1. PERIODISME
ENTREVISTA amb en Pol Trias i Llobet
El jove porter del CH Mataró de 18 anys, n’ha dedicat més de 15 al
hoquei, la seva passió.
1- Què et va portar a formar part d’aquest esport?
El que hem va portar a practicar aquest esport va ser els meus cosins.
Jo vaig ser adoptat pels meus pares als 9 mesos d’edat. Quan tenia 1 any, la meva
tieta em portava pel pavelló d’hoquei a veure els entrenaments dels meus cosins
que n’eren jugadors: l’Adam i la Nat{lia.
Amb 2 anys, quan jo encara anava a l’escola bressol, ja em van apuntar a practicar
aquest esport.
2- Quan fa que jugues a Hoquei?
Que jugo a hoquei fa 16 anys, des dels 2 anys i fins ara que en tinc 18.
3- Quins han sigut els millors moments de la teva vida com a jugador ?
Els millors moments solen ser quan aconsegueixes classificar-te per a Campionats
de Catalunya o Espanya...són fites a les que desitges arribar cada any, per a jugar
amb els millors equips catalans i nacionals.
Però... hi ha molts moments bons que no oblides (generalment vivències especials
amb tot l’equip), dels quals ara no sabria quins escollir...
4- Quin és el teu palmarès esportiu ?
Millor jugador pre-benjamí torneig vila de cambrils 2003
Campió Copa Barcelona 2004
3er de Catalunya temporada 2010-2011
2on de Catalunya temporada 2012-2013
3er d’Espanya temporada 2012-2013
5- Com compagines els teus estudis i la teva vida personal amb l’esport ?

2. És molt complicat.
El meu horari de dilluns a divendres, comença a les 8h del matí i acaba a les
24´30h aproximament, sense parar ni un moment.
En quan als estudis, estic estudiant un cicle de Grau mitjà de mecànica de
motos a l’escola Monlau. L’horari de l’escola és, als matins fer practiques en
un taller de 9H a 12´30H i a les tardes anar a l’escola a Barcelona de 15H a
20´30H. Quan surto a les 20´30h, tinc una hora de trajecte amb transport
públic fins a casa, per tant arribo a casa a les 21´30h. Quan arribo, haig de
fer ràpidament la bossa per anar a entreno que comença a les 21h i acaba a
la 23´30h. Arribo a casa a les 24h hores i després sopo…vaig a dormir a les
24´30h.
Per tant, per els estudis intento estar molt atent, avançar feina de seguida
que puc. També, quan es imprescindible, treballo els caps de setmana i quan
vaig en tren per desplaçar-me.
En quan a la meva vida personal :
…pels meus horaris, est{ clar que durant la setmana no tinc ni 1 minut per a
la meva vida personal..
La meva “vida personal o social” comença el divendres al vespre a partir de
les 23´30h que és quan acabo l’entreno.
Si l’endem{ no tinc partit, surto amb els meus amics.El mateix passa amb el
dissabte al vespre... però hi ha caps de setmana que no puc sortir ni
divendres ni dissabte perquè puc tenir un partit dissabte i un altre
diumenge. El què tinc sagrat és que , quan hi ha partit, la nit anterior haig
duanar a dormir per a rendir el més possible... i durant el dia de dissabte i
diumenge, la meitat ja se l’emporta el partit i/o els desplaçaments si juguem
a fora..
Per tant, per la meva vida personal…quasi no em queda temps.
6- Quins sacrificis suposa ser un esportista d’elit ?
Ser un esportista suposa molts sacrificis.
Condiciona el teu temps a tots els nivells (personal, familiar, social,
d’estudis..)
T’obliga a cuidar la teva salut des de:no beure, no fumar, dormir les hores
necess{ries, cuidar l’alimentació, etc.
7- Que pensen els teus amics i la teva família sobre que juguis a hoquei ?
La família està molt orgullosa de que faci aquest esport per tot el que m´aporta no
només a nivell esportiu sinó a nivell personal. Em recolzen i m’acompanyen a tots
els partits.
Els amics, hi ha de tot. Els que són esportistes ho entenen, els que no, no poden
comprendre perquè sacrifico tantes coses per l’hoquei, el meu esport.
8- Que creus que t’aporta aquest esport ?

3. Bufff... moltes coses.
T’ensenya a tenir molta disciplina, esperit de sacrifici, esperit de superació.
T’ensenya a competir , afrontar les derrotes , a fer autocrítica i intentar millorar.
T’ensenya , com a esport d’equip a formar part d’un col·lectiu, on has d’aprendre a
tolerar als altres, a saber que el triomf és gràcies a tots i les derrotes culpa de tots.
T’ensenya a gestionar el temps, per què l’has de compaginar amb la resta de coses i
has de treure el temps d´on sigui per arribar tot...
I finalment, tot aquest sacrifici, té moments de grans satisfaccions, de grans
experiències viscudes que mai oblidaré.. i quan arribes a fites importants... veus
que tot aquest esforç , ha valgut la pena.
9- I per últim, cóm veus el teu futur a nivell esportiu ?
Ara mateix, em trobo en un moment on se’m fa difícil mantenir aquest grau
d’exigència per l’hoquei, doncs a la meva vida van apareixent altres prioritats..
Aquesta temporada en que estem ,em va voler fixar el Club patí Vic per a jugar a
l´Ok lliga (la categoria més alta en quan a hoquei patins) i el club hoquei Barça en
la categoria de juniors. Vaig haver de dir que no , perquè no era compatible amb els
estudis que estic fent a l’escola Monlau. Si aconsegueixo mantenir el nivell aquesta
temporada, ser que em poden tornar a demanar en algun dels millors equips pel
que fa a aquest esport, l’hoquei patins... falta que jo sigui capaç de mantenir la
motivació i el grau de sacrifici que això suposa per arribar-hi.
...estic content de formar part d’aquest esport. Gr{cies Hoquei !!
Berta Martínez Ferrera