SlideShare a Scribd company logo
1 of 2
Download to read offline
Jordi Pujol  i Claudia Vera 
 
Aquesta  solució  la  va  trobar  l’  alemany  Hans  Jacob  Reissner 
qui  

fou enginyer, matemàtic i físic, l’ any 1918.  

Deia  que  un  forat  negre  amb  simetria  esfèrica1  amb  càrrega 
elèctrica,  es  defineix  per  dos  paràmetres:  la  massa  M  i  la 
càrrega  elèctrica  Q.    És  una  regió  delimitada  per  dues 
superfícies:  una  és  l’  anomenat  horitzó  de  successos  i  l’  altra          
l’ horitzó de Cauchy. 

Aquests  espais  formen  una  espera  perfecta,  degut  a  la 
carència de l’ angle, on en el centre es troba un singularitat d’ 
espai‐  temps  simple,  en  diferencia  al  cas  general  d’  un  forat 
negre  de  Kerr.  La  fórmula  determina  la  distancia    respecte           
l’  horitzó  depenent  únicament  de  la  massa  i  la  càrrega  del 
forat:  

 
                                                                         R: distancia de cada horitzó 
                                                                         M: massa 
                                                                         Q: càrrega elèctrica 
                                                                 
                                                                         El signe positiu és per l’horitzó  

                                                                         extern i  el negatiu per l’ horitzó de 
                                                                         Cauchy. 
 

 
                                                             

1
     Simetria respecte a un punt central. 

More Related Content

More from claudiavtls

More from claudiavtls (20)

Forats negresdereissner[1]
Forats negresdereissner[1]Forats negresdereissner[1]
Forats negresdereissner[1]
 
F.n reissner[1]
F.n reissner[1]F.n reissner[1]
F.n reissner[1]
 
Forats negresdereissner[1]
Forats negresdereissner[1]Forats negresdereissner[1]
Forats negresdereissner[1]
 
Forats negres de schwarzschild
Forats negres de schwarzschildForats negres de schwarzschild
Forats negres de schwarzschild
 
La fi de l' univers
La fi de l' universLa fi de l' univers
La fi de l' univers
 
Big bang forats
Big bang foratsBig bang forats
Big bang forats
 
Noticia noticia
Noticia noticiaNoticia noticia
Noticia noticia
 
Noticia2
Noticia2Noticia2
Noticia2
 
Notícia
NotíciaNotícia
Notícia
 
Tecnoaddicció
TecnoaddiccióTecnoaddicció
Tecnoaddicció
 
Noticia
NoticiaNoticia
Noticia
 
Tecnoadicció
TecnoadiccióTecnoadicció
Tecnoadicció
 
La relativitat
La relativitatLa relativitat
La relativitat
 
La vida d' una estrella
La vida d' una estrellaLa vida d' una estrella
La vida d' una estrella
 
Colombia
ColombiaColombia
Colombia
 
1islandia
1islandia1islandia
1islandia
 
El volcà d' islàndia
El volcà d' islàndiaEl volcà d' islàndia
El volcà d' islàndia
 
Islàndia
IslàndiaIslàndia
Islàndia
 
Islandia
IslandiaIslandia
Islandia
 
La singularitat
La singularitatLa singularitat
La singularitat
 

Forats negres de reissner

  • 2. Aquesta  solució  la  va  trobar  l’  alemany  Hans  Jacob  Reissner  qui   fou enginyer, matemàtic i físic, l’ any 1918.   Deia  que  un  forat  negre  amb  simetria  esfèrica1  amb  càrrega  elèctrica,  es  defineix  per  dos  paràmetres:  la  massa  M  i  la  càrrega  elèctrica  Q.    És  una  regió  delimitada  per  dues  superfícies:  una  és  l’  anomenat  horitzó  de  successos  i  l’  altra           l’ horitzó de Cauchy.  Aquests  espais  formen  una  espera  perfecta,  degut  a  la  carència de l’ angle, on en el centre es troba un singularitat d’  espai‐  temps  simple,  en  diferencia  al  cas  general  d’  un  forat  negre  de  Kerr.  La  fórmula  determina  la  distancia    respecte            l’  horitzó  depenent  únicament  de  la  massa  i  la  càrrega  del  forat:          R: distancia de cada horitzó       M: massa       Q: càrrega elèctrica         El signe positiu és per l’horitzó          extern i  el negatiu per l’ horitzó de       Cauchy.                                                                    1  Simetria respecte a un punt central.