d’ usos del riu que ha representat un trencament tràumàtic de la dinàmica socioeconòmica de la ciutat . FONT DE RECURSOS
  15. 15. <ul><li>Al riu es pescava des de barques o des de les </li></ul><ul><li>riberes. Les peixeres, construïdes a l’ Edat Mitjana, </li></ul><ul><li>eren murs de pedra per a evitar l’erosió del </li></ul><ul><li>corrent. </li></ul><ul><li>L’ estancament de l’aigua </li></ul><ul><li>les va fer un lloc idoni per </li></ul><ul><li>a la pesca. Es pescaven </li></ul><ul><li>sabogues i barbs … </li></ul>LA PESCA; SABOGUES I BARBS Barraca del DELTA
  16. 16. <ul><li>Ja des dels àrabs, la </li></ul><ul><li>construcció d’obres </li></ul><ul><li>d’enginyeria ha permès un </li></ul><ul><li>millor aprofitament de </li></ul><ul><li>l’aigua. </li></ul><ul><li>L’assut de Xerta, d’on surten </li></ul><ul><li>els canals de la dreta i </li></ul><ul><li>l’esquerra de l’Ebre, és el </li></ul><ul><li>principi d’una xarxa de sèquies que permeten regar </li></ul><ul><li>i cultivar les terres situades més enllà de les riberes </li></ul><ul><li>del riu. </li></ul>L’ASSUT
  17. 17. EL RIU ÉS UNA SENYAL D’IDENTITAT
  18. 18. Pel riu no només baixa aigua sinó que arrossega, també, els sediments formats per partícules minerals i partícules orgàniques. Fins a la regulació del cabal amb els embassaments, el riu era capaç de transportar i sedimentar graves, arenes, argiles i fangs. Aigua i fang conformen la dinàmica fluvial. Els efectes de la vitalitat del riu els podem observar en la formació de meandres, platges fluvials i l’extensa plana del delta de l’Ebre. DINÀMICA FLUVIAL
  19. 19. <ul><li>A les vores del riu les condicions de sòl fèrtil, aigua </li></ul><ul><li>abundant, i una certa humitat </li></ul><ul><li>ambiental han fet que trobem </li></ul><ul><li>una densa vegetació formada </li></ul><ul><li>per arbres, arbustos i lianes, </li></ul><ul><li>dominada per arbres caducifolis </li></ul><ul><li>de fulla ampla que són estranys </li></ul><ul><li>en el nostre món mediterrani. </li></ul>EL BOSC DE RIBERA És el bosc de ribera o bosc en galeria, formació vegetal que apareix només en els braços de riu estrets associats a algunes illes.
  20. 20. Si analitzem una gota d’aigua del riu veiem que hi ha moltes més coses que aigua. Moltes de les substàncies que porta dissoltes o en suspensió són necessàries per al desenvolupament d’animals i plantes . AIGUA I NUTRIENTS
  21. 21. <ul><li>Cal conservar les vores dels nostres rius i el </li></ul><ul><li>bosc de ribera ja que actuen com a </li></ul><ul><li>passadissos biològics que connecten </li></ul><ul><li>diferents territoris i permeten la circulació </li></ul><ul><li>de les espècies aquàtiques i terrestres. Hem </li></ul><ul><li>de veure els nostres rius com alguna cosa més </li></ul><ul><li>que «conductes d’aigua» a punt per a ser </li></ul><ul><li>consumida. </li></ul>EL RIU ECOSISTEMA
  22. 22. <ul><li>La manca de sediments </li></ul><ul><li>ocasionada per la </li></ul><ul><li>construcció </li></ul><ul><li>d’embassaments i </li></ul><ul><li>l’extracció de cabals, és la </li></ul><ul><li>causa de l’actual regressió </li></ul><ul><li>del front deltaic i </li></ul><ul><li>l’ enfonsament progressiu </li></ul><ul><li>de la plana. </li></ul>PROBLEMÀTICA L’ ENCANYSSADA UNA GRAN PRADERA SUBMERGIDA On hi macròfits, plantes que creixen a l’estiu i floreixen en superfície a la tardor. Aquestes plantes es troben a la base de la cadena alimentària i proporcionen aliment i refugi a un gran nombre d’espècies d’invertebrats, peixos, ocells... 
  23. 23. LA LLUITA <ul><li>L’any 2000 començà la lluita per defensar el </li></ul><ul><li>territori. </li></ul><ul><li>Altres regions veïnes que estan </li></ul><ul><li>experimentant forts creixements agrícoles, </li></ul><ul><li>urbanístics, industrials i de població, </li></ul><ul><li>reclamen transvasaments d’aigua de l’Ebre </li></ul><ul><li>a altres conques. </li></ul>
  24. 24. NO N’ ESTEM D’ACORD...
  25. 25. Els raonaments Diuen que a l’ Ebre li sobra l’aigua Diuen que l’aigua que va al mar es perd Diuen que som insolidaris... ...NO SABEN EL QUE DIUEN
  26. 26. ...per què no coneixen la nostra realitat US CONVIDEM DES D’ARA A CONÈIXER- NOS...
  27. 27. JOVENS DE LA CONCA DE L’EBRE AJUDEU-NOS A DEFENSAR EL RIU DELS ABUSOS!!! ALUMNES I PROFESSORS DE L’ IES ROQUETES PARTICIPANTS EN EL FORO JOVE. ZARAGOZA 2008
  28. 28. CONSERVEM L’ EBRE VIU!!! Alumnat: Nati Audí Marcel Balastegui Efrem del Valle Jordi Chavarria Florín Ciuperca Jordi Gavaldà Eric Quevedo Mercè Lamarca Edison Saltos Anna Vizcarro Professorat: Vicky Carles; IES Roquetes Font documental: Oscar Cid. Camp d’Aprenentage del Delta

×