SlideShare a Scribd company logo
1 of 15
Mariona Rey
        4t ESO A
Itinerari científic
La rata domèstica és normalment de pelatge color marró i bigoti

   1         espars (caràcters dominants). En el laboratori del IE Jacint
             Verdaguer s’han obtingut dos línies pures (homozigòtics), una de
             pelatge color blanc i
 bigoti espès (el color blanc i el bigoti espès són els caràcters recessius).
 Creua les dues línies homozigòtiques obtingudes al laboratori (F1) i calcula
 les proporcions genotípiques i fenotípiques de la F2.

                            DADES:
Pelatge color marró              pelatge color blanc          M      marró

  Bigoti espars
                          X          bigoti espès             E       espars
                                                              m      blanc
             MMEE         X      mmee
                                                              e      espès
        MMEE                X          mmee                       M>m
 ME ME ME ME                    me me me me                       E>e
ME    ME     ME     ME
F1
me   MmEe   MmEe   MmEe   MmEe

me   MmEe   MmEe   MmEe   MmEe

me   MmEe   MmEe   MmEe   MmEe

me   MmEe   MmEe   MmEe   MmEe



     MmEe    X     MmEe
MmEe         X         MmEe
ME Me mE   me        ME Me mE    me


           ME   Me   mE    me
   F2
   ME   MMEE MMEe MmEe MmEe

   Me   MMEe MMee MmEe Mmee

   mE   MmEe MmEe mmEE mmEe

   me   MmEe Mmee mmEe mmee
FENOTIP:                  GENOTIP:

                          El 12,5 % serán homozigots
    Rates color marró i
      bigotis espars      (MMEE / mmee)

                          El 87,5 % serán heterozigots
                          (MMEe / MmEe / Mmee /
    Rates color blanc i
                          Mmee / mmEE / mmEe)
      bigotis espars

                           F2    ME     Me    mE      me

                           ME   MMEE   MMEe   MmEe   MmEe
    Rates color marró i
       bigotis espès       Me   MMEe   MMee   MmEe   Mmee


                           mE   MmEe   MmEe   mmEE   mmEe
    Rates color blanc i
      bigotis espès        me   MmEe   Mmee   mmEe   mmee
Quina proporció genotípica al esperar en un matrimoni entre un

2       home daltònic i una dona portadora? Quina proporció de
        daltònics cal esperar en la família si té vuit fills?


                          DADES:

Home daltònic                              Dona portadora
        d                                      d           D
             X Y                            X X
                                    GENOTIP:
                  d
             X             Y           1                   1
    d
                                              d
                                             X X   d           X dY
X          X Xd       d     d
                          X Y          4                   4
    D                                  1                   1
X          X Xd       D
                          X DY                 d
                                             X X       D
                                                               X DY
                                       4                   4
Si en quatre fills, poden sortir:
1 filla daltònica   XdXd
1 filla portadora   XdXD
1 fill daltònic X d Y
1 fill sense daltònisme   X DY
  Per tant, amb vuit fills:
  2 filles daltòniques
  2 filles portadores
  2 fills daltònics
  2 fills sense daltònisme

  La proporció de daltònics és de 4 persones
  (dos noies i dos nois).
3
               En el dondiego de noche (Mirabilis jalapa), el color rojo de las flores lo
               determina el alelo CR, dominante incompleto sobre el color blanco
               producido por el alelo CB, siendo rosas las flores de las plantas
               heterocigóticas.
Si una planta con flores rojas se cruza con otra de flores blancas:
b) ¿Cuál será el fenotipo de las flores de la F1 y de la F2 resultante de cruzar entre sí
   dos plantas cualesquiera de la F1?


 DADES:
   color rojo           X       color blanco
      RR                X
      BB                                           F1              R            R

                                                    B            BR            BR
           Flors de color
             rosa (BR)                              B            BR            BR
BR   X    BR

                    Color blanco (BB)

F2   B    R

B    BB   BR        Color rojo (RR)

R    BR   RR

                    Color rosa (BR)
b) ¿Cuál será el fenotipo de la descendencia obtenida de un cruzamiento de las F1
    con su genitor rojo, y con su genitor blanco?



     BR        X         RR                           BR         X      BB

                     B           R                              B           R

       R           BR           RR                B             BB         BR

       R           BR           RR                B             BB         BR



        Color rosa            Color rojo           Color rosa          Color blanco
          (BR)                  (RR)                 (BR)                 (BR)
4
         Al cruzar dos moscas negras se obtiene una descendencia formada por
         216 moscas negras y 72 blancas. Representando por NN el fenotipo
         color negro y por nn el fenotipo color blanco, razonar el cruzamiento y
         cuál será el genotipo de las moscas que se cruzan y de la descendencia
         obtenida.



DADES:
 216 + 72 = 288
 288 : 72 = 4                                    N>n
 72 x 3 = 216 moscas negras
 72 x 1 = 72 moscas blancas

  moscas color negro               X       moscas color blanco
                        NN         X       nn
Nn       X        Nn

                            N              n

                N          NN              Nn

                n          Nn              nn


                                           serán homozigotas
serán moscas          serán moscas
 blancas (nn)        negras (NN/Nn)
                                           serán heterozigotas
5
        Si una planta homocigótica de tallo alto (AA) se cruza con una
        homocigótica de tallo enano (aa), sabiendo que el tallo alto es dominante
        sobre el tallo enano.
        ¿ Como serán los descendientes de la 1ª y 2ª generación (F1 y F2)?



DADES:

  tallo alto         X       tallo enano
                                                               A>a
         AA          X       aa

  F1                A                 A
                                                         El 100 %
    a              Aa                Aa                  serán de
                                                         tallo alto (Aa)
    a              Aa                Aa
Aa         X     Aa

                       A           a
       F2
        A              AA         Aa

        a              Aa          aa



 El 75 % serán de           El 25 % serán de
tallo alto (AA / Aa)         tallo enano (aa)
EXERCICIS FINALS DE GENÈTICA

More Related Content

Similar to EXERCICIS FINALS DE GENÈTICA

Exercicis genètica
Exercicis genèticaExercicis genètica
Exercicis genèticaImanSevera
 
Exercicis genetica
Exercicis geneticaExercicis genetica
Exercicis geneticaImanSevera
 
Exercicis genetica
Exercicis geneticaExercicis genetica
Exercicis geneticaImanSevera
 
Exercicis finals genètica
Exercicis finals genèticaExercicis finals genètica
Exercicis finals genèticaDaniCorripio
 
Exercicis final de biologia
Exercicis final de biologiaExercicis final de biologia
Exercicis final de biologiaMariona Llorca
 
PROBLEMES GENÈTICA
PROBLEMES GENÈTICAPROBLEMES GENÈTICA
PROBLEMES GENÈTICAAleixMelich
 
Exercicis.ppt3[1]
 Exercicis.ppt3[1] Exercicis.ppt3[1]
Exercicis.ppt3[1]keviningles
 
Exercicis genetica
Exercicis geneticaExercicis genetica
Exercicis geneticaCarlos Gamez
 
Exercicis genetica
Exercicis geneticaExercicis genetica
Exercicis geneticaCarlos Gamez
 
Pujar 0,5 ( exercicis bio )
Pujar 0,5 ( exercicis bio )Pujar 0,5 ( exercicis bio )
Pujar 0,5 ( exercicis bio )7Charly7
 
Ajut problemes genètica
Ajut problemes genèticaAjut problemes genètica
Ajut problemes genèticaCC NN
 
B6 bases estructurals de l'herència sm-4t eso
B6 bases estructurals de l'herència sm-4t esoB6 bases estructurals de l'herència sm-4t eso
B6 bases estructurals de l'herència sm-4t esoXavier Cubells Martínez
 

Similar to EXERCICIS FINALS DE GENÈTICA (19)

Presentació1
Presentació1Presentació1
Presentació1
 
Exercicis genètica
Exercicis genèticaExercicis genètica
Exercicis genètica
 
Exercicis genetica
Exercicis geneticaExercicis genetica
Exercicis genetica
 
Exercicis genetica
Exercicis geneticaExercicis genetica
Exercicis genetica
 
Exercicis finals genètica
Exercicis finals genèticaExercicis finals genètica
Exercicis finals genètica
 
Exercicis final de biologia
Exercicis final de biologiaExercicis final de biologia
Exercicis final de biologia
 
Presentació1
Presentació1Presentació1
Presentació1
 
Presentación14
Presentación14Presentación14
Presentación14
 
PROBLEMES GENÈTICA
PROBLEMES GENÈTICAPROBLEMES GENÈTICA
PROBLEMES GENÈTICA
 
Problemes De Genètica
Problemes De GenèticaProblemes De Genètica
Problemes De Genètica
 
Exercicis.ppt3[1]
 Exercicis.ppt3[1] Exercicis.ppt3[1]
Exercicis.ppt3[1]
 
Exercicis genetica
Exercicis geneticaExercicis genetica
Exercicis genetica
 
Exercicis genetica
Exercicis geneticaExercicis genetica
Exercicis genetica
 
Pujar 0,5 ( exercicis bio )
Pujar 0,5 ( exercicis bio )Pujar 0,5 ( exercicis bio )
Pujar 0,5 ( exercicis bio )
 
Ajut problemes genètica
Ajut problemes genèticaAjut problemes genètica
Ajut problemes genètica
 
Problemes de genètica
Problemes de genèticaProblemes de genètica
Problemes de genètica
 
Fitxa unitat 3. lleis de mendel
Fitxa unitat 3. lleis de mendelFitxa unitat 3. lleis de mendel
Fitxa unitat 3. lleis de mendel
 
Problemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendelianaProblemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendeliana
 
B6 bases estructurals de l'herència sm-4t eso
B6 bases estructurals de l'herència sm-4t esoB6 bases estructurals de l'herència sm-4t eso
B6 bases estructurals de l'herència sm-4t eso
 

EXERCICIS FINALS DE GENÈTICA

  • 1. Mariona Rey 4t ESO A Itinerari científic
  • 2. La rata domèstica és normalment de pelatge color marró i bigoti 1 espars (caràcters dominants). En el laboratori del IE Jacint Verdaguer s’han obtingut dos línies pures (homozigòtics), una de pelatge color blanc i bigoti espès (el color blanc i el bigoti espès són els caràcters recessius). Creua les dues línies homozigòtiques obtingudes al laboratori (F1) i calcula les proporcions genotípiques i fenotípiques de la F2. DADES: Pelatge color marró pelatge color blanc M marró Bigoti espars X bigoti espès E espars m blanc MMEE X mmee e espès MMEE X mmee M>m ME ME ME ME me me me me E>e
  • 3. ME ME ME ME F1 me MmEe MmEe MmEe MmEe me MmEe MmEe MmEe MmEe me MmEe MmEe MmEe MmEe me MmEe MmEe MmEe MmEe MmEe X MmEe
  • 4. MmEe X MmEe ME Me mE me ME Me mE me ME Me mE me F2 ME MMEE MMEe MmEe MmEe Me MMEe MMee MmEe Mmee mE MmEe MmEe mmEE mmEe me MmEe Mmee mmEe mmee
  • 5. FENOTIP: GENOTIP: El 12,5 % serán homozigots Rates color marró i bigotis espars (MMEE / mmee) El 87,5 % serán heterozigots (MMEe / MmEe / Mmee / Rates color blanc i Mmee / mmEE / mmEe) bigotis espars F2 ME Me mE me ME MMEE MMEe MmEe MmEe Rates color marró i bigotis espès Me MMEe MMee MmEe Mmee mE MmEe MmEe mmEE mmEe Rates color blanc i bigotis espès me MmEe Mmee mmEe mmee
  • 6. Quina proporció genotípica al esperar en un matrimoni entre un 2 home daltònic i una dona portadora? Quina proporció de daltònics cal esperar en la família si té vuit fills? DADES: Home daltònic Dona portadora d d D X Y X X GENOTIP: d X Y 1 1 d d X X d X dY X X Xd d d X Y 4 4 D 1 1 X X Xd D X DY d X X D X DY 4 4
  • 7. Si en quatre fills, poden sortir: 1 filla daltònica XdXd 1 filla portadora XdXD 1 fill daltònic X d Y 1 fill sense daltònisme X DY Per tant, amb vuit fills: 2 filles daltòniques 2 filles portadores 2 fills daltònics 2 fills sense daltònisme La proporció de daltònics és de 4 persones (dos noies i dos nois).
  • 8. 3 En el dondiego de noche (Mirabilis jalapa), el color rojo de las flores lo determina el alelo CR, dominante incompleto sobre el color blanco producido por el alelo CB, siendo rosas las flores de las plantas heterocigóticas. Si una planta con flores rojas se cruza con otra de flores blancas: b) ¿Cuál será el fenotipo de las flores de la F1 y de la F2 resultante de cruzar entre sí dos plantas cualesquiera de la F1? DADES: color rojo X color blanco RR X BB F1 R R B BR BR Flors de color rosa (BR) B BR BR
  • 9. BR X BR Color blanco (BB) F2 B R B BB BR Color rojo (RR) R BR RR Color rosa (BR)
  • 10. b) ¿Cuál será el fenotipo de la descendencia obtenida de un cruzamiento de las F1 con su genitor rojo, y con su genitor blanco? BR X RR BR X BB B R B R R BR RR B BB BR R BR RR B BB BR Color rosa Color rojo Color rosa Color blanco (BR) (RR) (BR) (BR)
  • 11. 4 Al cruzar dos moscas negras se obtiene una descendencia formada por 216 moscas negras y 72 blancas. Representando por NN el fenotipo color negro y por nn el fenotipo color blanco, razonar el cruzamiento y cuál será el genotipo de las moscas que se cruzan y de la descendencia obtenida. DADES: 216 + 72 = 288 288 : 72 = 4 N>n 72 x 3 = 216 moscas negras 72 x 1 = 72 moscas blancas moscas color negro X moscas color blanco NN X nn
  • 12. Nn X Nn N n N NN Nn n Nn nn serán homozigotas serán moscas serán moscas blancas (nn) negras (NN/Nn) serán heterozigotas
  • 13. 5 Si una planta homocigótica de tallo alto (AA) se cruza con una homocigótica de tallo enano (aa), sabiendo que el tallo alto es dominante sobre el tallo enano. ¿ Como serán los descendientes de la 1ª y 2ª generación (F1 y F2)? DADES: tallo alto X tallo enano A>a AA X aa F1 A A El 100 % a Aa Aa serán de tallo alto (Aa) a Aa Aa
  • 14. Aa X Aa A a F2 A AA Aa a Aa aa El 75 % serán de El 25 % serán de tallo alto (AA / Aa) tallo enano (aa)