4. - Treballar projectes per matèries, que els alumnes aportin els seus
interessos, potenciar el treball en grups.
- Metodologies més properes als alumnes ,des de la vessant de les cb
- Utilitzar les matèries per parlar, expressar-se, debatre i aprendre des de la
pràctica.
- Fomentar la participació dels nois en la creació de les seves pròpies
activitats.
- Incidir en la polidesa de la lectura i de l’expressió oral des de totes les àrees.
- Treballar i ensenyar tècniques d’estudi, prendre apunts, aprendre a
aprendre
- Reforçar els hàbits de treball a l’aula
- Treballar la intel·ligència emocional.
- Potenciar l’esforç memorístic i l’exposició oral
Metodologia
24/06/2015 - EQC - 4
5. - Utilitzar reunions docents per parlar de metodologies d’aula.
- Compartir i consensuar metodologies de treball iguals en tots
els equips docents.
- Compartir objectius comuns transversals.
- Prioritzar continguts de la matèria bàsics, potenciar
procediments i crear l’espai als equips docents per treballar i
dissenyar activitats competencials.
- Realitzar una valoració de resultats en els equips docents previ a
la reunió de claustre, analitzant el per què i buscar propostes
per millorar.
- Revisar els PATS dels nivells.
Treball intern
24/06/2015 - EQC - 5
6. - Plantejar els controls amb preguntes semblants a les
cb.
- Proves de nivell internes a cada assignatura.
- Donar més importància a les proves que formen part
del procés d’aprenentatge.
- Establir un calendari amb proves internes de cb,
- Passar 1 prova/trimestre de cb a la mat opt del dop,
- La nota final no s’ha de basar sobretot en els
exàmens escrits de sempre.
- Fer més acompanyament als alumnes USEE de 3r i 4t
en els moments de controls i recuperacions
Avaluació
24/06/2015 - EQC - 6
7. - Projecte de lectura: modificar el treball a l’aula, avaluar els llibres llegi
ts, elaborar resum, fer-lo amb textos concrets i fer comprensió i expre
ssió escrita, evitar utilitzar matèries amb dues hores, ampliar-lo a tots
els cursos, “no el veig a segon d’ESO”: substituir-lo per un d’estudi
dirigit.
- Projecte expressió escrita: simplificar la correcció, més que no deixar
cap falta d’ortografia determinar 6-7 faltes que no es poden cometre
des de cada àrea.
- Treballar més les tipologies textuals a l’aula, introduir activitats
diferents i variades per millorar l’ortografia i el vocabulari.
- Plantejar un projecte de millora des de la matèria de ciències, coordin
ar continguts de matemàtiques que es requereixen a ciències,
(notació científica, regles de tres, factors de conversió)
- Les matemàtiques haurien de tenir algun projecte de millora, es podr
ia dedicar una hora a fer un tipus d’activitats més atractives i més com
petencials, determinar continguts bàsics (p.ex.: taules de multiplicar)
- Projecte de mediació al centre
Projectes
24/06/2015 - EQC - 7
8. Però, de tot plegat, m’han dit que volen prioritzar...
METODOLOGIES D’AULA
AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
24/06/2015 - EQC - 8
12. 24/06/2015 - EQC - 12
Mateixa zona geogràfica i econòmica
Diferències de prop de 30 punts (sector econ. mitjà)
Diferències de > 16 punts (sector econòmic baix)
La feina dels professors pot ser MOLT efectiva
Proves de Cb EP i ESO (2012)
13. 24/06/2015 - EQC - 13
Per la reflexió col·legiada i la presa de decisions
Per on passa la millora?
14. 24/06/2015 - EQC - 14
La coherència pedagògica és un dels factors
que permeten explicar l’èxit acadèmic de les
institucions educatives.
(1995)
15. 24.06.15 -eqc- 15
la meva
classe
el meu
departament
els meus
alumnes
el meu
cicle
la meva
especialitat
la meva
etapa
EE
La meva
classeEl meu
departament
La meva
matèria
El meu
cicle
La meva
especialitat
el nostre
Institut
EE
El treball en equip esdevé imprescindible per construir
ambients educatius de desenvolupament competencial!
- EQC -
16. 24/06/2015 - EQC - 16
http://ielesvinyes.net/
Reunions de departament
Més “reflexió pedagògica”
“Menys gestió escolar”
18. La sessió d’avui
- Competències? Per què?
- Per què ens fan mandra o ens costen?
- Fonaments per desenvolupar competències
- Quatre camins per atansar-s’hi
- Treball per projectes, UNA metodologia globalitzada
- Llegir i escriure
24/06/2015 - EQC - 18
20. Algú competent és una persona que sap
“llegir” amb gran exactitud quin tipus de
problema és el que se li planteja i quines són
les estratègies que haurà d’activar per
resoldre’l.
(Carles Monereo , 2005)
http://api.ning.com/
- EQC -
23. 24.06.15 23
Fan millores a casa seva
- Càlcul superfícies.
- Consulta de preus: rajoles,
sanitaris, mobiliari, miralls,
llums
- Tractament de la informació
- Anàlisi de pressupostos
- Presa de decisions
- Càlcul superfícies.
- Consulta de preus: rajoles,
sanitaris, mobiliari, miralls,
llums
- Tractament de la informació
- Anàlisi de pressupostos
- Presa de decisions
http://www.es.roca.com/
http://www.domedelbanys.com/domedel
http://www.galassiahispania.com
- EQC -
25. 24.06.15 - EQC - 25
Troben i emplenen formularis que els interessen
26. Què s’entén per competència?Què s’entén per competència?
“Capacitat d’actuar eficaçment en
situacions diverses, complexes i
imprevisibles; es recolza en coneixements,
però també en valors, habilitats,
experiència...” (Eurydice, 2002)
“Capacitat d’actuar eficaçment en
situacions diverses, complexes i
imprevisibles; es recolza en coneixements,
però també en valors, habilitats,
experiència...” (Eurydice, 2002)
- EQC -
28. 24.06.15 28
Des de fa vuit anys: Decrets 142 i 143/ 2007:
Annex 1
1. Competència comunicativa,
lingüística i audiovisual
2. Competència artística i
audiovisual
3. Competència digital i en el
tractament de la informació
4. Competència matemàtica
5. Competència d’aprendre a
aprendre
6. Competència d’autonomia i
d’iniciativa personal
7. Competència en el
coneixement i la interacció amb
el món físic
8. Competència social i
ciutadana
- EQC -
30. Les competències han vingut per “quedar-se”
24.06.15 -EQC- 30
IMPLEMENTATION OF
“EDUCATION AND TRAINING 2010”
WORK PROGRAMME
KEY COMPETENCES FOR LIFELONG
LEARNING
November 2004
DeSeCo 2001/ OCDE (2002)/World Bank 2003
32. Per què se’ns demana que ens plantegen el
desenvolupament de competències en
l’alumnat?
Per què se’ns demana que ens plantegen el
desenvolupament de competències en
l’alumnat?
- Perquè una societat democràtica necessita persones
capaces d’analitzar críticament la informació i saber
actuar
- EQC -
33. Léon Blum (1872 - 1950) Primer ministre francès
Per construir democràcies
http://thedailyblog.co.nz/
La democràcia no pot tenir èxit a menys que els
electors estiguin ben preparats per saber triar.
La salvaguarda real de la democràcia és, per
tant, l'educació.
24/06/2015 - EQC - 33
36. 24/06/2015 36
Dick Cheney
Vicepresident dels Estats Units durant el mandat de George W. Bush
(2001-2009)
http://commons.wikimedia.org/
FEMA - 30484 - Portrait of Dick Cheney.jpg
- EQC -
37. 24 / juny / 2015 37
Benvolguts,
els envio una fotografia del nostre carrer, de ......................
(Tarragonès) per tal que es publiqui a l'apartat corresponent.
Aquest és l'aspecte que tenen els tres contenidors de brossa del
carrer President Macià cantonada Pere Virgili els dies festius, on
molta gent d'altres carrers vénen a llançar la brossa i les deixalles
(mobles, fustes, restes de poda...), ja que aquí no cal reciclar.
Davant per davant, uns preciosos contenidors soterrats de
reciclatge, precintats, però.
Ja no parlem de la gent que porta els seus animals de companyia
i fan servir aquest carrer de WC.
38. 24 / juny / 2015 38
Benvolguts,
els envio una fotografia del nostre carrer, de ......................
(Tarragonès) per tal que es publiqui a l'apartat corresponent.
Aquest és l'aspecte que tenen els tres contenidors de brossa del
carrer President Macià cantonada Pere Virgili els dies festius, on
molta gent d'altres carrers vénen a llançar la brossa i les deixalles
(mobles, fustes, restes de poda...), ja que aquí no cal reciclar.
Davant per davant, uns preciosos contenidors soterrats de
reciclatge, precintats, però.
Ja no parlem de la gent que porta els seus animals de companyia
i fan servir aquest carrer de WC.
39. 24 / juny / 2015 39
l’alumne que no en sàpiga...
. no se’n sortirà a la nostra escola.
. no es graduarà.
. veurà molt limitades les possibilitats laborals.
. encara més, si és una noia.
. tindrà moltes dificultats per desenvolupar-se
com a ciutadà i exercir els seus drets.
- EQC -
40. Per què se’ns demana que ens plantegen el
desenvolupament de competències en
l’alumnat?
Per què se’ns demana que ens plantegen el
desenvolupament de competències en
l’alumnat?
- Perquè una societat democràtica necessita persones
capaces d’analitzar críticament la informació i saber
actuar
- Perquè hi ha noves necessitats a l’economia:
preparació per canviar de feina.
- EQC -
45. 24/06/2015 -EQC- 45
- Fabricants d’òrgans corporals (body part maker)
- Nanometges, tecnologia d’escala molecular
- “Grangers” d’espècies transgèniques
- Gestors/consultors del benestar de la vellesa
- Cirurgians d’augment de memòria
- Especialistes en ètica de la “nova ciència”
- Agricultors verticals
- Policies de modificació del clima
- Brokers de temps/corredor comercial de comptes
de temps
- Treballadors socials de xarxes socials
- Controladors de dades-brossa
- Advocats virtuals
Totes!
S’hauran d’adaptar constantment
46. Per què se’ns demana que ens plantegen el
desenvolupament de competències en
l’alumnat?
Per què se’ns demana que ens plantegen el
desenvolupament de competències en
l’alumnat?
- Perquè una societat democràtica necessita
persones capaces d’analitzar críticament la
informació i saber actuar
- Perquè hi ha noves necessitats a l’economia:
preparació per canviar de feina.
- Perquè l’accés a la informació és universal (la
xarxa), però cal saber què buscar, on, com, valorar-
la, criticar-la, convertir-la en coneixement...
- EQC -
49. 24/06/2015 49
Nascuts a l’època del Wireless, creixen a la xarxa
sense el guiatge dels seus pares
Orfes digitals
Genís Roca 2012
www.geeksugar.com
http://www.jotdown.es/
La majoria són...
- EQC -
50. 24/06/2015 50
Nascuts a l’època del Wireless, creixen a la xarxa
sense el guiatge dels seus pares
Orfes digitals
Genís Roca 2012
www.geeksugar.com
- EQC -
54. 24/06/2015 -EQC- 54
http://galleryhip.com/divide.html
El que és un problema són els joves
que no tenen accés a la tecnologia i
que poden considerar-se analfabets
tecnològics.
S’ha de fer un ús acadèmic de les TIC
Fractura digital
24/06/2015
54
- EQC -
56. 24/06/2015 - EQC - 56
No estem davant
d’una època de canvis,
estem davant d’un
CANVI d’ÈPOCA!
i ens ha tocat viure’l a nosaltres!
57. 24.06.15 57
Fer escola avui és més complicat que mai
- Quins plans d’estudis?
- Sentiment de desprotecció, solitud
- Judicialització de la professió
- Desconcert i desmotivació de l’alumnat
- Heterogeneitat cultural i familiar
També pot ser més apassionant que mai
- EQC -
58. 24/06/2015 - EQC - 58
Els sistemes educatius
de tot el món, com les
empreses,
s’hauran d’adaptar a
aquests canvis
59. 24/06/2015 - EQC - 59
Quan bufa el vent del canvi...
Hi ha qui
construeix
murs
i hi ha qui
construeix
molins de vent
Proverbi xinès
61. La sessió d’avui
- Competències? Per què?
- Per què ens fan mandra o ens costen?
- Fonaments per desenvolupar competències
- Quatre camins per atansar-s’hi
- Treball per projectes, UNA metodologia globalitzada
- Llegir i escriure
24/06/2015 - EQC - 61
67. 24/06/2015 67Adaptat de Ramon Grau, 2010
NucliProfessorProfessor
Tipus aprenentatgeIndividualIndividual
InformacióProfessorProfessor
Com s’aprènEscoltar, llegir, exercicisEscoltar, llegir, exercicis
Esquema classe
Explicació, lectura,
exercicis i feina a casa
Explicació, lectura,
exercicis i feina a casa
DestinatarisGrup classeGrup classe
EsporàdicEsporàdic Treball en grup
Una manera de fer classe...
- EQC -
72. 24/06/2015 72
DECRET 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels
centres educatius.
CAPÍTOL 3 Autonomia organitzativa
Article 22
Criteris per a l’organització pedagògica dels centres
1. En matèria d’organització pedagògica, el contingut de les
normes d’organització i funcionament del centre a què fa
referència l’article 19.1.a) ha de preveure, com a mínim:
d) Els mecanismes per garantir la globalitat de l’acció
educativa sobre l’alumnat, molt especialment quan, per raó de
l’etapa o nivell educatiu, l’especialització curricular del
personal docent que hi actua sigui predominant en la docència
CAPÍTOL 3 Autonomia organitzativa
Article 22
Criteris per a l’organització pedagògica dels centres
1. En matèria d’organització pedagògica, el contingut de les
normes d’organització i funcionament del centre a què fa
referència l’article 19.1.a) ha de preveure, com a mínim:
d) Els mecanismes per garantir la globalitat de l’acció
educativa sobre l’alumnat, molt especialment quan, per raó de
l’etapa o nivell educatiu, l’especialització curricular del
personal docent que hi actua sigui predominant en la docència
- EQC -
73. 24/06/2015 73
DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix
l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària
obligatòria.
Article 11
Horari
11.3 A primer i a segon curs el nombre de matèries cursades
per l’alumne no ha de superar en dues les de l’últim cicle
d’educació primària.
Article 11
Horari
11.3 A primer i a segon curs el nombre de matèries cursades
per l’alumne no ha de superar en dues les de l’últim cicle
d’educació primària.
- EQC -
74. 24/06/2015 74
DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix
l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària
obligatòria.
Article 12
Àmbits de coneixement
12.1 L’àmbit de coneixement és el conjunt de continguts
interrelacionats que corresponen a dues o més matèries i
que es treballen integradament.
12.2 Per afavorir la integració de coneixements i que el nombre
de professors i professores que intervenen en un grup
d’alumnes de primer i segon curs d’educació secundària
obligatòria sigui el mínim possible, s’agruparan matèries
en àmbits de coneixement que seran impartides pel mateix
professorat. El centre educatiu definirà els àmbits que crea i els
recollirà en el seu projecte educatiu
Article 12
Àmbits de coneixement
12.1 L’àmbit de coneixement és el conjunt de continguts
interrelacionats que corresponen a dues o més matèries i
que es treballen integradament.
12.2 Per afavorir la integració de coneixements i que el nombre
de professors i professores que intervenen en un grup
d’alumnes de primer i segon curs d’educació secundària
obligatòria sigui el mínim possible, s’agruparan matèries
en àmbits de coneixement que seran impartides pel mateix
professorat. El centre educatiu definirà els àmbits que crea i els
recollirà en el seu projecte educatiu
- EQC -
75. 24/06/2015 75
DECRET102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia
dels centres educatius
Article 17
Estratègies didàctiques pròpies del centre
1. En la concreció i desenvolupament del currículum, que s’ha de
recollir en el projecte educatiu, els centres poden implantar
estratègies didàctiques pròpies que requereixin una
organització horària de les matèries diferent de l’establerta
amb caràcter general, amb l’objectiu fonamental de millorar
els resultats educatius de l’alumnat i els processos
d’ensenyament i aprenentatge. En aquestes estratègies s’hi
entenen compresos els projectes didàctics propis prèviament
autoritzats.
Article 17
Estratègies didàctiques pròpies del centre
1. En la concreció i desenvolupament del currículum, que s’ha de
recollir en el projecte educatiu, els centres poden implantar
estratègies didàctiques pròpies que requereixin una
organització horària de les matèries diferent de l’establerta
amb caràcter general, amb l’objectiu fonamental de millorar
els resultats educatius de l’alumnat i els processos
d’ensenyament i aprenentatge. En aquestes estratègies s’hi
entenen compresos els projectes didàctics propis prèviament
autoritzats.
- EQC -
76. 24/06/2015 76
Article 41
Òrgans unipersonals de coordinació
3. El nomenament dels òrgans unipersonals de coordinació s’ha
d’estendre, com a mínim, al curs escolar sencer i, com a màxim,
al període de mandat del director o directora. En els centres que
imparteixen educació secundària hi ha d’haver, com a mínim,
dues persones caps de departament, el nomenament de les
quals ha de recaure preferentment en personal funcionari docent
dels cossos de catedràtics.
Article 41
Òrgans unipersonals de coordinació
3. El nomenament dels òrgans unipersonals de coordinació s’ha
d’estendre, com a mínim, al curs escolar sencer i, com a màxim,
al període de mandat del director o directora. En els centres que
imparteixen educació secundària hi ha d’haver, com a mínim,
dues persones caps de departament, el nomenament de les
quals ha de recaure preferentment en personal funcionari docent
dels cossos de catedràtics.
DECRET102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia
dels centres educatius.
- EQC -
78. Un màxim de 625 hores/3 anys
Projectes interdisciplinars o globalitzats
- EQC -
79. 24.06.15 79
Un màxim de 625 hores/3 anys
projectes interdisciplinars o globalitzats
Projectes concentrats en 3 cursos
(1r, 2n i 3r)
Projectes concentrats en 2 cursos
(2n i 3r) (1r i 2n)
625 h/9 trim.= 69 h/trim.
69 h/trim. / 12stm/trim. = 5 h/stm
625 h/6 trim.= 104 h/trim.
104 h/trim. / 12stm/trim.= 9 h/stm.
- EQC -
80. 24.06.15 -eqc- 80
Llengua catalana i literatura
Llengua castellana i literatura
Llengua estrangera
Matemàtiques
Educació física
Instruments de català
Instruments de castellà
Ciències de la naturalesa
Ciències socials
Educació visual i plàstica
Tecnologies
Música
Educació per a la ciutadania
Matèries optatives
Instruments d’anglès
Instruments de matemàtiques
Educació física
Tutoria Tutoria
CENTRES D’INTERÈS
GLOBALITZANT CONTINGUTS
Temes clau currículum matèries
“PROJECTES”
(14 h)
(15 h)
(1 h)
A l’IES Badalona Nou globalitzen el currículum
mantenint les matèries instrumentals.
81. 24.06.15 81
l’horari d’un dia ... ... i d’un altre
11,30
10,30
8,30
12,00
13,00
14,00
15,15
17,15 E. Física
Tutoria
Descans migdia
Instrm. Castellà
Instrm. Català
Esbarjo
Projecte
Projecte
Projecte
11,30
8,30
12,00
13,00
14,00
15,15
17,15
16,15
Projecte
Projecte
Descans migdia
Instrm. Anglès
Instrm. Català
Esbarjo
Instrm. Matemàtiques
Projecte
Projecte
- EQC -
84. 24.06.15 84
1rA Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
8,15-9,15 TECNO Tutoria LLCS LLCT ANG
9,15–10,15 CCNN CCSS CCNN CCSS MATES
10,15-11,15 MO CCNN MUS MO LLCT
11,30-11,45
11,45-12,45 LLCT MATES EF MUS LLCS
12,45-13,45 MUS ALT/REL ANG ALT/REL
15,15–16,15 EF LLCS TECNO
16,15–17,15 CCSS ANG MATES
5 hores setmanals de projecte
- EQC -
85. 24.06.15 85
1rA Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
8,15-9,15 TECNO Tutoria LLCS LLCT ANG
9,15–10,15 CCNN CCSS CCNN CCSS MATES
10,15-11,15 MO CCNN MUS MO LLCT
11,30-11,45
11,45-12,45 LLCT MATES EF MUS LLCS
12,45-13,45 MUS ALT/REL ANG ALT/REL
15,15–16,15 EF LLCS TECNO
16,15–17,15 CCSS ANG MATES
8 hores setmanals de projecte
- EQC -
86. Horaris de professors i alumnes
Només una qüestió organitzativa, de gestió de
personal i d’espais?
També: Una estratègia de centre, a favor de la
millora dels resultats
- EQC -
88. La sessió d’avui
- Competències? Per què?
- Per què ens fan mandra o ens costen?
- Fonaments per desenvolupar competències
- Quatre camins per atansar-s’hi
- Treball per projectes, UNA metodologia globalitzada
- Llegir i escriure
24/06/2015 - EQC - 88
89. 24/06/2015 _ EQC - 89
http://www.ingestructuras.com/
Contextualització de
l’aprenentatge
93. Continguts
Vs
Competències?
24.06.15 93Adaptat de R. Canals
Competències
Valorar si un article està
realment rebaixat
Tenir hàbits d’alimentació
saludables
Defensar el propi punt
de vista en un debat
“Continguts”
MorfosintaxiMorfosintaxi
ProporcionalitatProporcionalitat
Proteïnes,
greixos, hidrats
carboni
Proteïnes,
greixos, hidrats
carboni
Elaborar una dieta
equilibrada
Elaborar una dieta
equilibrada
Estructurar un discurs
coherent
Estructurar un discurs
coherent
Calcular %Calcular %
Estratègies
- EQC -
94. 24.06.15 94Adaptat de R. Canals
Relacions
grafofòniques
Relacions
grafofòniques
Idea principal:
argument
Idea principal:
argument
Macroestructura
textual
argumentativa
Macroestructura
textual
argumentativa
“Continguts” Competències
Llegir davant d’un auditori
un article d’opinió i,
posteriorment, ser capaç
d’expressar el grau d’acord
o de desacord amb la tesi i
els arguments de l’autorSituar les idees en
un conjunt
Situar les idees en
un conjunt
Lectura individual,
prèvia
Lectura individual,
prèvia
Identificar tesi i
arguments
Identificar tesi i
arguments
Estratègies
Cb 1, 6, 8 (3, 4, 5)
- EQC -
95. El context...
- Ha de formar part de la vida dels nois i les noies.
- Ha de permetre construir sabers significatius (amb sentit i
aplicabilitat).
- Ha de ser socialment rellevant.
- Preferible presentar-lo en forma de problema a resoldre
- Els aprenentatges no s’han de limitar a ser simples abstraccions de
significats.
- L’institut s’ha d’ajustar a la vida, a la societat, l’aprenentatge he de
deixar de ser acadèmic, augmentar la seva rellevància i tornar-se
funcional. Ramon Grau
- EQC -
96. No és “només” una qüestió de temaNo és “només” una qüestió de tema
Escollim un article del diari “La generació sorda” (per
treballar la funció de relació a 3r ESO):
Seria una bona activitat preguntar?:
- Quines són les principals causes… ?
- En què consisteix el fenomen “acuífens”…?
- Quin percentatge de la població espanyola…?
- A quines edats afecta…?
- Per què causa lesions un reproductor musical?
- Quant triga l’orella en recuperar la sensibilitat normal…
- …
- Fins a 17 preguntes!
- EQC -
98. Contextualització de l’aprenentatgeContextualització de l’aprenentatge
Partir d’un problema socialment rellevant, de l’anàlisi
d’una situació real, i fer-se preguntes per arribar a…
-Abstreure idees globals junt amb maneres de fer
i…
- Saber-les aplicar a la interpretació de noves
situacions o problemes.
No es transfereix del problema-exemple a d’altres
problemes; cal passar per l’abstracció
- EQC -
99. 24/06/2015 _ EQC - 99
http://www.ingestructuras.com/
Contextualització de
l’aprenentatge
Interacció i
comunicació
S’aprèn (i es resolen problemes)
amb els altres
100. Els límits del meu llenguatge són
els límits del meu món.
L. Wittgenstein
http://www.biografiasyvidas.com/
- EQC -
101. 24/06/2015 - EQC - 101
Venim d’una escola que venerava el silenci
“Treballar la llengua oral fa soroll;
del soroll al desordre només hi ha un pas”.
103. 24/06/2015 - EQC -
Discurs expositiu, docent
Encara sovint...
PROFESSOR ALUMNE
Fa la síntesi de
“l’explicació”
Iniciativa
Interpel.la
Respon a la
demanda del
professor
R. Canals, 2008
104. 24.06.15 104
“Espanya és un dels països en què el“Espanya és un dels països en què el
professorat practica més a la docència basada
en la transmissió directa", és a dir, en la què el
professor parla i l’alumne escolta i aprèn”.
Informe TALIS OCDE
Rafael Feito /Complutense de Madrid
Enquesta 70.000 prof. de 23 països
- EQC -
106. 24.06.15 106
És un model basat
en una premissa molt qüestionada
Ferran Ruiz “Por una transformación del diseño escolar”. Escuela, núm. 3777 -21/02/2008
- EQC -
107. https://www.marxists.org
L.S. Vigotski
“Pensament i llenguatge”
La relació entre pensament i paraula no és un
fet sinó un procés, un anar i venir continuat del
pensament a la paraula i de la paraula al
pensament. El pensament no s’expressa
simplement en paraules, sinó que existeix a
través d’elles.
- EQC -
108. 24/06/2015 - EQC - 108
PROFESSOR ALUMNE
explica
pregunta
respon
proposa
opina
explica
pregunta
respon
proposa
opina
R. Canals, 2008
Amb discursos compartits
Orienta el
discurs
Reconstrueix
el discurs
Aprenem en un procés social i constructiu
110. 24.06.15 110
S’aprèn interactuant
Resulta imprescindible
Poder expressar les pròpies idees...
- Argumentar, comparar, debatre,...
- Organitzar-les, connectar-les, justificar-les...
- Llegir col·laborativament, críticament
Cal donar veu, de veritat, als alumnes, altrament
l’aprenentatge es veu molt compromès.
- EQC -
111. 24/06/2015 - EQC - 111
National Training Laboratories Institute, Bethel, Maine, USA. Adap. Roser Canals
5 %
10 %
20 %
30 %
50 %
75 %
90 %
% de record al cap de 15 dies
Si s’escolta
Si es llegeix
Si s’escolta i es veu
Si hi ha una demostració
Si es discuteix i es debat
Si es fa (resolució problema)
Si s’explica a un altre
113. 24/06/2015 _ EQC - 113
http://www.ingestructuras.com/
Contextualització de
l’aprenentatge
Interacció
S’aprèn (i es resolen problemes)
amb els altres
Funcionalitat
Els servirà en el seu context
Els ajudarà a millorar les seves
actuacions?
114. 24/06/2015 114
Allò que s’aprèn ha de servir per...
- Entendre com és el món i perquè és així.
- Millorar la seva capacitat per resoldre problemes i
situacions personals
- Connectar amb la seva realitat i les seves experiències.
- Transferir-ho a nous contextos i situacions
Adaptat de R. Canals, 2008
Funcionalitat:
- EQC -
115. 24/06/2015 115
Aquest matí…
he sentit una persona que estava indignada perquè
s’havia hagut d’esperar més 45’ per fer-se una extracció
de sang i deia que estava ple a vessar de “gent de tota
mena”.
- EQC -
116. Per què tenen tants triangles les torres
elèctriques?
24.06.15 - EQC - 116
117. 24.06.15 117
i per què no la tanca del camp?
http://www.vulka.es/imagenes/empresas_fotos/51009_big.jpg
- EQC -
118. 24.06.15 118
i el filat, per què té aquesta estructura?
http://www.foro3d.com/attachments/43245d1170464954-malla-metalica-con-opacidad-vray-malla_opacidad.jpg
- EQC -
120. 24/06/2015 _ EQC - 120
http://www.ingestructuras.com/
Contextualització de
l’aprenentatge
Interacció
S’aprèn (i es resolen problemes)
amb els altres
Funcionalitat
Els servirà en el seu context
Els ajudarà a millorar les seves
actuacions?
Autonomia
Per decidir com aprendre i per
actuar eficaçment.
121. Cb 6: Competència d’autonomia i iniciativa
personal
Implica ser capaç d’imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar
accions o projectes individuals o col·lectius amb creativitat,
confiança, responsabilitat i sentit crític.
Consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals:
responsabilitat, perseverança, coneixement de si mateix i
l’autoestima, creativitat, autocrítica, control emocional, calcular
riscos i afrontar els problemes, d’aprendre de les errades.
Capacitat d’elegir amb criteri propi, d’imaginar projectes i de portar
endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i
plans personals
Duesdimensions
- EQC -
122. - Els alumnes, prenen alguna decisió (a part d’escoltar, o no)?
- Poden opinar sobre el què volen aprendre?
- Com desenvolupar la 5a i la 6a competències?
- Caldria compartir, PROGRESSIVAMENT, decisions: què fer, com fer-ho, què
fer servir, quant de temps, com qualificar ....
- Planificar recerques, escollir fonts d’informació, superar obstacles
imprevistos, decidir sobre el format dels productes finals, avaluar resultats
- Tot orientat a la millora dels aspectes reflexius de l’aprenentatge:
- Sobre els continguts: què faig, perquè,
- Sobre el procés: què se’m demana, què necessito, què he de fer, on
puc trobar el que em fa falta.
Orientar la feina cap a l’autonomia de l’alumnat...
- EQC -
123. 24/06/2015 123
- Consciència de com s’aprèn i com se seleccionen i
apliquen determinats coneixements per a resoldre
uns determinats problemes.
- Prendre decisions sobre el procés d’aprenentatge.
- Transferir aprenentatges.
- Aprendre a millorar a partir de la detecció d’encerts,
oblits o errors.
- Desenvolupar aprenentatge estratègic.
AUTONOMIA en l’aprenentatge per:
- EQC -
124. 24/06/2015 _ EQC - 124
http://www.ingestructuras.com/
Contextualització de
l’aprenentatge
Interacció
S’aprèn (i es resolen problemes)
amb els altres
Funcionalitat
Els servirà en el seu context
Els ajudarà a millorar les seves
actuacions?
Autonomia
Per decidir com aprendre i per
actuar eficaçment.
Contextos digitals
125. L’escola del segle XXI serà digital o no serà
24/06/2015
Ramon Barlam
125
- EQC -
126. 24/06/2015 126
- Com introduir l’alumnat als entorns de treball
virtuals?
- Quin ús farem de la xarxa com a font
d’informació i com afavorirem la transformació
en coneixement?
- Com usarem els entorns digitals i els aplicatius
multimèdia per promoure aprenentatges?
- EQC -
129. Un exemple de 2013
24/06/2015
- Estació FCGC (8h.)
- Alumnes de 4t d’ESO de l’INS Cal Gravat.
- Objectius sortida:
- Saber desplaçar-nos de manera autònoma per Barcelona .
- Localitzar els punts emblemàtics (edificis, escultures, llocs històrics, etc.)
- Elaborar un mapa interactiu entre els tres grups de 4t d’ESO.
- Dalt del tren, en grups de tres han de triar 5
targetes a l’atzar.
- En cadascuna hi trobaran les coordenades i un
codi QR amb la informació bàsica de cada punt.
- Durant l’hora llarga del recorregut han
d’elaborar un itinerari tenint en compte les línies
de metro i de bus que els poden anar més bé.
- Cada vegada que localitzin un dels cinc punts
han de fotografiar-lo amb l’aplicació Instagram i
afegir-hi un text explicatiu breu amb l’etiqueta o
hashtag #calgraBCN.
- Els alumnes poden utilitzar qualsevol giny
(tauletes tàctils, telèfons intel·ligents, etc.) per
fer l’exercici. 129
132. Llei 12/2009, d’educació
Article 89
Serveis digitals i telemàtics a disposició dels
centres
1. El Departament ha de facilitar als centres educatius
l’accés a un conjunt de serveis digitals i telemàtics
orientats a millorar el desenvolupament de l’activitat
educativa. Els centres han de posar aquests serveis, en
la mesura que convingui, a disposició del professorat,
els alumnes i les famílies.
24/06/2015 -EQC- 132
Cohesió social (2on objectiu D.E)Com actuar per compensar-ho
133. 24/06/2015 _ EQC - 133
http://www.ingestructuras.com
/
Contextualització de
l’aprenentatge
Interacció
S’aprèn (i es resolen problemes)
amb els altres
Funcionalitat
Els servirà en el seu context
Els ajudarà a millorar les seves
actuacions?
Autonomia
Per decidir com aprendre i per
actuar eficaçment.
Contextos digitals
Transformar
l’avaluació
134. En un currículum orientat a l’adquisició
de competències podem excloure la
veu del alumnes?
- EQC -
135. 24/06/2015 135
Els joves han de ser educats en estratègies que
els ajudin a assumir el control del seu
propi aprenentatge i a descobrir que només
el poden desenvolupar si tenen capacitat per
avaluar-lo.
- EQC -
137. 24/06/2015 137
Cb 5 : Aprendre a aprendre
Ésser capaç de continuar aprenent de manera
cada vegada més autònoma
Consciència de les
pròpies capacitats i
d’estratègies per
desenvolupar-les
Sentiment de
competència personal
Dimensions
- EQC -
138. L’èxit dels aprenentatges es juga
més en la correcció dels errors i
en l’(auto)regulació contínua que
no pas en la genialitat del
mètode”
Philippe Perrenoud
- EQC -
139. De la mateixa manera, el què i com aprèn
l’alumnat depèn del sentit que el professorat
doni a l’avaluació, dels valors que promogui a
través d’ella.
Els canvis importants en el què i el com
ensenyar acostumen venir més dels canvis en
els sistemes d’avaluació externs que no pas
dels canvis en les orientacions curriculars
- EQC -
140. Afavoriu el disseny i la utilització
d’instruments d’autoavaluació
L’autoavaluació
- Facilita l’adaptació al context
- És molt més flexible
- Acostuma a ser més “amable”
- Promou un diàleg formatiu
- Faciliten la funció formativa de l’avaluació
Com s’explica el foment de l’autonomia, de la iniciativa,
de l’autoregulació, DEL DESENVOLUPAMENT
COMPETENCIAL si tota l’avaluació està en mans dels
docents?
- EQC -
141. 24.06.15 Enric Queralt i Catà 141
Com ho fa PISA?
Identifica 6 (+0) nivells de competència
142. PISA avalua aquest aprenentatge (i d’altres)
plantejant preguntes del tipus:
“L’autobús que condueix en Joan funciona amb un
motor dièsel. Aquests autobusos contaminen.
Un amic d’en Joan condueix un tramvia elèctric. El
voltatge necessari per al seu funcionament prové
d’una central elèctrica que funciona cremant carbó.
Hi ha persones que defensen la instal·lació de tramvies
argumentant que no contaminen l’aire.
Estàs d’acord amb aquesta afirmació? Argumenta la
teva resposta”.
PISA (OECD, 2000)
- EQC -
143. Què ha d’haver après l’alumnat per respondre a
aquesta pregunta?
- Llegir un text i a valorar el fet de llegir.
- Idees bàsiques i abstractes sobre fonts i transferència
d’energia i sobre canvi químic/substàncies contaminants.
- Aplicar aquestes idees, interrelacionant-les, a una
situació no treballada a classe.
- Relacionar aquest coneixement amb comportaments i
valors (conseqüències ambientals).
- Argumentar tenint en compte moltes variables diferents,
però fonamentant-se en coneixements i en fets.
- Escriure la seva argumentació d’una manera que
s’entengui.
- EQC -
145. 24.06.15 145
En 3 àmbits
AVALUACIÓ DE LA
COMPETÈNCIA
A. Zabala 2009
ANÀLISI DE LA SITUACIÓ-
PROBLEMA
Avaluació de la capacitat de
comprensió i anàlisi
SELECCIÓ ESQUEMA
D’ACTUACIÓ
Avaluació de la capacitat de
coneixement i selecció de
l’esquema d’actuació
apropiat
ACTUACIÓ FLEXIBLE I
ESTRATÈGICA
Avaluació de la competència:
avaluació de la resposta a la
situació problema
- EQC -
146. 24.06.15 146
Per avaluar Cb són necessàries tasques
relacionades amb l’actuació
Aquest anunci afirma que la compra d’un cotxe
d’aquesta marca és “CO2 neutral”. Argumenta si creus
que és cert o no, i justifica, des del punt de vista
ambiental, quins aspectes s’haurien de tenir en compte
al comprar un vehicle a motor
- EQC -
147. 24.06.15 147
Per assegurar la correspondència clara i la
coherència entre l’ensenyament i l’avaluació és
necessari establir criteris i indicadors d’avaluació
Per avaluar competències és necessari disposar
de criteris d’avaluació que defineixin de
manera explícita què és el que volem que els
alumnes aprenguin
- EQC -
148. 24.06.15 148
Objectiu (competencial): Utilitzar els coneixements sobre l’energia i
les seves propietats per analitzar críticament un anunci i per
argumentar l’opinió de manera fonamentada.
Criteris avaluació:
De realització De resultats
Aborda l’anàlisi del problema tenint en
compte la seva complexitat (té en compte
diverses variables, pros i contres…)
Ho fa de manera:
- Pertinent
- Completa
Utilitza el concepte d’energia tenint en
compte les seves propietats (es
transforma, es transfereix, es conserva, es
dissipa…)
- Precisa
- Coherent
Argumenta de manera que convenç,
fonamentant les seves raons, utilitzant
connectors adients…
- EQC -
149. 24.06.15 149
- Definir indicadors d’assoliment en un context donat
- Determinar què ha de ser capaç de fer l’alumnat amb el
que ha après.
- Establir el context on l’alumnat haurà d’aplicar allò que ha
après.
- Escollir els mitjans d’observació i la forma concreta de
recollir les observacions
- Aconseguir les dades desitjades i comparar-les amb el que
esperem que sigui capaç de frer.
- Establir el nivell competencial de l’alumne d’acord amb els
estàndards acordats.
Per tant, per avaluar una Cb cal:
- EQC -
150. 24.06.15 Enric Queralt i Catà 150
Objectiu redactat en forma de competència
Que els alumnes siguin capaços de:
Utilitzar el coneixement sobre … i les dades o
informacions obtingudes a partir de … per …
(prendre decisions, argumentar…) actuacions
en relació a….
152. I sempre exàmens?,tancats?
Per què? On ho diu que sigui el millor
- Enregistrament i anàlisi de converses
- Elaboració d’informes, més o menys pautats
- Dibuixos
- Diaris de classe
- Mapes conceptuals muts a partir de subministrar els conceptes
- Exposicions orals, individuals o en grup.
- Interpretació de dades estadístiques
- Valoració i posicionament davant de notícies d’actualitat
- Relació de causes i conseqüències de fenòmens diversos
- Debats amb graus de formalitat diversos
- Elaboració de maquetes i instal·lacions en tres dimensions
- EQC -
154. La sessió d’avui
- Competències? Per què?
- Per què ens fan mandra o ens costen?
- Fonaments per desenvolupar competències
- Quatre camins per atansar-s’hi
- Treball per projectes, UNA metodologia globalitzada
- Llegir i escriure
24/06/2015 - EQC - 154
155. 24/06/2015 - EQC - 155
Per desenvolupar competències hi ha 4 camins
interessants i de bon fer
http://www.macarenu.com/
156. 24/06/2015 - EQC - 156
Millorar les peguntes
http://www.macarenu.com/
157. 24.06.15 - EQC - 157
Cal millorar les nostres preguntes i les dels
llibres de text, per què...
- No acostumen a tenir resposta única
- No es responen amb un diccionari, una
enciclopèdia o un el llibre de text
- Se’n poden respondre poques, només,
des d’una àrea
- Parteixen del dubte, de les inquietuds, de
les experiències.
- Predisposen a investigar i a pensar
Neus Sanmartí
Les bones...
158. 24.06.15 158
Les preguntes més habituals
Què és...?
Com es diu...?
Quant mesura...?
Literals i tancades
Es resolen amb memòria
Coneixement?
Poques vegades...
en què s’assembla...
en què es diferencia...
com es pot saber...
es pot demostrar que...
com podria comprovar...
què podria passar...
què es pot fer per...
que serà el més important...
- EQC -
159. No és una qüestió de llargada:
Sembla que es canvia sense canviar res
La Joana és professora de ciències i està explicant el
sistema nerviós. En la primera classe explica les
cèl·lules que constitueixen aquest sistema.
a) Com s’anomenen aquestes cèl·lules?
b) Descriu les parts que distingeixen aquestes
cèl·lules
c) Com es comuniquen les neurones?
… Neus Sanmartí
- EQC -
160. Les curtes també poden ser interessants
- Justifica perquè un arbre que fa 10 anys pesava
10 kg ara en pesa 100.
- Per què li serveixen els pulmons a la mà? I el cor
al cervell?
- En què hem de pensar (o observar) per saber si
un animal és vertebrat o és un invertebrat? (o per
saber si un cuc i una serp formen part del mateix
grup d’animals)?
Neus Sanmartí
- EQC -
163. Bones preguntes...
El punt de partida ha de ser proper a l’alumnat.
1. D’on ve l’energia?
2. Per què es bo fer exercici?
3. Podríem viure sense aigua?
4. Per què el meu amic és musulmà?
5. Perquè tenen aquestes formes els edificis?
6. Quins oficis han desaparegut a Sant Sadurní el darrer
segle?
7. Per què fan rebaixes després de Reis?
8. D’on venen les pasteres? (la immigració)
9. Quantes llengües hi ha al món?
10.Per què hem de reciclar?
11.Per què fan llum les bombetes?
Institut Escola
“Jacint Verdaguer”
Sant Sadurní d’Anoia
164. Física
Com es modifica el centre de gravetat del seu cos quan
porten la motxilla Eastpack a mitja esquena i com
repercuteix en la columna?
24/06/2015 164
http://4.bp.blogspot.com/
- EQC -
166. Per què la costa no és tota “de platja”?
24.06.15 166
http://farm4.static.flickr.com/3213/2442915501_1b69eb93dc.jp
g
http://www.habitacionssala.cat/vilanova.jpg
Geografia
- EQC -
168. 24.06.15 168
“Enriquir” les preguntes
Quantes vegades batega el cor d’una persona de
80 anys en tota la seva vida si suposem una
mitjana de 72 batecs per minut?
Quantes vegades batega el cor d’una persona en
tota la seva vida
Tard o d’hora “problemes, acords i coneixement”,... en grup
Mitjana aritmètica Esperança de vida
http://www.xtec.cat/crp-granollers
X. Vilella
Matemàtiques
- EQC -
169. 24.06.15 - EQC - 169
Per què respirem més vegades per minut
quan correm que quan estem asseguts?
http://www.uib.cat/ca/infsobre/serveis/generals/slg/gt/term_imatges/
cos_huma/imatges/f05.gif
De què li serveixen els pulmons a les mans?
Neus Santmartí
Ciències naturals
171. 24.06.15 171
Ciències naturals
Fes una llista dels animals que creus que poden
viure a: un prat d’alta muntanya, un desert, el
fons marí, un bosc tropical
Perquè et sembla que deuen ser tant diferents?
Si haguessis de triar un d’aquests ecosistemes
per viure, quin triaries?
Quins avantatges i quins inconvenients deu tenir
viure en aquests llocs?
Qui ho sabrà?
Quin sentit té?
- EQC -
174. 24/06/2015 174
Inferir
Valorar
Relacionar
Argumentar
Per què creus que l´estat dóna facilitats a les persones que es volen
canviar el cotxe?
Tot i això, sembla que la mesura no ha tingut l’èxit esperat.
Com convenceries algú que està dubtant en canviar-se el cotxe que
val la pena aprofitar el Pla Vive?
- EQC -
177. 24.06.15 - EQC - 177
Es formulen com a
problemes
Fomenten l’autonomia,
permeten decidir camins
de solució diversos
Estimulen la curiositat i la
creativitat
Tracten temàtiques i
plantegen qüestions amb
sentit en la vida dels
alumnes
Fan relacionar
coneixements de diverses
àrees
Tenen context
Impliquen l’ús de recursos i
materials diversos
Plantegen treballs
individuals i cooperatius
No tenen resposta única
Les activitats que desenvolupen Cb...
178. 24.06.15 178
Matemàtiques
Pel concert de “quintos”
l’Ajuntament ens deixa 300m.
de tanca metàl·lica.
Quina forma hauria de tenir l’espai per poder cabre-hi
més gent?
Institut Fonts del Glorieta- EQC -
179. 24/06/2015 179
Pírcings i infeccions
Torrens, C. “El piercing, una activitat de riesgo”. El País, 27.02.2001. Edició digital
Has de convèncer la teva família:
- La meva idea és
- Alguns arguments en contra
- Els convenceré, potser, amb...
- Les proves que em donarien la raó són
- Per tant, la meva conclusió és
IES Pla de les Moreres
Vilanova del camí
- EQC -
180. 24/06/2015 - EQC - 180
Què podem fer per millorar l’estona de l’esbarjo?
http://www.xtec.cat/~fmarti58/reciclajoc/interficiejocstaula/jocsdetaula.htm
Correus i factures
Pressupost
Adquisició
Organització
Normes
Responsables
Espais
181. Busqueu el significat del mot “perseverant”
i escriviu una frase que l’inclogui
24.06.15 -EQC- 181
182. 24.06.15 - EQC - 182
Busqueu el mot perseverant al diccionari
Sou perseverants? per què creieu que
ho sou o no? (petit grup)
Els companys del vostre grup de treball
en són?
Prepareu suggeriments per ser-ne més
Els presentareu demà a la classe
Neus Santmartí
185. 24.06.15 -EQC- 185
1 de cada 4 de dones ha patit violència masclista
La Vanguardia 11 de juny de 2010
8 de cada 10 no denuncien l’agressor
Han matat una senyora d’un poble que no me’n
recordo, tenia un fill de tres anys i un de set!
Podem fer res
nosaltres?
188. 24.06.15 188
Mobilitat, càlcul i llengua
Has d’anar a Reus a...
- Tallar-te els cabells
- Tornar unes sabates
- Veure la tieta Anna
i, a dinar, a casa!!
PODRÀS?
- EQC -
189. Extraieu totes les
informacions que pugueu
d’aquests tiquets
d’aparcament i
presenteu un breu
informe amb conclusions
Mobilitat, sostenibilitat i càlcul
- EQC -
191. 24.06.15 191
“La matemàtica als contes”
Cicle de conferències als parvularis
Ciències naturals, matemàtica i llengües
- EQC -
192. 24.06.15 192
Llengües, ciències naturals, matemàtiques i
música
Exposició, música ambiental, i preparació de dues visites
guiades per a alumnes de 1r i per a famílies
- EQC -
193. Quines són les lesions més
habituals dels jugadors?
Correus@
Educació física i llengua anglesa
Quines són les lesions més
freqüents dels jugadors?
- EQC -
194. 24/06/2015 194
2n d’ESO Per Nadal anirem de concert!
http://www.youtube.com/watch?v=ggm0SZCWKZo
2n Objectiu del D.E: Millorar la cohesió social
- EQC -
195. 24/06/2015 195
Per Nadal, anirem de concert!
Cb1, 2,4,3,6 i 8
- Biografia de J.S. Bach
- Biografia del director
- Estructura d’un oratori
- Dades intèrprets i coral
- Elaboració d’un programa de mà
- EQC -
196. 24/06/2015 - EQC - 196
Sant Jordi 2016: Vindrà la Maite Carranza
203. La sessió d’avui
- Competències? Per què?
- Per què ens fan mandra o ens costen?
- Fonaments per desenvolupar competències
- Quatre camins per atansar-s’hi
- Treball per projectes, UNA metodologia globalitzada
- Llegir i escriure
24/06/2015 - EQC - 203
204. 24/06/2015 - EQC - 204
Metodologies globalitzades
Simulacions Resolució de
problemes
Recerques
Projectes de
treball
Treball x
projectes Anàlisi de casos
Adaptat de. Zabala 2009
205. 24/06/2015 - EQC - 205
Metodologies globalitzades
Simulacions Resolució de
problemes
Recerques
Projectes de
treball
Treball x
projectes Anàlisi de casos
Adaptat de. Zabala 2009
206. 24/06/2015 - EQC - 206
Projectes de treball
Sabem quin és l’objectiu, el producte final
Però no com hi arribarem: què haurem de
fer per aconseguir-ho
208. 24/06/2015 - EQC - 208
“Els Muntanyans”
(Torredembarra i Creixell)
- No parteix d'un tema, problema o interès, negociat amb
l'alumnat.
- Els alumnes no poden decidir què fer i com fer-ho.
- El treball cooperatiu i la interacció no en són l’eix central.
- Les activitats ja estan decidides d’antuvi
- El producte final serà un dossier en paper.
- No els permet guanyar autonomia
- No els ha permès optar, decidir, parlar, llegir, escriure, expressar
opinions i coneixements previs
- Han pogut fer descobertes però no tenir iniciativa
- Els ha fet més capaços d’entendre, interpretar, habitar i, potser,
intervenir en el seu entorn
209. 24/06/2015 - EQC - 209
- Qui pren les decisions és el mestre.
- Connexió anecdòtica entre continguts.
- Divisió entre disciplines.
- Suposa que l'alumne fa les connexions per si sol .
- Els mestres treballen cada un des de la seva àrea.
- Hi ha poc interès, real, per part dels alumnes.
- Poc aprenentatge de desenvolupament competencial.
- No hi ha “situacions problema” que s’hagin de resoldre,
democràticament, dins l’aula (Cb 5, 6 i 8)
- Incentiven poc la participació (Cb 8)
- No inclouen propostes per intervenir a l’entorn, no només
per interpretar-lo (Cb 7)
211. Participen en propostes properes de la vida real.Participen en propostes properes de la vida real.
Investiguen fets científics, ecològics i socials.Investiguen fets científics, ecològics i socials.
Aprenen a treballar autònomament i en equip.Aprenen a treballar autònomament i en equip.
Aprenden a donar respostes i conclusions amb arguments.Aprenden a donar respostes i conclusions amb arguments.
Treballant per projectes els
alumnes...
Veuen la utilitat del què estan fent.Veuen la utilitat del què estan fent.
Treballen el currículum des d’una perspectiva competencial.Treballen el currículum des d’una perspectiva competencial.
Institut Escola
“Jacint Verdaguer”
Sant Sadurní d’Anoia
- EQC -
212. I també els treballem per què...
Permeten avaluar Cb. Només es poden avaluar a la pràctica: Fent i
resolent
Creen consciència de la importància dels sabers, ja que han de resoldre
situacions emprant aprenentatges d’àrees diverses, alhora.
Treballen procediments i estratègies que els seran útils en situacions
diverses de la vida quotidiana.
Desenvolupen l’autonomia i la cooperació per un objectiu real, no
només perquè sí.
Demanen treballar procediments d’investigació diversos i guiar i
modelar les estratègies d’aprenentatge.
Institut Escola
“Jacint Verdaguer”
Sant Sadurní d’Anoia
- EQC -
213. 24/06/2015 - EQC - 215
Metodologies globalitzades
Simulacions Resolució de
problemes
Recerques
Projectes de
treball
Treball x
projectes Anàlisi de casos
Adaptat de. Zabala 2009
214. Treball per projectes...
24/06/2015 - EQC - 216
No sabem, exactament, on ens portarà
Sabem d’on “partim”, què ha despertat el nostre
interès, quina pregunta ha estat el detonant
215. Hi ha hagut un accident de moto
- Seguretat vial
- Tipus de cascs
- Rehabilitació
- Tetraplegia /paraplegia
- Tipus d’invalideses i
prestacions.
- ...
http://www.aragirona.cat/
217. La sessió d’avui
- Competències? Per què?
- Per què ens fan mandra o ens costen?
- Fonaments per desenvolupar competències
- Quatre camins per atansar-s’hi
- Treball per projectes, UNA metodologia globalitzada
- Llegir i escriure
24/06/2015 - EQC - 219
218. -EQC-
Els permetrà
Participar en
la societat
Assolir objectius
particulars
Desenvolupar el
potencial personal
Desenvolupar
coneixement
Amb el llegir i l’escriure els alumnes s’hi juguen
molt
24/06/2015 220
219. 24/06/2015 221
La competència escrita... és un prerequisit per
participar amb èxit en la majoria d’àmbits de la vida
adulta
(PISA 2009: Cunningham i Stanovich, 1998; Smith et al., 2000)
http://www.samaracanada.com/
Fa temps que se sap
- SGLIP -
220. 24/06/2015 - EQC - 222
- L’alumnat no entén els textos perquè no sap
llegir o perquè no coneix els continguts?
- Els diferents tipus de text -descriptiu, explicatiu,
argumentatiu ...- s’escriuen amb les mateixes
‘regles del joc’ a totes les àrees?
- Cal ensenyar llengua a les classes de ciències,
d’història o de matemàtiques?
La llengua i les àrees curriculars
Dolors Quinquer
221. El patró lingüístic i el patró temàtic
Trobaríem descrita aquesta
muntanya de la mateixa
manera:
En un manual de geografia?
En un text literari?
En un llibre de ciències
naturals?
En una ressenya d’escalada?
En una peça musical?
- EQC -
222. 24/06/2015 - EQC - 224
A. Lavoisier
“Tractat elemental de Química”, 1789
Dolors Quinquer
223. 24/06/2015 - EQC - 225
I com que les paraules són les que conserven i
transmeten les idees, resulta que no es pot
perfeccionar la Llengua sense perfeccionar la Ciència,
ni la Ciència sense la Llengua; i per molt certs que
fossin els fets, per molt justes les idees que els van
originar, només transmetríem impressions falses si no
disposéssim de les expressions exactes per
anomenar-los”
A. Lavoisier
“Tractat elemental de Química”, 1789
Dolors Quinquer
224. 24/06/2015 - EQC - 226
Cada disciplina té el “SEU”
patró temàtic i lingüístic
PATRÓ TEMÀTIC
El model teòric i els conceptes
que se li associen
PATRÓ ESTRUCTURAL
Relacionat amb el tipus de
discurs que fem servir per
parlar del patró temàtic (les
estructures retòriques, els
diferents gèneres...)
S’aprenen al mateix temps (Lemke,1993)
Dolors Quinquer
225. 24/06/2015 227
J. Jorba; A. Prat i I. Gómez (Coord) (1998): Parlar i escriure per aprendre.
Barcelona. ICE de la UAB
- EQC -
226. 24/06/2015 228
La finalitat no és aprendre ‘llengua’ a les
classes de les altres àrees, sinó la d’aprendre
aquestes àrees… però no hi ha dubte que
també s’aprèn llengua.
Dolors Quinquer
- EQC -
230. 24/06/2015 Enric Queralt i Catà 232
Des 1960 programes de lectura lliure i silenciosa a les
aules de la majoria d’escoles i instituts
http://www.vermontcouncilonreading.com
232. Socialment, valuós!
24/06/2015
Wells, 1986; Bruner, 1996; Cunningham i Stanovich, 1998; Allan i cols., 2005; Roos i
cols.; 2006
Molt bé, perquè l’hàbit lector millora...
Èxit acadèmic
234-EQC-
- La comprensió i la competència lectora
- L’expressió escrita
- Els resultats escolars
- El nivell de coneixements generals
- La comprensió d’altres cultures
- La comprensió de la naturalesa humana
- La capacitat de presa de decisions
(Correlaciona)
233. El 2012 substitueix els deures per lectura lliure a casa
El 72% dels alumnes tenen mitjana acadèmica més alta que la de
la resta de l’estat
24/06/2015 El PUNT AVUI 26.01.2014
http://www.montgomeryschoolsmd.org/schools/gaithersburges/
70% d’alumnat
de famílies
amb pocs
recursos
235- EQC -
235. 4 de fonamentals
1. Que els estudiants puguin triar la seva lectura.
2. Assegurar el model dels professors mitjançant la lectura
amb els estudiants.
3. No assignar cap treball específic a aquestes lectures.
4. Assegurar-se que els estudiants puguin trobar coses
interessants per llegir .
24/06/2015 - SGLIP -
237. 24/06/2015
Què es fa a les aules quan s’acaba una lectura
obligatòria?
Control escrit 64%
239
- SGLIP -
238. 24/06/2015
Què és més important?
La qualitat del llibre?
La qualitat de l’experiència lectora?
239. Què els escandalitza més?
Les faltes d’ortografia o que no llegeixin MAI!
24/06/2015
www.greatschools.org
Enric Queralt i Catà
240. 24/06/2015
-EQC-
242
DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels
ensenyaments de l’educació secundària obligatòria
Article 7.5 els centres fomentaran la lectura en totes
les matèries, com a factor bàsic per al
desenvolupament de les competències bàsiques i per
l’adquisició dels objectius educatius de l’etapa.
Article 8.2 en totes les matèries es treballaran la
comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la
comunicació audiovisual, les tecnologies de la
informació i la comunicació, i l’educació en valors.
241. Qüestió de centre
24/06/2015
243
Preàmbul
25 Articles
3 Disposicions addicionals
1 Disposició derogatòria
3 Disposició final
Annex 1: Cb
Annex 2: Currículum de les àrees
Annex 3: Assignacions horàries globals de les matèries
Annex 4: Assignacions horàries de les diferents matèries
Annex 5: Projectes interdisciplinars, mínims d’hores per
matèries
24/06/2015 - EQC - 243
242. 24/06/2015
Ciències de la naturalesa
Biologia i Geologia
Física i Química
Ciències socials
Geografia
Història
Català
Llengua estrangera
Primera llengua
Segona llengua
Llengua castellana
Educació per al
desenvolupament personal i la
ciutadania
Educació física
Educació visual i plàstica
Tecnologies
Tecnologia
Informàtica
Matemàtiques
24/06/2015 - EQC - 244
244. 24/06/2015 - EQC - 246
La clave del éxito es que mis estudiantes
escogen los libros que leen, tengo una enorme
biblioteca con muchísimos volúmenes que he
escogido y estudiado título a título. Ellos eligen
lo que leerán individualmente a partir de la
selección de miles de libros, lo que hace que
les encante y les motive leer. Y como están
motivados, leen mucho, y como leen mucho,
se convierten en muy buenos lectores.
http://blog.tiching.com/nancie-atwell-animo-los-profesores-que-nunca-dejen-de-
aprender/?utm_content=CMPNancieAtwell&utm_source=twitter&utm_medium=
referral&utm_campaign=cm
255. Institut Barri Besòs
24/06/2015 - EQC -
50’ minuts diaris de lectura
Franja fixa: 9:40 a 10:30
Totes les classes (sessions) són de 50’
256. 24/06/2015 - EQC -
1h. de lectura diària a tots els nivells
http://inscanroca.com/projecte-educatiu/gust-per-la-lectura/
Institut Can Roca de Terrassa
(11:50h – 12:50H); a tots els nivells educatius de l’ESO
257. Però no s’oblidin de la lectura en pantalles!
24/06/2015 - EQC - 259
261. 24/06/2015 -EQC-
Lectura en
pantalla
Pàg. 29-35
Pàg. 74-76
Competència 4. Cercar, contrastar i
seleccionar informació digital adient per al
treball a realitzar, tot considerant diverses
fonts i mitjans digitals
Competència 11.Actuar de forma crítica i
responsable en l’ús de les TIC, tot
considerant aspectes ètics, legals, de
seguretat, de sostenibilitat i de seguretat
digital
263
262. http://wedigital.in/wp-content/uploads/2014/02/slide04.jpg
24/06/2015
Els han d’ajudar a recórrer aquest camí
1. Realitzar cerques bàsiques i seleccionar informació rellevant
considerant diverses fonts i valorant-la críticament.
2. Realitzar cerques avançades, seleccionar informació
rellevant obtinguda per diverses fonts i valorar-la críticament.
3. Realitzar cerques avançades i dinàmiques en diversos
contextos, valorar críticament la informació rellevant obtinguda
per diverses fonts i seleccionar-la, de manera adequada.
Gradació que es proposa
264- EQC -
263. 24/06/2015 -EQC-
Lectura en
pantalla
Pàg. 29-35
Pàg. 74-76
Competència 4. Cercar, contrastar i
seleccionar informació digital adient per al
treball a realitzar, tot considerant diverses
fonts i mitjans digitals
Competència 11.Actuar de forma crítica i
responsable en l’ús de les TIC, tot
considerant aspectes ètics, legals, de
seguretat, de sostenibilitat i de seguretat
digital
265
266. I pel que fa a l’escriure...
24/06/2015 - EQC - 268
267. Des de fa quatre anys les proves de
competències bàsiques i les d’avaluació
diagnòstica proposen exercicis d’escriptura com
aquests...
24/06/2015 Enric Queralt i Catà 269
270. 24/06/2015 - Enric Queralt i Catà - 272
Es vol saber quants alumnes tenim en el nivell
d’alfabetització instrumental
Gordon Wells (1990)
- Nivell executiu: domini del codi
- Nivell funcional: coneixement de les característiques
de certs tipus de text
- Nivell instrumental: l’escriptura és el mitjà per
registrar el que se sap i per mostrar aquest
coneixement als altres
- Nivell epistèmic: domini del llenguatge escrit com
una manera de pensar i d’usar el llenguatge d’una
forma creativa i crítica
Universitat de Califòrnia. Santa Cruz
GORDON WELLS (1990): “Condiciones para una alfabetización total”. Cuadernos de Pedagogía, 179 (pág. 11-15)
274. http://penserenespagnol.blogspot.com.es/
Joandomènec Ros
Catedràtic d’ecologia de la UB
http://www.worldmapsonline.com/
24/06/2015 Enric Queralt i Catà 276
Algunes sol·licituds, i no només de llicenciats que volen fer el
doctorat, sinó de doctors que pretenen fer recerca post doctoral,
fan pena, són il·legibles o estan tan mal confegides com una
redacció de principiant, i no sempre és evident què vol demostrar
la recerca que es proposa. Aquest no és (també de manera
general) el cas dels sol·licitants procedents de països nord-
europeus. El resultat ja es pot imaginar: la proporció de llicenciats
i doctors de països del sud d'Europa que obtenen beca sempre
està per dessota de la dels països del nord.
AVUI 02.12.2000
Secció Ciència i medi ambient
MICROSCOPI
Contra la síndrome de l'infern espanyol
275. 24/06/2015 - Enric Queralt i Catà - 277http://facebook.elogiadata.com/
A l’escola escrivien, però ningú els ensenyava “com fer-ho”
A les Escoles Normals i les Facultats tampoc
Per què ho haurien de fer i saber fer, ara?
276. La majoria d’adolescents es troben ara
molt insegurs quan han d’escriure
alguna cosa i arriben a acceptar la seva
incapacitat. Això no és bo. Cal ajudar-
los a veure que redactar correctament
– que no és indici de sensibilitat
literària- és per damunt de tot un
problema “tècnic”, i que s’ha de
resoldre a temps perquè no es
converteixi en un problema psicològic.
Josep M. Espinàs
24/06/2015 Enric Queralt i Catà 278
279. http://readingyear.blogspot.com.es/
Els primers: Projecte de Lectura i Escriptura
Universitat de Columbia (New York)
Lucy McCormick Calkins (2006). A Guide to
The Writing Workshop, Grades 3-5. Portsmouth,
NH: First Hand.
24/06/2015 Enric Queralt i Catà 282
282. 24/06/2015 - Enric Queralt i Catà - 285
“Cal que ensenyem a escriure a tots els
infants. Cada dia, i a tots els cursos. Els
alumnes necessiten entre 50 i 60 minuts,
diaris, per escriure i rebre instrucció
d’escriptura”
http://www.slideshare.net/flowergurl/writers-workshop-an-introduction
283. 24/06/2015 - Enric Queralt i Catà - 286
Mini lliçons
Entrevistes
Escriptura independent
Compartir
TEMPS TOTAL TALLER D’ESCRIPTURA
El tallers d’escriptura segueixen un patró
predictible
24/06/2015 - EQC - 286
285. 24/06/2015 - EQC - 288
Perquè saben que escriure és un aprenentatge complex”
RUEDA SÁNCHEZ, M.; SÁNCHEZ MIGUEL, E. (1998): Les dificultats en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. BCN: Ediuoc
286. Adequada?
?
??
- Destinatari
- Salutació
- Presentació personal
- Exposició general del problema i conseqüències
- Detall de problemes secundaris
- Afectació col·lectiva i personal
- Demanda de modificació o d’actuació
- Comiat
- Data
?
24/06/2015 - EQC - 289
287. Perquè un bon text no és “només” ortografia
Ha de ser adequat:
- Té una bona presentació
- El propòsit es veu clar
- El registre és adequat (a la funció i al receptor)
Ha de ser coherent:
- Té la informació suficient i ben organitzada
- Presenta una estructura adequada al tipus de text
Ha d’estar cohesionat:
- Les frases i els paràgrafs estan ben lligats (connectors,
concordances i puntuacions): Morfosintaxi
Ha de ser correcte:
- Les errades ortogràfiques, lèxiques i gramaticals, són
adequades
24/06/2015 - EQC - 290
288. 291
Adequat
- Bona presentació
- Propòsit clar
- Estructura adequada al
tipus de text
- Registre adequat al
receptor (formalitat)
- Funció
Coherent
- Informació pertinent
- Informació suficient
- Informació ordenada i
- adequada al tipus de text
Cohesionat
- Frases completes
- Frases ben “lligades”:
- Enllaços
- Relacions temporals
- Puntuació
Correcte
- Ortografia
- Lèxic
24/06/2015 - EQC - 291
290. Quins continguts de cada propietat a cada nivell?
Cal precisar: QUÈ de cada propietat a cada cicle
01/05/2013 - EQC - 88
Adequat
. Bona presentació
. Propòsit clar
. Estructura adequada al
tipus de text
. Registre adequat:
. Formalitat (receptor)
. Funció
Coherent
. Informació pertinent
. Informació suficient
. Informació ordenada
. Adequada al tipus de
text
Cohesionat
. Frases completes
. Frases ben “lligades”:
• Enllaços i connectors
• Relacions temporals
• Puntuació
Correcte
Errades ortogràfiques
“proporcionades”
24/06/2015 - EQC - 293
291. Aprendre a escriure no és cap luxe”
És un dret de TOTS els alumnes!!
http://www.theguardian.com/
- EQC -
294. 24/06/2015 297
Cal transformar un espai tancat, protegit,
de reproducció...
http://fotos0.mundofotos.net/2009/25_01_2009/catalonia1232885098/claustro-monasterio-de-poblet.jpg
- EQC -
Recapitulació
295. 24/06/2015 298
en un d’obert: oportunitats, entrades, sortides,
somnis, trobades, emocions, ordre i control
- EQC -
Recapitulació
296. 24/06/2015
- EQC -
299
Treball interdisciplinari en totes les àrees del curs
Treball interdisciplinari algunes matèries i de
llarga durada
Tipus d’activitat i nivell d’integració de Cb
Treball interdisciplinari setmanal
(2/3 hores puntuals)
Relacionar 2/3 àrees
treballant separadament
UD
tradicional
Mètodes expositius
Treball en grup / Situacions reals / Problemes / Posicionaments
Adaptat de Guida Al·lès
Si no hi ha canvis metodològics serà difícil
desenvolupar les Cb.
Recapitulació
297. 24/06/2015 300
Adaptat de Ramon Grau, 2010
NucliProfessorProfessor
Tipus aprenentatgeIndividualIndividual
InformacióProfessorProfessor
Com s’aprènEscoltar, llegir, exercicisEscoltar, llegir, exercicis
Esquema classe
Explicació, lectura,
exercicis i feina a casa
Explicació, lectura,
exercicis i feina a casa
DestinatarisGrup classeGrup classe
EsporàdicEsporàdic Treball en grup
Anar cap a una altra manera de fer classe...
Cb
i alumnesi alumnes
i en grupi en grup
M+diverses fontsM+diverses fonts
+ i fonamentalment en
grup
+ i fonamentalment en
grup
FlexibleFlexible
Alumne i grupsAlumne i grups
Freqüent, origen del
treball individual
Freqüent, origen del
treball individual
- EQC -
Recapitulació
298. 24/06/2015 301
I seran seran bons alumnes
Responsabilitat Bona conducta i disciplina
Expertesa Fonamentada en l’experiència
Formació Una vegada i per sempre
Aprenentatge Passiu i individual
Training and learning for competence, EU, 2002
Interdependència accions Seqüencial
Tinguin iniciativa
Resolguin problemes
Es formin al llarg de tota la vida
Treballin en xarxa
Actius i d’autoaprenguin
- EQC -
Recapitulació
299. Bogeria és pretendre canviar, fent el mateix.
Albert Einstein
http://global.britannica.com/
24.06.15 302- EQC -
Evidència
300. 24/06/2015
Ha costat molt arribar fins on som i
queda molt per fer...
Llegir és somiar lliurament
J.P. Sartre
303-EQC-
Evidència
301. Els els recomano!
24/06/2015 304
https://www.youtube.com/watch?v=BK8C2xf0eGw
https://www.youtube.com/watch?v=TIgGHks21m8
- EQC -
http://www.xtec.cat/~rgrau/abp/abpbases.htm
https://www.youtube.com/watch?v=goGAZEF0EvY
306. 24/06/2015 - Enric Queralt i Catà - 309
equeral2@xtec.cat
http://blocs.xtec.cat/ambelspeusaterra/
http://blocs.xtec.cat/llegintambelspeusaterra
Aquesta obra està subjecte a la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons. Si
voleu veure una còpia d'aquesta llicència accediu a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/ o envieu una carta sol·licitant-la a
Creative Commons, 444 Castro Street, Suite 900, Mountain View, California, 94041, EUA.