2. A què està encaminada la Tecnologia? Està encaminada a satisfer les necessitats humanes. Des de la prehistòria l’ésser humà ha fabricat objectes que li han fet la vida més fàcil. De fet, l’ésser humà no només s’ha preocupat en fer objectes que li faciliten la vida, sinó que també hi ha hagut una preocupació constant per aprofitar l’energia i per aconseguir materials amb millors propietats. És per això que l’ésser humà ha evolucionat tecnològicament.
3. De fet, alguns períodes de la història han pres el nom dels materials que s’utilitzaven, com per exemple: L’EDAT DE PEDRA (pedres de Sílex) (més de 10.000 a.C.) L’EDAT DE COURE (aprox. 5.000 a.C.)
4. L’EDAT DEL BRONZE. el bronze s’obté de la fusió (aliatge) de coure i estany. (aprox. 3.000 a.C.) L’EDAT DEL FERRO (aprox. 1.000 a.C.) L’EDAT CONTEMPORÀNIA (a partir del segle XIX)
5. L’ACTIVITAT ARTESANAL Abans de l’aparició de les màquines, l’activitat artesanal era l’única manera que existia de transformar els recusos naturals. Els mobles, els llibres, els vestits… es feien manualment en els tallers amb l’ajuda d’eines molt senzilles. En la seva elaboració hi participaven molt poques persones (en la majoria dels casos una sola persona). L’ACTIVITAT INDUSTRIAL Els descobriments científics i tecnològics han millorat considerablement les nostres condicions de vida i de treball, i ens resulta dificil d’imaginar una societat sense cotxes, electrodomèstics o ordinadors. Actualment la major part d’aquests productes s’elabora a les fàbriques , on hi treballen persones que disposen de les màquines , eines i energia necessària per a la transformació de les primeres matèries.
6. Així doncs, si l’ésser humà fabrica les coses amb les mans o amb les màquines, es pot diferenciar entre producció artesanal o producció industrial. Entre els artesans hi havia una i nterdependència , ja que normalment un artesà depenia d’un altre de diferent ofici per poder portar a terme la seva feina. Per exemple un pescador depenia de l’agricultor que cultivava el lli amb el qual fabricava les xarxes, del cisteller que li feia les nanses, i de les draçanes que li feia la barca. A la vegada, la draçana depenia del ferrer, que li feia les eines per treballar. Així mateix el ferrer depenia de la farga, on es produïa el ferro, i del carboner.
