Pràctica 4 d'historiografia

1. Història del mite
Ana López Calero

2. Índex
• Introducció
• Què és el mite?
• L’inici dels mites
• Els mites segons els filòsofs clàssics
• El mite de l’època moderna
• El mite com a ciència
• La contemporaneïtat del mite
• Conclusió
• Bibliografia

3. Introducció
• En aquest Power Point, s’intentarà veure quina relació a tingut el mite al llarg
de la història, des de els seus inicis a l’època clàssica, fins a l’actualitat.
• La motivació per escollir aquest tema es deguda a la relació que té el mite
amb el meu Treball de Fi de Grau, on es parlarà del mite, en diferents àmbits
de la història.

4. QUÈ ÉS EL MITE?
• El mite és un relat tradicional
amb l’objectiu d’explicar un fet,
mitjançant essers sobrenaturals
o extraordinaris, com deus,
monstres….
• També pot ser un registre
històric del passat.

5. L’inici dels mites
• Homer no va diferenciar entre mytohs y lógos utilitza el mite com a paraula
argumentaria, fent referencia a la saviesa.
• Hesíodo divideix els dos termes:
• Logos, és una història fiable amb un discurs argumentari
• Mythos, és la història fabulosa, on apareixen tot tipus de personatges imaginaris.

6. Els mites segons els filòsofs clàssics
Plató
Aristòtil
No vol relacionar les faules
per nens amb els mites. El
mite forma part de la poíésis.
Atribueix parentesc amb
l’especulació filosòfica

7. El mite de l’època moderna
• A l’època moderna es té interès per la
mitologia antiga, ja que es reconeix el
valor poètic de les seves expressions
representacions de les creences
religioses del paganisme.

8. El mite com a ciència
F.M Müller
El mite neix del fruit d’un error
lingüístic, com a conseqüència
d’una deficiència original del
llenguatge.
El llenguatge es converteix en un
instrument d’un buidament del
mite, per portar-lo a un
naturalisme religiós.

9. La contemporaneïtat del mite
• A partir del segle XVIII, el mite té diferents branques a la ciència, de forma
complementaria o divergent.
• El mite s’ha d’estudiar segons el seu àmbit, el seu vincle amb el llenguatge i el
món simbòlic al que pertany.
• El problema del mite apareix quan s’ha de determinar la veritat que porta.
• El llenguatge simbòlic del mite té un pensament reflexiu, però ha de
mantenir viva la veritat que guarda el seu simbolisme.

10. Conclusió
• Com a conclusió final, podem veure com al llarg de la història, el terme
“mite” ha anat variant molt, ja que té unes connotacions variables segons qui
parli.
• Tot i així, s’ha de tenir clar que, actualment, no es pot tenir present que el
mite ens expliqui una realitat absoluta, sinó que té branques, les quals són
fictícies.

11. Bibliografia i webgrafia
• AMSTRONG, Karen, Breve Historia del Mito, Salamandra. 2005
• http://www.mercaba.org/DicTB/M/mito.htm
• http://www.uv.es/~japastor/mitos/a2-2.htm