Revista de l'AMPA de l'Escola Joan Miró. Juny 2019

1. Núm. 73 | Juny 2019 | AMPA de l’escola Joan Miró | Barcelona

2. 2
5 anys de projecte AMPA! Un balanç
A l’estiu del 2014, quan el curs escolar ja havia fina-
litzat, ens comencem a reunir a l’espai de Germanetes
unes quantes famílies de diferents cursos de l’escola, des
d’infantil fins a primària, per elaborar el projecte AMPA
dels següents 4 anys. Encara recordo aquells vespres
d’estiu a l’aire lliure!
Durant aquests anys hem treballat a partir de dos grans
àmbits: el suport a la gestió dels serveis de l’escola,
(serveis del temps del migdia) i els projectes i activitats.
Des del primer dia hem tingut clar que l’objectiu principal
era que les famílies de l’escola incorporessin la idea de
formar part de la comunitat educativa, i potser
encara més, sentir-se comunitat eductiva,
i s’impliquessin en els projectes i ac-
tivitats de l’AMPA per contribuir,
transformar i millorar en clau
col·lectiva i comunitària. Un
altre eix de treball han es-
tat les relacions amb l’es-
cola, que vam entendre
sempre des d’un punt
de vista col·laboratiu i
d’enriquiment mutu.
La primera acció
realitzada va ser la
posada en marxa de
les comissions, que
han permès establir
una nova forma de
funcionament horit-
zontal, implicant a totes
les famílies en la presa de
decisions.
Les assamblees mensuals s’han
configurat com l’espai de presa de
decisions. Cada mes, les representants
de les famílies dels cursos s’han informat,
han debatut i han presentat propostes. Volem aprofitar
aquest espai per remarcar la gran tasca de les coordina-
dores del grup de delegades de curs, l’Olga i la Núria,
que han treballat de forma intensa i constant per fer
fluir la comunicació des de la coordinació a les classes,
i des de les classes a la coordinació. Crec que aquesta
forma de funcionar, que ha potenciat la iniciativa des
de la coordinació, és un dels valors destacats del model
d’AMPA d’aquests darrers anys.
Quan es tracta de coordinar a partir del consens i de la
mediació, sempre apareixen moments crítics i complicats.
Esperem haver-los abordats de la millor manera, conscients
dels errors comesos i sempre amb moltes ganes de millorar.
En relació als projectes, no podem deixar de parlar de la
incorporació de la perspectiva dels gèneres i del projecte
pati. Durant 3 anys (gairebé 4) les famílies, l’escola i l’equip
del migdia hem treballat de manera cooperativa. Els tallers a les
aules, la formació de les mestres i les dinàmiques participatives
amb la comissió pati ens han permès avançar en la coeducació,
les relacions de gènere i diversitat, i ens han ajudat a tenir uns
espais de joc transformats per reduir aquestes desigualtats.
Volem donar les gràcies a Fil a l’agulla i Co-educacció per
haver-nos guiat i acompanyat en aquest procés.
Totes les comissions han treballat molt i amb iniciatives molt
xules. La comissió de festes ha estat sempre activa per orga-
nitzar, impulsar i dinamitzar moments de trobades a l’escola
i al barri, amb el suport dels grups d’animació de l’escola, la
Mama’s Band The Cool i la super banda Joan Mi-
Rock. I la construcció dels nous capgrossos
... quina feinada i quin art!
La intensitat de treball de la co-
missió de menjador és indis-
cutible, tal i com es desprèn
del balanç que fa de la
feina feta durant aquests
anys en aquest mateix
número del Miroscopi.
I de la comissió de comu-
nicació... què us n’hem
de dir! La comissió efici-
ent per excel·lència, que
durant aquests anys ha
modificat radicalment els
canals de comunicació
amb les famílies, tot cons-
truint i dissenyant la nova
web (Gerard! Quin professio-
nal!) i creant el butlletí com eina
principal de comunicació, més àgil
i amb un format més atractiu.
Ihaarribatelmomentdesaludar-nosipassar
el relleu: el canvi és bo i porta aire fresc, passió i
ganes de tirar-ho tot endavant.
Gràcies a totes i tots per haver-hi estat, a les bones i a les
dolentes. Les que encara sou a l’escola i les que ja n’heu
marxat: Alberto, Olga, Lilianne, Carmen, Barbara, Marta,
Ivonne, Rosa Mari, Cris, Norma, Núria, Guille, Marcela, Nad-
jet, David, Albert, Gerard, Javi, les Anna’s, Esther, Pilar, els
equips del Miroscopi de tots aquests anys... i perdoneu si
ens deixem algun nom!
Ha estat un viatge emocionant que no oblidarem mai. Visca
el Joan Miró! Visca la nostra AMPA! I sempre a créixer,
millorar i transformar!
Laura Porzio, de la Junta de l’AMPA

3. 3
3
Residu Zero
Ens han acostumat a fer servir el plàstic pertot, però si
hi pensem una mica, ens adonarem que en la majoria
de casos el seu ús és innecessari.
En aquesta petita secció, voldriem recollir quines són les
vostres estratègies a l’hora de reduïr els residus plàstics.
Teniu algun truc especial? com ho feu per revertir els
hàbits generats per tants anys de consum despreocupat
de plàstic? Feu-nos-ho saber i ho publicarem.
Estratègia 1: Fruita i verdura
• Al carro que feu servir per anar a comprar, du-
gueu-hi sempre bosses de tela. (les donen a tot
arreu. Segur que en teniu, com a mínim, un parell).
• Un cop al súper, aneu triant les vostres fruites i
verdures i enlloc d’anar agafant bosses, ho poseu
directament al carretó. Ho peseu directament a la
balança i aneu enganxat els adhesius a les bosses de
roba, de manera que a la caixa siguin fàcils d’escan-
nejar (no us posaran cap problema, ho hem provat
en viversos establiments i hi estan més acostumats
del que ens pensem). A les fruiteries clàssiques,
tampoc no ens hem trobat cap resistència a pe-
sar-nos els productes directament a la balança, al
cap i a la fi, és com s’ha fet tota la vida.
• Quan arribeu a casa, disfruteu del moment de guar-
dar la vostra compra, sense fer una petita muntanya
de bosses estripades sobre el marbre.
NOVA SECCIÓ!

4. 4
Encara recordo la tarda en què, mentre esperàvem els
nens a la porta de l’escola, se’m va acostar el Jordi Mur-
tra i em va preguntar: «Vols fer-te càrrec del Miroscopi?».
I jo, tal com hauria fet l’Emma dels entranyables Plats
Bruts, vaig respondre: «Ah, vale!»
El que no sabia era el que realment m’estava dient. Això ho
vaig descobrir més tard, en el que va ser la darrera reunió
de l’equip del Miroscopi fins al 2010. Tot l’equip plegava i
em passaven el relleu. Fitxers, carpetes, contactes... però,
ho havia de fer sola? Vaig haver de despertar l’alegria de
buscar algú més per tirar-ho endavant. No és projecte per
a una persona. Les veus van córrer i, abans que jo fes cap
moviment, em van trucar a la porta unes ànimes caritatives
que s’havien assabentat dels fets. La Maqui Nueno i l’Elena
Floría s’afegien al grup. Ja érem tres.
Poc després, una tarda que estava al parc del Trenet
(quan encara hi havia trenet) vaig veure qui seria la
quarta membre del grup, oi, Norma? Ens coneixíem
de la llar d’infants. Et vaig comentar si volies formar
part de l’equip del Miroscopi. Vas dir que anaves molt
enfeinada, però que podies donar un cop de mà per
corregir els textos, si calia. Un cop vam fer l’equip,
era impossible no implicar-s’hi més, i així va ser, fins a
aquest curs. Tu vas ser la darrera a plegar.
Les reunions les fèiem a casa, acompanyades d’una cerve-
seta, de vegades un gintònic, coca-cola per la Maqui? Uns
cacauets... I parlàvem i parlàvem entre bromes i rialles... La
primera trobada va ser llarga perquè vam voler definir una
estructura fixa per la revista. Donar-li un aire més formal,
que s’hi reflectís el que vivien els nens i nenes a l’escola i
també temes de l’entorn. Volíem el dins i el fora de l’edifici.
Vam crear seccions fixes: L’article, que marcava el tema de la
revista; Fem barri, un petit escrit sobre la història del nostre
barri; Breus, petits esquitxos de les activitats viscudes a
l’escola; L’entrevista; Canal obert...
Després tot va ser més senzill: tria de tema i cerca de per-
sones a qui perseguir. També vam aconseguir ampliar la
plantilla amb la incorporació del Sergi Hernández, l’Ester
Sánchez i la Montserrat Pibernat.
Seguíem rient. Érem poquets, però intentàvem que s’hi
impliqués gent diferent a cada número. La revista és de
l’AMPA i per tant, miràvem de buscar col·laboracions fora
de l’equip de redacció. Cada cop que decidíem tema i co-
mençàvem a organitzar el següent número, repassàvem
quines famílies podrien escriure al Miroscopi i així anar
fent-la més nostra, més de tots.
Fins que t’adones que ja has fet la feina que havies de
fer, i que ara has de ser tu qui passi el relleu. I així va
arribar el nou equip.
Hi ha hagut èpoques que hem patit pel Miroscopi, que ens
hem quedat molt poquetes a l’equip i semblava que no
podríem tirar endavant. Però sempre s’ha remuntat i ara
mateix el nou equip del Miroscopi és més fort i més viu que
mai. Així que podem passar el relleu tranquil·lament.
Relleu al Miroscopi!

5. 5
Es tracta d’això. D’estar-hi a gust; cada reunió és una festeta
i quan veus que deixa de ser-ho, és que ha arribat l’hora de
fer un canvi.
La revista és de l’AMPA, de tots, mai un projecte perso-
nal. La pensem en grup i la mantenim viva en grup. Per
aconseguir el grup cal trobar persones que s’hi afegeixin
i la gaudeixin.
Després, quan arribes a l’escola i veus els nens i nenes sortir
amb la revista a la mà, estàs contenta i orgullosa de la tas-
ca. I saps que s’ha de continuar.
Gràcies, equip nou, per haver-nos agafat el relleu!
Norma Brichs i Pilar Rubio
Nova comissió
de convivència
Català
Bones notícies! S’ha creat la Comissió de Convivència de
l’AMPA. L’objectiu d’aquest grup és vetllar pel respecte
en la diferència dels infants a l’escola.
Tots som especials, tots som iguals!
La nova comissió s’ha marcat tres eixos de treball:
• Millorar l’acollida de les famílies nouvingudes.
• Donar suport a les famílies dels alumnes amb necessi-
tats educatives especials.
• Desenvolupar nous projectes de coeducació i educació
emocional a l’escola.
La primera acció ha estat crear un grup de suport mutu
per a les famílies d’infants amb NEE. Però en vindran
moltes més… Estigueu atents!
Castellà
¡Buenas noticias! Se ha constituido la Comisión de Con-
vivencia del AMPA. El objetivo de este grupo es velar por
el respeto en la diferencia de niños y niñas en la escuela.
¡Todos somos especiales, todos somos iguales!
La recién estrenada comisión se ha marcado tres ejes de
trabajo:
•Mejorar la acogida de las familias recién llegadas.
•Apoyar a las familias de los alumnos con necesidades
educativas especiales.
•Desarrollar nuevos proyectos de coeducación y educa-
ción emocional en la escuela.
La primera acción ha sido crear un grupo de apoyo
mutuo para las familias de niños y niñas con NEE. Pero
vendrán muchas más… ¡Permaneced atentos!
Anglés
Good news! The Commission for Conviviality of the
School’s Parents Association (AMPA) has just been
formed. The objective of this commission is to ensure
the respect of the children’s differences in the school.
We are all special, and we are all equal!
The objectives of the recently formed commission are
threefold:
1. Ensure that newly arrived families feel more
welcome in the school community.
2. Give support to families of special needs children
who are at the school.
3. Develop new projects of co-education and
emotional education at the school.
Our first action has been to create a group of mutual
support for families of children with special needs. But
many more will come!...Watch this space!
Xinès
好消息！學校家長協會
（AMPA）
的康復委員會剛剛成
立
。該委員會的目標是確保尊重兒童在學校中的差異。
我們都很特別，我們都是平等的！
最近成立的委員會的目標有三個：
1.確保新來的家庭在學校社區受到歡迎。
2.支持在學校有特殊需要的孩子的家庭。
3.在學校開發新的共同教育和情感教育項目。
我們的第一個行動是為有特殊需要的兒童家庭創建一
組相互支持。但還有更多人會來！......看看這個空間！
Urdu

6. 6
Quan, al setembre, vam conèixer els nostres
nous alumnes de primer, vàrem adonar-nos de la
diversitat de la procedència de les seves famílies.
Vam decidir entre tots que aquest fet podria ser
enriquidor per a tothom i vam adreçar-nos a totes
les famílies demanant la seva col·laboració. Mica
en mica, les famílies van anar responent i han anat
venint a visitar-nos a l’escola per fer-nos conèixer
el seu lloc de naixement.
I aquí va començar el que ha estat, pels dos grups de
nens i nenes de primer, un projecte molt enriquidor
que ens ha tingut ben ocupats durant tot el curs.
A la classe Gegants, la primera a venir va ser la
Soley, mare d’en Tomàs, i ens va parlar d’Islàndia;
l’Angelo, pare del Martí, de Sicília; en Wilfredo, la
Manuela i l’Augusto que són els pares i el germà
d’en Marcos, ens van explicar moltes coses del Perú;
la Selma i la Carla, mare i germana de la Mia, ens
van fer viatjar fins a Mèxic; la família d’en Roger,
l’Hèctor, la Iolanda i la Júlia, van parlar-nos de Ca-
talunya; la Zaira, mare d’en Matteo, ens va apropar
al Brasil; la Yiwei Xu, que és mare del Kaywen, ens
va explicar un munt de coses de la Xina; la Johana,
mare del Diego, ens va donar a conèixer Colombia;
i per acabar la volta al món, recentment hem viatjat
fins a Les Filipines, acompanyats del Rey i la Jessica,
els pares de la Kyrey.
Els Bruixots també han tingut una representació ben
variada del món, ja que hem treballat quatre conti-
nents. Vam començar per Europa: amb la mare de
la Júlia (la Blanca) i el pare del Marcel (en Jordi) vam
viatjar per Catalunya: la Blanca ens va venir a recitar
un poema en català que havia escrit ella, i amb el
Jordi vam conèixer Tremp, la capital del Pallars Jussà.
Després vam conèixer Espanya, a través de la Marta,
la mare de l’Anna, que ens va explicar coses de “Les
Festes de la Buerda”, un municipi aragonès de la pro-
víncia d’Osca; de l’Ana, la mare del Matías, que ens va
explicar com es va construir la ciutat de Terol; i amb
l’Elisa, la mare del Quim, amb qui vam aprendre molt
sobre Màlaga. Vam continuar amb el continent ame-
ricà: amb la Inés, mare de la Zoe, vam fer uns postres
típics de Buenos Aires, “los Alfajores” i vam provar
“el Mate”, mentre que amb la Katia, la mare del
Carlos vam aprendre coses del Perú. Més endavant ens
vam apropar a Àfrica amb el Marcial, el pare del Sergi,
que ens va fer conèixer Guinea Equatorial. Per últim,
del continent asiàtic hem conegut la Xina gràcies a la
Xingjin, la germana del Xingcheng.
Hem après algunes paraules en altres idiomes, hem
escoltat músiques autòctones i hem ballat, hem fet
degustacions de menjars típics i tradicionals, de
fruites, de llaminadures picants, hem tastat begudes
elaborades segons la recepta del país, hem escol-
tat contes i llegendes. Hem conegut les banderes. la
fauna, la flora, el clima, els accidents geogràfics, els
monuments, les tradicions, les festes típiques i també
algunes curiositats.
Conèixer és comprendre i respectar.
Conèixer ens apropa al món i ens convida a estimar i
tenir cura de les persones i del planeta.
Elisenda Isart i Maria Ruiz. Tutores de 1r
de Primària
Famíles del món

7. 7

8. 8
Hora de dir adéu
Escrits de comiat dels alumnes de 6è
Curs 2018/19

9. 9
Jo em dic José i vaig arribar a l’escola a 3r,
ja fa 3 anys. Ara tinc com 13 anys. La meva
primera mestra ha sigut la Marta, a 3r. El meu
millor dia ha sigut quan vaig treure un 10, ja
que l’examen era molt fàcil. El meu primer dia
creia que l’escola era molt avorrida i no jugava
a futbol però ara m’agrada i jugo cada dia a
futbol i és molt divertit.
José Antonio
Jo vaig començar l’escola a P3, com quasi
tothom del nostre curs. No vaig començar
amb gaires amics, però ara tinc alguns amics.
Després a P5 i 1r em vaig trencar el braç,
perquè vaig caure i un altre nen es va caure
sobre el meu braç. Sempre recordaré les coses
dolentes i les coses bones d’estar a l’escola
amb els meus amics i això mai dels mais se
m’oblidarà.
Alexander Argote
Durant tots aquests anys a l’escola, he reco-
llit molts records. He après de tot, de tothom
i dels amics, dels mestres, dels companys, i
no només coses de matèries, sinó a ser millor
persona, a compartir moments, i una de les
coses que he après, és que per molt dolenta
que sigui alguna cosa, no val la pena plorar,
ni enfadar-se. En algun moment o altre tens
algun obstacle, a vegades petit, i a vegades et
fan prendre grans decisions. Però reprimir-se
per això no serveix de res. S’ha de gaudir al
màxim cada moment que passes, perquè cada
moment d’aquests, és únic i inoblidable.
Lia Barrios Massoni
Vaig arribar a l’escola Joan Miró el 10 setem-
bre de 2010 i aquest és el meu últim any.
Quan vaig arribar era un “renacuajo” i ara
sóc dels grans del cole i l’any que ve aniré a
l’institut i seré un altre cop el petit.
Biel Blanco
Jo vaig entrar a l’escola a P3 amb tres anys,
va ser una etapa impressionant. Al pasar a
la primària trobava molt a faltar els racons i
ara ja estic a sisè quasi a punt de marxar de
l’escola. Vull donar les gràcies a tots/es els i les
mestres que he tingut la Jessica , La Núria…
També als meus companys i companyes per
ajudar sempre que ho he necessitat!
Us trobaré molt a faltar!
Maria Bonnin
Hola, em dic Limber i vaig arribar a l’escola
a P4, la veritat és que no recordo si tenia
molts amics durant P4, P5 i 1r. Però ara a 6è
tinc molts amics i estic molt orgullosa d’ells i
elles. La veritat és que aquest pas per l’escola
m’ha passat molt ràpid i mai oblidaré els bons
moments que he passat per l’escola i tampoc
oblidaré als meus amics i amigues.
Limber Burnham
Hola, soc l’Arnau i vaig arribar a l’escola
a P3 i la meva tutora va ser la Carme, em va
caure molt bé. El meu primer amic va ser el
Biel perquè va ser la primera persona amb qui
vaig parlar i poc a poc em vaig anar fent amic
de tothom.
Arnau Canet
Hola, em dic Melissa i vaig arribar a
aquesta escola a P3. El primer dia que vaig
venir a classe no vaig plorar ni res, perquè
tenia moltes ganes de venir a classe. En
aquesta escola porto 9 anys.
La millor professora que he tingut ha sigut
la Jéssica. En aquesta escola he fet moltes
amigues.
Melissa Carreño
Hola, vaig entrar a l’escola a 4t, no tenia
moltes amigues, però ara tinc moltes ami-
gues de 6è Everest. De l’escola Joan Miró
m’enduc molts records, l’escola Joan Miró
és la millor escola de primària. He après
moltes coses: a llegir, a parlar català, caste-
llà i anglès. M’agraden molt les excursions
de l’escola.
Cheng Cheng Yang
Jo, Héctor vaig entrar al Joan miró a
mitjans de setembre del 2010 (a P3) i no
coneixia a ningú, però més endavant vaig
anar fent amics i ara ja en tinc molts i em
fa pena deixar-ne alguns, però molts van
al mateix institut que jo i la vida segueix.
Héctor Domínguez
L’Escola Joan Miró ha sigut molt bona.
Per exemple celebra festivitats que altres
escoles no fan.
Tot va començar el deu de setembre de
2009, no sabia si faria amics però amb el
temps vaig fer molts amics. Després d’un
temps, a segon vam començar a fer deures.
Se’m va complicar, però ja estic acostumat i
ara estic com al principi.
Esteban
Hola, em dic Hana, i he estat a l’escola
Joan Miró desde P3. A P3 i a P4, anava a la
classe cavallets de mar, amb l’Elionor i la
Carmina. A P5 i 1r, vaig tenir a la Vicenta,
i anava a la classe oliveres. Quan anava a
2n, la meva professora va ser la Núria, i a
3r, la Marta. Quan vaig començar 4t, tenia
el Pablo, però després ell va marxar i el
va substituir l’Albert. A 5è i 6è he tingut
a la Jèssica, i ella ha sigut la meva millor
professora. Tinc molts bons records de
l’escola, i estic molt trista d’anar a l’institut.
La trobaré molt a faltar!
Adéu Joan Miró!
Hana Heath
Em dic Alejandro Hermoso, vaig arribar
a aquesta escola a P3. Aquí ensenyen molt
bé, i tots els professors/es són molt bons/es.
A P3 jo vaig anar a la classe Nautilus i vaig
tenir de tutora a la Carme. Aquest any vaig
a la classe 6è Everest i tinc de tutora a la
Jèssica Balcells. 6è m’ha agradat moltíssim.
Alejandro Hermoso Arias
Classe Everest

10. 10
Mai oblidaré aquesta escola! Em fa
molta pena anar-me’n! De veritat, aquests
9 anys que porto aquí han passat molt
ràpid. He passat moments bons i dolents.
He tingut les millors profes! Em poso molt
trista quan penso que ja no estaré aquí i que
segurament estaré a l’altre costat de la reixa.
Gràcies a aquesta escola he après a escriure,
llegir, ser valenta i no tenir por dels canvis
que han passat durant aquests anys!
I LOVE JOAN MIRÓ!!!
Natalia Kolodnytska
Hola, porto desde 1r a l’escola Joan Miró
i em feien bullying sense parar, però un dia
tot va canviar perquè em vaig guanyar el
respecte perquè em vaig tirar desde un 6è
pis i vaig sobreviure i avui en dia segueixo
mantenint el respecte intacte.
David Lobjanidze
Hola em dic Jordi, porto en aquesta es-
cola desde P3, les meves classes han sigut:
Cavallet de mar, Oliveras i Everest.
A mi les hores de pati sempre són i seran les
meves preferides. També m’han encantat
totes les festes que fem i les trobaré a faltar.
Jordi Llofriu
Jo vaig arribar a 1r al 2013. A 1r no tenia
molts amics però a segon vaig fer més
amics. Només perquè dibuixava molt bé
i em demanaven que els dibuixés alguna
cosa que ells volien.
Martin Llorens
Aaquesta escola vaig arribar a P3, com
la gran majoria del cole era un nen com
tota la resta, però hi ha un problema:
quan m’enfado no controlo l’ira i faig
coses que no hauria de fer. Els meus
pares a 4t em van apuntar a un lloc que
m’ensenyaven a controlar-me i a aquest
curs (6è) al segon trimestre ja ho contro-
lava bé i intentava no descontrolar-me
quan ja no puc més.
Jan Llurba Vidal
Hola em dic Lua Marín. Vaig començar
l’escola a p3, amb la Eli, a p4 amb la
Carmina, P5 i 1r amb la Vicenta. Aquell
any vaig fer una gran amistat amb una
nena, la Sara. A 2n vaig tindre la Núria,
una gran professora que admiro molt. A
3r vaig tindre la Marta, a 4t em va tocar
l’Albert i per últim a 5è i 6è la Jèssica,
la millor professora del mon! Tinc molts
records de l’escola, sobretot del pati amb
els meus amics. Aquesta escola per a
mi sempre quedarà al meu cor i com de
gran vull ser professora m’agradaria molt
treballar en aquesta escola!
Lua Marín
Jo sóc Jose Pineda i estic a l’escola Joan miró,
l’escola és molt agradable i he après molt de
moltes assignatures per mi la més difícil de
totes es el de català perquè jo sempre parlava
en castellà i el català era nou per mi.
Jo he arribat a l’escola quan tenia 8 anys i
l’any era 2015, l’escola era molt gran quan
tenia 8 anys.
L’escola m’agrada molt i he après molt i és
molt gran!
José Pineda
Hola, soc el Guillem i vaig arribar a 3r. La
tutora que vaig tenir va ser la Marta, a 4t al
Pablo i l’Albert, a 5é i 6è la Jèssica. He après
moltes coses des de que he arribat, ara em fa
una mica de pena marxar. Adéu Joan Miró!
Guillem Revilla
Jo vaig entrar a l’escola quan tenia dos anys.
Soc de les petites de la classe. Els primers dies
no tenia cap amic, però quan vaig conèixer el
Jordi, el Sammy, el Denis i el David M. el curs va
canviar molt. Ens dedicàvem a jugar a pares i
mares i a netejar el sorral. A P5 vaig conèixer la
Lua i llavors ens vam fer INSEPARABLES. Quan
vaig conèixer a la Lia i a la Hana, vam crear el
nostre grupito de BFF. El que més pena em fa de
deixar aquesta escola és...TOT! Amics, projectes,
professors/es, el pati que només l’he gaudit 1
any, experiències, fer pollitos…
Sara Rius
Jo vaig arribar a l’escola Joan Miró a P3, la
tutora era la Eli i la meva classe era cavallets
de mar. La veritat és que no me’n recordo de
molt perquè era molt petita, però el record
general de l’etapa primària és molt bo,
perquè he tingut molts bons moments amb
els amics i amigues.
Martina Rosales
Jo vaig començar l’escola a P-3. Durant
aquests nou anys he tingut molts mestres
diferents i amb tots he après un munt de
coses i m’ho he passat molt bé. Sobretot me’n
recordo de les hores de pati que anava amb
els tricicles. A cinquè van començar a fer les
reformes del pati. Quan ho vaig veure vaig
pensar que era un rotllo, però ara m’agrada
bastant. El que m’ha agradat més són les
festes sobretot el carnaval.
Martí Sancho
Jo vaig arribar a l’escola al 2011 a p4, el 12
de setembre. Vaig fer amics i m’agradava molt
el futbol, era molt bo jugant a futbol i no
coneixia moltes coses. Ara tinc moltes ganes
d’anar a l’institut.
Christian Sy
Vaig arribar a l’escola a 4t. El dia que vaig
arribar vaig fer moltes amigues, m’ho vaig
passar molt bé. Les meves amigues a vega-
des es barallaven per anar amb mi o per fer
la fila o per fer alguna cosa a educació física.
Ara que conec millor a la gent del curs i la
classe em fa pena què s’acabi el curs, i crec
que a tothom…
Mya Uribe
Jo Marc Zamarra, vaig arribar al 2010 a p3.
Tenia molta vergonya, perquè vaig arribar 3
dies tard. Vaig entrar a la classe amb el meu
pare i vaig fer amics ràpid. Van anar passant
els anys p4, p5, 1r, 2n… Van passar els anys i
ara estic aquí amb molts amics i fent feina.
Marc Zamarra
Classe Pica d’estats
Estic a l’escola des de p3 i durant tots els
meus anys m›han ajudat molt tots els profes
que he tingut. M’han ensenyat moltes coses
noves i he après i tots els meus amics sempre
m›han fet costat i m’han ajudat i d›aquí poc
tindrem un sopar de sisè.
Denís Artés
Hola em dic Derik i estic aquí des de p3.
Sempre m’han tractat molt bé i hem tingut
una classe que mola molt i es molt guay. Us
recomano l’escola
Derik Barraza
Tots aquest anys de p-3 a sisè per a mi han
estat molt “guais”, perque m’he divertit molt
amb els meus amics i amigues, però hi ha pro-
fessors que s’enfadaven molt ràpid i ficaven
molts deures i només m’ha agradat aquesta
escola pels amics i el patí.
Victor Canet
Hola, jo vaig arribar a l’escola a p3 i la
veritat és que aquests nou anys han sigut
fantàstics. He tingut molts bons moments
en aquesta escola. En aquests nou anys
he tingut molt bons professors igual que
companys. Totes les excursions que hem fet
han estat molt bé i molt divertides. I ara que
estic a 6è em fa molta pena anar-me’n del
cole i perdre mestres i companys i aquests
nou anys seran inoblidables.
Laura Capdevila
Ami el cole m’ha agradat, tot i que té la
part negativa de la feina i els deures. Tot i així,
m’enduc un bon record del Joan Miró.
Pablo Cases
Per mi aquests anys a l›escola han sigut molt
divertits, ja que hem passat moltes excursions
junts, colònies...
A part del menjar que podria millorar, tots els
moments divertits m›han agradat molt, ja que

11. 11
aquí vaig fer les meves primeres amistats. I
vaig aprendre a conviure amb altres persones
i a estimar-les.
Ona Castellón
Jo vaig arribar a tercer, en aquell moment
era molt tímid i no coneixia a ningú, però a
poc a poc vaig fer nous amics i també vaig
conèixer a tothom i així vaig fer més amics. De
l’escola a mi m›agrada el pati i jugar al futbol
amb els meus companys, tot i que també he
tingut uns quants problemes.
Chentao
Ami m’ha agradat molt estar en aquesta
escola, és molt bonica.
El temps m›ha passat volant, sembla que
hagi arribat ahir i d›aquí a quatre dies
marxaré a l›institut. Trobaré a faltar a
molta gent de l›escola: nens, profes i monis.
Aprofitaré els dies que queden intensament,
com el partit de futbol de 6è, les colònies i
m›ho passaré super bé.
Jo vaig arribar a l’escola a P3 amb molts amics,
que em van ensenyar moltes coses sobre ells.
De petit era molt tímid, però quan em vaig fer
gran em vaig anar acostumant. Ara jugo molt
a futbol amb els meus amics, quasi tothom em
cau bé i estic agraït per això.
Adrià Duran
Ami l’escola no m’ha agradat, perquè a mi
no m’agrada treballar. De l’únic curs que me’n
recordo és de l’any passat i l’única cosa que
m’agrada de l’escola son els amics, el pati i les
colònies i l’única etapa que m’agrada és p3,p4
i p5 perquè no fas feina, sinó jugar.
Martí Falgueras
No me›n recordo molt bé de p3, ni de p4, ni
de p5... Però vaja, és igual. Sé que m›ho vaig
passar bé i prou. Sempre havia cregut que el
temps passava molt lent, però ara que estic a
6è, penso que tot va massa ràpid. D›aquí a poc
(molt poc) ja me›n vaig a l›institut i trobaré a
faltar moltes coses. En resum, intenteu gaudir
de tot, perquè encara que no ho sembli, el
temps passa molt de pressa.
Alèxia Ferrer Tarruell
L’escola Joan Miró és on he passat més
temps de la meva vida. Per això tinc les idees
molt clares sobre l’escola, el Joan Miró té coses
bones i dolentes. Per mi el ritme de treball
és una mica fluix, a més que hi ha espais
desaprofitats que poden ajudar a l’estudi.
Pero la resta està molt bé, en general la meva
valoració és bona.
Xavier Gallifa
Hola, soc l’Ivan i vaig vindre a l’escola a
p-3, on vaig aprendre moltes coses amb la
Mari, la meva professora. A p-4 vaig aprendre
moltes coses menys… bé, no vaig aprendre
cap cosa,però a 1r allò sí que va canviar amb
la Montse a tarongers, ja que vaig aprendre a
sumar, restar,...
Ara que estem a 6è, a part de les vacunes, he
après a fer moltíssimes coses. Ha estat la millor
escola del món.
Ivan Giralt
Vaig arribar a l’escola a l’any 2010, és a dir
porto 9 anys en aquesta escola, des del 1r
dia he estat compartint molts moments amb
molts dels meus companys. La meva primera
classe es deia “nautilus”, i va ser en aquell
moment que vaig conèixer a una professora,
la Carme, que per mi va ser una de les millors
mestres i persones que he conegut mai.
Alexia Guillem
No puc explicar molt bé la meva experièn-
cia a P3 P4 i P5, perquè no la recordo. Però
sé que m’ho passava molt bé, sobretot el pri-
mer dia de P3 que vaig conèixer la Martina..
A 1r ja vam començar a fer feina, però no
massa i a 2n ja vam agafar un ritme de cada
dia fer feina, però també vaig començar a
ser la millor amiga de l’Alexia. A 3r i a 4t
m’ho vaig passar molt bé amb la Gemma. I
a 5é vaig tenir el Frencesc, un professor que
crec que ningú de la classe oblidarà, perquè
va ser el millor. I ara estic a 6è amb la Judit i
l’Ana preparada per anar a l’ESO.
Marina Jover March
Jo vaig entrar a l’escola a P3. P3-P4 i P5. Les
classes eren molt divertides i interessants. A
1r- 2n i 3r les classes eren bastant divertides
també, menys les matemàtiques que es
poden fer llargues. A 5è i 6è les classes han
estat molt divertides també i les excursions
molt interessants.
David Millán
Hola em dic Pau i estic en aquesta escola
des de 5è.
Encara me’n recordo del primer dia que vaig
arribar a l’escola, sempre he pensat que és bo
canviar d’escola perquè coneixes nous llocs,
una nova escola, i uns nous companys.
Encara que no tingui molts amics, soc feliç
en aquesta escola aprenent coses, descobrint
coses, i acostumar-me cada cop més a aquesta
escola, però em fa pena perquè l’any que ve
ja no hi seré.
Pau Molina
Jo vaig arribar a l’escola a P3. Encara recor-
do el meu primer dia com si fos ahir. L’escola
Joan Miró sempre m’ha agradat perquè hi
ha molt bona gent, estic segur que la tro-
baré molt a faltar. Encara que hi hagi hagut
alts i baixos, m’emporto una experiència
única d’aquesta escola. A 6è m’he divertit
molt, tot i que em fa molta pena deixar l’es-
cola, també tinc ganes de passar a l’institut
encara que em separi de molts amics i com-
panys, no em penedeixo d›haver estat 9
anys en aquesta escola.
Hug Montolí Llorens
Des de P3 fins a 6é. Aquests 9 anys han
estat inoblidables, amistats, malifetes,
professors i companys. Algunes enfadades
amb les amigues, ara ja tonteries.
En aquests 9 anys he après moltes coses,
però la que jo crec que és més important
és l’amistat, he après a conservar-la i no
perdre-la per estupideses.
Carla Pérez
L’escola…..eh...bé... què podem dir de
l’escola?, que no m’agrada molt, jo crec
que l’escola és només per mantenir el cer-
vell actiu, perquè la majoria de coses que
aprens se t’obliden, però també està bé
perquè he fet molts amics i amb això estic
contenta, perquè em costa relacionar-me
amb altres persones.
Aina Quintana
Em dic Dario i estic des de p5 a l’escola i
han sigut els millors anys de la meva vida.
He fet moltes coses durant aquests anys,
el que més m›agrada de l›escola és el pati
perquè és el joc que més m›agrada.
Dario Reyes
Hola em dic Santi, vaig venir a l’escola
joan miró quan tinc 10 anys, ho sigui a
4t. En la primera vegada vaig tenir poca
vergonya i la primera tutora que tinc és
la Gemma, i va dir ‘amb mi’, amb la cara
asi asi, és com ‘me das miedo’. En la clas-
se no coneixia el nom de les persones, i
sóc la primera persona que reparteixo les
fitxes, la única per repartir fitxes és a dir
‘qui és el Pablo, qui és el Derik….’, i era
un dia de mala sort :(, però em vaig anar
acostumant a les persones i vaig saber
tots del nom de Pica d’Estats, m’encanta
bastant la classe Pica d’Estats.
Santi
L’escola ha sigut molt “guay”, amb molts
records per recordar. Però també té les seves
coses dolentes, ja que hi ha moments molt
avorrits, tant a l’aula com a l’hora de menjador.
Sammy Steven
Jo vaig arribar a P3, anava a la classe nautilus.
En el curs P3 vaig conèixer a les meves primeres
amistats com l’Alexia G. la Laura i moltes més,
pero no va ser fins 2n que vaig conèixer a una
de les meves millors amigues la Laia. Quan vam
arribar a 3r vam fer noves classes, però també
noves amistats. Al principi va ser una mica dur,
perquè moltes de les meves amistats estaven
a l’altra classe. Ara estem a 6è, ha sigut un dels
millors anys de la meva vida.
Rosa Trillo

12. 12
Al’escola vaig venir a P3, i el que més recor-
do és el primer dia de P3, quan vaig conèixer
a la Marina. També recordo molt tercer que
vam fer una conferència sobre els aliments,
amb una mestra que es deia Gemma. A quart
també vaig estar amb ella. Després a 5è vaig
tenir dos professors un que és deia Francesc i
l’altra Judit. A 6è continuo amb la Judit i com
a nova professora també tinc l’Ana.
Martina Ugolini Llorens
Jo vaig arribar a 2n i vaig anar a la classe
Oliveres. La primera amiga que vaig fer va
ser la Rosa i més tard l’Alexia.G, la Limber, la
Laura… Van començar a parlar amb mi i ens
vam fer molt amigues. Quan vam arribar a
finals de 2n ens van dir les nostres classes amb
les quals estaríem fins 6è. Per sort em va tocar
amb l’Alexia.G, la Laura i la Rosa. A 4t vaig
coneixer a la Mya. Però a 5è vaig començar
a parlar amb la meva millor amiga Natalia.
Aquests 5 anys han sigut els millors, trobaré a
faltar a moltíssima gent.
Laia Vega Soliz
Lights, camera,
action!
In these past few months, the sixth-grade students of Pica d’Estats
and Everest have been making short movies in their english classes.
They have been working very hard to present the movies to the
class. The process to make the movies has been very long and
difficult, but also very fun!
First of all, each class held auditions: individually or in pairs, the
boys and girls had to go to the front of the class, where the
teacher asked them several questions, such as: what’s your
name?, which are your two favourite movie genres?, etc. At the
end of the audition, they had to do a small acting skit, by the
phrase “i like potatoes” or “i like tomatoes” a couple of times
in specific ways, such as: as a robot, pretending to have great
sorrow, in a very angry way, and others.
After a few days, the teacher announced the results of the
auditions: according to their favourite movie genres and their
best skit out of the two they each did, the students got sorted
into different groups. Each group was to make a movie based
on a genre, like fantasy, comedy, science-fiction, etc. The
teacher gave each group the basic idea for their movie, and they
invented the story from that base.
Next, the groups each had to write a dialogue for their movie: they
used the chromebooks (the school laptops) to this: after thinking up
the main plot for their movie, they began writing these dialogues,
separating the different parts of the movie in scenes, and writing
exactly what each “actor” had to say, which character he/she was
going to be, etc.
Once the dialogue was complete, and had been revised by
the teacher, the group began rehearsing the movies: each
“actor”had to learn his/her lines, and also make sure he/she said
them properly. They also had to figure out details, such as what
their “costumes” were going to be, whether they needed any
props, and others.
Finally, when the dialogues, the costumes and the props were
ready and the “actors” had learned their lines well, the groups
could begin filming the movies.
They were filmed by the teacher, with one of the school
tablets. During the english classes, whilst the other groups did
some last-minute practice, each group in turn left the class with
the teacher to go and film their movie. The groups filmed it in
various places of the school, including the playground, empty
classes, the halls, etc.
The last part of the movie project were the oscars. Once all the
movies were filmed and ready, each class (separately) had an
oscar ceremony: the movies were presented, one by one, to
the entire class, and then “oscars” were presented, like: best
actor, best actress, best general movie, etc. It has been a very
enjoyable project for the whole of the sixth grade, and the best
part was that everybody learned a lot, while having lot of fun!!!
Un article bilingüe
Hana Heath. 6é Everest

13. 13
Llums, càmara,
acció!
Durant aquests últims mesos, l’alumnat de 6è Everest i Pica
d’Estats han estat creant curtmetratges a les classes d’anglès.
Han estat treballant molt dur per presentar les pel·lícules a
tota la classe. El procés per fer aquestes pel·lis ha sigut molt
llarg i difícil, però també molt divertit!
Primer de tot, a cada classe van fer audicions: individualment
o en parelles, els nens i nenes havien de posar-se al davant de
la classe, on la profe d’anglès els hi feia unes preguntes, com
per exemple: com et dius?, quins són els teus dos gèneres de
pel·lícula preferits?, etc. Al final de l’audició, havien de fer una
petita “representació”, on calia dir la frase “m’agraden les
patates” o “m’agraden els tomàquets” un par de vegades, i a
cada vegada, d’una manera diferent, com: simulant un robot,
fingint una gran tristesa, semblant molt enfadat/enfadada,
etc.
Després, al cap d’uns dies, la professora va donar els resultats
de les audicions: segons els seus gèneres de pel·li preferits i
de quina de les seves dues “representacions” els hi va sortir
més bé, els alumnes estan classificats en petits grups: cada
grup haurà de fer una pel·lícula basada en un gènere, com la
fantasia, comèdia, ciència-ficció, etc. La professora va donar
la idea bàsica de la seva pèl·licula a cada grup, i ells havien
d’anar inventant la història a partir d’aquella base.
A continuació, calia que els grups escriguessin un diàleg per
la seva pel·li: per fer això, van utilitzar els chromebooks (els
ordinadors portàtils de l’escola). Una vegada havien decidit
com seria la història, els grups ja podien començar a escriure
els diàlegs. Per fer-los es separaven les parts de la película
en escenes, i s’escrivia exactament el que havia de dir cada
“actor/a”, quin personatge era, etc.
Quan el diàleg ja estaba acabat, i la professora ja l’havia
revisat, els grups podien començar a assajar les pel·lis: cada
“actor/a” havia d’aprendre’s el que havia de dir, i també asse-
gurar-se que ho deia bé. També havien de pensar en
altres detalls, com per exemple: quina roba portarien, si
necessitarien algun accessori, i altres.
Finalment, quan els diàlegs, la roba i els accessoris ja estaven
a punt i els “actors” s’havien après el que havien de dir, els
grups podien començar a gravar les pel·lis. Els grabava la
profe, amb una de les tablets de l’escola. Durant les classes
d’anglès, mentre els altres grups feien assajos d’última hora,
cada grup anava, un per un, fora de la classe amb la profe
per poder gravar la pel·licula. Van gravar en diversos llocs de
l’escola com el pati, classes buides, als passadissos, etc.
L’última part del projecte van ser els oscars. Un cop les pel·
licules estaven totes llestes, cada classe va tenir una ceremò-
nia d’oscars: les pel·lícules es van presentar, una darrera l’altra,
a tota la classe. Després es van presentar els “oscars”, per
coses com: millor actor, millor actriu, millor pel·lícula general,
etc. Ha estat un projecte molt xulo per a tot 6è, i la millor
part era que tothom va aprendre moltes coses, i al mateix
temps, s’ho van passar genial!!!
Còmic
Hanna Heath i Lia Barrios

14. 14
Lectures sobre la dife-
rència, l’empatia, l’ex-
clusió i l’amistat
Aquí teniu uns contes per llegir amb els vostres fills, per parlar sobre
ser diferent, l’empatia, l’exclusió i l’amistat. Aquesta llista ha estat
enviada per la Gemma (mestra de 4t) a petició de Nadjet (mare de P5,
4t i 6è) que també va fer els resums.
1. Quadrat vol jugar a casa dels seus amics Rodonets, però no passa per la porta
perquè... la porta és rodona com els seus amics!
- Haurem de retallar les cantonades! -li diuen els Rodonets.
- Oh, no! Em sabria molt greu! Què podem fer? -diu Quadrat. Quadrat és dife-
rent. Mai serà rodó.
A partir de 5 anys. Un llibre sobre l'amistat, la diferència i l'exclu-
sió.
2. Lorenzo arrossega un cassó darrere d'ell des que un dia li va caure a sobre. Els
altres només es fixen en el cassó que porta Lorenzo perquè fa soroll i de vegades
és molest. No serà fins l'arribada d'algú que li ensenyi a veure aquell cassó d'una
altra manera quan comenci a canviar la seva mirada i la dels altres.
A partir de 5 anys.
3. Perico vol fer caca. S'amaga darrere d'un arbre, però l'únic que troba per ne-
tejar-se són uns calçons vells i foradats penjats d'una branca. Els fa servir i els tira.
Tot d'una sent una veueta, és la seva consciència. De debò que no és de ningú
aquest drap vell?
Un llibre que pot servir per parlar de com ens posem en la pell dels demés abans
de fer alguna cosa o per rectificar i corregir les nostres accions.
A partir de 4 anys..
4. Vermell és una cera de colors que porta una etiqueta on diu «vermell», però en
realitat és de color blau. Tothom vol que pinti de color vermell. Però Vermell no és
feliç. No hi ha manera que pinti de color vermell, per molt que s’esforci.
A partir de 4 anys.
5. “L'eriçó” és la història d'un petit eriçó que té gana. No obstant, la fruita que
tant li agrada està a dalt dels arbres i ell no pot arriba-hi. L’animal demana ajuda
a un ocell i una girafa però ells no l’ajuden; és més, es mengen la fruita i no li en
donen. Encara que està trist davant d’aquesta falta de solidaritat i d’empatia, l'eri-
çó no es rendeix, aguditza l'enginy i busca la manera de resoldre el seu problema.
Un llibre sobre com la creativitat pot ajudar a superar l'adversitat i resoldre conflic-
tes, i com es pot canviar la miradad per obrir noves oportunitats i vies d'acció.
A partir de 5 anys.
6. Aquest llibre és la història de Manuelita i la seva germana petita, Pussy. Ma-
nuelita és diferent: té 47 i no 46 trossets, o cromosomes, en les seves cèl·lules.
A Pussy li agrada molt la companyia de la seva germana. Ella pensa que totes les
germanes grans són com la seva ... fins que els «nens corbs» li fan pensar que no
és així .
144 págines. A partir de 8 anys.
1.
2.
4.

15. 15
Les revistes
infantils
Sovint, els pares ens preocupem perquè els nostres fills
no llegeixen prou. I és que, a vegades, als nens no els
ve de gust llegir-se un llibre per l’esforç que suposa. Ara
bé, les revistes infantils poden ser uns bons substitut dels
llibres. Aquestes revistes expliquen històries breus i tenen
moltes il·lustracions i fotografies, cosa que fa que siguin
més fàcils de llegir. A més de contenir breus narracions i
còmics, també ofereixen reportatges o entrevistes, però
redactats d’una manera entenedora i fàcilment compren-
sibles per a un infant.
El mercat editorial ens ofereix una àmplia gamma de
revistes per a diferents edats i gustos. La majoria oferei-
xen la possibilitat de subscriure-t’hi. Això no obstant, si
no volem rebre-les de manera periòdica, podem dema-
nar-les en préstec a les biblioteques infantils, on normal-
ment hi tenen un assortit. Algunes les editen en català i
en castellà, però també podeu trobar-ne en anglès.
A continuació en teniu unes quantes:
Caracola. (castellà)/ Cucafera (català).Barce-
lona: Bayard Revistas S.A. (a partir de 4 anys)
Cavall Fort. Barcelona: Edicions Cavall Fort S.L.
(català) (a partir de 9 anys)
I Love English. Barcelona: Bayard Revistas S.A.
(a partir de 9 anys)
Leoleo (castellà) Tiroliro. w (català). Barcelo-
na: Bayard Revistas S.A. (a partir de 7 anys)
Namaka. Mataró. Haumea Edicions S.L. (català) (de
6 a 11 anys)
Pantera Magazine. Savanna Books. (català/
castellà) (de 8 a 12 anys)
Petit Sàpiens. Barcelona: Som Sapiens Publica-
cions (a partir de 9 anys)
Reporter Doc Barcelona. Bayard Revis-
tas S.A. (català/ castellà). (a partir de 9 anys)
Tatano. Barcelona: Edicions Cavall Fort S.L. (català) (
a partir de 4 anys)
Anna Solé, mare de 4t i de P5
5.
6.
3.

16. 16
Amb aquesta exposició de produccions plàstiques hem
volgut compartir un any més amb tots i totes una part
de la feina feta a les aules. Com escola, fa anys que ens
vam proposar apropar l’alumnat al món de l’Art mitjan-
çant activitats artístiques. Cada curs, els nens i nenes de
P3 a 6è han tingut la possibilitat de conèixer de prop un
autor/a i les seves obres. Aquest any han pogut gaudir de
l’experiència de contactar, observar, analitzar i interpretar
obres d’art al carrer. Tots els grups van iniciar el procés
de creació fent una visita a un indret o espai de la ciutat
on van poder observar i fotografiar obres d’Art al carrer.
Els alumnes de 5è van anar al Barri Gòtic, els de 6è a
Vallcarca i Gràcia, els de 3r i 4t a Ciutat Vella, els de 1r i
2n al Parc de les Tres Xemeneies, al Poble Sec, els de P4,
P5 i 4t van passejar pels carrers de l’entorn de l’escola i
del barri i els de P3 van anar al Parc de Joan Miró.
A les aules es va continuar treballant en les diferents
idees que van sorgir a partir de les visites. Cada nivell va
decidir portar a terme una proposta. Els alumnes de P3
fer una estructura de filat amb taps de colors, els de P4
folrar amb animals pintats les columnes dels vestíbuls del
primer i segon pis, els de P5 elaborar un mural de capses
amb lletres, els de 1r i 2n pintar grafits, els de 3r i 4rt-SB
escriure missatges amb lletres sobre llaunes i altres su-
ports, els de 4rt-PN vestir les moreres amb teixits, els de
4rt-FM dissenyar i pintar persianes comercials, els de 5è i
6è crear un mural de l’ skyland de Barcelona.
La realització d’aquestes propostes ha permès a alumnat
viure l’expressió plàstica com una experiència emocional,
tot gaudint de les vivències sensorials. S’han treballat
diferents tècniques com dibuix, pintura, fotografia, colla-
ge, teixit, volum...i diferents materials plàstics com suro,
llanes, cartró, papers, llaunes, capses, elements naturals,
botons, taps...
Aquest treball els ha servit per adonar-se’n que les obres
d’art han deixat d’estar penjades a les parets dels mu-
seus, galeries i palaus, per sortir al carrer i ser gaudits per
tothom i no només per una minoria. També han aprés
que la finalitat de l’art no és només decorar sinó que té
una part d’expressió lliure, de comunicació espontània i
sovint de denuncia, sempre lligades a la personalitat de
l’artista. Finalment, ens ha ajudat a descobrir que hi ha
pluralitat de lectures a l’hora d’interpretar les mateixes
imatges i que l’artista sempre ens transmet una idea.
Esperem que us hagi agradat l’exposició!
Elionor Gangonells
Comissió de Visual i Plàstica
Exposició Visual i Plàstic

17. 17
ca: “L’Art al Carrer”

18. 18
Durant el tercer trimestre a segon ens hem convertit
en petits científics i científiques, i hem realitzat diferents
experiments.
Amb aquest projecte hem tingut el nostre primer contacte
amb el mètode científic, observant, fent hipòtesis, experi-
mentant i extraient les pròpies conclusions.
Les nostres investigacions han estat centrades en els
diferents aspectes de la matèria, com són: l’aigua, l’aire, la
llum, la terra (magnetisme) i el foc.
Tot va començar amb una figura molt important dins de
l’àmbit científic, l’Arquimedes amb el seu principi. La seva
història va despertar el nostre interès i ens va motivar a
descobrir què pot passar amb els diferents fenòmens del
nostre voltant.
El rei Hierró II va demanar a Arquimedes que determi-
nés si la seva corona estava feta d’or o si també li havien
afegit, de manera deshonesta, plata. Havia de resoldre el
problema sense fer malbé la corona. Mentre Arquimedes
prenia un bany, va adonar-se que el nivell de l’aigua de la
seva banyera, quan hi entrava, baixava i l’aigua que sortia
era equivalent al volum del seu cos. D’aquesta manera,
va poder demostrar que l’artesà havia enganyat al rei,
descobrint que la corona que havia fabricat no estava feta
totalment d’or, sinó que també tenia plata.
Després de conèixer la història vam voler comprovar el principi
d’Arquimedes de manera vivencial, utilitzant una garrafa
d’aigua com a banyera i una ampolla com a corona.
A partir d’aquí vam començar els nostres experi-
ments relacionats amb.....
Aire
Aigua
Llum
Terra
Foc
Mitjançant tots aquests experiments ens hem
introduït en conceptes com la densitat, la massa,
la pressió, la capacitat i transvasament, la força i
el magnetisme. Hem descobert les propietats dels
materials en relació a la llum (transparent, translúcid i
opac). I sobretot, ens ho hem passat molt bé, sent els
protagonistes dels nostres descobriments i gaudint
com vertaders científics i científiques!!!!!
Marta Galí i Carmen Muñoz.
Tutores de Segon de Primària.
La ciència arriba a segon

19. 19
n

20. 20
Escola Joan Miró
Quin model de gestió del menjador tenim?
Tenim cuina pròpia, i el personal (coordinació, monito-
ratge i personal de cuina) és contractat directament per
l’AMPA.
Quin tipus de menú servim?
Servim un únic menú rotatiu de 8 setmanes, amb una
diferenciació dels aliments per estacions: primavera-estiu,
tardor-hivern.
Quin és el preu per menú?
El preu fix és de 6,10 Euros, i de 6,90 Euros per a un ús
discontinu.
Què és el més destaca del nostre model?
1. A l’escola tenim cuina pròpia.
2. La gestió del servei és directa i “casolana”, amb una
bona ràtio de monitors i monitores per atendre els
diferents torns de dinar.
3. El personal de cuina i de monitoratge és molt esta-
ble. Això ha fet possible, al llarg dels anys, la impli-
cació del monitors i monitores en altres activitats
escolars (excursions, per exemple) i extraescolars.
4. El compromís que cap nen o nena es quedi sense
menjar.
Què és el que genera més maldecaps a
l’AMPA?
• La responsabilitat directa que, com a AMPA, tenim
d’un servei d’aquestes dimensions.
• Les limitacions de les instal·lacions de la cuina, actual-
ment, no permeten introduir-hi determinats canvis de
protocols en les tasques de les treballadores.
• Aquestes mateixes limitacions, entre d’altres, dificulten
transitar cap a un model de menjador de proximitat i
ecològic.
Tot i que, des de fa 5 anys, la comissió de menjador de
l’AMPA treballa, conjuntament amb el Consell Escolar, per
impulsar canvis, està resultant difícil posar-los en marxa per
diverses raons:
• Resistència als canvis per part de les famílies.
• Dificultat d’incorporar noves maneres de treballar en un
espai, com la cuina, que té unes limitacions estructurals
determinades.
• Poca capacitat d’incidir en l’anàlisi dels proveïdors per
tal de millorar la qualitat dels productes.
Quins canvis o millores s’han introduït i cap a
on es vol seguir avançant?
• Des dels inicis de la comissió de menjador, la idea era
impulsar un canvi cap a un menú més saludable. Es va
treballar en aquesta línia impulsant:
• La reducció de plats precuinats i fregits.
• L’eliminació del segon plat de proteïna animal en el
menú, quan hi ha llegums, que es poden servir acom-
panyades de cereal (arròs, cuscús...).
• La implementació d’un menú rotatiu a 8 setmanes amb
variacions estacionals.
Alhora, també va sorgir la necessitat de formar i capacitar
els treballadors/es. A l’equip de monitors/es se li va oferir
la possibilitat de rebre formació sobre gestió i resolució de
conflictes, mentre que a les cuines se’ls va oferir una jorna-
da formativa, teoricopràctica sobre el menú que elaboren
cada dia, i un altra formació sobre col·lectivitats, per la
millora de la rutina de treball.
La comissió va participar en un estudi promogut per l’Ajun-
tament de Barcelona, on es recollia l’experiència de les
AMPA del nostre barri per veure quin model de menjador
tenien i cap a quin model volien transitar. D’aquesta mane-
ra, hem tingut l’oportunitat de treballar en xarxa amb les
famílies dels altres centres del barri, i compartir les situaci-
ons entre totes elles.
Arran de les formacions, del treball de la comissió i de la
voluntat de transitar cap a un menjador escolar ecològic i
de proximitat, el 2018 l’assemblea de l’AMPA va encarregar
un estudi de viabilitat del servei per tal de poder detectar
els punts febles i tenir-los clars a l’hora de plantejar un canvi
de model.
Quins són els passos a seguir, properament?
El passat 15 de maig vam celebrar una assemblea extraor-
dinària per tal de compartir amb les famílies tota la informa-
ció sobre la gestió del menjador, el resultat de l’estudi del
Des del Miroscopi hem volgut contribuir al debat
sobre la gestió del menjador a l’escola.
Ho fem de dues maneres: mitjançant les reflexions
que ens ha fet arribar la comissió de menjador de
l’AMPA de la nostra escola; i apropant a les famí-
lies del Joan Miró l’experiència de l’Institut Quatre
Cantons, que té el servei externalitzat. Malgrat que es
tracta d’un institut, i per tant el seu model no és di-
rectament extrapolable al d’un centre de primària (ni
per capacitat, ni per tipologia de servei), des de l’AFA
del Quatre Cantons confien que les idees i reflexions
que ens han fet arribar ens siguin d’utilitat.
Aportació al
debat sobre el
menjador escolar

21. 21
servei i decidir en quina direcció seguir treballant.
Els temes tractats van ser els següents:
• Funcionament actual del servei de menjador.
• Resultats de l’informe de viabilitat del servei .
• Marc normatiu i models.
• Novetats sobre l’esborrany del nou decret de menjador.
Les famílies van votar si volien un canvi de model o el
manteniment del model actual i, malgrat que hi van haver
opinions diverses, resulta clar que s’haurà de seguir treba-
llant per la millora del servei.
Entenem que aquesta línia, que considerem fonamental a
partir d’ara, serà un dels objectius principals de la Junta de
l’AMPA que surti escollida a les properes eleccions d’octu-
bre.
Comissió de menjador. AMPA Joan Miró
Institut de Secundària Quatre
Cantons. Poblenou, Barcelona
Quin model de gestió de la cuina teniu al
centre?
Tenim cuina pròpia, i el personal és d’una empresa de ser-
veis de cuina i monitoratge. La contractació de l’empresa és
anual, tot i que fa uns anys que mantenim la mateixa.
Quin tipus de menú serviu?
Els dos primers anys de vida del centre teníem catering,
però la qualitat no ens satisfeia. Des de ja fa uns 10 anys, se
serveix un menú bàsic i 5 menús amb variacions per atendre
diferents necessitats alimentàries de l’alumnat (a més de
deixar la porta oberta a les carmanyoles, com passa en
molts altres centres de secundària).
Els menús ens venien fins fa poc amb etiquetatge ecològic i
de proximitat tot i que, segons ens ha reconegut l’empresa
recentment, no tots els productes ho eren.
Què és el que les famílies més valoreu del
vostre model de gestió del menjador del
centre?
El fet de comptar amb cuina pròpia.
El baix volum d’incidències i queixes, malgrat que el volum
de menús servits diàriament és elevat.
La poca rotació del personal de cuina i de monitoratge: fa
anys que mantenim les mateixes persones, i per tant ja co-
neixen els gustos i preferències de l’alumnat (que en ser de
secundària, possiblement tenen més capacitat d’incidència
en els menús que no pas les mares i pares).
La seguretat en la manipulació dels aliments i l’ús dels
espais. És un aspecte que sabem que està ben cobert i del
qual des de l’AFA no ens hem d’ocupar.
Una gestió raonable de l’espai de monitoratge al migdia, a
més del servei de cuina.
Què és el que us genera més maldecaps?
Tot i que l’empresa disposa d’una coordinadora que fa l’en-
llaç amb el centre, la supervisió i control del servei genera
un volum de feina important a la comissió de menjador de
l’AFA. Cal estar atents a la facturació, i s’ha de fer seguiment
dels menús: en alguns moments hem hagut de reclamar
una disminució d’aliments precongelats, s’han produït canvis
sense avís previ, o bé hem detectat menús etiquetats com a
ecològics que no es podia demostrar que ho fossin... Vaja,
que a la comissió de menjador no li falta feina!
Quins canvis o millores us plantegeu introdu-
ir a curt o mig termini?
Voldríem incorporar aliments de proximitat i ecològics als
menús, i hem d’aconseguir millorar els canals de coordinació
entre empresa i institut.
Quin preu per menú paguen les famílies?
El preu fix (amb una regularitat mínima de dos dies a la
setmana fent ús del menjador) és de 6,20 Euros. El preu per
un ús discontinu és de 6,80 euros.
Al Batxillerat també s’ofereix servei de menjador però sense
monitoratge, amb un preu de 4,50 euros. Finalment, el ser-
vei de carmanyola (inclou ús de la nevera, microones, aigua,
estris de cuina i monitoratge) és de 2,00 euros.
Us atreviu a fer-nos alguna recomanació?
Com haureu vist, hi ha coses del nostre model que ens
satisfan molt, i d’altres que cal millorar. Sí que us diríem que
la transparència amb l’empresa és fonamental, i que depèn
molt de la persona que faci de coordinadora i d’enllaç amb
l’AFA. En aquest sentit, us podríem parlar de bones i males
experiències, segons el moment i la persona.
Hi ha una altra qüestió a valorar, i és que la diversitat de
menús depèn molt de la capacitat que tingui la instal·lació
de cuina del centre: els dies amb màxim d’alumnes al men-
jador (uns 180 els de més afluència en el nostre cas) hi ha
alguns plats elaborats que no es poden cuinar per manca de
capacitat a la cuina i potència elèctrica insuficient. Per tant,
a l’hora de contractar una empresa, cal tenir en compte les
limitacions que ofereixin les vostres instal·lacions.
Finalment, la gestió dels impagats també és un altre tema a
valorar: fins ara, la nostra empresa ha estat prou flexible i no
ha quedat mai cap alumne exclòs del menjador per aquest
motiu. A més, és la pròpia empresa qui s’encarrega de ges-
tionar notificacions i avisos, a través del personal (monitors/
es) que tenen a l’institut. El fet que facin ells el seguiment ho
fa tot més fàcil.
AFA Institut Quatre Cantons

22. 22
El 8 de maig vam assistir a la xerrada que la Núria Farrés, psicòloga, mestra d’educació especial i coordinadora clínica
del Centre Carrilet, va fer a l’escola sobre els infants amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista). La Núria es va encarregar,
també, d’impartir una formació sobre TEA als monitors i monitores del menjador de l’escola.
Com a part de la comunitat educativa i, tenint en compte que som una escola amb SIEI (Suport Intensiu
Escolarització Inclusiva), és fonamental que coneguem què és el TEA, com viuen i com senten els infants
amb TEA. Només així, des del coneixement i l’empatia, podrem actuar, trencar silencis, fer caure els tabús
que hi ha al voltant d’aquest tema i actuar per a la inclusió real d’aquests infants i les seves famílies.
Conferència
«el meu fill té un company amb TEA»
La veu de famílies de l’escola
Olga Parra, mare de P5:
Uno de los actos más complejos y necesarios para los
seres humanos es el de lograr comunicarse con los otros.
La interacción social y la integración en los grupos es fun-
damental para los procesos de individualización, asimila-
ción y diferenciación entre unos y otros; son la base para
convertirnos en lo que seremos o somos.
Las representaciones sociales son el conjunto de miradas,
pensamientos, percepciones que habitualmente nos ha-
cemos como sociedad, respecto a cómo debemos actuar,
lo que se espera de cada uno de nosotros. Generalmente
nos encontramos cumpliendo roles intercambiables, un
día fuimos hijos y ahora muchos somos madres o padres.
Sin embargo, y dadas las diferencias culturales y tempo-
rales, ser niños casi nunca ha resultado fácil.
Cada niño tiene sus formas, tiempos y ritmos de aprendi-
zaje. Todos esperamos que los procesos se vayan de-
sarrollando “normalmente”, nos quedamos tranquilos y
contentos cuando vemos que los avances y logros se van
produciendo casi “naturalmente”.
Pero, ¿qué pasa cuando, aun existiendo los estímulos
y las condiciones necesarias, dicho proceso se ve inter-
rumpido por una “voz de alarma”? ¿Qué pasa cuando
no aparece la “voz” de los niños? ¿Qué pasa cuando la
comunicación empieza a desaparecer?
En la tarde del miércoles 8 de mayo, nos reunimos en la
escuela con Núria Fàrres, psicóloga de la escuela especial “El
carrilet”. La tarea consistía en reflexionar sobre cómo hablar
con nuestros hijos sobre los niños y las niñas con T.E.A.
Trastornos del Espectro Autista, así le llaman en el com-
pendio de salud mental a las diversas formas, manifes-
taciones y/o afectaciones que sufre una persona y que
altera sus capacidades de comunicación, interacción e
integración social.
Existen distintas clasificaciones a dicha alteración, todas
tienen que ver con los niveles de afectación del desarro-
llo neuropsiquiátrico (mirada psicobiomédica).
Existen diversas formas con las que se presentan los diversos tras-
tornos. El autismo, así como el síndrome de Asperger son algunos
de los más populares dentro de los T.E.A.
La tarde de la reunión, los asistentes, madres y padres de la
escuela, teníamos ganas de expresarnos. La especialista nos
propuso una forma ordenada de presentarnos: definiciones y
características de los niños con T.E.A y sus familias. A mi pare-
cer, todos los vemos distinto, el orden inicial empezó a “defor-
marse”, la estructura propuesta empezó a variar y comenzó a
surgir la comunicación que, acompañada del habla, de pregun-
tas e inquietudes respetuosas, fueron dando cuerpo al grupo.
Una persona con T.E.A puede presentar desde un mutismo ge-
neralizado, a una capacidad de oratoria extraordinaria. Ambos
tienen en común que la interacción comunicativa no se logra,
no existe el “sentido comunicativo”. Sin embargo, los espacios
de interacción, de integración e inclusión nos deben ayudar a
convivir en respeto con las diversas limitaciones y diferencias.
Esa tarde, comprendí que en la mente de un niño autista
puede haber mucha tensión, mucha fantasía, mucha angustia,
mucha energía, tal vez miedo, sensibilidad acústica, gustativa,
pavor por los ruidos, el desorden, la gente…
Pero, ¿cómo explicamos a los niños un tema del que poco se
habla? ¿Qué nos pasa cuando hablamos poco o sin sentido?
Nos pasa lo mismo que a un niño con TEA, nos angustiamos,
nos aterramos o nos ponemos nerviosos.
En los procesos de aprendizaje, muchos de los avances son
gracias a la experiencia. Cuando se es niño, las demandas
pueden ser muchas pero creo que las familias tenemos el
deber de reflexionar sobre la dificultad de ser diferentes,
sobre la riqueza que nos otorgan los distintos matices.
Comunicar, hablar; esa es la gran tarea. Creo que el logro de
este grupo va por esa línea y eso es un avance.
Manual diagnóstico y estadístico sobre los trastornos men-
tales DSM-IV 1997 (Diagnostic and Statistical Manual of
Mental Disorders, editado por la Asociación Estadounidense
de Psiquiatría).

23. 23
23
Entrevista a Uma, mare de Niel (P5)
1. Explica’ns algunes coses sobre la vostra
família en general i Niel en particular:
Quan va néixer el Niel no sabia que tenia TEA. Als 2 anys i
mig va anar a un casal i van notar que era diferent. Llavors,
ens van recomanar anar al CDIAP (Centre de Desenvolu-
pament Infantil i Atenció Precoç), on li van diagnosticar
autisme amb problemes de comunicació.
Entre els 2-3 anys, Niel es va tornar molt difícil. Una vegada
va creuar el carrer sol i gairebé l’atropella un cotxe. Durant
una temporada, era addicte als caramels i volia entrar a
totes les botigues del barri que en venien. L’havia d’agafar
amb força i arrossegar-lo fora de la botiga. Fins i tot vam
haver de tornar a casa en taxi per evitar aquesta situació.
Ara té 6 anys i està millor. Ja entén que no pot comprar
caramels cada vegada que ens creuem amb una botiga
pel camí. Pot comunicar verbalment les seves necessitats
bàsiques; i això ho va començar a fer a partir dels 4 anys i
mig. No obstant això, si li demano “vols suc de taronja?”,
em repeteix el que dic: no pot dir que sí en vol. En canvi,
si no en vol, sí que em pot dir “No vull suc”! (Segurament,
és perquè el Niel no té concepte del Jo i del Tu. Nota de l’
entrevistadora).
Va entrar al Joan Miró a P4, quan l’escola va ser considerada
centre SIEI (Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva).
Al Joan Miró van començar amb ell a poc a poc. Durant
quasi tot P4,havia d’acabar a les 12:30 i no es podia quedar
a dinar. També l’havia d’acompanyar a les sortides. Aquest
any, vam començar amb un dia de menjador, després 2, 3 i
ara ja són 4 dies.
Al Niel no li interessa llegir ni escriure; només li agrada jugar.
Li agrada molt venir a l’escola! Per la meva part, he après
molt com cuidar un nen amb TEA gràcies a uns tallers que
vaig fer a l’Hospital Clínic. Ara estic més relaxada i tinc més
temps. Cuidar al Niel és com cuidar a 5 fills!
Al setembre, el Niel anirà a una escola especial més adapta-
da a les seves necessitats.
2. Què els diries a les famílies del Joan
Miró?
A les famílies amb nens especials, els diria que tinguin
molta paciència. Que a aquests fills amb necessitats
especials se’ls ha de dedicar molt de temps. I a totes les
famílies, els diría que han de donar molt d’amor als seus
fills, siguin com siguin.
3. Quin és el teu major repte?
Quan el Niel està trist, llança coses, s’aparta i no vol par-
lar. Fins i tot quan està content, empeny als altres. És la
seva única forma de relacionar-se. Vaig estar mesos sense
anar a un parc per això. La gent no ho entén, no veu que
és un nen diferent i em diuen que està maleducat.
A vegades, el Niel es posa malament en llocs públics, i
gestionar aquells moments sota les mirades de la gent
em posava molt nerviosa. Ara ja no m’importen aquestes
mirades.
4. Quina és la teva major alegria?
Quan el Niel està content, que comunica, m’abraça, o diu
una paraula més.
Per acabar, diré que avui soc positiva!
Entrevista a Virgina, mare de la Sara (1er)
1. Explica’ns algunes coses sobre la vostra
família en general i la Sara en particular:
Tenim 3 fills, de 18, 15 i 7.
La Sara té diagnosticat un Retard Global del Desenvolu-
pament amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista). Aquest
curs ha començat a desenvolupar el llenguatge verbal.
Va haver de fer P3 a l’escola Ferran Sunyer perquè el Joan
Miró encara no era centre amb SIEI (Suport Intensiu per
a l’Escolarització Inclusiva). Però nosaltres volíem que
entrés al Joan Miró perquè vivim a prop i ens agradava el
cole, ja que havia estat el dels nostres dos fills grans. A
P4 ja vam poder portar-la cap aquí.
La Sara és molt sociable (una mica estrany en nens amb
TEA), a vegades massa, perquè no entén gaire algunes
normes socials. Li encanta venir a l’escola i estar amb els
amics. Participa a les activitats de la classe amb molta
il·lusió, encara que se li hagin d’adaptar. Té un ritme
d’aprenentatge molt diferent; avança al seu ritme i li res-
pectem. Per exemple, encara no té control del traç i per
tant no pot dibuixar res reconeixible, ni escriure lletres ni
números.
2. Què els diries a les famílies del Joan
Miró?
A les famílies amb nens especials, els diria que intentin
explicar al seu entorn les particularitats del seu fill/filla
perquè sigui més ben entès i acceptat, i també perquè les
famílies puguin explicar i transmetre als seus fills per què
aquests nens són diferents. Per exemple, si un nen té una
conducta agressiva, és molt probable que alguna cosa li
estigui pertorbant. Aquests nens entenen el món d’una
manera diferent i per això tenen conductes que poden
resultar estranyes o poc convencionals. Nosaltres hem de
donar el primer pas per aconseguir l’empatia i el respecte
dels altres envers els nostres fills.
A les altres famílies, els diria que no tinguin por de
preguntar (educadament), si veuen alguna cosa que no
entenen. Així ho podran explicar millor als seus fills.
Entrevistes realitzades per
Nadjet Bouayad-Agha, mare
de P5, 4t i 6é

24. 24
3. Quina és la teva major alegria?
Veure a la meva filla feliç. Que els seus companys l’es-
timen molt i la cuiden.
4. Quin és el teu major repte?
N’hi ha tants de reptes quan tens un nen amb neces-
sitats especials! Vull que la Sara pugui participar de
totes les activitats que fan els seus companys com
una més; fa extraescolars (Mou-te ballant), activitats
aquàtiques i va de colònies, excursions, sortides…
amb personal de suport. Tot això li encanta, com a la
majoria de nens.
Voldria que l’Administració Pública destinés més recur-
sos als nens amb dificultats, que tinguin més hores de
suport en l’aprenentatge i així poder progressar més.
Còmic
Lua Marín i Sara Rius. Alumnes de 6é

25. 25
25
Magdalenes de iogurt i figureta
de xocolata
Ingredients:
1 iogurt natural
1/2 mida de iogurt d’oli
1 i 1/2 mida iogurt de sucre
3 mides de iogurt de farina
Llevat en pols
3 ous
1 tauleta de xocolata per fer les figuretes
Trenquem el ous, separem les clares i les batem fins que
quedin escumoses; després afegim el sucre i els rovells, i
seguim batent.
Hi afegim el iogurt, l’oli i la farina tamisada amb un cola-
dor perquè no es facin grumolls a la pasta.
Repartirem la barreja en motllos de silicona o de paper,
pintats amb una mica d’oli perquè les magdalenes no
s’enganxin. Les posem al forn pre-escalfat a 180º aprox.
Les deixem que es coguin i anem punxant fins que veiem
que ja estan fetes.
Per fer les figuretes de xocolata, escollim un motllo de
silicona amb formes que ens agradin. Desfem al bany
maria la tauleta de xocolata trencada a trossets petits,
i quan sigui liquida, omplim els motllos i els posem una
estona a la nevera. Quan les figuretes s’hagin solidificat,
les traiem dels motllos i les servim amb les magdalenes.
Rotllets de Frankfurt
Ingredients:
1 pasta de full fresca (rectangular si pot ser, tot i
que no és imprescindible)
1 paquet de salsitxes de Frankfurt
Orenga
1 ou per pintar la pasta de full
Passem les salsitxes per la paella, i les deixem refredar.
Estenem la pasta de full al marbre de la cuina, i la tallem
a rectangles.
A cada rectangle hi posem una salsitxa: enrotllem la
pasta al voltant de la salsitxa fins que quedi tota embo-
licada, excepte les dues puntes, que han de sortir pels
costats. Si pintem d’ou un dels costats de la pasta de full,
el rotllet quedarà més ben segellat.
Punxem els rotllets amb una forquilla, els pintem amb ou
batut perquè agafin més bon color un cop al forn, i hi
espolsem un polsim d’orenga pel damunt.
Els posem al forn pre-escalfat a 200 graus, per dalt i per
baix, uns 25 minuts o fins que la pasta es vegi feta.
Receptes del bar de 6è
El bar de la lúdico-esportiva ha estat molt ben assortit tant de dolç com de salat. A continuació
us deixem dues receptes dels molts pastissos i pastes que s’hi van vendre.
Recepta: magdalena amb xocolata.

26. 26
Àlbum
Setmana cultural i festa Lúdico/esportiva
Fotografies:
Núria Altarriba, mare de 1r

27. 27
Fotografies:
Núria Tomàs, mare de P5 i de 4rt
Marga Ramírez, mare de 6è
Emma Rué, mare de 1r i de 6è
Núria Altarriba, mare de 1r
La part esportiva de la festa: futbol, patinets,
patins i zumba!
El diumenge els més matiners van participar
de la bicicletada.
Els nois i noies de 6è van portar el bar de
forma molt professional!
Georgie Dann hauria estat orgullós d’aquesta
colla de pares de 6è. Més de 200 racions!
Les mares del mercadillo de roba de 6è es re-
inventen oferint serveis de personal shopper.
Gràcies al DJ convidat el nivell musical va
superar àmpliament les expectatives.
Diumenge vam rebre la visita dels nois del
centre Nur.
Mostra de tallers sobre diversitat i inclusió:
“Memory”, “Com ens veiem?”, “Mira amb
uns altres ulls”.
Les mares d’infantil pintant el mural de l’en-
trada de l’escola.

28. 28
Racó filosòfic
Per al darrer Racó Filosòfic del curs us proposem un tema de reflexió molt inte-
ressant: LA LLIBERTAT.
Us recordem que aquesta secció vol ser simplement un espai per a fer-se pregun-
tes, plantejar interrogants, qüestionar la realitat que ens envolta i generar pensa-
ment propi i fer-ho d’una manera divertida, a través d’un joc visual que planteja
una situació concreta acompanyada de moltes preguntes. Nosaltres només hem
d’observar, qüestionar i pensar.
Si et ve de gust jugar només has de seguir les següents pautes:
Observar molt atentament l’escena, descriure què hi veus, fixant-te en els petits detalls.
Llegir les preguntes que acompanyen l’escena, aquestes segur et generaran noves preguntes
pròpies.
Aprofundir en aquestes preguntes cercant respostes. Si jugues en grup és impres-
cindible compartir les teves opinions i escoltar les dels altres i, molt
important: no hi ha resposta incorrecta.
Les nostres reflexions, pensaments, o tot allò que ens hagi passat
pel cap ho posarem sobre paper (amb un dibuix, còmic, conte,
llista d’idees, etc.)
Pots jugar sol o en grup, com un joc de sobretaula. No hi
ha límit d’edat, poden participar germans, amics, avis i
avies, pares i mares, etc.
Novament ens hem inspirat en els temes que pro-
posen les publicacions Wonder Ponder. Filosofia
visual per a nens/es.
Ja ha acabat el curs, les vacances ja són aquí,
no hi escola, no hi ha horaris, i això vol dir
que tindrem molt temps lliure per fer les co-
ses que més ens agradi, però... SÓM LLIURES
de fer tot el que volem?
L’escena que us proposem mostra
una situació que de segur ens resulta
familiar, tot i ser quotidiana ens porta
a reflexionar sobre molts conceptes
com: la llibertat de decidir/triar, la de-
pendència fills/pares, la utilitat de
les normes, la responsabilitat
individual, en definitiva pen-
sar sobre la LLIBERTAT i el
que significar SER LLIURE!

29. 29
I vosaltres, què en
penseu?
Agafa un paper en blanc i
expressa les teves idees.
Pots fer-ho de la manera
que més t’agradi: un di-
buix, un còmic, un conte,
una llista de pensaments.
Si vols aparèixer al Miros-
copi envia’ns-ho a mirosco-
pi@ampajoanmirobcn.cat,
triarem entre les vostres
participacions.
Les normes treuen o donen llibertat?
Compleixes les normes? Qui les posa?
Si fossis lliure de «portar-te malament»
sense que ningú ho veiés, ho faries?
Som més lliures quan estem sols i no
ens veu ningú?
Els nens tenen dret a tenir una vida
privada que els pares no coneguin?
Ser lliure és fer sempre el que volem?
Sentir-se lliure és el mateix que ser lliure?
Els nens són responsable del seu propi cos?
O ho són els pares
Si volguessis menjar sempre allò que més
t’agrada series lliure de fer-ho? I si aquest
menjar et fes mal?

30. 30
Barcelona curiosa
La Llibertat il·lumina Barcelona
Totes i tots hem sentit a parlar de la famosa estàtua de la Llibertat que es troba a la ciutat de Nova York. Originàri-
ament, aquesta estàtua s’anomenava “La llibertat il·luminant el món”, i va ser un regal de França als Estats Units en
commemoració dels cent anys de la seva independència. És, abans de res, un símbol de la llibertat humana. Però sabies
que a Barcelona també tenim una estàtua de la Llibertat? Si no ho saps, de segur no has pujat les escales de marbre de
la Biblioteca Arús, al Passeig Sant Joan. Al capdamunt de l’escalinata hi trobaràs aquesta escultura de bronze de gairebé
2 metres d’alt. Però no et deixis enganyar pels teus ulls: a més de ser més petita que la de Nova York, es diferencien
en què a l’original hi consta la data de la declaració d’independència americana, el 4 de juliol de 1776, mentre que a la
nostra hi ha la següent inscripció: “Anima Libertas”, que en llatí, que vol dir “Llibertat de l’Ànima”. A què esperes per a
conèixer-la? Porta allí des de 1895!!!

31. 31
T’has fixat alguna vegada en els
curiosos noms dels carrers?
Els odònims de Barcelona, és a dir, els noms dels carrers o
espais públics de la ciutat, han anat canviant amb el temps. En
alguns casos porten noms de fets històrics, persones, animals
o, simplement, denominacions curioses. Segur que tens al
cap el nom d›algun carrer, ja sigui perquè vius allí, es diu igual
que tu o algú que coneixes, o és on agafes l›autobús. A la
nostra ciutat hi ha carrers amb noms molt curiosos que potser
no coneixes. Per exemple: Carrer de Ja-hi-som, Carrer dels
Petons (mua, muac, muacs), Plaça del dubte (o no?), Carrer de
Foc Follet, o el Carrer de les Magdalenes. Al barri de Gràcia
hi ha el Carrer de la Llibertat i el Carrer de la Fraternitat, i són
veïns. Si t›animes a arribar-t’hi, no oblidis mirar de tant en tant
els carrers per on camines, per si et topes amb algun nom més
curiós que aquests.
Marga Ramírez. Mare de 6è
Barcelona plena d’olors i sabors
Has pensat alguna vegada que el fet de poder triar allò que
menges també és una forma de llibertat? Així és!... i la nostra
ciutat té una gran varietat de bars, restaurants i llocs per a fer
la compra i cuinar a casa. Els més antics són els mercats de la
ciutat, i el programa «Mengem sa, mengem de mercat!» és
una iniciativa de Mercats de Barcelona, perquè tots els bar-
celonins i barcelonines aprenguem a menjar productes sans,
frescos i de qualitat. Curiosament, existeix un mercat que es
diu així: Mercat de la Llibertat. Es troba al barri de Gràcia i és
un dels més importants de Barcelona. A la nostra escola Joan
Miró es promociona el consum de fruita, que ve, precisament,
d›aquests mercats de la ciutat. Bon profit!

32. Edita l’AMPA de l’escola Joan Miró.
Equip Miroscopi: Núria Altarriba, Norma Brichs, Isis Martín,
Marga Ramírez, Raimon Rius, Emma Rué, Anna Solé, Silvia Via i
Berta Villaescusa.
La redacció de Miroscopi no es responsabilitza necessàriament de l’opinió que expressin els articles signats.
miroscopi@ampajoanmirobcn.cat
/OLEHUWDWV
; + , : & 0 5 , ( ' < 7 3 = < & 1 ;
/ % - ( 8 $ 3 5 ( 0 6 $ 8 & + % = -
0 . 0 8 / 1 ; 7 % $ & % 8 : 9 ) ( 9
$ ( 0 / 7 , 8 3 - & 6 7 . 8 + 5 ) .
* ; 5 2 ( ) & 1 , 5 5 6 ( : * % = 9
) 3 < 1 6 ( % 5 ' - ; * 2 ' 2 % - =
, 5 . < 9 6 = ( , ; ( = 9 & 5 4 2 /
$ ( 6 / 5 7 ( ' ( 7 / ) 1 2 , $ ' 2
2 6 : ; 9 $ / < $ 4 ( ; - . ( $ & <
/ 6 $ % = & = 1 0 & 0 5 & 5 ) ( & 3
) , + ( % , : + 1 / $ 0 , . % 0 - ,
2 . * 0 2 9 , 0 ( 1 7 1 2 3 , 1 , 5
)LQGWKHIROORZLQJZRUGVLQWKHSX]]OH
:RUGVDUHKLGGHQ DQG
Opinió, Expressió, Premsa, Criteri, Moviment, Càtedra,
Culte, Associació, Manifestació
Sopa de lletres
Segons Vikipèdia, «La llibertat (del llatí libertas) és la
capacitat d’escollir. És una idea que inclou el no estar
sotmès a un subjecte diferent d’un mateix, autoritat,
poder que estableixi una alienació, deure, disciplina o
qualsevol condició no establerta pel mateix subjecte.
Designa la facultat de la persona humana que li
permet decidir portar a terme una determinada
obra o no portar-la a terme. En altres paraules, el
que permet a la persona humana decidir si vol fer
quelcom o no, el fa lliure, però també responsable
dels seus actes.» De llibertats, doncs, n’hi ha
moltes. En pots buscar alguns exemples dins la
nostra sopa:
Set diferències
Aquest és un dibuix de La pintora estatunidenca
Alice Neel*. Va néixer el vint-i-vuit de Gener de
l’any 1900, (va ser, doncs una de les primeres
persones del segle XX!). Aquest dibuix es diu
Spanish family i està fet sense aixecar el llàpis
del paper, amb una sola línia que no s’interromp
en cap moment. T’atreviries a fer el mateix?! El
de dalt és l’original i en el de baix hi hem fet set
petites «aportacions», troba-les!
*Busqueu a internet obres d’aquesta pintora, va ser una gran
retratista!