5. Els estatges corresponen a la gradient de vegetació, segons les capacitats d’adaptació de les espècies a la quantitat d’exposició a la llum solar. En el vessant orientat al vessant nord, les espècies més fredes es troben en cotes més baixes.
6. En el vessant sud, les espècies estan més exposades a la llum solar (més intensament i amb més durada), de manera que les espècies més resistents al fred i que necessiten més humitat les podrem trobar en cotes més altes.
7. El Montseny disposa d’una gran frondositat. De fet, la vegetació és molt variada. Els alzinars de les cotes baixes es transformen en rouredes, amb un ric sotabosc. Més amunt es poden trobar fagedes, avellaners i grèvols. Encara més amunt, avetoses i, coronant els cims, prats de muntanya.
8. El Massís és molt humit. El fet de trobar-se davant del mar provoca que pugui recollir un volum de precipitacions molt alt. Els rius, rierols, rieres i torrents són molt freqüents i habituals. Aquests medis aquàtics són l’ecosistema de nombroses espècies animals i vegetals, com ara truites, tritons i plantes d’aigua.
9.
10. Una humitat que permet una vegetació molt diversa. La quantitat de precipitació que rep el Massís del Montseny permet el creixement d’una gran diversitat d’espècies vegetals. Des de fa molts segles, la presència humana en el massís és ben visible. El tipus d’hàbitat és dispers i l’activitat dominant, l’agrària, ramadera i forestal.
11. La vegetació de muntanya s’adapta a unes condicions extremadament dures a l’hivern.
![[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]]()