1. L’HOME QUE ESCOLTA ALS CAVALLS
CAPÍTOL 3: LA SÍNDROME DEL CASTELL DE SORRA
En aquestes pàgines, compreses des de la 177 fins la 25, Monty ens continua
explicant fets importants de la seva vida.
Al 1964 va conèixer a Hastings Harcourt, un home molt ric. Roberts començà a domar
alguns dels seus cavalls. Decidí presentar a una euga, Travel’s Echo, al concurs de
western, a Santa Bárbara. Amb tan sols noranta dies d’entrenament quedà en tercera
posició. Harcourt li oferí entrenar els seus pura sangs en les carreres de Califòrnia, un
dels grans somnis de Monty. Sense el menor dubte, els seus cavalls van començar a
guanyar.
Més endavant van muntar una hípica a la Vall de
Santa Inés, per poder entrenar i criar als cavalls
de carreres. Malauradament Hastings es va fer
enrere. Quatre dies més tard trucà i es disculpà,
volent tornar a reprendre el projecte. Monty i Pat
van viatjar pel món visitant hipòdroms i
eugassades per obtenir idees. Finalment munten
el centre hípic amb èxit.
Va conèixer a un noi de divuit anys, Héctor Valdez, el qual, va ser el seu jockey. Era
ideal, ja que tan sols pesava trenta quilos! Des d’aquells dies que treballa per Roberts.
Anys més tard, Harcourt li confessà que tenia una malaltia, era maniacodepressiu des
de la seva infància. Al setembre de 1971, Hastings decidí abandonar, va voler vendre
Vall de Santa Inés.

2. tot el centre. El que més li va sorprendre a Monty va ser que Harcourt volia veure mort
al seu cavall, Travel’s Echo i als seus ponis. També va voler que matés a Veiled
Wonder i Cherokee Arrow, segons ell aquests animals el van decebre. Roberts no ho
va permetre i els va vendre en secret. Per sorpresa, Rudolf Greenbaum comprà tota la
finca. Tot anava de meravella fins que Harcourt es
va assabentar que Roberts no havia sacrificat als
seus cavalls. Se’l va acusar de robar-los i va anar a
la presó. Els seus amics van pagar la fiança i el van
alliberar. Monty va agafar els seus cavalls i se’ls
emportà del centre que ell mateix havia dissenyat.
Un any més tard tornà, després de que tots els
problemes legals es solucionessin i va comprar les
instal·lacions.
Roberts comprà a un esplèndid cavall anomenat Fancy Heels. El presentà al concurs
de Elko, amb tan sols dues hores de munta, i guanyà! Aquest animal va ser molt
important en la vida de Monty. Després de mesos de treball, el cavall no avançava, no
aprenia nous exercicis, finalment es van haver de retirar i va ser venut. Roberts va
aprendre que s’havia de tenir paciència, no voler tenir una meta amb un temps
determinat i tenir en compte els sentiments de l’ésser viu amb el qual es treballa.
Flag is Up Farms, centre d’equitació de
Monty Roberts i Pat Burden.

3. Al 1974 va rebre una mala notícia: Crawford havia patit una
mala caiguda muntant a un poltre i es trobava en estat crític. Va
patir tetraplegia, amb tan sols un cinc o sis per cent de mobilitat
en els braços. El noi va dir que si no podia treballar amb cavalls
preferia morir. Roberts li oferí treball a les seves instal·lacions,
supervisant-les.
Roberts comprà a un semental pura sang anglès, amb 1,47 d’alçada i menys de 450
kg de pes, nascut al 1974. Estava en condicions deplorables i ningú li va prestar
atenció. Monty al veure que estava tan prim va observar que tenia l’esquelet més
perfecte i equilibrat que mai havia vist.
Un bon dia, Monty salvà a una cérvola. Va estar en un
recinte durant tres setmanes, recuperant-se de les ferides.
Al cap dels mesos, Roberts començà a tenir una forta
amistat amb aquest animal. Va utilitzar el mateix mètode
que amb els cavalls, el llenguatge “Equus” i s’adonà que
els cérvols eren molt més sensibles als estímuls.
Grandma, la cérvola, morí per causes naturals el 12 de
desembre de 1995. Està enterrada a Flag Is Up Farms.
Crawford, un dels millors amics
de Roberts, després de
l’accident.
Crawford, va aprendre a dirigir
la hipica des de la seva cadira
de rodes.
Monty Roberts i Grandma.

4. El 24 d’abril de 1981 Johnny Tivio, un apreciat cavall, va morir.
Va tenir una vida d’èxit i salut fins al final. Roberts decidí
enterrar-lo a la finca. Va ser un acte molt dur. A la placa de la
seva làpida diu: “Johny Tivio, 24 d’abril de 1956-24 d’abril de
1981. Per tots conegut com el millor cavall de treball polivalent
que mai ha trepitjat una pista de competició”. Va morir el dia en
que complia vint-i-cinc anys.
L’esport li passà factura a Roberts. Va patir una hèrnia discal molt greu. L’operació va
ser molt llarga. Després de mesos de recuperació, va poder caminar i muntar. Va ser
gairebé un miracle.
Roberts comprà a un semental anomenat In Tissar per fer cobriments. Al cap del
temps el cavall es començà a comportà de forma agressiva amb les persones que el
manejaven. Un dia atacà a una de les eugues que havia de fertilitzar, provocant-li una
gran ferida. Van decidir muntar-lo diàriament per solucionar el problema, però aquest
continuà existint. Finalment van muntar un recinte especial per sementals, i va viure
allà dotze anys.
Els pares de Monty es van presentar a la finca. Roberts decidí ensenyar-li al seu pare
el mètode de la unió amb una poltre alatzana. Primerament deixà anar a l’euga al
corral circular, fent-la galopar amb el moviment del cos i la mirada. El primer que
succeí va ser que l’orella interior de l’animal es mogués cap a Roberts, és una senyal
de respecte. El següent gest que es va poder observar va ser que treia la llengua i
mastegava, amb aquest gest l’euga demostra que és un animal herbívor, que podran
establir una jerarquia...L’últim gest va ser que l’euga va baixar el cap amb el nas casi
tocant al terra, significa que està d’acord amb el domador, que pot confiar en ell. Per
Johny Tivio.

5. últim calia que Roberts es girés d’esquenes a ella, evitant el contacte visual, d’aquesta
manera la poltre s’apropà i a continuació el seguí per la pista. S’havia produït la unió.
Per continuar amb aquest mètode Roberts li tocà les zones vulnerables, aquelles en
les quals els depredadors ataquen: dors, flancs, panxa, cascos. Per acabar, li col·locà
la muntura, la brida i els equips necessaris per produir-se la primera munta. Després
d’ajustar la cingla Roberts va fer córrer a la poltre esperant els mateixos senyals,
obtinguts anteriorment. Prosseguí donant-li corda abans de que Hèctor si enfilés.
Finalment el noi pujà, lentament i la poltre no donà cap tipus de problema. En trenta
minuts Roberts desbrava als poltres. L’únic que li va dir el seu pare va ser: continua
així i t’acabaran matant.
Poc temps després la mare de Monty morí per un càncer intestinal. El seu pare no va
assumir la seva mort i es va anar deteriorant. Després
de quaranta-dos dies morí.
Roberts va fer amistat amb un cervató que va
anomenar Yoplait. Aprenia molt més ràpid que
Grandma i era molt gelós. Va morir en un accident a
l’autopista, a l’octubre de 1994.
Sorprenentment l’antic professor de Monty, Fowler, el qual li havia dit que la redacció
que havia escrit sobre els seus somnis era impossible, el va telefonar. Va anar a casa
seva amb un grup d’ancians i van visitar les instal·lacions. Fowler va dir que havia
après una gran lliçó amb Roberts: “un professor no té cap dret a negar les aspiracions
dels seus alumnes, per molt irreals i fantàstiques que ens puguin semblar”.
Yoplait a les instal·lacions de
Roberts.