Your SlideShare is downloading. ×
Francesc de borja_moll
Francesc de borja_moll
Francesc de borja_moll
Francesc de borja_moll
Francesc de borja_moll
Francesc de borja_moll
Francesc de borja_moll
Francesc de borja_moll
Francesc de borja_moll
Francesc de borja_moll
Francesc de borja_moll
Francesc de borja_moll
Francesc de borja_moll
Francesc de borja_moll
Francesc de borja_moll
Francesc de borja_moll
Francesc de borja_moll
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Francesc de borja_moll

466

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
466
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. FrancescFrancesc de Borjade Borja MollMoll 1903.1903. MenorcaMenorca,, ll’’illailla natalnatal NAIXEMENT DE F. DE BORJA MOLLNAIXEMENT DE F. DE BORJA MOLL “Un dissabte, dia 10 d’octubre de 1903, ben de matinada (devers les dues), em vaig decidir a obrir els ulls en aquest món que solen anome- nar de “misèries”. Això s’esdevingué al nombre tres del carrer del Nord, a Ciutadella”
  • 2. LA FAMLA FAMÍÍLIA BORJA MOLLLIA BORJA MOLL “Es va prendre el determini de po- sar-me el nom del sant del dia de naixença. Miraren el calendari; 10 d’octubre, Sant Francesc de Borja. Vaig quedar condemnat a sentir-me anomenat en Borca per la majoria dels meus paisans” F. De Borja Moll i el seu germà gran Josep; la vesti- menta és la típica que en aquell temps es posava als infants per fotografiar-los. “Mon pare nomia Josep, però era co- negut a tot Ciutadella (i gosaria dir a tot Menorca) amb el sobrenom de en Mollet. De professió era delineant. A més de fer els plans i dirigir la construcció de totes les cases que s’edificaven a Ciuta- della era professor de dibuix, pintor, músic, escultor i artista de teatre.” “Ma mare havia nom Maria-Anna (oficialment castellanitzat en Mariana), de família page- sa. La modèstia, la laboriositat, la paciència, la fe incommovible, la integritat insuborna- ble, la dedicació total a la família, són quali- tats de què aquella santa dona va donar lliçó i exemple a tots els qui la conegueren”.
  • 3. 1912. Vida i1912. Vida i escolaescola F. DE BORJA MOLL ALS NOU ANYSF. DE BORJA MOLL ALS NOU ANYS “Jo m’era enamorat de les campa- nes. Ciutadella era, en aquell temps, molt rica de campaneig. Ciutat epis- copal, tenia una població levítica de prop de cinquanta capellans i abriga- va fins a dotze esglésies en servei actiu. “- A on t’agradaria més anar a esco- la? A ca los Padres, o al Seminari? - Al Seminari. Així va quedar decidit que jo seria seminarista. Estava a punt de com- plir nou anys." 1917.1917. TrobadaTrobada ambamb mossmossèènn AlcoverAlcover F. DE BORJA TF. DE BORJA TÉÉ 14 ANYS14 ANYS “Aquell estiu de 1917 va ser assenyalat per un esdeveniment que havia de capgirar la meva mentalitat i decidir el curs de tota la meva vida.” “Aleshores m’explicà qui era i per què havia vingut a Ciutadella: era mossèn Antoni M. Alcover, canonge magistral de Mallorca, i el seu viatge tenia per finalitat arreplegar paraules i frases que li servissin per a un gran dicciona- ri que preparava des de feia molts anys. Aquelles paraules i frases les re- collia de boca dels habitants de cada comarca i les apuntava en unes llibretes (...) que serien la base d’informació per redactar el Diccionari”. “Al cap de poca estona de tractar-nos, tots dos ens havíem establert una mena de complicitat per a un treball que ens uniria amb una afecció comuna i perpètua”.
  • 4. “Jo m’havia començat a formar llegint els fascicles del Bolletí del Diccionari de la llengua catalana. Encara que se- guia escrivint en català, gràcies a la correspondència que mantenia amb mossèn Alcover i als llibres que ell m’enviava”. “En aquells dos anys jo havia anat en- viant al canonge mallorquí molta info- mació sobre el menorquí, en centenars de fitxes lexicogràfiques fetes a consciència”. CrisiCrisi vocacional i partida a Mallorcavocacional i partida a Mallorca “Em sentia cada cop més descoratjat sobre la meva capacitat per a ser un sacerdot com cal. (...) Vaig decidir passar el Rubicó i dir adéu al Seminari. “Per bona sort, en aquell temps Alcover es trobava en plena puixança eco- nòmica, gràcies a una subvenció estatal per a la preparació del Diccionari Català-Valencià-Balear; i com que li mancava gent jove que li fes costat en la feinada (...) va creure que jo li podria servir per a aquella tasca; i un bon dia del mes de desembre m’escriví convidant-me a passar una mesada a casa seva, a la Ciutat de Mallorca.” “Primer viatge, primera marejada. El vaporet, que de malnom en deien “sa sabateta” perquè era peti- tíssim, brandava com un ballador embriac. Dins aquell vaixell vaig fer moltes travessies felices i moltes de tempestuoses.”
  • 5. 1921. Arribada a Palma.1921. Arribada a Palma. FeinaFeina ii formaciformacióó F. DE BORJA MOLL TF. DE BORJA MOLL TÉÉ 18 ANYS18 ANYS “Jo duia ben gravada en la memòria l’adreça de mossèn Alcover; Sant Bernat, 5, principal segona. L’havia llegida moltes vegades en el Bolletí. “Vaig romandre fondament impressionat de veure’l en aquella vestidura de cerimò- nia. Tot seguit em va explicar el que volia que jo fes durant aquell mes: informar- me de la manera com es feien les fitxes lexicogràfiques; dur un registre dels col- laboradors que les enviaven, veure de quins objectes caldria fer dibuixos...”. “En el Bolletí de gener de 1921, mossèn Alcover publicava aquesta nota: “Actualment tinc amb mi un altre jovencell de Menorca, en Francesc de Borja Moll de Ciutadella, trempadíssim per la tasca lexicogràfica i per dibuixar gallardament els objectes materials que el futur Diccionari nos- tre ha de dur dibuixats per fer-los més tangibles als lectors.” “Jo m’aixecava del llit devers les sis o les sis i mitja, que sempre ha estat la meva hora preferida. Mossèn Alcover trobava que era massa tard. Pel seu gust, m’haguera cridat a les cinc; va arribar a oferir-me un augment considerable de retribució si hi consentia, però jo m’hi vaig negar en ru- des.”
  • 6. ViatjantsViatjants dede motsmots “Per completar la replega de mate- rials dialectològics, mossèn Alcover va projectar un gran viatge, que fa- ria amb mi i amb un altre col·labora- dor, per totes les comarques de Ca- talunya i del País Valencià”. “El nostre viatge s’acabà a Alacant el 22 de novembre: havia durat ben prop de cinc mesos plens de feina intensa, instructiva i profitosa. En- tre els tres viatgers havíem omplert de notes 25 quaderns amb un total de 3.316 pàgines, i jo havia fet més de dos cents dibuixos destinats a il·lustrar el Diccionari”. 1923.1923. EnamoramentEnamorament ii famfamíílialia PROCLAMACIPROCLAMACIÓÓ DE LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERADE LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA “Així vaig començar a fer gambes: curiosa expressiva frase de pesca- dor, amb què a Menorca s’indica el fet de tenir els enamorats les re- lacions prèvies, encara no formals, per a “pescar-se” mútuament amb els hams del matrimoni”. La futura esposa de Francesc de B. Moll, Francisca Marquès, de Ciutadella, quan festejaven. Es van casar el 1929, quan F. de Borja Moll tenia 26 anys.
  • 7. “El nostre piset era una petita part d’un casal, entre l’absis de la Seu i el palau del Bisbe.” “La vida que dúiem era d’una gran modèstia. (...) Sortíem ben poc de casa nostra i les nostres necessitats de diners quedaven reduïdes al mí- nim”. “L’estat de la meva dona seguia el curs normal, que el 14 d’agost es re- solgué en un part ràpid i feliç: nas- qué la nostra primogènita Anna”. 1931.1931. ContinuaciContinuacióó deldel DiccionariDiccionari PROCLAMACIPROCLAMACIÓÓ DE LA SEGONA REPDE LA SEGONA REPÚÚBLICA. BORJA MOLL TBLICA. BORJA MOLL TÉÉ 28 ANYS28 ANYS El juny de 1926 s’havia estroncat l’ajut estatal per elaborar el Diccio- nari. A això se li afegeix la mort de mossèn Alcover: “El dia 7 de gener de 1932 vaig rebre un telegrama que m’anunciava que mossèn Alcover estava gravíssim. L’horabaixa del dia 8, un segon telegrama em comu- nicava la seva mort.” “Amb la mort d’Alcover, l’avenir de l’obra del Diccionari aparei- xia nuvolós i carregat de proble- mes. (...) Em vaig proposar de seguir”.
  • 8. ApareixApareix elel volumvolum II delII del DiccionariDiccionari “En el primer trimestre d’aquell any 1935 quedava enllestit el volum II, que era rebut amb satisfacció pel públic balear i els especialistes de tot arreu, però era vist amb indiferència pel gran públic de Catalunya”. 1936. Continuar1936. Continuar malgratmalgrat la guerrala guerra F. DE BORJA MOLL TF. DE BORJA MOLL TÉÉ 33 ANYS. ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL33 ANYS. ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL “I aleshores sí que es va respirar un ambient carregat d’olor de sang i de pólvora. Al cap de pocs dies co- mençava la guerra civil.” “Joan Coromines no era l’únic amic que havia hagut d’exiliar-se a con- seqüència de la guerra civil. Altres intel·lectuals coneguts meus havien seguit el mateix camí, i molts d’ells ja no tornarien”.
  • 9. “L’editorial Alcover SL es va constituir amb contracte firmat el 14 de desem- bre de 1930. Aquesta solució no can- cel·lava els deutes de mossèn Alcover, però els posava sota responsabilitat solidària dels tres associats: mossèn Alcover, Joan Riutort i jo.” “La norma que jo donava als operaris era, simplement, de “fer-ho bé”, enca- que això implicàs despesa de temps o de material. Si durant una tirada es descobria que hi havia una errada, s’a- turava la màquina i no es continuava la impressió fins que s’havia corregit la deficiència. Això encaria la producció però prestigiava la casa”. 1939.1939. ElsEls anysanys dursdurs de lade la postguerrapostguerra F. DE BORJA MOLL TF. DE BORJA MOLL TÉÉ 36 ANYS. FINAL DE LA GUERRA CIVIL36 ANYS. FINAL DE LA GUERRA CIVIL “Havíem sortit dels maldecaps de la guerra, però començavem a sofrir la postguerra. Quan es van rendir les darreres tropes republicanes, a Ma- drid, un dels oficials que hi van ser fets presoners fou en Manuel San- chis Guarner, el meu gran amic valen- cià. Quan nasqué el meu setè fill vaig oferir-li el padrinatge. Ja feia dos anys que estava a la presó.” Els set primers fills de Borja Moll. Només en mancava un.
  • 10. “He parlat extensamentde les famoses “calaixeres” de Mn. Alcover, dins les quals es guarden els tres milions llargs de cèdules lexicogràfiques que foren el material informatiu d’on havien de sor- tir els articles del Diccionari. Sanchis Guarner prenia, per exemple, les 700 o 800 fitxes del mot posar, les classifi- cava en una primera distribució pels di- versos significats, corregia les errades de còpia, etc. Després, jo comprovava o rectificava l’ordenació dels signifi- cats, hi distingia els matisos semàntics i em trobava els materials preparats per a formular les definicions i redac- tar definitivament l’article respectiu.” EntrebancsEntrebancs perper a laa la llenguallengua catalanacatalana “Les consignes de la censura, en aquells anys de la postguerra, eren de tendèn- cia rigurosa i obstructora, però prenien diferents formes. No es feia pública la prohibició per cap disposició de ca- ràcter general; cada cas era tractat privadament, i ni així es deia mai que el motiu de les prohibicions fos el propò- sit d’impedir l’ús escrit del català.”
  • 11. “ Crec que si en els anys terribles que vingueren després del 1935 s’ha mantingut i ha augmentat a les Illes la lectura de llibres en català, ho podem atribuir al poderós atractiu de les rondalles de mossèn Alcover i a a la tasca de gota d’aigua que queia més o menys periòdicament en forma de petits volums de Les Illes d’Or. 1945.1945. FamFamíílialia nombrosanombrosa F. DE BORJA MOLL TF. DE BORJA MOLL TÉÉ 42 ANYS42 ANYS “L’any va acabar molt bé: amb el naixement del meu darrer rebrot, na Caterina (o “Nina”, per als fa- miliars), que vingué al món el 14 de desembre de 1945. La família quedava arrodonida: quatre fills i quatre filles, ja era un bon esplet. No cal dir que la meva situació mo- netària, en aquella època, era més tost alarmant.”
  • 12. UnUn nounou viatgeviatge dialectaldialectal “El 21 de maig de 1947 firmàrem un contracte privat, segons el qual, Norbert Bauzà adquiria la possessió i el maneig de la impremta. El meu alliberament de les preocupacions de la impremta em permeté, en l’es- tiu del mateix any, fer un llarg viatge d’enquesta dialectal per a l’Atlas lingüístico de la Península Ibérica, en companyia de Sanchis Guarner. SuperantSuperant escullsesculls “Mentre passàvem aquella època difícil, les activitats culturals au- tòctones duien una vida sigilosa, com de catacumba. Una de les institucions que, de 1945 ençà, les empararen, van ser les tertúlies literàries on es llegien i comenta- ven les produccions dels escrip- tors vivents i es recordaven les dels antics.” Reunió literària a casa de Miquel Ferrà.
  • 13. “Els set primers anys de la postguer- ra van ser durs, penosos, per a tots els qui crèiem en els valors de “l’agre de la terra” i en la necessitat de de- fensar-los. Pertot trobàvem entre- bancs, denegacions i amenaces. Era impossible usar la nostra llengua en cap acte públic. No s’autoritzava el seu ús en periòdics, fora d’alguna po- esia d’autors morts; i encara, sovint obligaven a posar en castellà el ti- tol i la firma de l’autor.” 1960. Les1960. Les ““RondaiesRondaies””, a la, a la rrààdiodio F. DE BORJA MOLL TF. DE BORJA MOLL TÉÉ 42 ANYS42 ANYS “Devers l’any 60 em vingué a veure Mn. Guillem Fiol, director de Ràdio Popular Diocesana de Mallorca, a demanar-me autorització per a fer emissions periòdiques de “rondaies” de Mn. Alcover. Naturalment li vaig dir que sí. M’alegrà aquella iniciativa que significava un principi d’incor- poració de la nostra llengua a la difusió radiofònica. Tots els que hi in- terveníem, treballàvem gratuïtament. Quan poca gent tenia televisió i tothom escoltava sempre la ràdio, la rondalla mallorquina era l’emissió més escoltada de totes les de Ràdio Popular de Mallorca”.
  • 14. 1962.1962. LL’’anyany de lade la victòriavictòria...... F. DE BORJA MOLL TF. DE BORJA MOLL TÉÉ 59 ANYS59 ANYS “L’any de la meva victòria fou el 1962, quan, per l’acabament feliç del Dicci- onari, semblava guanyada una batalla decisiva en el nostre camp cultural. Hi havia una altra coincidència també feliç: poc després del començament d’aquell anys s’esqueia el centenari del naixement de mossèn Antoni M. Alcover, promotor i ànima del Diccio- nari.” “Aquella primavera arribà l’hora, tan desitjada, d’estampar-se el darrer full del Diccionari. Amb aquell zumzumejar, que tantes vegades havia somniat de veure imprès. El Diccionari estava aca- bat! Era un sentiment d’allibera- ció i de victòria impossible d’ex- pressar amb paraules.”
  • 15. ... i... i delsdels reconeixementsreconeixements “ La meva illa natal m’honrà amb una doble distinció: l’Ajuntament de Ciutadella en concedí la meda- lla d’or de la ciutat, i l’Ajunta- ment de Maó acordà nomenar-me menorquí il·lustre”. “Un migdia, cap al 20 de novembre de 1964, estant de sobretaula del dinar familiar, em demanaren al te- lèfon: - Sóc Colon, i li telefono des de Basilea per dir-li que la Universitat ha acordat nomenar-lo doctor ho- noris causa.” 1974.1974. ElsEls darrersdarrers anysanys Francesc de Borja Moll va redactar les seves memòries, que arriben fins al 1974. Tot i així, la seva vida va seguir sent molt intensa. Aques- tes imatges en són un exemple: Borja Moll és investit doctor honoris causa per La Universitat de Barcelona (1975)
  • 16. Moll va participar activament en la normalització del català. Acte del Congrés de Cultura Catalana, a Palma (1976). L’any 1979, el matrimoni Moll- Marquès arriba a les noces d’or. Investit doctor honoris causa per la Uni- Versitat de Palma, l’any 1983. Investit doctor honoris causa per la Uni- versitat de València. 1991.1991. CauCau lala nitnit desprdesprééss deldel diadia lluminlluminóóss F. De Borja Moll mor a Palma el 18 de febrer de 1991. El Parlament de les Illes Balears li ret honors pòstums. El Parlament de les Illes Balears va aprovar la declaració de l’any 2003 com a Any Francesc de Borja Moll, en commemoració del seu naixement i amb la finalitat de retre homenatge a la seva figura.
  • 17. La vida de Francesc de Borja Moll significa, sobretot, compromís amb la preservació del nostre patrimoni lingüístic, cultural i, fins i tot natural. En el seu tarannà hi advertim també un esperit obert, una gran capacitat per al diàleg, una actitud de curiositat per tot allò que l’envoltava realment exemplar, una capacitat de treball admirable i una fe i tenacitat excepcionals que li permeteren fer surar una gran obra en moments veritablement difícils. En definitiva, el seu llegat ens convida a valorar el que hi ha de més preuat en una cultura: les paraules, aquests sons captivadors que ens permeten teixir els pensaments i relacionar-nos amb els altres i amb el món.

×