Discurs de obertura al Seminari Estatut Treball Autònom que es va celebrar el 29 d'Octubre 2009 a Barcelona organitzat per AAPEC-Ciae Catalunya www.aapec.cat

1. BARCELONA 29 OCTUBRE 2009 Avui per primer cop AAPEC realitza una activitat publica amb aquesta jornada sobre la Implantació de la Llei de l'Estatut del Treballador Autònom. Aquesta jornada d'avui es un pas, un primer pas d'una associació jove, nascuda fa pocs mesos. Aquesta es una jornada informativa, on volem presentar-vos de la ma d'experts el que es la Llei. Un pas, no ho negarem, però un pas curt al nostre parer. Qui som ? Som autònoms, som un grup de gent treballadora que hem decidit fer el que altres tindrien que fer i no fan. No estem alineats a cap ideologia. No provenim de cap elit, ni cap elit ens te que donar recomanacions. Si aquest petit grup varem decidir tirar endavant AAPEC va ser perquè no ens sentíem representats per ningú. Creiem que no es de rebut el que esta succeint amb els autònoms. Es cert que hi ha una crisis econòmica i que tots patim, el que no podem admetre es que uns (els menys quantitativament) rebin totes les atencions i ajuts. I els mes importants numèricament no rebin ni suport ni atenció. I no en seguirem rebent, mentre no hi hagi una associació veritablement reivindicativa que representi i mes important que això que els autònoms es sentin representats. I per això hem creat AAPEC. I aquest es el repte de AAPEC, que els autònoms trobin en aquesta associació un eina efectiva que representi els seus interessos. Perquè comencem a parlar clar Autònoms es una categoria obsoleta. No es una formula adequada davant la complexitat en el mercat laboral actual. I per tant, no es pot tractar igual a un autònom que a un treballador a qui la empresa li ha exigit que es fes autònom per continuar treballant. No ens valen els TRADE com a model, I això ho ha de dir algú. Un trade, no ens enganyem, no es un autònom. Es la institucionalització d'una precarització del mon del treball. Tothom sembla content amb aquest invent dels TRADE, excepte els treballadors que si veuen abocats. Per tant es hora de exigir la adequació, legal i laboral a la realitat del mon de treball, legislant per a protegir els mes febles en comptes d'afavorir els mes forts. Perquè Autònoms abasta perfils laborals, professions que fa uns anys ni existien. Feines en el mon de les tecnologies, en el mon sanitari... Feines on els professionals acaben sent fàcilment TRADES. Per tant, estem en un moment que cal re inventar-ho tot, ja que el que tenim, si es mante, es perquè es favorable als grans interessos I això no pot ser. Com tampoc es de rebut que a un professional de 47 anys que es queda al atur, des de l’ administració l'informin que es considerat per edat en risc d’exclusió laboral, i que aquesta administració es quedi tant ample. Un expedient mes, un número mes. No es de rebut. Quin país, quins empresaris poden renunciar a una persona qualificada i amb experiència. Quina miopia es aquesta. Quina miopia es ajudar a emprendre (ve lo dels ajuts es un parlar, es com els bancs, (diuen que fan, mes que res perquè vagis i et diguin que no) i fer distincions d'edat. Que una persona de 40-50-60 anys no pot emprendre,? Perquè ha d'estar discriminat i tenir (si els aconsegueix) ajuts inferiors, única i exclusivament per raó d'edat i/o sexe. Mireu si ho tindrien fàcil per ajudar.... Quan un vol fer-se autònom, el primer que ha de fer, abans de haver fet cap factura es pagar. Això es ajudar? Perquè no faciliten que la gent emprengui? Si es veritat, donen molts cursets,... però, això es ajudar? Perquè no es fa una bonificació a les quotes/impostos i taxes els primers temps.? Una bonificació que anés decreixent en el temps. Quin sistema es aquest que els que tenen menys, son els que ho han d'arriscar tot. Quin sistema es aquest que per començar a treballar has de pagar a l'Estat. També aquests últims temps ens trobem amb una constant davallada d’autònoms al nostre país i ningú es preocupa de que passa amb aquesta gent. Que passa amb un autònom quan es veu obligat a donar-se de baixa? Qui fa un seguiment... Un autònom es una persona que ha tirat envant un projecte, una professió... De que serveixen tantes estadístiques, quan ja de partida sota el nom d'autònom hi ha un calaix de sastre. Si no es sap res sobre la tipologia, perfil, experiència dels autònoms que estan donant-se de baixa, per tant el primer pas a exigir es conèixer la realitat que ens envolta i que les estadístiques s'adeqüin a la realitat de la nostra societat. I tants i tants temes, atur, baixa per llarga infermetat, morositat, finançament, on el que es palesa es el tracte diferent en funció de si ets autònom o treballador per compte aliena. Lluitar fent visibles, (primer pas per canviar) l'existència d'aquestes desigualtats es el que ens ha motivat a crear AAPEC. No volem tractes de favor, però si el govern es capaç de oferir subvencions a la automoció, a la banca, perquè no als autònoms, som bastants mes numèricament parlant que el conjunt de treballadors del sector de l'automoció.. No serà fàcil, ni serà malauradament ràpid, ni tant sols sabem si ens en sortirem... però si no ho fem nosaltres ningú ho farà per nosaltres. Moltes gracies.