Your SlideShare is downloading. ×
Dalí La persistència de la memòria
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Dalí La persistència de la memòria

2,894
views

Published on

Comentari obra

Comentari obra

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
2,894
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
63
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Salvador Dalí:La Persistència de la Memòria
  • 2. Documentació generalTítol: La persistència de lamemòriaAutor: Salvador Dalí (Figueres,1904- Castell de Púbol, 1989)Cronologia: 1931Estil: surrealismeTècnica: oli sobre tela: 24 cm x33 cmTema: OníricLocalització: Museu dArtModern de Nova York(MoMA)
  • 3. L’AUTOR: Breu biografiaSalvador Dalí (1904-1989)
  • 4. Va néixer a Figueres el maig de 1904. Com explica en la sevabiografia, de petit havia de portar flors la tomba que tenia el seunom. Aquest tenia el nom que li van posar a ell. Aquest fet el vatraumatitzar i li creà una gran inestabilitat emocional convertint-se en un noi insegur, acomplexat i ple de pors Salvador Dalí (1904-1989)
  • 5. Va ingressar el 1921 a l’Escola de Belles Arts de San Francisco, aMadrid, d’on fou expulsat el 1926. Va viure a la Residènciad’Estudiants de Madrid on va conèixer a Federico Garcia Lorca,Luís Buñuel i Rafael Alberti, entre altres artistes. Amb els dosprimers faria gran amistat. Un chien andalou Luís Buñuel Pel·lícula que va realitzar Dalí ambLorca i Dalí Buñuel a París, el 1929
  • 6. L’any 1929, durant la seva segona estada a París, va conèixer a Picasso, i el 1930es va adherir al moviment surrealista, del qual fou apartat més endavant per lesseves idees materialistes i monetàries. La seva pintura d’aquesta època es basaen el seu mètode “paranoic-crític”, inspirat en bona part en les teories de Freud:representava imatges oníriques i objectes quotidians en formes compositivesimpossibles i sorprenents, com els seus rellotges tous de la “Persistència de lamemòria”, de 1931. 1931.Dalí soft-construction
  • 7. A lestiu de 1929, Dalí i Gala a Portlligat es van enamorar i ella va prendre una decisió ferma: "Ja no ens separarem mai més".René Magritte Paul Eluard i Gala (Helena Ivanovna Diakonova)
  • 8. El 1948 Dalí va marxar a EE.UU. quan ja havia començat la II Guerra Mundial, i hiva romandre fins 1958. Allà, la seva autèntica passió pel cinema el portà atreballar amb Hitchcock o Walt Disney. També hi organitzà festes amb el nom de"moments paranoicocrítics". 1940.Dalí visage-of-war 1941, Autoretrat Decorats per Spellbound, (Recorda), 1945
  • 9. S’estableix a Port Lligat, es casa amb Gal·la, la seva pròpia personalitat esdevéfenomen artístic i contemporitza amb el règim franquista. Fa obres de caràcterreligiós i alhora de marcat contingut sexual. Tècnicament, elabora el queanomena mètode paranoico-crític.Mor al castell de Púbol l’any 1989.Les seves últimes obres, sovint de contingut religiós, són d’un estil mésclàssic. Entre elles destaca la Crucifixió, de 1954 i L’última Cena, 1955.
  • 10. Context:La vida i obra de Dalí en aquesta època es podencontextualitzar a lèpoca del final de la Dictadurade Primo de Rivera, instaurada el 1923 i l inici dela II República a Espanya. Durant aquesta novaetapa republicana (1931-1936), artísticament elpodem definir com un període de grans inquietudsi il·lusions, però va ser un període massa breuperquè les seves iniciatives en marxa donessinfruit i es portessin a terme projectes nous.Conviu amb la dictadura de Franco.(1939-1975)
  • 11. COMENTARI DE L’OBRA LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA de Salvador Dalí
  • 12. Documentació generalTítol: La persistència de lamemòriaAutor: Salvador Dalí (Figueres,1904- Castell de Púbol, 1989)Cronologia: 1931Estil: surrealismeTècnica: oli sobre tela: 24 cm x33 cmTema: OníricLocalització: Museu dArtModern de Nova York(MoMA)
  • 13. Anàlisi formal: • Presenta una composició en diagonal ascendent desquerra a dreta del quadre. Hi ha un equilibri perfecte entre la zona dels La composició rellotges tous, a lesquerra, i la zona de les roques al fons a la dreta, reforçada per la llum daurada que les il·lumina. Tota la banda de lesquerra (rellotges, taula, olivera) queda compensada per la força de la llum de la dreta. Les línies diagonals de la perspectiva de la taula fan que la nostra mirada arribi fins el rellotge tou penjat de la branca de lolivera, així no es perd al fons del cel i com si la branca fos un dit que assenyala, la mirada queda reconduïda cap a les roques daurades. Des de les roques la nostra mirada torna als rellotges del primer pla a través del cap adormit.
  • 14. Elements plàstics: • Estem davant dun paisatge al capvespre. Trobem en primer terme i al centre de la composició una estranya figura: un cap tou amb un enorme nas del qual surt una llarga i carnosa llengua. No hi ha boca. El coll es perd a la foscor. Lull està tancat, té unes enormes pestanyes. Tot el cap sembla que dormi sobre la sorra. Pot ser que sigui un autoretrat del pintor. A sobre reposa un rellotge de butxaca tou.
  • 15. Sobre el moble rectangular situat a lesquerra de la composicióshi troben altres dos rellotges:• un més petit, tancat, sobre el qual sapilonen una granquantitat de formigues,• laltra, molt més gran, tou, deformat, prenent la mateixa formadel moble , sobre elqual hi ha una mosca i que marca les 7h.Daquest moble surt un arbre trencat,potser una olivera amb una solabranca sense fulles de laqual penja un altre rellotge tou.
  • 16. Al fons, intensament Paisatge: il·luminada podemveure una cala retallada per penya-segats rocosos. Una platja deserta.El mar es confon amb el cel blau cobert de vaporosos núvols blancs.
  • 17. Dibuix:El dibuix té una enorme importància en el quadre. De líniespures, molt acadèmic. Els objectes estan representats ambexactitud i detallisme però les seves dimensions no sónreals i estan deformats.Color:És ric i variat. Predominen els tons freds (blau ultramar,grisos, blancs), que contrasten amb els càlids (ocres,marrons i grocs). El color contribueix a marcar els efectesdinàmics de la composició, ja que els tons càlids ensapropen les formes, mentre els freds les allunyen.
  • 18. Dibuix molt precís Detallisme acuratRealisme gairebéfotogràfic en elsobjectes, paisatges Ple de símbols i imatges que expressen les seves obsessions. Tècnica miniaturista
  • 19. La llum juga un gran paper enLa llum: el quadre. És una llum nítida i brillant que projecta ombres allargades i configura un ambient crepuscular. El quadre està dividit en dues parts no simètriques: una tenebrista, en primer terme, amb un focus de llum a la dreta que il·lumina suaument els objectes que projecten les seves ombres i es retallen a lespai; i laltra, molt il·luminada al fons, amb una llum molt blanca, irreal.
  • 20. EstilLa tècnica pictòrica de Dalí es caracteritza per:-un dibuix meticulós,-una minuciositat gairebé fotogràfica en eltractament dels detalls i-un color brillant i lluminós. 1924.Dalí basket-of-breadAl principi començà a pintar influït per estils com elpuntillisme, el cubisme i el futurisme, de seguidaevolucionà cap al surrealisme. A l’Escola de BellesArts de Madrid aprengué a dominar la tècnicaacadèmica (clàssica).Va convertir en art les seves obsessions personals iles seves experiències vitals. Cara a l’exterior Dalíconvertí en seu art en una espècie de showmediàtic, sembla que dominat per l’interèsmercantil i també per la seva postura vital. 1925.figura en finestra,
  • 21. EstilÉs una obra que pertany al Surrealisme, movimentdavantguarda creat el 1924, a França, després delManifest del surrealisme d André Breton, pare daquestmoviment i també el seu redactor. Inicialment literari,aquest estil afecta a totes les arts i acaba essent unaactitud vital, un estil de vida que intenta transformar lasocietat burgesa. El Surrealisme és hereu del movimentDadà en lús constant de la provocació però també espot considerar fill espiritual del romanticisme i elsimbolisme, amb els que comparteix els valors, el lirismei la fe en la capacitat de lart per transformar el món.
  • 22. Breton proposa recórrer a lautomatisme psíquic,mitjançant el qual es pretén expressar de paraula, perescrit o de qualsevol altra manera el funcionament realdel pensament. Inspirant-se en Freud, els surrealistespensaven que la imaginació shavia dalliberar delslligams de la raó i lúnica forma de fer-ho era a través delsubconscient. La seva temàtica era la dels somnis i lartera per a ells un mètode de coneixement de la realitatinterior, no visible. Pel que fa a les tècniques, utilitzenlautomatisme (que consisteix en dibuixar o escriuresense lògica, movent la mà incontroladament), ladesorientació reflexiva (per la qual associen objectesestranys, del subconscient, dins despais lògics i realistes),el frotagge o dibuix obtingut a través de fregament idaltres tècniques dadà.
  • 23. Però per Dalí no nhi ha prou amb els somnis ilautomatisme per pintar. Les imatges shan dusar sistemàticament perprovocar associacions delirants que neixen del móninterior de qui les mira. Aquesta manera destimular lavisió de les seves obres a partir del subconscient és elmètode paranoicocrític, amb lajuda daquest mètode,Dalí interpreta els somnis i els transforma en imatges.Alguns dels seus olis més coneguts són somnis quetrasllada a la pintura fent ús del mètodeparanoicocrític.
  • 24. En aquest quadre, Dalí ens presenta part del seu imaginari i de les seves obsessions que es relacionen perfectament amb l‘ ideari surrealista, a més de mostrar-nos nombrosos símbols presents a la seva fantasia onírica.Salvador Dalí en aquesta obra ensdóna una perfecta mostra del seuestil més propi per la clara definiciódel dibuix i les imatges i la gransenzillesa compositiva; aconsegueixun efecte doblement suggestiu, perla seva definició plàstica i perlatractiu que sempre provoquenlenigma i el misteri.
  • 25. SURREALISMEEl Surrealisme apareix el 1924 amb el primer manifest surrealistaelaborat per André Breton (escriptor i ideòleg del grup). Aquest donàla definició: “Surrealisme, nom masculí, pur automatisme psíquic pel qual s’intenta expressar verbalment o per escrit l’autèntica funció delpensament. Pensament dictat en absència de tot control exercit per la raó i al marge de tota preocupació moral o estètica”El surrealisme neix al període d’entreguerres, a partir de les teoriesde Freud: una persona té el món del conscient que el controla, peròel món del subconscient existeix sense el control de la persona. Elssurrealistes intenten pintar aquest món dels somnis. Per alssurrealistes la paraula discorre tant de pressa com les imaginacions iles associacions verbals automàtiques, idea que podia servir per a lacreació artística.
  • 26. Teories de BretonAUTOMATISME• Coneixement de la Psicoanàlisi de Sigmund Freud. El 10 octubrede 1921 visita a Freud a casa seva.• La teoria psicoanalítica es basa en l’associació lliure d’idees idefensa l’AUTOMATISME.• Breton ja havia tingut ocasió d’experimentar amb tècniquesderivades de les investigacions de Freud quan treballavad’auxiliar en un hospital, durant la Primera Guerra Mundial.• Practica a partir de 1921 l’AUTOMATISME (sessions d’escripturaautomàtica) i escriu “ELS CAMPS MAGNÈTICS”.SOMNI: Coneixement de “La interpretació dels somnis” de Freud,publicat l’any 1900• Importància del somni per evadir-se de la raó. El gust estètic de Sigmund Freud era molt tradicional: Freud maino acceptà l’obra dels artistes surrealistes, només li interessà unamica la pintura de Salvador Dalí, que el visità a Londres durant laSegona Guerra Mundial.
  • 27. Característiques dels Surrealisme-Influència de les teories psicoanalítiques de Freud: importància de l’inconscient,rebuig de la omnipotència de la raó, cert nihilisme. Es produeix un cert conreu deltema eròtic en les dimensions del sexe.-Propugnaven un esteticisme involuntari basat en l’automatisme, en el grafismeinstintiu, en el qual la mà no es deixa conduir per cap dictat del pensament. Es buscarepresentar el fet psíquic elemental i pur.-Trenquen amb les convencions socials, fan grans excentricitats... Les típiques dites deDalí són exemple de l’automatisme irracional.-Pinten formes allargades, espais buits i opressius, metamorfosis, etc. Trets que estroben molt clars en certes obres de Dalí.-Principals pintors: Dalí, Miró, René Magritte, André Masson, Max Ernst, Yves Tanguy,Marc Chagall.-Mètode paranoico-crític de Dalí: consistia en descobrir, mitjançant lal·lucinació, noussignificats en imatges i objectes existents per fer-los visibles en l’art. Per Dalí laparanoia no designava cap malaltia sinó que l’utilitzava com a potencial creatiu.
  • 28. ICONOGRAFIA , SIGNIFICAT I FUNCIÓ
  • 29. Tema Dalí, representa el paisatge que li és més proper, Portlligat. Fàcilment podem reconèixer les roques del Cap de Creus, els colors del cel i del mar. Dins daquest paisatge hi trobem tres rellotges tous i un de rígid amb hores diferents.Mhe fet en aquestes pedres, aquí he forjat la meva personalitat,“he descobert el meu amor, he pintat la meva obra, he construït lameva casa. No em puc separar daquest cel, daquest mar,daquestes roques, estic lligat per sempre més a Portlligat (...)”.
  • 30. SignificatDalí insinua la relativitat del concepte de temps i una deles preocupacions més artificials i abstractes inventades per l’home: l’angoixa de controlar el temps.El pintor contraposa, l’escena infinita del paisatge ambobjectes que ens recorden a cada moment la fugacitat dels instants i de les coses: tot és efímer i fugisser.Una altra preocupació recurrent i obsessiva en Dalí és la immortalitat, aconseguir la permanència i conquerir l’eternitat sense el control ni la presència del temps.
  • 31. El paisatge integra els elements “durs” de lobra, els que persisteixen en el temps i perviuen en la memòria: el mar, les roques del cap de Creus, la pedreta blanca, la branca de lolivera o el moble.Aquest paisatge és el marc de “la imatge sorprenent” que cercava i que va aconseguir pintant els rellotges tous. Aquesta és la contraposició dels elements “durs” que persisteixen i els “tous” que es desfan i ens donen la sensació de relativitat del temps.Dalí explica que la imatge del rellotge tou li va ser provocat per laimatge dun formatge camembert que havia pres aquella nit persopar i que la imatge tova del formatge no lhavia deixat dormir.
  • 32. Els tres rellotges tous marquen una hora diferent, indicant que el temps és un concepte relatiu.En contrast amb els rellotges tous hi ha un quart rellotge dur, cobert de formigues i col·locat capgirat. En aquest es fa palesa la inutilitat del temps en el moment que el símbol queda destruït.El paisatge de Portlligat persisteix en la memòria, va mésenllà, és immortal, en canvi el temps o el cap de lhome amb els ulls tancats és efímer, mortal, caduc.
  • 33. IconografiaPodem veure elements iconogràfics que no són nous:• La forma adormida del centre de lobra podria ser lautoretrat deDalí. Té una gran semblança amb altres rostres daquesta èpocacom el que apareix a “El gran masturbador” (1929) en el que Dalísautoretrata identificant les seves faccions en unes roques del capde Creus.
  • 34. • El paisatge del cap de Creus, de Portlligat també apareixen obres com Les ombres de la nit que cau (1931) o A la vora del mar (1931).
  • 35. • La mosca sobre el vidre del rellotge i les formigues sobre el rellotge dursón símbols de putrefacció, quan volia representar lart decadent pintavaases i ocells podrits coberts de mosques i formigues, a més daquestamanera dona sortida a un dels traumes de la seva infantesa, la por alsinsectes. Tanmateix els insectes poden fer referència al sexe. Per això no ésestrany que es troben sobre un rellotge de butxaca, que s’acostuma a portaren un lloc proper als genitals. Dalí al·ludeix el tema dels insectes amb lamort, per això els relaciona amb els rellotges.Com a elements iconogràfics nous trobem els rellotges amb la sevasignificació de pas del temps.•Els rellotges tous, Tema ja utilitzat amb anterioritat i serà untema recurrent en obres posteriors. En la Persistència de la memòriasemblen els veritables protagonistes de l’escena. Segons l’artista sonrellotges simbòlics que representen el pas del temps i la nostra indefensióenvers el concepte temporal..
  • 36. Els rellotges tous
  • 37. Rellotges tous (1933)Ossificació prematura duna estació (1930)
  • 38. Somni de Venus (1939) Rellotge tou ferit (1974)Palau dels vents (1972-1973)
  • 39. Pa antropomòrfic (1932) Lhora triangular (1933)
  • 40. Crani tou, amb ous al plat sense plat Àngels i rellotges tous en un paisatge angèlic (1977)A la recerca de laquarta dimensió(1979)
  • 41. Cap de Creus i Port Lligat Mosca Autorretrat Formiguessobre rellotge de butxaca tancat la Persistència de la memòria
  • 42. FuncióLa persistència de la memòria correspon a letapa dinicide la relació afectiva amb la seva musa, Gala, que a mésés ella qui lintrodueix en el grup surrealista.La seva plena adaptació al grup i les seves obsessionsemocionals provocades per la seva amant donaransortida al Dalí més creatiu i surreal
  • 43. Segons explica el mateix Dalí aquesta obra popularmentanomenada Els rellotges tous la va pintar un vespre en què es vaquedar sol (mentre Gala anava al cinema amb uns amics), ja quesentia un estrany maldecap i un malestar general. Sembla ser quedurant el sopar havien degustat un excel·lent formatge deCamenbert i Dalí es va entretenir reflexionant filosòficament sobreallò que linspirava la imatge del formatge tot desfent-se.Abans danar a dormir, com era el seu costum, va anar a donar unaúltima ullada a lestudi per veure com estava lobra en la qualúltimament treballava. El quadre que en aquells moments estavapintant, representava un paisatge dels voltants de Port lligatil·luminat per una especial llum del capvespre; i en un primer plashi trobava una olivera amb les branques tallades i sense fulles.Aquest paisatge havia de servir de fons per alguna idea genial,però per més que hi havia pensat no se li acudia cap imatgesorprenent.
  • 44. Quan ja anava a apagar la llum li va venir la inspiració: dibuixariados rellotges tous, fonent-se com el formatge, i un dels qualspenjaria de la branca dolivera. Tot i el mal de cap va preparar lapaleta i va començar a pintar...Dues hores després quan va arribar Gala del cinema, un dels seusquadres més coneguts ja estava del tot acabat.Dalí conta que Gala va exclamar sorpresa: Oh! estimat, qualsevol que observi aquesta obra ja no la podrà oblidar mai més.I ho va encertar, al cap de poc temps Julien Levi un galeristaamericà va comprar lobra que li va semblar extraordinària peròmolt difícil de poder vendre. El temps demostraria el contrari jaque aquest quadre ha estat venut i revenut per acabar en elMuseu dArt Modern de Nova York on és lobra més famosa.
  • 45. MODELS I INFLUÈNCIESOBRA DE SALVADOR DALÍ
  • 46. Models i influènciesLa formació de Dalí com a pintor havia estat acadèmica,en aquesta obra, de dimensions reduïdes, posa demanifest una tècnica tan depurada i minuciosa que espot dir que hi ha una voluntat de seguir els pintorsdetallistes, quasi miniaturistes als que els pintorssurrealistes admiren com Hieronymus Bosch, Brueguelel vell, Arcimboldo i Francisco de Goya.També rep influències en les seves primeres obres delCubisme, del Noucentisme i de la pintura Metafísica deDe Chirico.Dins de la modalitat objectiva i figurativa del surrealisme,Dalí es relaciona amb Magritte, Ernst i Delvaux queutilitzen una tècnica quasi fotogràfica per imitar larealitat.
  • 47. Lobra pintada el 1931 la reinterpreta en La desintegracióde la persistència de la memòria (1952-1954),
  • 48. Ens il·lustra sobre la concepció atòmica del món. Elsobjectes estan formats per àtoms separats pel buit,sota una aparença de continuïtat (superfície marina).Els “projectils” mostren el dinamisme daquestespartícules.Els rellotges tous, símbols del temps, ja no estansobre una base sòlida sinó que suren a lespai, undells ja està fora de control.Aquest va ser l’impacte que lEra Atòmica va produiral pintor. La mateixa temàtica es repeteix a lobra“Galatea de les esferes”.
  • 49. “Galatea de les esferes”.
  • 50. Troba la “musa” Gala (Helena Ivanovna Diakonova)Va néixer a Kazan (Rússia) lany 1894. El 1913, malalta detuberculosi, va ser enviada per la seva família al sanatorisuís de Clavadel, on va conèixer el poeta francès PaulÉluard. Lany 1917 es van casar i, sota el guiatge del seumarit i dels seus amics André Breton, Louis Aragon i MaxErnst, va irrompre en lefervescent moviment surrealistaparisenc.
  • 51. Obres de joventut: 1925: Noia d’esquena 1925: Mirant per la finestra1924: Luís Buñuel (la seva germana)1924: Cistell de pa
  • 52. Retrat de la meva germanaCadaqués vist des de la Torre de Les Creus 19251923
  • 53. • Venus y Cupidillos (1925)Pintada en el periode cubista i picassià.
  • 54. Retrat de Gala amb dues costelles de xai en equilibri sobre la seva espatlla 1933Pell de gallina inaugural1928
  • 55. • El Hombre Invisible (1929)
  • 56. El gran masturbador, 1929
  • 57. L’enigma infinit (1938). Aquest quadre de Dalí té diferents lectures.La fantasia de l’observador crea les diferents imatges. Aquest es veusotmès a un canvi continuat i inquietant de perpectiva.
  • 58. Retrat de Pablo Picasso al segle XXI (Un duna sèrie de retrats de genis:La imatge desapareix Homer, Dalí, Freud, Cristòfol Colom,1938 Guillem Tell, etc.) 1947
  • 59. Autoretrat tou amb bacó fregit1941 Gala nua mirant el mar que a 18 metres apareix el president Lincoln 1975
  • 60. Eco geològic. La Pietà1982
  • 61. Dalí aixecant lapell de la marMediterràniaper mostrar aGala elnaixement deVenus. Elementesquerre delmuntatgeestereoscòpic1978
  • 62. "...el que jo no sàpiga quin és el significat del meu art, no significa que no en tingui...." Un artista polifacèticIdees que floten entrela genialitat i labojeria …Cada matí , sento unplaer suprem, el plaerde ser Salvador Dalí
  • 63. Casa-Museu Salvador Dalí.Portlligat La casa-museu està situada a la badia de Portlligat, al nord de Cadaqués. La casa està formada per un conjunt de barraques de pescadors, comprades en diferents moments.
  • 64. Casa-Museu Castell Gala Dalí. Púbol El castell medieval de Púbol. Durant els anys setanta va ser la residència de lesposa del pintor i a principi dels anys vuitanta la seva pròpia.
  • 65. Teatre-Museu Dalí de Figueres. Torre Galatea El Teatre-Museu Dalí, inaugurat el 1974, va ser construït sobre les restes de lantic teatre de Figueres.
  • 66. El PatiAquest espai és el cor del Teatre-Museu i està dividit en dosparts: Pati Interior Pati de Butaques
  • 67. El Pati Interior L’escenari de l’antic teatre es va convertir en un pati interior. Coronat per una nova cúpula de l’any 1998.Sota la cúpula es troba la criptaon reposa el cos embalsamat deSalvador Dalí. Un tità de cos foradat vetlla el descans etern del seu creador i no pot evitar que li caigui una llàgrima amb forma de xiprer.
  • 68. El Pati de butaquesLes parets de l’antic Pati de butaquescontenen jeroglífics de l’era moderna:lavabos i maniquins hieràtics, monstres depedra, fanals modernistes i esqueletsd’animals. L’heura s’enfila pels murs com sifos la selva amazònica.
  • 69. Carro naval 1978 Curiosa instal·lació escultòrica on la barca de Gala s’alça gloriosa cap als núvols protegida per un paraigües i sostinguda per una columna de pneumàtics.Sota la seva proa, el Cadillac Plujós junt ambl’escultura opulenta de la reina Esther dErnst Fuchs.
  • 70. Cara de Mae West utilitzable comapartament1934Mae West(1892-1980)Actriu nord-americana.Dona molt vistosa y provocativa que es vaacomiadar de la gran pantalla per laporta gran amb 85 anys i explotant,encara, la imatge de símbol sexual.
  • 71. Sala Mae West 1974Instal·lació feta per l’arquitecte ÒscarTusquets amb la supervisió de Dalí. Perruca (cortines) feta per Lluís Llongueras Quadres d’edificis com a ulls Llar de foc com a nas Parquet com a forma de la cara Sofà dissenyat per Salvador Dalí
  • 72. Gala desquena mirant la Mediterrània1974 -1976252,2 x 191,9 cm
  • 73. Venus de Milo amb calaixos1936 (1964)La Venus amb calaixos en el cos i en el cap Al obrir-los, un pot trobar el que busca de si mateix.
  • 74. Salvador Dali
  • 75. Salvador Dali
  • 76. Salvador Dali

×