1. Dia 4: 16 d’Octubre de 2013
Avui al matí he pogut gaudir de la companyia de Sofia Sund Hagelberg, de Rosa Pastrana i Huc
Pujol.
A primera hora hem anat a St. Iscle de Vallalta, on Rosa té la seva euga, Lluna. He estat
observant la seva classe amb una noia que es diu Sofia. Primerament han treballat peu a terra,
per escalfar els músculs abans de muntar. Han fet estiraments al pas i han treballat als tres aires
per la pista rodona (joc de la conducció).
Rosa acompanya a Lluna al trot.
Sofia treballa l’elasticitat, doblegant
el coll cap a l’interior i fent moure els
posteriors.
Passada una estona Rosa ha muntat a pèl a la seva euga. Al principi es sentia una mica insegura
però a mesura que el temps avançava s’ha començat a riure i tota la tensió que tenia ha
desaparegut. El més important és la confiança, poses el teu cos en mans d’un altre, en aquest cas
un gran animal.
Acabant la sessió. Veiem clarament
el canvi, molt més relaxada i alegre.
Rosa al començament de la classe, una mica
insegura.

2. Sofia ha explicat un experiment que m’ha semblat molt interessant. L’ha dissenyat una noia sueca.
Explica que els cavalls són uns animals que per naturalesa han de trobar la manera de sobreviure.
En llibertat el més important és obtenir menjar i sobretot aigua, ja que sense aquestes substàncies
moririen. Per aquest motiu en estat salvatge caminen quilòmetres durant tot el dia. En aquesta
prova es posa un cubell d’aigua en mig de la pista. L’animal el primer que farà serà apropar-se cap
aquest objecte, per veure que és o simplement per beure. El domador s’ha de situar en mig del
recinte i apartar al cavall de l’aigua fins que aquest ho decideixi. A la naturalesa el líder fa fora als
altres membres de la manada fins que ell ha pogut alimentar-se. Es tracta de fer el mateix i que el
cavall et vegi com el seu cap, que et tingui respecte.
Una cosa és clara, sempre s’aprenen coses noves! Hem
d’estar oberts a qualsevol experiència.
Gaudint de la companyia de Greta,
una burreta sense domar.