Descripción del Parque Central de Valencia

1. Parc central
Sabrina Roncero Contreras
19/02/2019
Sociales

2. Index
Plaza de Dimetrio Ribes......................1
Jardi de l horta...................................2
Jardi de les flors.......................................3
Jardi de la infancia.......................................4
Jardi romantic............................................5
Estany de la Panderola.............................6
Estany de lagarrat.................................7
Estany de la ravatxo...............................8
Estany de la xixarra..................................9
Ribes espai Esportiu................................10
Rbes espai universal............................11
Ribes espai cultural...............................12
Ribes espai social………………………13
Moll de Russafa……………………..14
Moll de Malilla........................................15
Alqueria...................................................16
Area de manteniment del parc....................17
Zona de socialització canina....................18
Praderia mediterrania...........................19

3. Introducció
Vaig a parlar del Parc Central que es un
lloc mol relaxant y molt tranquil·la i
moltes coses mes.
El Parc Central naix després d’una
llarga lluita de la ciutat de Valencia per
recuperar els terrenys ocupats per les
vies del tren que separen en dos la
ciutat per la part del centre i el sud.
D’esta manera, i quan les diferents
fases del projecte queden executades,
es recuperara un espai cèntric de
dimensions destacades i s’uniran barris
històricament separats, alhora que es
creara una moderna zona verda i
equipaments culturals i socials.

4. El Parc
El Parc Central de Valencia ha obert les seues
portes 30 anys després de s'incorporara com
promesa al pla general urbà en els anys 80 del
segle passat. Esta infraestructura verda,
llargament demandada pels veïns, ha torbat tant
que a la seua al voltant han proliferat negocis en
el seu nom molts abans que existia el jardí.
"L'hotel d'a el costat se crida Parc central
El projecte complet ocupara 23 hectàrees de
terreny en total però per a fer-ho possible es
precís que se soterre el ferrocarril, que part en dos
la capital. El jardí costara 73 milions d'euros però
les obres ferroviàries que deuen de alliberar els
terrenys superen els 3.000 milions d'euro
El disseny del paisatge
Cada zona del parc tindrà la seua pròpia
TIPOLOGIA botànica combinant praderies, jardins,
arbusts i arborat. El projecte elegit propon espais
per a ciutadans de totes les edats: hortes, tallers
de jardineria, una zona de jocs infantils, una
biblioteca/hemeroteca, un espai cultural o un
mercat. GUSTAFSON recupera els edificis
ferroviaris protegits que s'integraran en el paisatge
i la vegetació del parc.
El disseny seguix els criteris d'eliminació de
barreres arquitectòniques i prevé la continuïtat de

5. PARTS
LA PLAQA DE DEMETRIO RIBES: a on se
situen la majoria dels edificis historics i se
convertix en un centre neuralgic d'activitats
culturals i recreatives.
EL JARDI DE L'HORTA: que auna la tradicio
de l'horta valenciana en la bellea d'un jardi
ornamental.
EL JARDI DE L'INFANCIA: zona destinada al
joc i recree dels chiquets i chiquetes en
rocodromo, un futur terrer, praderies i
diversos jocs infantils.
EL JARDI ROMANTIC: format per multitut
d'encanyipadas florals de gran interes
ornamental.
Els diferents edificis rehabilitats doten el pare
d’una universitat popular, un poliesportiu
cobert, un centre de joventut i una futura
biblioteca municipal.

6. PARTS
EL JARDI ROMANTIC: En el limit nord del parc comenpa
un eix principal nord-sud cobert per una pergola que es
cobrira de diferents especies enfiladisses de flor. Este eix
es la principal linia de moviment de vianants del parc i
connecta entre si els espais principals.
Fonts i canals d’aigua: quasi sis mil metres quadrats de
lamines d’aigua, incloent-hi l’espectacular Panderola amb
els seus cent trenta-i-cinc brolladors que permeten
realitzar innumerables jocs d’aigua i color.
Murs verds: amb mil tres-centes jardineres que els
cobrixen. Els murs verds son les estructures de formigo
que delimiten i donen forma al jardf de la Infancia i al jardf
de l’Horta. S’han plantat unes tretze mil plantes de dos-
centes especies diferents per a dotar els murs d’un
mantell verd.
Zona de jocs (espai de prop de 7.800 m2): a mes dels
espais d’esbargiment, per a correr o per a les activitats
que s’hi puguen organitzar, el parc compta amb diferents
jocs infantils en l’anomenat jardi de la Infancia: cavallets,
engrunsadores, balancins i tambe una plataforma lliscant
(tobogan gegant) i taules de ping-pong. Un dels jocs mes
cridaners pel seu colorit es l’arbre de la ciencia, a on els
xiquets poden enfilar-se per escales i ficar-se dins d’unes
grans boles.

7. Esta zona disposa, a mes, de jocs i
elements perque siga inclusiva i
facilite l’acces als xiquets i xiquetes
amb diversitat funcional. Tambe compta
amb el paviment adequat de cautxu
reciclat, atenent les normes de
seguretat europees per a protegir
d’impactes, facilitar el transit de
persones amb mobilitat reduida i, al
mateix temps, la neteja i el
manteniment.
A mes de jocs infantils, el parc compta
tambe amb un rocodrom per als xiquets
i xiquetes majors. Te uns quatres
metres i mig d’alparia, pero nomes sera
escalable fins als 3,5 metres per als
mes experimentats i un nivell mes baix
per als iniciats. En la part sud del parc
se situa una gran zona d’esplai cam
amb diferents jocs d’agilitat per a les
mascotes.

8. CONCLUSIO
Dins de la filosofia del disseny del parc,
la llum, I’aigua i el verd son els
principals elements; la superficie
s’estructura entorn d’una xarxa de
passejos que generen diferents espais
amb un tractament espedfic en funcio
de l’us de cada un d’ells. Estos
passejos estan flanquejats per una
xarxa de canals que recorren el parc i
desemboquen en diferents lamines
d’aigua. Entre estes algunes d’especial
rellevancia, com l’estany de la
Panderola o l’estany de la Garrat.
Cada zona del parc te la seua propia
tipologia botanica i combina praderies
amb zones arbustives i passejos
poblats d’arbres. Els edificis historics
atribuits al gran arquitecte Demetri
Ribes, autor del disseny de l’Estacio del
Nord, que han format part de la
infraestructura ferroviaria de la ciutat,
molts d’ells protegits pel seu alt valor
arquitectonic i patrimonial, han sigut
restaurats per a diferents usos culturals
i esportius.