2. REBLAT Sistema per unir peces planes de poc gruix que no es poden soldar. L’element que es fa servir és el rebló La part que surt del rebló s’ha de picar fins a formar la mateixa cabota de l’altre extrem. El fet de picar la part de rebló que sobresurt de les peces a unir fa que el material ompli tot el forat de les peces, donant com a resultat una compressió entre les dues peces que impossibilita el seu moviment.

3. TIPUS DE REBLONS Els reblons poden tenir formes diferents i ser de materials diferents, depenent de la força que hagi de fer la unió.

4. REBLAT Utilitzant un rebló especial i una eina apropiada és pot fer fe un reblat de forma còmoda i senzilla.. S’utilitza un rebló que porta un eix en el seu interior amb l’extrem embotit, i que, per via mecànica o hidràulica és estirat perquè el seu extrem emboteixi el rebló.

5. TIPUS D’UNIONS AMB REBLONS Unió per recobriments Unió per cobrejuntes Unió amb dues cobrejuntes

6. UNIONS CARGOLADES El cargol és l’element de més utilització en la construcció de màquines. Fa funcions de subjecció de dues o més peces de manera que es puguin desmuntar sempre que calgui. Les subjeccions amb cargols es composen de 3 elements cargol Femella volandera La unió cargol femella també es pot utilitzar per transmetre moviments

7. CONSTITUCIÓ D’UNA ROSCA Podem dir que una rosca és un canal en forma d'hèlix contínua, anomenat filet, construït sobre un cilindre. Si l’hèlix és exterior al cilindre, en resulta un cargol. Si l'hèlix és interior en resulta una femella.

9. ROSQUES NORMALITZADES Les rosques estan normalitzades per facilitar la seva intercanviabilitat. Les normes defineixen les possibles geometries de les rosques i tots els els seu paràmetres. El tipus de rosca normalitzada que més es fa servir és la rosca mètrica. Es tracta d’una rosca triangular amb els seus flancs a 60º, formant un triangle equilàter. També es força utilitzada la rosca Whitworth, amb un angle de 55º.

10. REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE LES ROSQUES La normativa simplifica la representació de les rosques i substituint el perfil de la rosca per una línia fina.

11. CARGOLS FEMELLES I VOLANDERES

12. UNIONS D’ELEMENTS DE MÀQUINES. CLAVETES Quan que el moviment d’un eix sigui solidari amb qualsevol altre element d’una màquina s’utilitzen les clavetes i les llengüetes. CLAVETA: Prisma de secció generalment rectangular que s’utilitzen per a fer solidari el gir de dues peces mecàniques. Segons la seva posició respecte de l’eix de gir poden ser longitudinals o transversals.

13. CLAVETES TRANSVERSALS I LONGITUDINALS CLAVETES TRANSVERSAL Es fan servir per unir dues peces cilíndriques que han d’encaixar quan treballen a tracció o compressió. La seva geometria és semblant a la d’una falca, però és recta per un costat. CLAVETES LONGITUDINALS Serveixen per transmetre el parell de gir i assegurar al mateix temps la immobilitat axial. La cara superior de la claveta i l’entalla de forat de l’element a ajustar tenen una petita conicitat per garantir que ni hi haurà desplaçament axial. Si per alguna raó la claveta no pot portar inclinació, es fixa amb cargols per evitar desplaçament axial.

14. LLENGÜETES Una llengüeta és una classe especial de claveta d’ajust. Les llengüetes tenen secció recta i fan la força en les cares laterals, i no en les cares superior i inferior com fan les clavetes. De vegades les llengüetes s’utilitzen quan s’ha de transmetre el parell i permetre alhora el moviment axial de les peces acoblades, ja que s’encaixen als eixos, i poden lliscar lliurement per les entalles de les politges o rodes dentades.

15. PASSADORS Un passador és una peça cilíndrica o cònica que s’utilitza per fer solidàries dues peces. La seva funció és similar a la de les clavetes transversal però només s'utilitza si els esforços són petits. Més com a element de fixació que no pas de resistència. Els passadors poden ser: CILÍNDRICS: Per posicionar una peça respecte d’una altra, però sense fixar-la. CÒNICS: Utilitzats com a element de fixació de dues peces. DE SEGURETAT: S’utilitzen per immobilitzar peces quan no cal un ajust de precisió. Poden ser de dos tipus ELÀSTICS i d’ALELETES.

17. CLASSIFICACIÓ DE LES MOLLES DE TRACCIÓ Dissenyades per suportar esforços de tracció. Tenen les espires juntes. D’ESPIRAL L’extrem interior de la molla s’uneix a un eix i l’extrem exterior es fixa a la carcassa de la màquina. S’utilitzen per acumular energia en mecanismes de corda. DE BALLESTA Conjunt de fulles planes d’acer corbades muntades una sobre l’altra i unides mitjançant una brida. S’utilitzen el les suspensions de vehicles. DE COMPRESSIÓ Tenen les espires separades per suportar esforços de compressió.

18. RODAMENTS El rodament o coixinet és un element muntat entre dos òrgans d’un mecanisme que giren un respecte de l’altre, per aconseguir que la fricció entre ells sigui mínima i, al mateix temps, assegurar que aquests dos òrgans quedin units.

19. Parts del coixinet

20. CLASSES DE RODAMENTS Els rodaments es classifiquen en funció del tipus de força que han de suportar: Radial: si la força és perpendicular a la línia imaginaria que passa pel centre del coixinet. Axial: si la força és paral·lela a aquesta línia imaginària. Obliqua: si és combinació de les dues anteriors.

21. Rodaments- Cossos rodants En funció del tipus de càrregues que han de suportar i de la intensitat d’aquestes, s'utilitzen com a element de rotació boles, rodets, rodets cilíndrics o agulles.

22. TIPUS DE RODAMENTS

23. Lubrificants Un lubrificant és una substància capaç de disminuir la fricció que existeix entre els elements en contacte d’una màquina que es mouen uns respecte dels altres. Els lubrificants també actuen com a refrigerants i protegeixen les peces de possibles contaminants, com aigua aire i altres partícules. Els lubrificants formen una pel·lícula entre les superfícies en contacte de manera que la fricció es produeix entre un sòlid i un líquid i no entre dos sòlids. Per superfícies metàl·liques netes  =0,1 Per superfícies lubrificades  =0,001 Els lubrificants més comuns són els olis i els greixos.

24. Lubrificació amb olis Olis minerals S’utilitzen quan les temperatures i les velocitats dels elements són altes. Es fa servir fent un circuit tancat, de manera que l’oli hagi de passar per les zones a lubrificar, per un filtre que el netegi de partícules sòlides i per un refrigerador que absorbeixi el calor de l’oli. Lubrificants sintètics (SHC) Totes les seves molècules són de la mateixa mida i configuració i això fa que redueixin la fricció més que els olis minerals. Duren entre 5 i 10 vegades més que un oli convencional, són menys susceptibles a l’oxidació i tèrmicament més estables. L'inconvenient és que son molt més cars.