Xarxes socials, funcions d'intel·ligència i direccions d'infermeria (Pilar González Gálvez)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Xarxes socials, funcions d'intel·ligència i direccions d'infermeria (Pilar González Gálvez)

on

  • 515 views

Presentat en la Jornada dels "10 anys de Gestió de la Informació en Ciències de la Salut (GICS). El 25 de novembre de 2014. Sala d'Actes del Departament de Salut de la Generalitat. (Barcelona)

Presentat en la Jornada dels "10 anys de Gestió de la Informació en Ciències de la Salut (GICS). El 25 de novembre de 2014. Sala d'Actes del Departament de Salut de la Generalitat. (Barcelona)

Statistics

Views

Total Views
515
Views on SlideShare
252
Embed Views
263

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

3 Embeds 263

http://www.cobdc.net 260
http://feedly.com 2
http://feeds.feedburner.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Xarxes socials, funcions d'intel·ligència i direccions d'infermeria (Pilar González Gálvez) Xarxes socials, funcions d'intel·ligència i direccions d'infermeria (Pilar González Gálvez) Presentation Transcript

  • Xarxes Socials, funcions d’intel·ligència i direccions d’infermeria Pilar González Gálvez 25 de novembre 2013 1
  • Presa decisions Actualització situació i gestió del coneixement Difusió als decisors Obtenció informació rellevant Anàlisi i interpretació informació 2
  • Funcions intel·ligència Direccions infermeria Xarxes socials 3
  • OBJECTIU Analitzar en quina mesura les xarxes socials constitueixen un instrument de suport a les funcions d’intel·ligència competitiva de les directores d’infermeria dels hospitals de la XHUP 4
  • 1- Identificar funcions d’intel·ligència i definir necessitats d’informació 2- Definir els paràmetres d’anàlisi de les xarxes socials 3- Conèixer les xarxes socials de les directores d’infermeria 4- Analitzar les diferències entre xarxes internes i externes 5- Determinar la informació útil que prové d’aquestes xarxes socials 6- Analitzar els vincles més propicis a la obtenció d’informació 7- Comparar la tipologia de la informació que prové de les xarxes amb la que prové d’altres fonts 8- Valorar l’efectivitat de la informació provinent de les xarxes socials 9- Elaborar un índex sintètic que aporti informació sobre el rendiment de la pròpia xarxa social 5
  • 6
  • neixen nodreixen organitzacions creixen relacionen 7
  •     Estar connectats mitjançant xarxes Nodrir els punts d’informació Tractar la informació per minimitzar el soroll documental Ser interactius 8
  •  Orientació estratègica  Projectes d’innovació  Generació conceptes nous: detecció d’oportunitats de mercat i competitives  Redefinició de processos productius: precisen estudis comparatius de la competència 9
  • Canvis socials i econòmics Nous sistemes de valors Nous espais d’actuació Noves necessitats CLIENT AL CENTRE Nous paradigmes de gestió S’amplien les competències directives Augment necessitats d’informació 10
  • Lideratge Gestió financera Coneixement disciplinar Comunicació Flexibilitat Reconèixer potencials Capacitat relacional Treball en equip Coneixement entorn Competitivitat Formació continuada Capacitat informacional Fiabilitat Estratègia Negociació Empreneduria Respecte als altres Creativitat Autocontrol 11
  • QUANTITATIVA QUALITATIVA Qüestionari Entrevistes a experts Xarxa social Recurs informació Funcions d’intel·ligència Dades demogràfiques Àmbit xarxes socials Àmbit intel·ligència Àmbit comunicació Grup de discussió Necessitat informació 12
  • Fitxa tècnica del qüestionari Població objecte d’estudi Els/les directores/es d’infermeria dels hospitals de la XHUP. Es tracta de 61 individus (68 centres). Unitat d’anàlisi L’individu. Mètode de recollida de la informació Qüestionaris administrats via electrònica, amb una carta de presentació de l’estudi. Durada del treball de camp Abril – Juliol 2010 Grandària de la mostra 48 qüestionaris rebuts. 13 qüestionaris no rebuts. Taxa de resposta efectiva 78,69% Tractament de la informació Rebost de dades v.4.0 i SPSS v.18.0 13
  • Revisió bibliogràfica Entrevistes Qüestionari Grup de discussió IFIC 14
  • Per què un índex sintètic?  Malgrat que la xarxa social dels directius està reconeguda tàcitament com una valuosa via d’obtenció d’informació, les organitzacions no la contemplen formalment com a tal i per tant no es planifiquen accions estratègiques en aquest sentit, ni es contemplen plans de millora (Cross i Prusak)  Disposar de valors numèrics permet considerar accions de millora  L’índex sintètic facilita la interpretació de la informació i permet avaluar de manera senzilla un fenomen multidimensional 15
  • IFIC L’IFIC és la mesura sintètica de l’ús que els directius estudiats fan de les seves xarxes socials, de cara a obtenir la informació més adient per donar suport a les seves funcions d’intel·ligència competitiva. 16
  • Indicador compost IFIC qualitat tipologia intel·ligència interacció morfologia estructura Indicadors simples INFORMACIÓ XARXA Dimensions A15-actualització A14-suficiència A13-rellevància A12-fiabilitat A11-tipus fonts A10-tipus informació A9-rendibilitat A8-valoració efectivitat A7-freqüència A6-direccionalitat A5-durada A4-rang A3-cohesió A2-betweenness A1-centralitat Atributs 17
  •  Suma dels valors que pren cada un dels atributs  Pes equitatiu per a cada un dels atributs analitzats  Per a cada atribut s’ha pres un recorregut de 0 a 1 determinat de manera proporcional segons la quantitat de respostes possibles  El valor de l’IFIC sintetitza el valor de cada un dels 15 atributs seleccionats  S’ha normalitzat el valor de l’IFIC per facilitar la interpretació dels resultats 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 22
  • QUADRANT A: dimensió Xarxa baixa - dimensió Informació alta  Directius que utilitzen poc la seva xarxa i malgrat tot obtenen una xifra elevada d’informació de la mateixa.  Pocs casos: 4 casos (8%)  El baix nivell de la dimensió xarxa es deu sobretot a la morfologia, ja que l’atribut cohesió presenta un valor nul.  L’alt nivell de la dimensió informació es deu en la majoria dels casos a l’efectivitat de la informació i al seu nivell màxim d’actualització. També s’observa una puntuació baixa pel que fa al tipus d’informació i a la tipologia de les fonts consultades. 23
  • QUADRANT B: dimensió Xarxa alta - dimensió Informació alta  Directius que utilitzen la seva xarxa social de manera òptima i n’obtenen una bona informació.  Poc nombrós: 9 casos (19%)  El nivell elevat de la dimensió xarxa es deu en la majoria dels casos a la seva estructura (centralitats elevades i alts nivells de betweenness) i també a la seva morfologia (cohesió i rang elevats).  L’alt nivell de la dimensió informació s’explica per l’ús intel·ligent de la mateixa (efectivitat i rendibilitat màximes) i alts nivells dels indicadors de qualitat (fiabilitat, rellevància, suficiència i actualització). 24
  • QUADRANT C: dimensió Xarxa baixa - dimensió Informació baixa  Directius que menys utilitzen la seva xarxa social i que obtenen poca informació o de baixa qualitat.  Nombrós: 12 casos (25%)  El baix nivell de la dimensió xarxa s’explica sobretot per la seva morfologia (cohesió nul·la i rang baix) i la resta d’indicadors tampoc presenten bones puntuacions.  En la dimensió informació s’observen les pitjors puntuacions respecte al tipus d’informació i la tipologia de les fonts consultades. La resta d’indicadors també presenten puntuacions molt baixes. 25
  • QUADRANT D: dimensió Xarxa alta - dimensió Informació baixa  Directius que malgrat tenir una bona xifra a la dimensió xarxa, no obtenen una informació òptima per a donar suport a la seva presa de decisions.  El quadrant més nombrós: 23 casos (48%)  L’alt nivell de la dimensió xarxa correspon a una bona estructura, morfologia i interacció. Es destaquen alts nivells de betweenness, cohesió i durada de les relacions.  En la dimensió informació s’observen puntuacions baixes sobretot en el tipus d’informació i la tipologia de les fonts. 26
  • CONCLUSIONS El fet d’ocupar una millor posició en la xarxa, no sempre suposa tenir la millor informació La posició és un factor important però no suficient 27
  • Capacitats relacionals Necessitats i objectius Cultura corporativa Pròpia xarxa 28
  •  Les xarxes socials informació de valor són estructures que aporten  Les directores amb posicions centrals, obtenen millor informació  Les necessitats d’informació són molt plurals  Les fonts utilitzades no compleixen característiques de diversitat i això és negatiu aquestes 29
  • Gràcies per l’atenció 30