1.
AUTIS
ME

2. Què és l'autisme?
L’autisme (de vegades denominat autisme "clàssic") és la
malaltia més comuna dins del grup dels trastorns del
desenvolupament, conegut com a trastorns de l'espectre
autista. Es caracteritza per una escassa interacció social,
problemes en la comunicació verbal i no verbal, activitats i
interessos greument limitats, inusuals i repetitius. Altres
trastorns de l'espectre autista inclouen la síndrome
d'Asperger, la síndrome de Rett, el trastorn desintegratiu
infantil i el trastorn general del desenvolupament no
especificat o atípic. Un de cada 155 nens presenten un
trastorn de l'espectre autista. Els homes tenen quatre
vegades més probabilitat de presentar-lo que les dones,
però sovint aquestes el pateixen més severament que ells.

3. Símptomes
Molts nens amb autisme efectuen moviments repetitius tals
com retòrcer les mans o cauen en conductes autodestructives
com mossegar-se o colpejar-se el cap.
També tendeixen a començar a parlar més tard que altres
nens i poden referir-se a ells mateixos pel seu nom en comptes
de per "jo". Els menors autistes no saben jugar de forma
interactiva amb altres nens. Alguns parlen com si estiguessin
cantant.
Molts nens amb autisme tenen una baixa sensibilitat al dolor
però són anormalment sensibles al soroll, al tacte o a altres
estímuls sensorials. Aquestes reaccions inusuals poden
contribuir a símptomes conductuals com la resistència a ser
bressolat o abraçat.
Alguns desl símptomes dels autistes poden ser apilar llàunes o
alinear objectes.

4. Causes
Els científics no estan segurs sobre la causa de l'autisme,
però es probable que tant la genètica com els factors
ambientals hi juguin un paper important. Els investigadors han
identificat diversos gens associats amb aquest trastorn.
Estudis sobre persones amb autisme han trobat irregularitats
en diverses regions del cervell. Altres estudis suggereixen que
la gent amb autisme té nivells anormals de serotonina o
d'algun altre neurotransmissor. Aquestes anormalitats
suggereixen que l'autisme podria resultar de la interrupció del
desenvolupament normal del cervell en una etapa primerenca
del desenvolupament fetal, causat per defectes en els gens
que controlen el creixement del cervell i que regulen el mode
amb què les neurones es comuniquen entre elles.

5.
Altres estudis suggereixen que la gent amb autisme té nivells
anormals de serotonina o d'algun altre neurotransmisor.
Aquestes anormalitats suggereixen que l'autisme podria
resultar de la interrupció del desenvolupament normal del
cervell en una etapa primerenca del desenvolupament
fatal, causat per defectes en els gens que controlen el
creixement del cervell i que regulen el mode amb què les
neurones es comuniquen entre elles. La teoria que afirma
que els pares són responsables de l'autisme ha estat
refutada.

6. Tractament
No existeix cura per a l'autisme. Els terapeutes utilitzen
sessions d'intens entrenament per al desenvolupament
d'habilitats altament estructurades, per tal d'ajudar als nens i
desenvolupar habilitats socials i del llenguatge. Els metges
recepten medicaments antidepressius per controlar
símptomes d'ansietat, depressió o alguns trastorn obsessiu-
compulsiu (TOC).

7. Com diferenciar un
nen autista?
Algunes de les coses que ens ajuden a diagnosticar a
un autista són:
• Joc imaginatiu i social absent o limitat.
• Habilitat limitada per fer amistats.
• Habilitat limitada per iniciar o mantenir una
conversació amb altres.
• Ús del llenguatge estereotipat, repetitiu o no
habitual.
• Patrons d'interessos restringits que són anormals en
intensitat.

8. MOLTS models han enviat paràgraf explicar és que o
Què causa El comportament autista.
* El cervell masculí Extre
Proposal por Simon Baron-Cohen, la Teoria del
cervell masculí Extrem sosté Que existencial
Diferències Entre els cervells masculins i femenins.
Els "homes fill sistematitzar paràgraf bons, Però
empatitzar paràgraf Mals. El cervell autista seriosa de
les Nacions Unides, 'llavors', sense cas de cervell
masculí Portat a l'Extrem. Per Això explicaria also La
Diferència d'incidència d'autisme Que hi ha entre
Homes i Dones. * Manca de Teoria de Ment
Proposal also Per Simon Baron-Cohen, Aquesta
Teoria sosté Que Les Persones fill autistes
"mentalment cegues", és Dir, que no tenen una Teoria
de Ment (Que no es poden desxifrar L'Estat mental
d'Altres).

9. Historia
La paraula autisme, del grec auto-d'actuacions, "propi, un
mateix", va ser utilitzada per primera vegada pel psiquiatra
suís Eugene Bleuler en un tom de l'American Journal of
Insanity, el 1912.
La classificació mèdica de l'autisme no va ocórrer fins a
1943, quan el Dr Leo Kanner, de l'Hospital John Hopkins, va
estudiar a un grup de 11 nens i va introduir la caracterització
autisme infantil primerenc. Al mateix temps un científic
austríac, el Dr Hans Asperger, va utilitzar coincidentment el
terme psicopatia autista en nens que exhibien
característiques similars. El treball del Dr Asperger, però, no
va ser reconegut fins a 1981 (per mitjà de Lorna Wing),
degut principalment a que va ser escrit en alemany.

10. EPIDEMILOGIA
Entre 3 i 5 nens de cada 10.000 pateixen autisme. Als
Estats Units hi ha aproximadament 600.000 nens
autistes menors de 18 anys. Els varons estan afectats
de 3 a 4 cops més que les femelles. Aproximadament
un 40% dels nens que tenen un comportament autista,
també presenten un problema neurològic, tal com
l'epilèpsia, és el que es coneix com a co-morbiditat de la
síndrome autista.

11. Características: Criterio de diagnóstico
El DSM-IV(APA 1994) indica que para un diagnóstico de autismo
es necesario encontrar las características A, B, y C que se
mencionan a continuación:
• A. Un total de seis o más manifestaciones de (1) Trastorno
cualitativo de la relación, (2) Trastornos cualitativos de la
comunicación y (3), Patrones de conducta, interés o actividad
restrictivos, repetitivos y estereotipados.
• B. Antes de los tres años, deben producirse retrasos o
alteraciones en una de estas tres áreas: (1)Interacción social,
(2) Empleo comunicativo del lenguaje o (3) Juego simbólico.
• C. El trastorno no se explica mejor por un Síndrome de Rett o
trastorno desintegrativo de la niñez.

12. Fí