Música de cine - Música cinematogràfica

772 views
620 views

Published on

Música cinematogràfica

1 Comment
1 Like
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
772
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
87
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
1
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Música de cine - Música cinematogràfica

  1. 1. Música Cinematogràfica Juanfra Álvarez Herrero @juanfratic http://juanfratic.blogspot.com
  2. 2. Banda Sonora Original Banda Sonora Original (BSO), Original Soundtrack (OST), Bande Originale du Film (BOF), Colonna Sonora, Trilha Sonora, Banda de Sonido, i de vegades simplement coneguda com a soundtrack , score o banda sonora. Des d'un punt de vista musical, s'entén com a banda sonora original aquella música tant vocal com instrumental composta expressament per a una pel·lícula, complint com a funció la de potenciar aquelles emocions que les imatges per si soles no són capaç d'expressar.
  3. 3. Música Cinematogràfica Per música cinematogràfica s’enten tota aquella música composta per a un film. Es podria pensar en un primer moment que és el mateix música cinematogràfica i banda sonora. Açò és un error freqüent, ja que la música és part de la banda d’imatge sonora, que funciona en paral·lel a la banda d’imatge visual, i porta a més a més les veus i els efectes de so. El cinema funciona amb aquest constant paral·lelisme entre so i imatge, i el primer és vital per a entendre la segona. És per això que la música composta per al cinema té les seues pròpies característiques, diferents a les de qualsevol altre tipus de composició musical.
  4. 4. Classificació • • • • • Pel que comunica Pel seu origen Per la seua aplicació Per la seua actitud Per la seua vinculació
  5. 5. Pel que comunica (1/2) MÚSICA NECESSÀRIA: aquella música que es necessita perquè una escena en concret o idea s’explique per la música. Es tracta d’una música, ben definida i generalment reconeixible. Casablanca (1943) D: Michael Curtiz M: Max Steiner Tres Colores: Azul (1993) D: Krzysztof Kieslowski M: Zbigniew Preisner
  6. 6. Pel que comunica (2/2) MÚSICA CREATIVA: Aquella música que “a priori” no és necessària en una escena o idea per a que esta s’explique, però sí és benvinguda. Es tracta d’una aportació extra del compositor, lliure i opcional. Estableix una comunicació emocional amb l’espectador. Espartaco (1960) D: Stanley Kubrick M: Alex North Memorias de África (1985) D: Sydney Pollack M: John Barry
  7. 7. Pel seu origen (1/3) MÚSICA ORIGINAL: Aquella que ha estat escrita expressament per a la pel·lícula, sense importar quan. Carros de fuego (1981) D: Hugh Hudson M: Vangelis La lista de Schindler (1993) D: Steven Spielberg M: John Williams
  8. 8. Pel seu origen (2/3) MÚSICA PREEXISTENT: Aquella que no ha estat escrita per a la pel·lícula, però s’aplica en ella. Fantasia (1940) D: Ben Sharpsteen M: The Sorcerer's Apprentice de Paul Dukas 2001: Odisea del espacio (1968) D: Stanley Kubrick M: El Danubio azul de Johann Strauss
  9. 9. Pel seu origen (3/3) MÚSICA ADAPTADA: Música preexistent que és arreglada, versionada o retocada per ajustar-la en una pel·lícula. El violinista en el tejado (1971) D: Norman Jewison M: Jerry Bock Adaptada por John Williams Hairspray (2007) D: Adam Shankman M: Marc Shaiman Adaptada por Marc Shaiman
  10. 10. Per la seua aplicació (1/3) MÚSICA DIEGÈTICA: Prové de fonts naturals que l’espectador pot reconèixer físicament en la pel·lícula que està veient. Per exemple, la que surgeix de radios, equips de música, instruments tocats davant la càmara, etc. L’escolten, la senten els personatges del film, i el seu sentit és realista. Casablanca (1943) D: Michael Curtiz M: Max Steiner La vida es bella (1997) D: Roberto Benigni M: Nicola Piovani Belle Nuit de Barcarolle de J. Offenbach
  11. 11. Per la seua aplicació (2/3) MÚSICA INCIDENTAL: Aquella que, per definició, no és diegètica: no prové de fonts naturals, sinò abstractes, l’espectador no pot reconèixer el seu lloc de procedència i els personatges no l’escolten. No té sentit realista, s’ubica en llocs tan inconcrets com ho són l’ambient, la psicologia o les emocions dels personatges. Psicosis (1960) D: Alfred Hitchcock M: Bernard Herrmann Lawrence de Arabia (1997) D: David Lean M: Maurice Jarre
  12. 12. Per la seua aplicació (3/3) FALSA DIÈGESIS: Recurs que permet emprar música diegètica per a donar-li un aire molt pròxim a la incidental, especialment amb el seu caràcter abstracte, no realista. Jezabel (1938) D: William Wyler M: Max Steiner El porqué de las cosas (1995) D: Ventura Pons M: Carles Cases Capitol: Submissió Actriu: Anna Lizarán
  13. 13. Per la seua actitud (1/2) MÚSICA EMPÀTICA: Aquella que produeix un efecte pel qual la música s’adhereix d’una manera directa al sentimient suggerit per l’escena o els personatges: dolor, emoció, alegria, inquietud, etc. Recuerda (1945) D: Alfred Hitchcock M: Miklos Rozsa El paciente inglés (1996) D: Anthony Minghella M: Gabriel Yared
  14. 14. Per la seua actitud (2/2) MÚSICA ANEMPÀTICA: Aquella que produeix un efecte contrari al proposat per les imatges, no tant de distanciament com d’emoció oposada. La naranja mecánica (1972) D: Stanley Kubrick M: La gazza ladra de G. Rossini Poltergeist (1982) D: Tobe Hooper M: Jerry Goldsmith
  15. 15. Per la seua vinculació (1/2) MÚSICA INTEGRADA: Aquella que té un origen creatiu a partir del guió de la pel·lícula. El compositor pren elements concrets de l’argument o dels personatges per a elaborar la música. La seua existència es justifica per aspectes definitoris del guió del film. Es aleshores quan si es deslliga la música de la seqüència, la primera perd bona part del seu sentit i la segona acaba sent menys explicada. Sed de mal (1958) D: Orson Welles M: Henry Mancini Los chicos del coro (2004) D: Christophe Barratier M: Bruno Coulais
  16. 16. Per la seua vinculació (2/2) MÚSICA NO INTEGRADA: La música que no és integrada naix d’un procés creatiu del compositor que consisteix en l’escritura musical a partir d’idees generals o concretes, però sempre a partir del seu propi criteri personal (o del director), amb el propòsit de potenciar, reforçar, intensificar, ralentir o simplement acompanyar. Pot estar substituïda per una altra similiar sense que la pel·lícula perda sentit o inclús ser aplicada en una altra pel·lícula similar. Love Story (1970) D: Arthur Hiller M: Francis Lai Deseando amar (2000) D: Wong Kar-Wai M: Shigeru Umebayashi
  17. 17. Estructura Musical (1/3) TEMA INICIAL: Es correspon amb la música que va amb els títols de crèdit inicials. Pot ser també Tema Principal, un Tema Central o un Tema Secundari. TEMA FINAL: Es correspon amb la música que va amb els títols de crèdit finals. Pot ser idèntic o una variació del Tema Inicial, o del Tema Principal, o d’un Tema Central o d’un Tema Secundari. TEMA PRINCIPAL: És el més important de tots els Temes Centrals. Sols en pot haver un. Si un film té dos Temes Centrals, igual d’importants, cap dels dos serà principal. Vértigo (1958) D: Alfred Hitchcock M: Bernard Herrmann Piratas del Caribe: en mareas misteriosas (2011) D: Rob Marshall M: Hans Zimmer El piano (1993) D: Jane Campion M: Michael Nyman
  18. 18. Estructura Musical (2/3) TEMA(es) CENTRAL(s): Aquell o aquells que són més importants dramàticament. TEMA(es) SECUNDARI(s): Aquell o aquells que són menys importants dramàticament. En pot haver tants com es vullga (música per a una festa, persecució de cotxes, una lluita...). No s’espera que l’espectador el retinga. CONTRATEMA: És un Tema Central que existeix única i exclusivament per la presència d’un altre Tema Central, i una de les seues funcions és la de contradir-lo. SUBTEMA: La submissió d’un tema a un altre, la seua inserció dintre d’un altre dominant.
  19. 19. La guerra de las galaxias (1977) D: George Lucas M: John Williams Tema Inicial = Tema Principal = Tema Final - Star Wars Theme Temes centrals: - Imperial attack - Princess Leia’s theme - Darth Vader theme = Contratema Temes secundaris: - Cantina band - Rescue of the Princess - The throne room and End Title
  20. 20. Estructura Musical (3/3) FRAGMENTS: Peces breus, anotacions insertades per a puntualitzacions. LEITMOTIF: Referència musical en forma de breus notes que pot ser independent o derivada, i que consisteix en un motiu musical (o fragment) relacionat amb alguna cosa concreta. Laura (1944) D: Otto Preminger M: David Raksin
  21. 21. Gràcies Les imatges utilitzades só n prò pies, cedides o procedeixen de http://www.flickr.com/ baix llicè ncia Creative Commons, als autors de les quals se’ls agraeix el permetre el seu ú lliure. s Així i tot, si consideren oportú el seu reconeixement o supressió , sols cal que ho indiquen.. Gràcies.
  22. 22. Juanfra Álvarez Herrero - juanfratic@gmail.com http://juanfratic.blogspot.com

×