3. +
Definició d’Idea
• El mot idea deriva de la paraula indoeuropea
véidos, visió; d'ella deriva el llatí videre,
veure i el grec eidos, idea.
• Idea, junt amb 'visió amb els ulls de la ment',
té altres significats emparentats com:
concepte universal, essència, ideal, arquetip.
6. Exemple: CràtilSòcrates: ¿Com podrà, per tant, ésser res allò que mai no roman
igual? Perquè si roman igual un moment, durant aquest temps
és ben clar que no es desplaça, i si roman igual i es el mateix,
com podria canviar o moure's sense sortir gens de la seva
forma?.
Cràtil: De cap manera.
Sòcrates: Ni tampoc no fóra conegut de ningú. Car tot just se li
acostés algú per conèixer-lo, ja fóra un altre i d'una altra
mena, talment que no es podria ja conèixer què és ni com és.
Cap coneixement, en efecte, no coneix si allò que coneix no té
cap manera d'ésser.
Cràtil: És com tu dius.
Sòcrates: Ni escau d'afirmar que hi ha coneixement, Cràtil, si
totes les coses es transformen i res no roman.”
Cràtil, 439e-440a
9. On situam aquesta realitat immutable
i que no canvia?
• La situam al món de les essències
eternes, invisibles i amb una
realitat diferent al món de les coses
concretes.
• És un món de valors i de models
ideals, independent de l’opinió dels
homes, als que Plató anomenarà
Idees o Formes.
• Plató distingeix el món de les coses
sensibles, que canvia contínuament
i percebem a través dels sentits, i el
món de les Idees, que és
permanent i pot ser conegut per
l’enteniment.
12. Concepte d’Idea: cap a una definició.
• Les Idees no són coses, sinó entitats universals,
immortals i perfectes.
• Són les formes pures, els models o arquetipus de les
coses.
• Cada idea és una realitat única, eterna, immutable,
absoluta, utòpica.
• No són de naturalesa material, però tampoc són
només purs conceptes mentals.
• Ni tampoc són qualitats pròpies de les coses.
• A Parmènides escriu que les Idees són “Pensaments
de la Ment”
13. Idees
Bellesa no és el que té una estàtua, és un ideal, una Idea (que
l’artista no ha inventat, sinó descobert)
Bellesa no és el que té una estàtua, és un ideal, una Idea (que
l’artista no ha inventat, sinó descobert)
Ésser Humà no representa el que els
humans són, sinó l’ideal d’humanitat que
han de realitzar.
Ésser Humà no representa el que els
humans són, sinó l’ideal d’humanitat que
han de realitzar.
14. De retruc, un nou problema:
Els Universals
• Quin és el
tipus de
realitat que
correspon als
conceptes que
representen
les coses
particulars?
17. Jerarquia de les Idees
• La jerarquia de les idees depèn de diversos
punts de vista:
18.
19. Relació entre les Idees i
les coses?
• Si les coses participen de les Idees, la Idea estaria
en les coses que participen d’ella i, per tant,
separaada de sí mateixa, i hi hauria moltes idees,
enlloc d’una sóla.
• Per això s’inventa entitats matemàtiques que fan
de pont entre les idees i les coses.
Quina és la relació entre les diferents Idees?
Existeix una comunicació entre les Idees, però no entre idees
contraposades entre sí. Ex: Idea de moviment i Idea de repòs.
En canvi sí que es poden relacionar entre sí mitjançant la idea
d’ésser.
Quina és la relació entre les diferents Idees?
Existeix una comunicació entre les Idees, però no entre idees
contraposades entre sí. Ex: Idea de moviment i Idea de repòs.
En canvi sí que es poden relacionar entre sí mitjançant la idea
d’ésser.
20. En resum...
• Les Idees són reals: tenen més realitat que les coses físiques. Són l’única
realitat. Les coses naturals són còpies o manifestacions de les Idees.
• La realitat de les idees és una exigència del coneixement. Si només existís el
món plural i canviant dels sentits, no seria possible conèixer la veritat.
• El món sensible és ple d’exemples que s’assemblen o que participen del món
de les Idees, on hi ha el veritable ésser de les coses: la veritat en si, la
bondat en si, la bellesa en si.
• La Idea d’arbre permet reconèixer els arbres individuals.
• La Idea de justícia, les accions justes.
• La Idea de bellesa, les coses belles.
• La Idea de veritat, permet distingir la veritat de la falsedat.
Unitat 2.
La filosofia en l’època
clàssica: Plató
