1. L’Imperi dels Àustries
En aquest tema has de:
•Conèixer quins van ser els reis de la dinastia dels Àustries.
•Saber quines van ser les característiques principals del segle XVI i
XVII a Espanya.
IES Massanassa Departament de Socials
2. Carles I era fill de Joana la Boja (filla dels Reis
Catòlics) i Felip el Bell i va rebre una gran
herència.
•Per part materna Castella, Navarra, Aragó, les
possessions italianes i Amèrica.
•Per part paterna els Països Baixos, Luxemburg, el
Franc Comtat i, a la mort del seu avi, Àustria.
Els conflictes interns
IES Massanassa Departament de Socials
Carles I havia estat educat a Flandes i durant els
primers anys del seu regnat es va desentendre de
la política d’Espanya. Això va donar poder a la
noblesa i es van produir revoltes anti senyorials:
•La revolta de les Comunitats a Castella.
•La revolta de les Germanies a la Corona d’Aragó.
Aquesta va tindre especial rellevància al Regne de
València i a Mallorca.
Ambdues revoltes van acabar sent sufocades per
les tropes reials.
Carles I (1516-1556)
3. IES Massanassa Departament de Socials
Carles I mantingué diverses guerres per tal de
defensar el catolicisme i el seu gran imperi.
•Contra França, a qui va vèncer. Aquest país serà al
llarg dels segles XVI i XVII el gran rival d’Espanya en
Europa.
•Contra els turcs, que amenaçaven la zona del
Danubi. Carles I va ocupar Tunísia.
•Contra els prínceps alemanys. Aquests eren
partidaris de les idees reformistes de Luter. Carles I,
profundament catòlic es va enfrontar contra ells en
un seguit de llargues guerres de religió. Finalment,
hagué de reconèixer la llibertat religiosa en la Pau
d’Augsburg.
Els conflictes en Europa
Els viatges de Colom
Monestir d’El Escorial, que el va manar construir Felip II
Felip II (1556-1598)
Felip II va heretar l’imperi de Carles I, tret d’Àustria.
A diferència de Carles I, Felip II s’havia educat a
Castella i va ser des d’ahí des d’on va dirigir el seu
imperi.
•Va establir la capital a Madrid.
•Es va envoltar d’un gran nombre d’assessors
(Consells) per a ajudar-lo en la tasca de dirigir
l’imperi.
Les possessions europees de Carles I
4. IES Massanassa Departament de Socials
Felip II i la defensa del catolicisme
Felip II va continuar la política Carles I de mantenir l’imperi i defensar el catolicisme amb un seguit de
guerres.
•Contra França, als qui va vèncer.
•Contra els turcs, al que va derrotar en la batalla de Lepant.
•Contra Anglaterra, a qui acusava d’emparar els atacs pirates a les embarcacions espanyoles. Va
enviar l’Armada Invencible, que va ser destruïda per una tempesta abans d’entrar en combat.
•La rebel·lió de Flandes, descontents pels forts impostos i perquè eren principalment protestants. El
conflicte acabà amb la divisió dels Països Baixos en dos, el nord, Holanda, protestant. I el sud, Bèlgica,
catòlic i sota dependència espanyola.
•Annexió de Portugal, que estarà unida a Espanya fins el regnat de Felip IV.
Felip II i les guerres a Europa
Felip II va ser un dels més ferms defensors de la contrareforma i la lluita
contra els protestants.
Les principals mesures que va prendre a la península van ser:
•Prohibició d’estudiar a l’estranger i importar llibres.
•Reforçament del tribunal de la Inquisició.
•Imposà el concepte de neteja de sang, pel qual impedia exercir càrrecs a
tots aquells que tenien avantpassats jueus o musulmans.
•Va perseguir als moriscos granadins, als què va prohibir mantenir els
seus costums. Això va provocar la insurrecció de Las Alpujarras.
Acte de fe
5. IES Massanassa Departament de Socials
Creixement demogràfic
Les característiques principals de l’economia d’aquest segle són:
•Una gran demanda de productes per als territoris americans.
•Una escassetat de productes agrícoles a la península.
•Una extraordinària arribada d’or i plata d’Amèrica a Espanya.
•Tot això va provocar una forta pujada dels preus que va perjudicar sobretot a les classes socials més
pobres.
•Pel que fa a la indústria es continuà amb la política de l’exportació de la llana. La indústria tèxtil pròpia
va ser cada vegada més dèbil.
•El comerç es va desenvolupar molt, gràcies a l’intercanvi de productes amb Amèrica. Sevilla es
convertirà en el port d’arribada i eixida dels productes (monopoli).
•Els comerç mediterrani i els ports de la Corona d’Aragó, entre ells València, perdran importància.
L’economia al segle XVI
Al segle XVI la població va
augmentar prou, especialment a
Castella.
La majoria de la població viu al
camp. Poques poblacions passen
dels 5.000 habitants i només
algunes ciutats arriben als
30.000.
Sevilla cap al1600
6. La societat espanyola al segle XVI
• Les classes socials dominants continuen sent
la noblesa i el clero, que controlen una gran
quantitat de terres i no paguen impostos.
• Els no privilegiats, el 80% de la població, eren
principalment llauradors, obligats a pagar forts
impostos.
• Per últim estaran els grups marginats per la
seua procedència religiosa: els moriscos i els
jueus conversos., que patiran una greu
marginació i persecució.
IES Massanassa Departament de Socials
Felip III
• La característica principal del seu regnat va ser
que renuncià a exercir personalment les tasques
de govern, cedint aquesta tasca als validos o
privats.
• Un fet important d’aquest període va ser
l’expulsió dels moriscos d’Espanya l’any 1609.
Aquesta expulsió va ser molt perjudicial per al
Regne de València, que va perdre quasi la tercera
part de la població.
Lluís Vives era de família jueva. La
inquisició el va perseguir a ell i a la
seua família
Pintura que representa l’expulsió dels moriscos de
València.
7. Felip IV: la fi de l’hegemonia d’Europa
El període de Felip IV és el de la fi d’Espanya com a primera potència europea.
A nivell exterior Espanya hagué d’enfrontar-se a dues guerres:
•La guerra dels 30 anys, en la què es van implicar un gran nombre de països europeus i que acabà
amb la Pau de Westfàlia, per la què es reconeixia la independència dels Països Baixos.
•La guerra contra França, que acabà amb la derrota d’Espanya i la signatura de la Pau dels Pirineus,
per la qual Espanya cedia a França la comarca catalana del Rosselló i una part de la de la Cerdanya.
A nivell intern el fet més important van ser les revoltes produïdes per la gent pobre davant la fort
pujada d’impostos.
IES Massanassa Departament de Socials
Carles II: la fi dels Àustries
• Carles II va ser un rei feble que va morir
sense descendència. Durant el seu regnat
es van agreujar els problemes d’Espanya:
crisi econòmica i pèrdua de poder
d’Espanya a Europa.
• A la seua mort es va produir una guerra de
successió entre l’arxiduc Carles d’Àustria i
Felip de Borbó, que acabà guanyant Felip.
Aquestes revoltes van ser sufocades a Andalusia i
Catalunya, però implicaren que Portugal es
declararà independent i es separarà
definitivament d’Espanya.
L’organització d’Europa després de la Pau de Westfàlia
8. Crisi demogràfica del segle XVII
Al llarg d’aquest segle la població europea va
disminuir. A Espanya va ser especialment greu per:
•L’anada de gent cap a Amèrica, en busca de millors
condicions de vida.
•Les guerres i les malalties com la pesta.
•L’expulsió dels moriscos.
IES Massanassa Departament de Socials
Crisi econòmica i social del Segle XVII
Pel que fa al camp les causes de la crisi van
ser:
•L’expulsió dels moriscos, que va deixar
moltes terres sense treballar.
•La pujada d’impostos.
Pel que fa a l’estat el problema més gran
va ser la disminució de l’arribada d’or i
plata d’Amèrica, necessaris per a mantenir
l’estat i pagar les despeses de les guerres.
La resposta de l’estat serà pujar els
impostos, el que provocarà l’empobriment
de la població.
Els efectes de l’epidemia de pesta a Sevilla
Xiquet llevant-se puces, de MurilloLa reina Isabel, de Velázquez