1. Provada l’ existència de dos forats negres intermedis en
una mateixa galàxia
Noves imatges del telescopi espacial de raigs X Chandra de la NASA i del XMKM Newton de
l'ESA confirmen l'existència de dos forats negres de mida mitjana propers al centre d'una
galàxia d'esclat estel.lar pròxima.
Aquests forats negres 'supervivents' eviten caure en el centre de la galàxia i podrien ser
exemples de les llavors necessàries per al creixement d'un forat negre supermassiu en les
galàxies, incloent el centre de la Via Làctia.
Durant diverses dècades, els científics han tingut una forta evidència de dues classes
diferents de forat negre: la varietat de massa estel.lar, amb masses unes deu vegades la del
Sol, i els supermassius, situats al centre de les galàxies, que van des centenars de milers
milers a milions de masses solars. Però un misteri s'ha mantingut: què passa amb els forats
negres intermedis?
L'evidència d'aquests objectes ha estat controvertida, i fins ara no hi va haver proves
fefaents de més d'un forat negre en una sola galàxia. Recentment, un equip d'investigadors
ha trobat la signatura en les dades de raigs‐X de dos forats negres de mida mitjana a la
galàxia d'esclat estel.lar M82, situada a 12 milions d'anys llum de la Terra.
"Aquesta és la primera vegada que s'ha trobat en una galàxia una bona evidència de dos
forats negres de mida mitjana", va dir Hua Feng de la Universitat Tsinghua a la Xina, que va
dirigir dos articles que descriuen els resultats i formatge publiquen a The Astrophysical
Journal . "La seva ubicació a prop del centre de la galàxia podria proporcionar pistes sobre
l'origen dels grans forats negres de l'univers: els supermassius que es troben en els centres
de la majoria de les galàxies".
Un possible mecanisme per a la formació d'un forat negre supermassiu implica una reacció
en cadena de col.lisió d'estrelles en cúmuls d'estrelles compactes que resulta en
l'acumulació d'estrelles extremadament massives, que es col.lapsen per formar forats negres
de massa intermèdia. Els cúmuls d'estrelles després es dipositen al centre de la galàxia, on el
forat negre de massa intermèdia es fusiona per formar un forat negre supermassiu.
A la imatge composta de la galàxia M82 es mostren en blau les dades òptics del Chandra, els
òptics del Hubble en verd, i els infrarojos del Spitzer en vermell.
2. La zona destacada en detall és una imatge de Chandra que la regió central de la galàxia i
conté dues fonts lluminoses de raigs‐X.
En conjunt, es mostra com les agrupacions que no van ser prou massives o prou properes del
centre de la galàxia per col.lapsar sobreviuen, igual que qualsevol forat negre que contenen.
"No podem dir si aquest procés realment va passar a M82, però sí sabem que aquests dos
possibles forats negres de mida mitjana es troben en o prop de cúmuls d'estrelles", va dir
Phil Kaaret de la Universitat d'Iowa, coautor dels dos documents . "A més, M82 és el lloc més
proper a nosaltres on les condicions són similars als dels inicis de l'univers, amb moltes
estrelles en formació".
L'evidència d'aquests dos forats negres "supervivents" prové de la forma en que la seva
emissió de raigs X varia amb el temps i l'anàlisi de la seva brillantor de raigs‐X i l'espectre, és
a dir, la distribució dels raigs X d'energia .
Chandra i XMM‐Newton mostren que l'emissió de raigs X d'un d'aquests objectes canvia
d'una manera distintiva similar als forats negres de massa estel.lar que es troben a la Via
Làctia. Amb aquesta informació i els models teòrics, l'equip va estimar la massa d'aquest
forat negre és d'entre 12.000 i 43.000 vegades la massa del Sol. Aquesta massa és prou gran
perquè el forat negre generi abundants raigs X llançant gas directament del seu entorn, en
lloc d'una companya binària, igual que els forats negres de massa estel.lar.
_________________________________________________
Informació extreta de: www.europapress.es
