Idioma: catalá Index: · Definició · Historia · Tasques i objectius · Tipus · Oficina o freenlace · Perfil del bon periodista · Carrera · Guanys · Mitjans de comunicació · Professionals (Catalunya, Espanya, Europa i món) · Periodisme censurat

1. EL PERIODISME
ÍNDEX:
1. Definició
2. Orígens/historia
3. Tasques i objectius d’un periodista
4. Tipus de periodista
5. Oficina o freelance
6. Perfil d’un bon periodista
7. La carrera del periodisme
8. Sous i guanys d’un periodista
9. Mitjans de comunicació
10. Professionals
10.1 Biografia
10.2 A Catalunya, a Espanya, a Europa i al món
11. Periodisme en llibertat i periodisme en censura

2. 1. DEFINICIÓ
· El periodisme és un ofici o activitat d’on es treu informació sobre fets i coses que han
passat arreu de món i aquesta informació es penja o es publica. Tenim diferents llocs on
penjar-ho, ja que el periodisme pot ser escrit (el diari), oral (radio), visual (televisió) o mul-
timèdia (per Internet).
· També pot tractar de diferents temes, siguin dels esports, cultura o política entre d’altres.
Aquesta informació es publica perquè la gent d’arreu de món es pugui adonar que passa
en el seu entorn i malgrat que actualment no es llegeixen diaris, ho diuen pels mitjans de
comunicació nomenats anteriorment com la televisió.

3. 2. ORÍGENS/HISTORIA:
· El periodisme es va començar a practicar a Anglaterra al segle XVIII, per un grup
d’estudiants.
Aquesta activitat no va ser considerada un ofici fins que es va fundar la primera empresa.
Un grup de persones va decidir a aportar a la gent informació sobre els fets i els
successos de la seva ciutat.
· Més tard es va assolir el periodisme com un ofici i va ser llavors quan van expendre la
informació de tot el país i del continent. Aquesta informació només tenia una via: el diari
(el primer va ser Daily Courrant). Els periodistes passaven la informació en centres de
diaris (que en aquell temps eren petites fàbriques) i ells els imprimien.
Ja cap al segle XVIII es van afegir les revistes, al segle XX la radio i la televisió, i al segle
XXI internet.
· La història del periodisme es pot separar en quatre etapes; l'antic o artesà, el modern o
liberal i el contemporani o industrial (quan es va afegir internet).

4. 3. TASQUES I OBJECTIUS D’UN PERIODISTA
Les principals tasques i objectius d’un periodista són els següents:
· Investigar: abans d’escriure un article, un periodista ha d’investigar sobre successos
que han passat.
· Organitzar: després d’haver trobat un succés sobre alguna cosa, ha de planificar
entrevistes o trucades als protagonistes d’aquells fets per intentar aconseguir els màxims
detalls.
· Realitzar: quan hagi obtingut els màxims detalls possibles es comença a crear l’article (o
el guió en cas de televisió i radio).
· Revisar: Abans d’acabar l’article s'ha d’assegurar que tota la informació estigui ben
escrita i correcta i sobretot que s’entengui. Moltes vegades també cal l’aprovació del teu
director en cas que treballis en una oficina.
· Publicar o imprimir: després d'haver corregit l’article, s'ha de publicar (internet) o
imprimir (diaris) perquè la gent es pugui adonar del succés.
Els periodistes també tenen certs objectius que han de complir:
· No donar més informació de la que toca.
· No inventar-se coses perquè l’article sembli més interessant.
· Quan s’organitza i es fan trucades no es pot preguntar res personal als protagonistes.
· Està prohibit penjar noticies sense ser revisades abans.

5. 4. TIPUS DE PERIODISME
Entre d’altres, els més destacats són:
· Esportiu: dóna informació sobre esports. Aquest tipus de periodisme és un dels més
vists, sobretot pels aficionats dels esports, ja que en reprodueixen molts de diferents.
· Societat: Dona informació sobre la societat i les persones conegudes. A vegades també
tracta sobre els polítics.
· Cultural: Ens dóna a conèixer la cultura del país. També acostumen a indicar les festes,
fires i festius del país.
· Científic: Explica nous fets científics i de la ciència, a més a més també ens acostuma a
donar informació sobre museus i fires científiques.
· Econòmic: Està especialitzat en l'àrea econòmica, i dóna a conèixer l'estat econòmic
del país, la moneda...
· Ambiental: Explica com està el país en el tema de l’escalfament global. S'encarrega de
temes que es relacionen entre l'home i el seu entorn natural.
· Turístic: Dóna informació sobre escultures, edificis i festes/tradicions de cada país i in-
forma quants turistes hi ha normalment...

6. 5. OFICINA O FREELANCE:
Un treball en una oficina no és el mateix que treballar pel teu compte. Un freelance és una
persona que treballa per compte propi, és a dir, ell mateix és el cap i no compta de sou
laboral. Hi ha dues maneres de ser periodista freelance:
· Que les empreses et contractin perquè escriguis articles i redaccions.
· Que tu contractis a treballadors perquè ells escriguin els articles i tu els publiquis.
Un periodista freelance...
· Pot rebutjar a una empresa que el vulgui contractar per escriure articles.
· Te la seva pròpia disciplina, és a dir que tu decideixes com i quan treballes (però això
t’afecta en segons que).
· Anar a buscar els projectes, perquè no tens un cap que et digui escriu sobre això.
· Tens llibertat per escriure el que vols i on ho publiques.
En canvi, treballar en una oficina et porta unes normes diferents i maneres diferents de
treballar:
· Tens companyia que s’ocupen de fer diferents feines.
· Tens un director que et diu que s’ha de fer o sobre que s’ha d’escriure.
· Cobres un pagament específic facis els articles que facis.
· Has de treballar un horari específic.
Alguns treballadors freelance més coneguts són: Stephen King i Robert Frost.

7. 6. PERFIL D’UN BON PERIODISTA
Per ser un bon periodista i saber treballar bé en aquest ofici calen unes normes bàsiques:
· Mostrar interès i passió: si no t’agrada la feina que fas no podràs gaudir-ne.
· Tenir una ortografia bona: en el periodisme s’han de redactar i escriure molts articles,
per això has de tenir una ortografia correcta i rica en vocabulari.
· Saber escoltar: perquè la noticia surti bé, s’ha de saber escoltar als companys que
treballen i cooperen amb tu.
· Ser autocrític: perquè puguis aprendre dels teus errors.
· Ser humil i bona persona: ja que tractaràs amb moltes persones que han passat per
diferents successos i les has de tractar amb respecte.
· Conèixer als seus lectors: ja que d’aquesta manera pots escriure amb les seves idees i
fer que els hi agradi.
· Ser organitzat: perquè li vagi més bé les feines que ha de fer.
· Ser sincer: perquè un periodista mai pot dir mentides, perquè estaria enganyant a tot el
món.
· Saber coses sobre el que s'està estudiant: perquè llavors no pot informar-se ni fer-ne
noticies.

8. 7. LA CARRERA DEL PERIODISME:
On pots estudiar?
· UPF (universitat Pompeu Fabra Barcelona): És una de les universitats més
recomanades i molta de la gent que vol estudiar graus en periodisme va allà. Pots
estudiar graus, màsters i doctorats. Está localitzada a Barcelona a la plaça de la Mercè
(prop de l'església de santa Mercè). La nota mínima per entrar és de 11,79.
· UAB (universitat Autònoma de Barcelona): aquesta universitat no t'oferix tants graus
però pots estudiar màsters per semestres. No està del tot especialitzada en periodisme
sinó que pots estudiar també per comunicació. Está localitzada a Bellaterra (un petit
municipi a prop del Vallès) a Plaça Cívica, Cerdanyola del Vallès. La nota mínima per
entrar és de 9,43.
· URV (universitat Rovira i Virgili): en aquesta universitat pots començar després de
batxillerat (preuniversitari) i des d'allà pots estudiar també comunicació. La nota mínima
per poder entrar en aquesta universitat és de 8,83.

9. Estudis:
· Per fer un grau en periodisme, has de fer 4 cursos:
1. En el primer curs et fan especialitzar en una cosa en concret (drets, humanitats,
ciències polítiques o economia) i has d’anar combinant les assignatures amb el
periodisme. Algunes assignatures del curs són:
· Fonaments del periodisme: conèixer els processos que intervenen en el periodisme,
saber amb quins instruments intervenen en aquests processos i familiaritzar-te amb tot el
terreny del periodisme.
· Escriptura periodística: introduccions al llenguatge periodístic i a la seva forma
d’escriure.
· Historia de la comunicació: els principals orígens del periodisme, la seva antiguitat i
relacionar canvis que s’han fet en l’actualitat.
· Historia contemporània del país: relacionat amb la història de la comunicació, donar una
formació bàsica dels orígens en el periodisme del nostre país.
2. En el segon curs, mentre vas fent la teva especialització, t’ensenyen una part pràctica
del periodisme (ja siguin simulacions de redaccions, programes en directe...).
· Teoria i estructura econòmica: conèixer les institucions econòmiques principals i
reflexionar sobre la realitat econòmica del moment.
· Teories de la comunicació: anàlisis de les teories del periodisme i les seves dinàmiques.
· Escriptura periodística 2: l’escriptura i el llenguatge universal present en tots els diaris i
mitjans audiovisuals. Es comença a publicar textos.
3. En el tercer curs ja només tens assignatures centrades principalment en el
periodisme. Dins, podràs triar entre diferents optatives (esportiu, polític... o premsa escrita,
en televisió, radio...).
· Informatius en radio i televisió: introducció dels mitjans audiovisuals, el seu disseny i
l’estructura que tenen.
· Teoria i pràctica del periodisme especialitzat: coneixença de les variables formes de
cada gènere periodístic i introducció de la narració, l’exposició i l’argumentació.
4. En aquest últim curs acabes de fer totes les optatives i ja comences a centrar-te en
les empreses i feines disponibles.
· Treball de final de grau: desenvolupar el conjunt de competències treballades i utilitzar
les eines del periodisme.
· Pràcticum: afavorir els estudis teòrics de cada alumne i començar en situacions de món
professional.

10. Al final del curs es fan també uns treballs de final de grau que consisteixen en un treball
que has fet a partir de la línia (ex: periodisme a televisió) que vols treballar.
Optatives:
· Periodisme econòmic: saber tots els temes econòmics de cada país per poder analitzar
el tema econòmic d’una empresa.
· Periodisme polític i parlamentari: assolir una versió personal del gènere polític i
reflexionar sobre ell.
· Periodisme esportiu: com qualsevol altre (científic, societat, esportiu...) predominar
aquest gènere, saber-ne l’ús i permetre informar a persones sobre l’esport.
Després del grau:
· Després d'aquests quatre cursos, pots fer dobles titulacions (molts dels alumnes que
estudien periodisme ho fan), que són uns títols per tenir més practica i completar el
programa. Pots fer el grau en periodisme (els 4 cursos, que en realitat són 8 semestres) +
humanitats, grau en periodisme + relacions públiques...
· Tots aquests cursos (els 8 semestres) són 240 crèdits. És a dir, 60 crèdits per semestre i
aproximadament són 6.009 euros en total.
Màsters (optatius): Estudis de post grau.
· Mater universitari de comunicació i noves tecnologies: especialitzat en les noves
tecnologies de la comunicació i el seu disseny.
· Mater universitari en comunicació i política social: especialitzat a saber fer articles
sobre la política social. També investiguen sobre la comunicació.
· Mater universitari de periodisme avançat: s’especialitza principalment en reporterisme
i està en un nivell més alt de periodisme.
· Mater oficial de investigació en comunicació: el seu objectiu és investigar i obtenir la
màxima informació possible sobre els reporters i el periodisme.
· Mater universitari en producció cultural: especialitzat en programes de televisió sobre
la cultura i el seu producte final.
· Mater oficial en qualitat dels programes televisius: el seu objectiu és poder conèixer
el periodisme televisiu a fons i millorar els seus programes.

11. 8. SOUS I GUANYS D’UN PERIODISTA:
A Espanya, un periodista cobra aproximadament de 25.000 a 35.000 euros a l’any bruts,
Això és 1043 euros al mes. També depèn del lloc on vas a treballar, per exemple, a
Catalunya es cobra més que a Espanya (300 euros més aproximadament). O de les
feines que fas, per exemple, no és el mateix treballar de periodista esportiu (que es pot
arribar a cobrar 2 milions a l’any) o que fer de periodista en una empresa (que pots arribar
als 35.00 euros a l’any). També depèn de l’empresa on treballes. Alguna empresa
coneguda a Catalunya/Espanya com El País, que si treballes al Segre de Lleida.
En altres països, per exemple, Estats Units, es guanya 50.000 euros a l’any (això és 2
cops més en Espanya)...

12. 9. MITJANS DE COMUNICACIÓ:
·Els mitjans de comunicació són eines amb les quals informem la gent, ja que sigui de ma-
nera oral, escrita o audiovisual. Hi ha diferents tipus en què ens podem comunicar.
La seva classificació més extensa és:
· Escrits: llibre, correspondència, telègraf, premsa, cartells, tanques publicitaries...
· Orals: ràdio, telèfon...
· Audiovisuals: TV, internet, cinema...
Però en el cas de periodisme només utilitzem els següents:
· TV: la televisió és un aparell elèctric on es transmeten coses de forma audiovisual. La
primera televisió, un aparell capaç de reproduir imatges en moviment en blanc i negre a
través d’un projector i una llum, va ser inventada el 1884. Més tard, cap al 1925 es va fer
de tal manera que les imatges passessin més rapides i es va fer a través d’un cable
telefònic. Més tard va sortir en color i es va utilitzar també com a mitjà per al periodisme.
Actualment es fa servir molt, hi ha molts programes (des del temps fins a dibuixos)...
· Premsa: La impremta es va començar cap al segle XVII a Europa i cap al segle XVIII a
Estats Units, però s’ha estat modificant fins a arribar a la d’avui dia. La premsa, que va
sortir més tard (més coneguda com el diari), és un conjunt de papers on s’explica fets i
successos que han passat. Va començar al voltant del 1812 amb butlletins, diaris,
anuaris... Entre el 1842 i el 1872 es va començar a fer servir com a «doctrinària». Al es
va començar a fer servir per a periodistes.
·Ràdio: La radio és un aparell elèctric que utilitzem per escolat emissores que oferixen
diferents coses (des de música fins a programes de xat en directe). La radio es va
començar a fer servir el 1938, allà posaven cadenes principalment de música. Més tard,
els periodistes de la època, va decidir fer-la servir com una manera de anunciar al món el
que estava passant amb la veu. Actualment la radio es fa servir molt, tant els periodistes
com per les músiques.
· Internet: L’internet avui dia és la font més visitada per als periodistes. Molts d’ells
transmeten les seves notícies per aquest mitja. L’internet es va començar a utilitzar a
1983, i poc després es va començar a utilitzar per a periodisme. Actualment es fa servir
moltíssim i es publica la premsa de forma digital.

13. 10. PROFESSIONALS:
CATALUNYA:
· Andreu Buenafuente: Andreu Buenafuente Moreno és un humorista, presentador i
periodista de Reus. Va començar amb la comunicació quan tenia 20 anys i es va dedicar a
la ràdio durant poc temps. Després de guanyar suficient fama, va anar de presentador a
Plats Bruts, Al Ataque, Buenafuente... Va participar en molts programes diferents. Després
d'això va decidir augmentar la seva carrera fent de humorista, la seva carrera actual.
· Ramon Pellicer: Ramon Pellicer i Colillas és un periodista català de Barcelona. La seva
carrera ha estat en televisió. A fet de presentador en molts programes, entre ells:
Telediario, Telenotícies Vespre i Actual. Ha treballat cas sempre en programes de
Catalunya. Va treballar en la universitat autònoma de Barcelona periodisme però es va
encarcarar de presentador de televisió quan va acabar aquella universitat. Actualment
segueix fent de presentador.
· Vicent Partal: Vicent Partal i Montesinos és un periodista català/valencià. La seva
carrera és més en diari. Va guanyar fama de bon principi treballant en alguns dels diaris
com; Vanguardia, diari de Barcelona... També va treballar en programes coneguts com: El
temps, El Punt, VilaWeb... Va estudiar comunicació a la universitat d’estudis catalans.
ESPANYA:
· Jordi Evolé: Jordi Evolé i Requena, més conegut com a El follonero, és un periodista i
guionista. El 2000, Andreu Buenafuente, el va convidar a participar en el programa La
Cosa Nostra. Van estar molt temps junts fins que el 2008 va començar la seva carrera en
guionista i va dirigir els guions del programa Salvados fins al 2019. El 2019 es va dedicar
en periodisme televisiu fent els guions de diferents programes catalans. Actualment
encara es dedica a això.
· Risto Mejide: Risto Mejide Roldan és un publicista, periodista i actor de televisió de
Barcelona (tot i que acostuma a treballar molt més en programes espanyols). El 2007,
Risto, es va formar com a periodista treballant en la radio. Dos anys després, el 2009, va
participar en diferents programes de televisió com Viajando con Chester, Tu sí que vales o
Operacion Triunfo fent de jurat. Aquí és quan es va fer conèixer arreu de Catalunya i
espanya.

14. · Anna Pastor: Anna Pastor Mejía és una presentadora i periodista espanyola. Des de
jove treballava amb la comunicació fins que, en el 2006, li van dir per presentar el
programa 59 segundos fins al 2013. Després d’acabar de presentar el programa, es va
dedicar a fer entrevistes a celebritats com a presidents, futbolistes o polítics. Actualment
treballa en una part de la ràdio, continua fent diverses entrevistes i treballa a la Sexta.
EUROPA:
· Gilbert Grellet: Gilbert Grellet és un periodista i escriptor francès. Es va dedicar a la
comunicació en el 1972 per a un petit diari a prop de la seva ciutat (APF). En aquell diari
només va fer dos anys, quan es va dedicar al periodisme durant la resta de la seva vida
fins avui dia. Ha treballat en més de 15 programes diferents, a la ràdio i en un diari al llarg
de la seva vida.
· Piers Morgan: Piers Stefan Pughe Morgan és un periodista del Regne Unit, conegut
principalment per fer de jurat en diversos shows com Got Talent. Va començar a treballar
en la radio i des de aquell moment ja es va fer conèixer en les xarxes socials. El 1994 el
van contractar per escriure en un diari molt famós (News of the World) i poc després va
participar en diferents programes com Got Talent o The Sun fent de jurat. Actualment
segueix treballant per a diferents programes.
· Oriana Fallaci: Oriana Fallaci va ser una escriptora i periodista italiana. Es va dedicar
durant més de 30 anys al periodisme, treballant principalment en ràdios, però d'ençà que
va complir 60 anys es dedica a l’escriptura. Va escriure més de 20 llibres, molt coneguts a
Itàlia. Actualment és morta.

15. MÓN:
· Francisca de Alculodi: Francisca de Alculodi va ser la primera periodista basca. Es va
dedicar al periodisme entre el 1678 i el 1689. Va ser una treballadora en el diari Dayli
Courant, que en aquell temps era el més conegut. Es va fer descoberta després que sortís
en moltes publicacions del diari. Va fundar amb un grup de periodistes la Universitat del
País Basc (especialitzada en llengües) i va ser una de les periodistes més conegudes del
món.
· Víctor Hugo: Víctor Hugo va ser un escriptor francès. Es va dedicar la major part de la
seva vida a l’escriptura. El 1820 va començar a treballar per un diari poc conegut a Paris.
Va estar més de 6 anys treballant per aquell diari fins que cap als 25 anys es va dedicar a
escriure llibres i novel·les. Un dels llibres més famosos és Los Miserables, que avui dia
encara continua tenint vendes.
· Charles Dikens: Charles John Huffan Dikens va ser un periodista, novel·lista i escriptor
molt important en la seva època. Autor de Oliver Twist. La seva família era de classe alta i
el seu pare era presoner. Durant tot el temps sense el seu pare es va dedicar a escriure
petits articles per a diaris. Aviat va agafar fama i es va dedicar al periodisme per 20 anys.
Després d'aquest temps, es va decidir per escriure llibres, i actualment, els seus llibres
continuen amb vendes. Alguns dels seus llibres són: Oliver Twist, Temps Difiçils, Litlle
Dorrit...

16. 11. PERIODISME EN CENSURA:
El periodisme en censura és amagar i no dir tot allò que les xarxes socials, webs o
diferents empreses no volen que sàpigues. Una notícia abans de ser publicada ha se ser
passada per 5 filtres perquè no hi hagi informació confidencial o privada i en cas que
aquests filtres no es compleixen, s’elimina la notícia. Els cinc filtres són:
· Propietat privada: el periodisme no pot dir cap informació (en casos ni el nom) de
ningú. És per aquesta raó que en televisió, s'han de tapar totes les matricules, en casos
les cares de persones i diferents papers que porten telèfons o carrers.
· Fonts: normalment, s’han de revisar les fonts d’on s’ha tret tota la informació, ja que hi
poden haver persones o testimonis que hagin mentit.
· Publicitat: el periodisme no pot dir res en contra ni en favor de la publicitat, ja que
segons el que diguin, una persona ho pot veure com si criticassin aquella empresa.
· Ideologia: la idea de la notícia sempre ha de ser bona. No es pot publicar una notícia
sabent que aquesta provocara conflicte o discussió sobre el tema que tracti.
· Pressió judicial i política: el periodisme no pot anar en contra de la política o el judici.
En alguns casos, no es pot esmentar per la raó anterior: es pot arribar a pensar que
estiguessin criticant a la política o al judici.
El periodisme censurat, també pot ser segons el país (economia, pobresa...). És a dir, a
Africa, els periodistes que van allar per poder gravar o donar informació sobre els
successos, les notícies han d’estar molt revisades, ja que hi ha gran part de l'Africà que
està vigilada per policies o guàrdia civil i no poden publicar diferents temes. Aquests casos
acostumen a passar en Eritrea, Corea del Nort, Aràbia saudita, Etiòpia i Vietnam.
Molts d'aquests països estan lluitant perquè les noticies puguin ser publicades i la gent del
món es pugui adonar del que passa realment. De fet, s’han fet moltes manifestacions
perquè en casos s’han matat periodistes per dir la veritat.