Your SlideShare is downloading. ×
Federació Joves Cristians Catalunya grup 175 Juneda 1935
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Federació Joves Cristians Catalunya grup 175 Juneda 1935

76
views

Published on


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
76
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. EL .¦111•11~1~120 CENTIMS • SUBS. 12 PTES. ANY • BOTERS, 6, PRAL,PREFACILatavisme aztecaMéxic sota el signedel terrorEn larbre genealógic de la mevafamilia, hi ha unes branques quesestenen cap al Nou Món. Era enaquells temps plens de romanticisme que Catalunya, com tots els pobles del vell continent, veia emigrar moltes de les seves famíliescap a laltra banda de la mar enrecerca uns de fortuna, altres daventures. I la meya branca paterna—que sempre ha estat pródiga endonar aventures i letraferits —nopodia ésser menys. Així a Lima,Xauxa —no el llegendari país deTneravelles, sinó la població peruana —i més tard a Méxic, el cognomde Busquets posa arrels i són diversos els parents meus nats en laltrecontinent.Aixó, que és purament anecdótic i personal, explica que en la-vela llibreria del meu avi hi predominessin els libres americans i quejo des de molt petit mirés amb extraordinari interés les coses del NouMón, sobretot les que feien referéncia a Méxic on encara actualmenthi ha establerts, com a Lima, algunsdaquests parents.I és per aixó que en-proposar-meescriure sobre la situació religiosaa Méxic pue parlar amb una micad autoritat —valgui la immodéstia—sobre aquell pais. Referéncies oficioses unes, oficials altres i de testimonis presericials les més, mhanservit per a poder publicar aquestsreportatges que procuraré que siguin un document fidelíssim, cert iforça complet de lestat en qué estroba Méxic sota el signe del terror.EL PER QUE DUN TITOLPotser cal explicar per qué he posat en lenunciat daquesta sériedarticles el títol de "Latavisme azteca".No hi ha cap dubte que en el fonsde la crueltat dels governs mexicansdaquests darrers temps contra elscatólics, hi ha un atávic sentimentazteca com hi era en altres tempsde guerra constant contra tribuspropenses a creure en les veritatsdivines. Peró per explicar aquestatavisme ens haurem de remuntaren els temps pretérits que es perden en les nebuloses de la história,molts anys abans que Hernan Cortés plantes el pavelló ibéric damunt-1•111.14.~ P-,••••,•••:•.•,•,••••••••-• •¦•-•••.-.-•Motezuma II, el darrer monarca azteca, parlamentant atnbReman Cortés, descobridor de Méxic. (Gravat arxiu de lautor)MI¦IMMV"`•E. Busquets-Moles Iel sól mexicá. Els lectors agral,ransegurament aquestes disgregacionshistóriques, que procuraré que siguin el menys árides possibles i queexplicaran moltes coses de les quepassen avui.LES PRIMERES TRIBUSEls primers pobladors de les terres centrals americanes de les qualsla Ilistória dóna referéncia, són elstolteques, tribu belicosa i salvatgedAnahuac, que fundaren una monarquia que durá uns quatre segles.Després vingueren altres tribus queloren combatudes pels azteques provinents del golf de Califórnia i quesestabliren prop del gran llac deTezcuco i fundaren la ciutat de Tenochtitlan o Metxitli, més tard Méxic.UN REI EXEMPLARVal la pena que ens comencem afixar amb lodi azteca al cristianisme.Una daquestes tribus que precedíels azteques, fou la dels teepaneflues i el seu rei es deja Netzahualcoyotl. Pujá al tron en 1431 i era unfilósof-poeta excellent. Dell diuenels historiadors que fou un model degovernants. I treballa amb entusiasme per a civilitzar les tribus nómades i crea institucions docents admirables. Durant el seu temps serigiren diversos temples a les divinitatsdel seu poble. Peró el millor de totsserigí per iniciativa seva al "Déudesconegut causa de totes les causes", que la seva intnició lluminosa,la seva consciéncia vasta i el profund misticisme de la seva ánima, lifeien endevinar a través de totes lescoses.I deia sovint Netzahualcoyotl:"Aquests ídols de pedra i de fusta,si no poden oir ni veure, moltmenys pogueren crear els cels, laterra i lhome, senyor de totes lescoses. Cel i terra deuen ésser obradun Déu desconegut i tot poderós,en el qual solament haig de confiarper la meva consolació i ajuda".invocava sempre Altissim, que"tanca en si el Tot". En aquesttemple estava privat fer-hi cap sacrifici dels que sacostumaven fera nitres divinitats.De la seva filosofia sen desprenenpensaments edificants alguns deisquals que no ,ens sabem estar de reproduir :"Allunya de tu totes les inquietuds; si hi ha un limit per al plaer,la vida de tristeses ha de tenir també un final. Teixeix, dones, garlandes de flors i entona cántics de1 lloanca a Déu Omnipotent, perquéI la glória daquest món aviat sapa, gará."1 "La memória del just no es dissipara en les nacions i shonorarásempre pel bé que hagi fet."EditorialAng V -Núm. 159 -Barcelona, 15 de marc del 1935Preguem, units arn6 el Papa, pels germans deMéxic, perqué"Déu els doni força i dignitat en laresisténcia i els deixi reveure la Ilibertat de IlurEsglésia.La nostra exposició de VerciúSi hi ha en la Federació, com en tota organització digna detal nom, una jerarquia dautoritat, no hi ha en canvi privilegiao cacicats dinfluéncia personal o localista. Lúnica norma dacció és per a nosaltres Peficácia en el serviment deis ideals. Totalió que sembla eficient, tot allá que comporta un guany en laconquesta deis valors espirituals que la Federació persegueix,mereix de seguida lacceptació del Consell Federal i la collaboració entusiasta de tots els Grups, de tots els fejocistes.I tot aix6 independentment de qui sigui el patrocinador dela idea. Cada iniciativa és examinada en si mateixa, i per petitque sigui el Grup que la proposa, si sho val, és acollida, propulsada des deis brgans federals amb el major fervor, amb elmés viu entusiasme.Ara mateix, els amics de Verdú treballen en la preparacióduna gran exposició. El Grup de Verdú ha estat sempre dunagran vitalitat, i ha comprés que no podia deixar passar Pocasióúnica de les famoses Fires del seu poble sense marcar-les ambel segell de la seva personalitat, és a dir, sense aprofitar-les pera la propaganda deis ideals de la Federació.Les Fires de Verdú es celebrar4n del 14 al 22 dabril. Donesaquells mateixos dies, com un punt culminant de les esmentades Fires, estará oberta al públic nombrosíssim que a ellesconcorre, una aExposició de maquinária i fruits agrícols», organitzada pel Grup de Verdú i la Subfederació agrícola de laF. J. C. de C. Aquesta exposició contindrá, a més, una seccióde propaganda fejocista.Tota la Federació esguarda amb interés lesforl deis amicsde Verdú, i els augura el major éxit.Els Grups poden tenir iniciatives. Han de tenir-les. Hi hadhaver en tots ells un neguit constant de creixença, dexpansió,de propaganda deis nostres ideals; un noble i desinteressatafany de supéració, de millorament de totes les seves activitats.I quan toted les dordre intern resten assegurades, quan la vitalitatat interna és exuberant, és lhora de pensar en gestes dellarga embranzida.Endavant, amics de Verdú!"Els béns daquesta vida, les seves glóries, les seves riqueses enshan estat deixades únicament; la seva substancia no és sinó una ombra illusória."Després té pagines admirables enles quals es pregunta on és tota lapompa i la vanitat deis grans homesque reposen en els fosars, i acabadient: "aspirem a aquest cel on totés etern i on no arriba ni ombrade corrupció".I en morir deia: "No em ploreuamb lamentacions occioses, sin6 entonen cants dalegria i mostdeu unesperit fort..."Dones bé. Tot aquest estat tan benorganitzat i que evidentment eslavaillununat duna claror que li proveniá e Déu, fou batut i escombratpels."ázteques que atacaren més queres lesperit cristiá deis tecpaneques, esperit cristiá que el seu monarca havia infós intuitivament alsen poble, ja que no diuen els historiadors que fos convertit al catolicisme, sinó -que "en les profunditats de la ciéncia filosófica haviaendevinat que existia un Déu Eternal, causa de Lotes les causes".LIMPERI AZTECADurant tres segles governaren elvais, essent el seu darrer monarcaMotezuma II, nomenat també "Xócofotzin el jove" i que succeí en1502 el seu avi "Ahnizote". El seuregnat acaba en 1519 amb larribada dHernan Cortés. Morí en 1530i encara un dels seus descendentsarriba a ésser virrei de Méxic pelGovern espanyol, cap a finals del segle XVII.(continuará)Cartel! antirreligios publicatpel govern mexicá. (Fotogratia exclusiva per a Flama.Rigurosament prohibida sense autorització de lautor.)
  • 2. ELS NOSTRES POETESJOAQUIM FOLGUERAAcaba daparéixer dintre la coHecció "Els nostres poetes" un recull deles poesies més inspirades i de mésvaina literaria del malaguanyat poetaJoaquim Folguera, i Josep M.a López-Picó, veritable amic de Folguera, ha estat lencarregat de fer-ne lapresentació. Ningú millor que en podia encarregar-se daquesta missió, jaque López-Picó coneix profundamentles inquietuds, els neguits. les alegries, del poeta comentat, i per tantJoaquim FolgueraLLI BREJ411Aens les pot fer copçar íntegrament, entota la seva plenitud.En aquest próleg, en aquesta introducció, Josep M. López-Picó ens revena no solament la forta amistat queunia, sinó que al mateix temps posaen evidéncia lesprit delicat i sensibledel qual era posseidor en JoaquimFolguera.La tasca que durant la seva curtavida porta a terme fou intensíssima,no sois en el camp de la poética, sinóque també esmerça les seves activitats en profit dobres culturals. "Aixíentenia —ens diu López-Picó----, lautilitat de lofici dhomes de Iletres ila responsabilitat del servent de laIdea de Patria."Les poesies contingudes en aquestvolum són verament inspirades i demostren duna manera palesa el trempdun gran poeta. Els poemes de laprimera part daquesta antologia, gravita dun hálit emminentment une, ensencomanen un optimisme sa, resplandent, peró hem notat que a mida queavancem en la lectura, el poeta influitsens dubte, pel dolor físic i moral dela malaltia que minava la seva existéncia. esdevé francament pessimista,i les seves poesies deixen aquell to dejoia, per convertir-se amb veritablesplanys.Peró tot amb tot, la selTa obra poética no perd gens en vaina literaria,ben al contrari, fins i tot ens atreviríem a afirmar que guanyen en intensitat, en força emotiva.Tot i la seva mort en la flor de lajoventut, ocupa Joaquitn Folg-uera,per la vaina innegable de la seva tasca poética, un lloc ben destacat entreels poetes moderns de la nostra Catalunya.MANUEL SERRAT I PUIGLES OBRES COMPLETESDE TORRAS 1 BAGESLa meritíssima editorial Balmesacaba danunciar ledició definitiva deles obres del que fou zelós pastor deVic i Patriarca de la Catalunya moderna, el Dr. Torras i Bages, de santa memória.No és aquest el moment i el lloe deier una extensa biografia del nostremalguanyat Bisbe, el record del qualperdura en tots els esperits selectes icristians de la nostra terra.LAutoritat Eclesiástica ha acabatel Procés informatiu en ordre a laseva Beatificació i el poblt> acompanya aquesta causa canónica amb unadevoció cada dia més sentida: és peraixó, ens diuen els editors de les sevesobres, que és arribada lhora descampar les seves doctrines, que unida ala memória de les seves virtuts, formen les seves més precioses relíquies.És també per aixó, i per la comunitat dideals que hi ha entre la nostraobra i la tasca veritablement apostólica del Dr. Torras, que cap fejocistaque senti mitjanament lideal de lAcció Católica ha de deixar dadquiriraquestes obres, ledició de les quals ésfácilment assequible a totes les fortunes grácies a la facilitat que lEditorial Balmes ha donat sempre als seusllegidors per tal que poguessin adquirir les obres deis grans doctors delCristianisme.Almenys no hauria dhaver-hi grupque no les adquirís. Qué són cinc pessetes cada mes, que costará el volurnque leditorial entregará puntualmenten aquest termini ?Fe jocistes tots: convertim-nos enpropagandistes de les obres del nostreBisbe y Patriarca catalá.F. XAVIER MARCETELS TEMPLES ANTICS DEBARCELONASANT PERE DE LES FUEL-LESEn 983 es va construir, en el mateix lloc que ocupa aquesta església,un convent de monges. El nomenavendé les "donzelles" o de "Puelles". En147 fou reedificat. Després de diverses abséncies va ésser definitivamentabandonat per la comunitat en 1869.En 1887 va desaparéixer ledifici.En queda solament lesglésia, la qualva sofrir una destrucció parcial en1909. Més tard fou restaurada. Lapresent capella del Sagrament pertanya ledificació primitiva. La façana ésdel segle xv.AMADEU GILONOMASTIQUESDimarts vinent dia 19, festa deSant Josep, els films. i Rundnis. senyors bisbes de Girona i Mallorca,Drs. Josep Carian!» i Josep Miralles, celebren la seva Onomástica.Ens plan en agizesta ocasió renovar el testimoni del nostre filialafecte als digrzíssims prelats, desitjant que el sea Sant Patró vulguiinundar de grácies llur vida tanprofitosa per al bé de lEsglésia.ELS NOSTRES CURSOS DE PERIODISMEAdvertim els alumnes deis cursas de periodisme, que les lliçonsque havia començat el malaguanyatande senyor Manuel Pagés (al celsigui) es reéniprendran a cárrec delsenyor Manuel Brunet.El día 6 de febrer va fer dotze anysque eh l rebia, per vot del Sagrat Collegi, el diví mandat. Dotze anys...Quan repassa en el seu esperit lesobres que Déu ha volgut fer-lo servir dinstrument; com no desbordarien de la seva ánima les accions degrácies?Proves trágiques han passat, certament, sobre el món. La persecució hapres o amenaça a grans nacions. Lafigura política i social de Inés dunpoble sha modificat. Peró lEsglésia,a tot arreu está en plena eficiénciaapostólica.* * *A penes Ehl havia pres el timó dela barca de Pere, que separava, aItalia, lAcció Católica de tot el queno era purament i directament collaboració a lapostolat gerárquic.Quan estava a punt dacabar-se elprimer any, dona en el seu Arcanoconsilio, el mateix mot dordre a lunivers enter. Des dalehores, pacientment, parlant a cada poble el Ilenguatge que li convenia, ha acabat perfamiliarazar tot lunivers católic ambel pensament profund del seu pontificat. Les seves iniciatives Inés altesen lordre del pensament i de laccióno han deixat, directa o indirectament, la claredat, la precisió, la puixança de propulsió i de irradiació deles seves directives essencials.Dara endavant, tots els fills preclars de lEsglésia, saben que estancridats a cooperar a la tasca conqueridora daquesta societat vivent entretotes, per tal corn ella reb la sevavida dAquel] que és la Vida: no sónpas únicament els seus cabdills, nosolament la seva gerarquia, ni els seusenquadraments només; és lEsglésiaentera, pastors i fidels —quin católic instruit ho ignora actualment ?—que ha dextendre a tota la humanitat la gracia i la veritat del Crist.I aquesta orientació fa a lEsglésiauna condició inapreciable. Els régimspolítics poden canviar, problemes imprevistos es poden presentar, podensorgir noves institucions, res no afecta ni desconcerta ni compromet lAcció católica : en mig les runes quesón el rescat daquests "canvis dhistória", lAcció Católica es rejoveneixincessantment, com la mateixa Església, de la qual és una emanació directa.I lAcció Católica avanqa a totarreu, en el paisos democrátics, comen ladmosfera de les dictadures inoves formes de poder personal, en elsi de les nacions nascudes de lEvangeli o de les antigues civilitzacionsassiátiques i fins al cor mateix delAfrica. No és pas el fracás de leslegions romanes, el pas militar de lesquals feia tremolar el camí, és la caritat del Crist que fa sentir a tots laseva paraula amiga, és la llum delEvangeli que progressivament, irresistiblement penetra totes les tenebres.* * *I quina empresa profunda sobretotes les realitats humanes ! Quis Ilevat al sí daquestes masses apesantides per tantes necessitats materials !Doncs, primordialment espiritual,lAcció Católica, com la vol el Papa,no és tanmateix estranya a la laborde la terra; no és pas diriem "desencarnada". Comunicant al próxim laveritat eterna, els fills de lEsglésiano deserten gens de llur tasda temporal ni dels seus deures envers llurpaís. Tota la seva vida sés endintzada en el temps on la Providénria elsda fet néixer. En té el color, en sofreix les vicissituds. I és en el cormateix daquesta evolució inesperadao daquests sobtats trasbalsos que elscatólics dacció donen al Papa i allurs bisbes Ilur coHaboració a Papostolat universal.Perqué si els régims polítics canvien, i si lorganització económica sofreix modificacions, aixó afecta només la textura exterior de la societat.Les Ileis profundes no han pas estatIliurades pel Creador al Iliure joc oa les fantasies de les convencions buinanes. Ni la institució de la familia,fonament de la vida social, ni les exigéncies de la justicia i de la caritatDesprés de dotze anys...en les relacions humanes, ni la cooperació de tots al bé comú de la nacióentera, ni la de tots els pobles al bécomú de la humanitat. Els poble:;tenen facultat descollir els procediments seguint els quals lautoritat será transmesa als cabdills deis Estats,peró no de no constituir ni poc nimolt aquesta autoritat. Els membresde la societat civil participarán o noa la direcció dels afers polítics, perócap régim no tindrá llicénia de privar-los llur dignitat humana, i cap régim no podrá passar-se del concursvoluntari en el qual hi és condició, elrespecte daquella dignitat.Així, doncs, aquestes veritats, sense les quals seria debades per un poble el somni ordre moral, lAcció Católica les inculca i les propaga:virtuts familiars i socials: lobservació de la "moralitat" i de tota la moral, la prática de la justicia i de lacaritat, lAcció católica les exigeixdeis seus cooperadors, els cultiva acasa seva, vol generalitzar-los perells. Quin rékim podria engelogir-sede lAcció Católica quan lAcció Católica, entreté o restaura, sota qualsevol régim, els factors essencials detota prosperitat nacional? Cap régimno podría suprimir-la : un poder orbreixirá indubtablement a limitar-necertes manifestacions; tota compressió arbitraria, tota persecució tindráper efecte augmentar-ne les energies.* * *I aixó justament perqué lAcció Católica és una emanació de la vida delCrist en lEsglésia. Organització delapostolat entre els laics, ella és comtot apostolat desséncia sobrenatural.La primera condició per exercir-la ésTEATREUNA OBRA DE TEATRE ALSERVEI DE LA F. J. C.Ens comuniquen del Grup "Medíterránia", de Blanes, que el militantFrancesc Puig i Llensa acaba descriure una nova obra de teatre, destinada a propagar la nostra organització per aquest majá duna forçaeducativa i formativa indiscutible.Lobra, que porta el significatiu títol de "Foc en el món", consta de tresactes, fácilment representables perLes Iletres i les artslk désser una "católic vivent". Acabat el temps On fins els espatotxinssatrevien a posar-se en defensors delEsglésia, perqué, en el terreny polític pretenien parlar en el seu nomcomprometent-la!—Es el missatge deCrist que lAcción Católica propaga, iquan es tracta del missatge de Crist,la gracia i la veritat són indisociables.Així, dara endavant, per tot arreu.sense equívoc possible, lEsglésia, tantper la seva gerarquia com majançantels seus fidels, realitza la seva tascaprópia, amb els seus métodes propis,entre totes les races, en el si de totsels pobles, pel bé de tots. I és aquestaempresa essencialment religiosa queel Pontífex suprem segueix per tot,suscita per tot, desenrotlla per tot.amb un amor tan gran per cada nació que cadascuna delles es sent objecte duna afecció directa i especial.Potser no és ja capaç de comprendre aquestes coses el publicista quesobstina a Hangar com una injúriaal Pare de totes les nacions el compliment estúpit un dia imaginat perun protestant alemany. Aquest era excusable al capdavall, de no haver percebut el carácter universal de la fraternitat pontifical.Les multituds católiques, en tenenel sentiment ben ciar. I aquesta intuíció molt segura no ha pas poc contribuit a atraure innombrables peregrins,de tot poble i de tota raça, enversaquest Papa, el pontificat del qual esdemostra cada vegada més —dig-uemho després de lapogeu de lAny Sant—com un deis més granS de la história: : : DE RETORN DEL SAAR : : :o. Uanneufvilletots els nostres elencs. El primer, remarca la descomposició de la societat, i demostra la necessitat i loportunitat del fejocisme. En el segon,shi posa de relleu leficacia de la nostra organització. I en el tercer, el fejocisMe apareix en el triomf ideal, onaspirem arribar.Creiem que aquesta noticia produirágran satisfacció entre els elencs fejocistes, els quals, tot representant unaobra que la suposem dinnegable valorteatral, realitzaran, en la seva representació, una gran propaganda del fejocisme en els nostres Centres. Indubtablement, també será utilitzada pera introduir el nostre moviment enaquelles localitats on es fa difícil penetrar-hi.Sabem que el grup de Blanes posaráaquesta obra a la disposició deis elencsteatrals que la soflicitin.Les tropes angleses, de retorn del Saar, visiten la Catedralde Reims, on són rebudes per lArquebisbe. (Foto. Keystone)
  • 3. Orientació professional 3La situació de les classes mitjanesAmb aquest nou any de 1reball,que comença després de les vacances, sacaba la nostra enquesta sobre la situació de les classes mitjanes (Diari "La Croix").Posarem en ordre les conclusionsdesprés de les respostes sobre elspunts principals següents: 1 examen de la situado de les classesmitjanes revela amb evidencia unacrisi aguda. Aquesta crisi amenaçade teni rrepercusions socials greus.Obeeix a causes morals i económiques. Els remeis a Franea són difícils daplicar. A Bélgica les classes mitjanes sorganitzen i es defensen millor.Es pot dir que la majoria de lesrespostes constaten i deploren lacrisi que sofreixen les classes mitjanes. En aquest conjunt, escolliremalguns passatges de les Iletres queposen de relleu Pacuitat de la crisi:Una resposta signada "M. de Bergerac" resumeix en un curiós extracte el que es podria anomenar"la história de la grandesa i de la-decadencia" de la classe mitjanaInés rica, de la burgesia de lesgrans ciutats, que el comunicantens diu la •clases del "capitalismeútil":Lapoteosi del capitalisme útil(classe mitjana) data ja del 1913.La seva davallada ha comencat el1918. Les proves del que vine dientabunden i es troben per tot arreu :en la literatura francesa daquestaépoca i en la tria deis tipus descrits en la política, i fixeu-vos enels trionifs electorals dun deis parlits burgesos (radicals) que no tenianecessitat aleshores désser involucrat al partit socialista per sortir;en la societat francesa daquestaépoca, on shi troben certes qualitats i gerts defectes purament bur-cresos i honestedat en els funciona-:,ris, respecte a la paraula donada,gust per la vida familiar, horror alsviatges, por del risc, respecte a lestradicions, vida de societat intensa.1914: la guerra. El capitalismeútil envia els seus representants alfront. Fará tota la guerra i la guanyará. Es concretiaza aquesta época en alguns personatges que passaran a la posteritat. Joffre, Foch,Poincaré, Clemenceau. loficial dereserva, el paisa.1918: la pau. Es compten els homes i es passen comptes. Deixantde banda algunes excepcions (mercantils i proveldors del govern) queaniren a ajuntar-se seguidament alcapitalisme especulatiu, el capitalen diner de classe es troba en estat precari. Ve la caiguda del franc.I és el començament de la "debacle". El capitalisme especulatiu iinternacional, al corent del maneigdel diner i de les coses de banca,pogué dun cop de ploma substreure a la depreciació la més gran partdel sea numerari. Des daquestaépoca es pot registrar el començament de la fi de la classe mitjanaa Franea. Laugment deis impostosi la crisi económica han acabat deprecipitar-la. Evidentment, el costat financer no és pas tot sol quehagi désser tingut en compte quanes parla de la classe mitjana francesa. Peró cal rendir-se a aquestaevidencia: l arma més forta d aquesta classe ha estat el seu esperitdeconomia que li ha permés, a través deis segles, dassegurar la sevahegemonia que es recolza sobre uncapitalisme útil, honrat, fácilmenttolerat i fins i tot acceptat per lamassa del proletariat. Els antics representants de la classe mitjanaporten encara en ells, jo ho vullcreure, les qualitats morals que hanfet la seva força en el passat. Alhora actual, estan en camí désserproletaritzats si no es fa el necessari.Una altra resposta ens presentael parament imatjat de la crisi de lapetita classe mitjana en les comarques:En altre temps tenia un lloc preponderant. Tot el més una mitjadotzena de petits burgesos, fillsdantigues famílies locals, comerciants benestants ja enriquits i retirats deis afers, el notan, el metgefent costat amb el noble, el poblei els dos o tres grans burgesos.Eren seguidament gent d oficibenestants inicialment d escassosrecursos, que havien conquerit unlloc a força de treball, deconomiai de probitat, tenint representantsal Consell de fábrica i al Consellmunicipal. Cada diumenge sen veiauna part a missa; a la tarda tots estornaven a trobar per tal de fumarLa tristesa de les máquines parades. Recordeu-vos de la campanya deis nostres obrers pro companys en atar forçós.lentament les pipes dominicals, discutir fins a cansar-se, mentre juguessin a cartes en la gran sala del"casino", tot degustant una ampollade vi ranci del pas. Amb ells elsprincipals del poble: el pagés dedomini senyorial; petits propietaris que exploten llur dominació,sempre massa nombrosos, gairebétots els comerciants del país; pállid forner, marxants de bous, deporcs, o de grans, de bruses amples,botiguer, cafeter xerraire sempreben informat pels viatjants de comerç o els ordinaris de les tartanes. Llur fortuna era escassa, lentaen créixer. Moltes generacione erennecessáries per acumular mitjansper: a viure a recer de la necessitatsense treballar.A casa de tots ells hom hi trobaya les velles qualitats del ferrer;bon sentit, gust innat de la mesurai del real, finesa, alegria, tenacitat,religiositat en la majoria. En totsells respecte al sacerdot i a les coses santes...Arribaren les máquines i els mitjans de comunicado rápida, la fabricació en serie, i vingué la guerra, la gran, la del 1914, i la petita,la guerra económica, que dura alinterior del país; vingué lale dematerialisme, de frulcions immediates, tangibles.Ha desaparegut la petita burgesia. Alguns, morts sense infants;daltres, arruinats per la "debacle"deis valors; russos sobretot quevengueren llurs béns i anaren aamagar Ilur miseria a algun pobleproper on van vivint miserablement. Els joves se nanaren, ja siguiperqué una necessitat dacció elshagi empés a expatriar-se, o atretsper alguna pina de funcionan, honorable, tranquilla i remuneradora.La fabricació en serie está a puntde matar el petit artesá; ja no hiha fuster, els mobles vénen de chitat„..tan sois subsisteix el fuster debastaix. Sovint cap constructor decarros.Un ferrer és suficient allá on doseren pocs. Cap teixidor: les mosVres vénen de les abrigues de laciutat próxima. Abans hi haviaquinze empresaris: avui tan soisdos o tres: baster, fuster decases, ferrer. El botiguer sent pesar la concurrencia duna Cooperativa creixent sense parar. Veucom arribará el dia que haurá decedir, o esdevenir ell mateix gerentde la Societat de sucursals múltiples.Aquesta disminució de la classemitjana no afecta pas solament elshomes, els caps de familia en lavida exterior de Ilur professió, sinoque hom la constata a linterior mateix de la llar on influeix sobre lasituació de la mare i conseqüentment sobre leducació deis infants.Amb el perjudici de les fortinesde la classe mitjana i la diflcultatgairebé imposibilitat, del recabdament de personal doméstic en lesfamílies nombroses, la mare, comho fa pintorescament remarcar unamare de família, és obrera durantel dia, senyora de casa en les hores triades". Li esdevé imp3ssibledassegurar als infants la instrucció i leducació que formariente, aleshores que en aquestes families, la funció de la mare era desser la guardiana la directora de laseva llar, la coRaboradora del capde casa en la bona administraciódel patrimoni.Alguns deis nostres correspon,sals, tot deplorant la crisi de lesclasses mitjanes, semblen estranyar-se que llur desaparició no esvegi en la lógica de la história.Les classes mitjanes, diu Un camperol, marquen lapogeu dels pobles: són elles que han proporcionat tant Roma els Virgili i els Horaci, com els Corneille, els La Fontaine a Lluís XIV...A França han aparegut sota FeLa crítica situació de les classes mitjanes, repercuteix damuntel proletariat i ajada a fer més gran la tragédia de latar forçós.Els petits tallers es paren:..lip el Bell i obtingueren llur pie expandiment amb Lluis XIV, els invents i la prosperitat del segle XIXels proporcionaren un cert esclat,i és delles que han eixit Lavoisier,Carnot, Pasteur, Henri Poincaré.Peró els temps canvien, les invasions 1814-1815, 1870-1871, fannecessária la reconstitució dunagran feudalitat i gran industria,Companyies mineres, Companyiesde ferrocarrils, navegació, etcétera, constitueixen una nova feudalitat sota la protecció de la qual esposen les classes mitjanes.Com él senyor daltre temps, comla vila independent i fortificada deledat mitjana, els grans organis.mes feudals moderns han absorbitels burgesos del segle XIX, com elcastell fort havia absorbit els curials burgesos de lImperi romit.Les classes mitjanes han desaparegut : és un bé? Es un mal? Es evidentment un senyal de decadencia,un signe de manca de prosperitat,és la gelada que anuncia lhivern.Peró és una Ilei de la natura davantla qual lhome és impotent.Peró daltres comunicants es demanen si la crisi de les classes mitjanes no marca precisament Ilurdesaparició, sinó levolució de Ilurrecrutament.•Es més just de dir, escriu undells que es qualifica —equivocadament —a si mateix dUn pessimista que huila de tot con, que elselements canstitutius de les classesmitjanes han variat. Qué en restadels que hom classificava el XVIIsegle sota letiqueta de bon home??En quina classe social es trobenavui aquells que abans de la guerra formaven la petita noblesa, Partesanat, el petit patronat, els propietaris camperols, els rentistes?Avui, el seu lloc está pres pelfuncionani en activitat i retirat,lassalariat que ocupa els empleussuperiors de la indústria, de la banca, dassegurances, el gerent degrans cases, el masover enriquitque ha comprat les terres sobre lesquals safadigava en Are temps.Aquest canvi és un bé o és un mal?La pregunta és abordada de diferent manera pels sociólegs actuals.No cree per part meya en la desaparició de les classes mitjanes, diuuna Resposta del país base. El moviment dindustrialització, tan. intens després de la guerra, ha fet pujar bruscament molts esgraons delescala social a gent sovint sensecultura, sense principis, s ens eaquell fons indispensable de virtutsburgeses: prudencia i economia.Massa gent ha volgut anar massade pressa, a cremar "letapa" necessária.Aquesta part de la burgesia inestable sembla cridada a desaparéixer, almenys momentániament. Lapróxima generació, si li ha servitla Iliçó, més experimentada i mésarmada, reprendrá el carni amb peuacérrim i més segur.Una aura part de la burgesia hacregut les seres posicions establesi assegurades, i la oblidat que el.combat és inevitable i continuat,peró també está ainenalada.Aquest desfet inevitable será omplert per un afluix de les noves forces proporcionades per la classe rural on hi ha la fe en lesdevenidori no hi existeix la por de linstant.Aquestes opinions contradictóries en !experiencia sobre el destiactual de la classe mitjana podende fet conciliar-se, fa observar ambjustesa Un lector regional, seguintel sentit que hom uneix a lexpressió "classe mitjana".Si hom compren el conjunt dindividus o de famílies que viuen enPabundáncia en un moment donat,es pot admetre que la classe mitjana és tan nombrosa com abans.Considerada sota aquest aspecte, nosennbla pas amenaeada almenys numéricament.Ho és tanmateix si, per familia.Hom entén no pas la llar actual, sinó la successió de les generacionsi si es considera la durada en !abundancia, durada que condicionael naixement de les virtuts les mésprecioses de la classe mitjana.També ho és, si es compren ambla definició de la classe mitjana laidea dindependéncia económica.,per oposició a lassalariat.Cal de totes maneres tenir compte que el que és inquietant en lacrisi actual de la classe mitjana noho és pas tan tdegut al desplagamentde les fortunes i lacció delementsnous —aixó sés vist en tots elstemps com a la desaparició dela mentalitat característica de laclasse mitjana.Fins ací, escriu Un pare de familia inquiet per resdevenídor. Laclasse que franquejava letapa, insensíblement o bruscament, es difonia en la classe que reemplalava.Es extraordinari com els revolucionaris arribistes han pres tot seguit la mentalitat i fins i tot peradopció, les tradicions de la noblesa i de la burgesia, que havien desbúa o suplantat.Peró avui, la classe mitjana perdel seu esperit propi. El que la caracteritzava era un cert amor de laregularitat en la familia, enels costums i en la professió unit a la potencia del treball, a lesperit dindependencia i al sentit de leconomia.Després de la guerra, la classemitjana sofreix un doble treball dedisgregado, i dun costat lamericanisme la guanya a poc a poc. La"respectabilitat" de les professionsés força, menys tinguda, en comptea llur guany. La familia ven disminuir la seva atoritat. Leconomiaés • trencada per Pamor desplegatpel frulment i la incertitud de lendemá fmancer.Altrament, lesperit de justa independencia de la classe mitjana,aquesta legítima exaltació del treball personal que caracteritza lesprofessions liberals, el corriere mitjá i lagricultura normal estan fortament amenalades pels progressosacaba a la página 8
  • 4. 4 De casa nostraMicrófonUN PROBLEMA GREULa gran preocupació de totsels governants rau concentradaen un problema complexissim,cada dia mes greu: la manca detreball i en conseqüéncia laugment deis sense feina.Roossevelt als Estats Units, iMussolini a Italia són, potser, elshomes que amb major audéciahan procurat endegar-ho.Peró Ilurs esfarcos no han passat de solucions parcials. El problema continua en peu, creixent,crmplint de miseria i desolaciómilions de llars obreres.És el róssec de la gran guerra,diuen els uns; és legoisme desfermat del capitalisme, diuen elsde baix; és el pecat de lafanyconstant de reivindicacions obreTes, diuen els de dalt; és el desgavell portal per la balsa política i els mals governs, diuen elsaltres.I rnentrestant el problema empitjcrra i /a rivada deis sense feina creix...Qui és el gran culpable?...Qui empeny aquesta rivadatrágica?Aquesta gran rivada és filiadun segle materialista creadorde lhcrme-méquina. ts una conseqüéncia de la concepció egoista de lhome modern. És la manca total i absoluta desperit cristia.Fa quaranta inys queLleó XIII ja ho preveia en laseva imrnortal «Rerrum Norarum»... fa quaranta anys!No ha arribat, encara, la granhora de posar en práctica, enuna societat que es diu cristiana, la doctrina social cristiana?Solament així aquest greu problema pot tenir un eficaç guariment.LLUÍS PRAT1 Un catalá a lAmacones IAlgun de vosaltres potser ja haurá llegit en la premsa diária queun catalá anomenat Félix Cardona,fill de Malgrat, ha retornat de lAmérica del Sud on hi ha fet diverses expedicions per les terres properes al gran riu Amaçones. Aquest•Un indi vell construint una"premsa" per a fabricar-se el "manyoc".De la nostra historiaLluites de pensament a lesglésiacatalanaDecaiguda la Huila -armada contra la institució cristiana, començála Iluita del pensament, Inés crua imés temible, encara. Una Iluita didees pot arribar a intoxicar Pánima dun poble, mentre que la quees fa amb les armes, les més de lesvegades no passa de les linies fronterines. Luna és material. Laltraataca directament Pesperit. El Crist,mesurant tota la importáncia de lasubversió dogmática en el transcurs del temps, Ilegislá sobre la Iluita del pensament: "...i no temen elsqui maten el cos, peró no podenmatar lanima; ans bé, temeu el quipot tirar lánima i el cos a linfern"(Mat. X, 28).Cap de les primitives heretgiesque flagelaren rEsglésia és originária de Catalunya; algunes, per?),hi arrelaren considerablement. Noobstant la contradieció vigoritza, ivolent reduir lextensió, fa miracles sovint la intensitat de força dalló que es vol contrarrestar. Cadaheretgia féu néixer un apologistade mérit, el qual, encarant-se ambles doctrines subversives, destriáamb traga lerror i la veritat, donant al poble fidel el dogma tradicional immaculat i inconfundible.Els bisbes de Barcelona, Sant Paciái Sant Olimpi en són un bell exemplar.Tres foren les errónies doctrinesque es propagaren a casa nostra,principalment. La deisla deis novacians i el priscillianisjove, per encárrec del govern deVenezuela, sha cuidat de delimitar,o sigui flxar bé les fronteres daquesta República amb les del Brasil.Aquest jove, dones, acompanyatsolament pel seu germá, ha viscutdurant mesos i mesas contra lesfebres terribles daquelles latituds,feres, mosquits i gent estranya, queen sa majoria io havien vist mai encar cap borne blanc.Jo, perqué els companys en poden saber quelcom daquesta expedició, mhe revestit de valor de periodista novell i mhe encaminata empaitar aquest home pér a ferli unes preguntes per a FLAMA.Estic ja assegut davant per davant del•meu intervivat, mentre ehlfa testes al seu fillet, duns dotzemenos, que no para de pujar i baixar dun cadireta. Em dono compteque Cardona té un senyal al mig delfront, igual com si hi hagués tingut un gra, i jo din:—Aquest senyal algun recordde la selva?—Sí, aixé ho he dut dallá; araja está g,uarit, peró el meu germáen duu un de més gros daquestssenyals, a lesquena, el qual és prodult per la picada dun mosquitmolt dolent. No us estranyi aixóque el tingiii a lesquena: és perqué, ja comprendreu que la robame. La primera va aparéixer arrande la persecució cristiana. ConsideVa completament licit defugir laUna conversa amb lexploradorFélix CardonaCrea de Sant Pere de lesPuelles, a Barcelona.persecució procurant-se un certificat especial que incloia una aparent apostasia. Els novacians, cismátics dorigen, negaven la remissió dels pecats rnajors comesos desprél del baptisme, contra el dogmade la general remissió per mitjá deJa peniténcia sacramental. Ja en elsegle IX els prisciHianistes, nascutses fa vella i acabein per anar comels indis, sense samarreta; tampocno ens fa falta perqué no fa fred.--Dones ?com és que no el té benguarit el vostre germá?—Es que a en la hi volien curaracl amb pomades i més pomades, idaquesta manera no es guareix lapicada daquest mosquil; només esguareix com a mi ern feren en unaciutat dallí passant per la llagalelectricitat, la qual va_ cauteritzant la ferida.—A propósit del vostre germá.Sempre as ha acompanyat?—No... solarnent ara últimáment,amb mi hi ha estat cosa dun any.Jo ja en fa set danys pie corroper aquelles terres.—Tinc entés que vós dieu queper a fer aquestes expedicions ésconvenient fer-ho a base danar-hipocs blancs i amb la conflança deisindis?—Daixó ja en vaig parlar a laconferencia.--Citeu-me algun cas en qué elsindis hagin reconegut la superioritat de la nostra civilització.--Posem per cas; un indi teniamal-de-cap i jo Ji donava una aspirina; si li passava, lhome semposava a hallar de content i quasipodriem dir que madorava. Naturalment com que ells només es curen amb cants,al centre dEspanya, a Avila, imbuits de gnosticisme que els féudesbaratar en el dogma de la Trinitat, posaren els fonaments de lalliure interpretació deis textos lidblics, una de les desviacions mésformidables del pensament humá,tan en yoga en les sectes protestantsdel segle XVI.I quan aixó succeia lEuropa es vacommoure per un gran movimentde pobles que sota la pressió deishuns varen caure damunt les fronteres de lImperi en decrepitud.Vingueren les invasions. En 415Ataülf sestablia a Barcelona. Els visigods, en prendre contacte ambCatalunya, no es feren pas enutjo•sos, portaven un vernís de romanilzació; no ignoraven ádhuc el Batí;eren els bárbars més instruits, enun mot. I dacord amb Roma, varenprocurar foragitar els nitres invasors i les bandes de bagandes, produint-se la primera revolta social acasa nostra. Lorganització visigótica, fonamentada, dençá de la conversió de Recared, en una barrejadelernents germánics, romans i cariónics, fou abans essencialment arriana. Per la forla, volgué obtenir launitat religiosa a favor de la sectaherética. Aixó va constituir el pensament primordial de Leovigild, elseu fill, peró, va cedir generosamentdavant del catolicisme romá. Ambtot no faltaren .jornades ben luctuoses, les quals, infiltrant-se finsal més intim de lánima cristianapairal, feren sorgir les venerablesassemblees deis Concilis provincials, aplegats alternativament a lesdiferents ciutats episcopals catalanes, comengant per lEsglésia Marede Tarragona (516).El concili de Tarragona, que éslinici deis concilis catalans, és deremarcable importáncia, puix queen ehl es regula la nostra disciplina eclesiástica, sens parla de lestat deis temples catalans, ensems—Si —dic jo cantant es faagafar mal-de-cap als veins de lagaleria...A petició meya mexplica que hamenjat cara de tigre i que és excellent, peró el que es menja més sónels simis de diverses reces, i elspeixos, que alguns són de 2 metresde Ilarg. Hi ha un simi petit queen diuen "Tití", el qual crida molt,que serveix per esquer per a pescarpeixos grossos amb un am. Els peixos petits els pesquen tirant-los alaigua unes boletes fetes dargilaamb trossos duna planta molt verinosa que els mata, i per tant quansen mengen moren i surten a la superficie.De provisions cal tenir-ne sempre per alguns dies; no cal heder,puix que a voltes no hi ha ocasióde calar o les circumstáncies noho permeten, i em diu:—Peró, als indis que no els manqui el "manyoc", car sense ell nopodrien pas sortir dexpedició.El "manyoc" és un pa que ellses fan. Arrenquen d una planta,més alta que un home, una mena depatata, les quals rascades degudament són entatxonades dins duna"prernsa" fins que han tret tot elsuc pels costats de la "premsa",que és de vímets; aixi queda comuna pasta que la couen sobre dunpiló de pedres ben collocades queguarneixen al voltant del foc.acaba a la pag. 8que sens dóna noticia de lexisténcia de monjos cenobites, el quesuposa lexisténcia del monaquisme catalá, que molt hauria de trebailar també per a lextinció deles heretgies que havien pres cosen la nostra pátria. I sens dubte queel monacat catalá tingué origen enlaferrissada persecució deis ortodoxes orientals per part deis fanátics arrians, els quals sestablirenen terres dOccident, i en les emi-gracions que ocasionaren les invacions. La major part daquells monjos primitius acceptaren la normade Sant Agusti, i així lesperit delbisbe dHipona, que tantes volteshavia omplenat de confusió els perversos heretges, seguia vivint en elcor deis cenobites, els quals, contraels qui no valen sotmetre son pensament a les verídiques ensenyances de lEsglésia, presentaven elmentiu més fulminant amb la sevaRegla prudent i severa.Segueixen després els concilis deLleida (546), de Barcelona (599) iEgara —Terrassa —(614). ArnbRecared (508-601) es comença unnou període de la monarquia visigótica, durant el qual es va operantel fusionisme racial. Sentra de pieal temps visigótic. Es dóna inici ala persecució contra els jueus. Sovintegen les revoltes deis nobles, ila monarquia esdevé gairebé unateocrácia, avalada amb lautoritatdeis concilis de Toledo.Encara, durant aquest temps apareixen grans figures catalanes quevan marcant el ritme domátic i disciplinar dintre la més estreta unitatE.státua egüestre de Cariemany al Museu Carnavalet,a París.de pensar : Sant Just, bisbe dUrgell,el comentador del !libre sagrat delCántic deis Chilles, a mitjans delsegle VI; el bisbe i abat Sant Joande Biclara, el primer cronista delEspanya visigótica, de veracitatincorrupta i de viril independéncia; Sant Nonnit, bisbe de Girona,després del Biclarés; Quirse, bisbede Barcelona, com també Sant Idacorrent el segle VII, i altres.Mentrestant anaven .socavant-seels fonaments visigótics. Per mésque sintentés una fusió espiritualgótico -catalano -hispánica, -maino va donar resultat exceHent. Amés, existia el perniciós factor delanarquia, el que féu possible i efectiva la invasió sarraina.TOMAS CAPDEVILA I MIQUEL,Pvre.
  • 5. Finestra del mónDAlemangaJoventut hitlerianajoventut católicaAdalbert Pro bst, víctima dela ira del déu estat.Anfila aquesta organització iaquest esperit ha arribat a ésserPúnic moviment que ha resistitlembestida del nou estat omnipotent, desitjós de monoplitzar-ho tot,especialment Peducació de la joventut. Les associacions protestants han cedit.El perill més gran del nazismeés, sens dubte, Peducació que es dóna als joves, nois i noies, en les milicies bitlerianes. "El que fa méspor i basarda en la situació actualQüestions InternacionalsEls greus esdeveniments que des del dia primerde mes es vénen desenrotIlant a Grecia, comencena preocupar seriosament tot el món.Ultra la tragedia que representa sempre veurecom un país civilitzat es llança a la lluita fratricida, comencen a aparéixer ara temors de complicacions internacionals. Es desperar i de desitjar queaquests temors no es veuran confirmats. Aixi i tot,peró, la revolució que acabdilla linquiet Venizelos,está prenent una volada, suficient, com déiem, per aproduir fortes inquietuds.Les causes que han mogut el partit venizelista aIlançar-se a la revolta, són, si escoltem el Times,molt semblants a les que ens portaren a Espanyaa la revolta socialista doctubre passat. En un cascom en un altre, unes eleccions lliurement realitzades portaren la derrota a venizelistes i socialistes.En ambdós casos sembla ésser amb similitud sorprenent un mal desig de "defensa de la República"el móbil de la revolta. En un cas com en un altreno es tracta sinó del desig dimposar per la violéncia el voler duna minoria sobre la vo/untat popudlar lliurement manifestada.No cal dir que aquests fets diuen molt poc a favor deis seus autors. Peró el més lamentable és lapérdua de vides, de riquesa i denergies que unalluita civil —i més encara en els nostres temps —importa.En els moments descriure aquestes ratlles, és difícil fer pronóstics sobre el desenllac de la revoltagrega: venizelistes i governamentals semblen estaren condiciorts béRiques molt similars. Aixó fa pensar que sigui quin sigui el resultat, les pérdues detot ordre seran molt fortes.Cal desitjar ben de debó que la present revoltaacabi anib el minim destralls, i que en tot cas lescomplicacions internacionals que es preveuen possibles no esclatin. No oblidem que les guspires deisBalcans, costen, de vegades, milions de vides.—em deia un concilian i —és pensar en els homes que en sortiran,daquests joves -educats a base dorgull i en un ambient de violencia".Una córrua de xicots i noies quevaig trobar al tren mho van confirmar.Per aixó, lofensiva és duríssima,tant en les petites Iluites locals, comdes de les altes esferes: cas típic ésel 41 lorganització esportiva católica que només pot actuar a Berlín;on resideix el representant delSant Pare. Aixi es compleix el Concordat.Aquests atacs han arribat, fins itot, a nctssassinat dAsalbert Probst.Mho explicava el meu acompanyant. Ja estávem en lunan pis, enuna petita habitació, la més arreconada de totes. Quatre parets nues,la senyera de lAgrupació esportiva(de la qual era President), amb unagran finada negra i un petit retrat."Aquí treballava ell. El dia 30 dejuny, el día de la gran rnat-ança, vaagafar el tren a Berlín, i no va arribar a Düsseldorf. Vam buscar, vamreclamar. El Govern, naturalment,no en sabia res. Només vam rebreel seu cos. A lenterrarnent solamenthi assistirem els empleats de lacasa".I amb aquesta impressió, abandoI nava jo la Casa de la Joventut, perentremig de la boira.La revolta gregaMIQUEL MORELLUna guerra?... Perqué?...Parlant amb un desertor de la guerradel ChacoHem tingut lavinentesa de conversar Ilargament amb un desertorde la guerra del Chaco que ha arriba t darrerament a Barcelona.Sens han fet molt interessants lesseves manifestacions i hem pensatque fóra interessant transcriure-les.El nostre interlocutor, d unatrentena danys, ens conta les dificultats amb qué hagué de topar peraconseguir emigrar. Es boliviá. Gairebé ha corregut tota América i lesmés importants nacions dEuropa.En un dels seus viatges, abans desdatar el conflicte, es maridá a Barcelona amb una floja catalana. "Perno abandonar la meya muller —ensdiu PinterpeRat —és el rnotiu.principal per qué vaig decidir-me a desertar de la meya estimada pátria".Grácies a influéncies en el cosmédic de lexércit, va poder certificar que la seva dona necessitavacanviar de clima i sollicitá permísper a traslladar-la al Perú. Sois Déusap, diu, els tripijoes que em ferenpassar i els mal-de-caps que sempresentaren. Finalment, i no senselajuda de moltes arnistats, va assolir el passaport desitjat, únicament per a Perú i per a acompanyar la seva muller. Hi va influirmolt que la seva esposa fos estrangera.Una vegada a Lima, pero, els deixaren visar el passaport i... tornaral born.Es trobaven, de bell antuvi, ambVenizelos, ex President de la República grega,capdill del moviment revolucionadla dificultat de no poder extreurecabals de Bolivia, car és tancada laBorsa de canvi exterior i no és permés traslladar enllá les fronteresde sumes importants. No varen tenir altre remei que acudir a la "borsa negra" (usurers), que per cadaHura esterlina els feren pagar mésde cent "pesos" bolivans. Aixó tangalesa a bastament la minva demitjans per a fer el trasllat.QUE ES EL CHACO?Es un terreny verge, exhuberantde vegetació, feréstec, situat entreels dos rius navegables Pilcomaio1 Paraguai. El riu Pilcomaio serveis de frontera entre Bolivia i Argentina, i laltre entre el Paraguai iBolivia. Contráriament al que shadit en alguns periódics que, per altra banda, porten una informaciócompletament tendenciosa (hi haagéncies que donen informació gratuita pagada, peró, per la nació interessada en la informació), el Chaco no linda per cap costat amb elmar.Les divergéncies entre Paraguaii Boivia vénen des de molt enllá.Des dabans de lany 1879. Boliviasha manifestat sempre inclinada ala pau; la prova és que, a les repetides pretensions del Paraguai,signa tres tractats cedint part deisterrenys del Chaco que li pertanyien des de la seva erecció a Estat hure en el marc político-administratiu de lAudiéncia de Charcas. El Chaco Boreal, dones, ha estat, és, i ha désser boliviá, ens diuel nostreAMB QUE COMPTAVA EL PARAGUAI PER A INCORRER ALCHACO?Paraguai és una nació molt petita; els seus habitants, peró, potdir-se que neixen i seduquen únicament per a lluitar. Récordeuquan, una nació sense cap importáncia com és Paraguai, va declarar la guerra a Argentina, Brasil i Perú, i el que costé a aquestesnacions doblegar la testa de la nació rebel i de sotmetre-la.Paraguai té 800.090 habitants;Bolivia quatre milions.Ningú no sapodera, per la força,duna cosa que és seva i —si no hihagués raons més fonamentals i poderoses —bastaria la manera clandestina, gairebé, amb qué el Paraguai aná al Chaco, i sapoderé desituacions i de fortaleses que desempre havien estat bolivianes.En aquesta guerra no són duesnacions les que lluiten solament. Hiha alguna nació collindant, possiblement molt interessada en les mines petroliferes que shan deseobert al Chaco. Mai no podrá titilarse a Bolivia dhaver efectuat contraband darmament, •puix que noté port de mar. En canvi, a BuenosAires hi ha agéneies que reclutenvoluntaris per a la guerra i, una vegada encallat el nombre duna expedició són traslladats a Paragilai.Naturalment que en aixó el governargentí no hi té res a veure; pero,fa dubtar mol! de la seva neutralitat.Conculteu, només, per ter-vos-encárrec, la lista de morts a les flleres de combatents, i, entre els paraguaians hi veureu un gran nombrede russos blancs (emigrats), argentins i molts estrangers. Aixó provaclarament les gestions daquestesgeréncies de reclutament.D altra banda, i,com comprendríeu que una nació de tants pocshabitants pogués sostenir tant detemps una guerra constant anib unanació cinc vegades més poblada?Per força, i per més guerrers quefossin, haurien dhaver acabat lesenergies.Característiques del Chaco.EL CLIMA I LES CARACTERISTFQUES DEL CHACOBolivia és situada en un terrenymolt elevat. Per tant, el clima delChaco no sadiu pas gens ni és gensconvenient per als seus combatents.Paraguai, pero, gaudeix del mateixclima i aixó fa que els seus soldatsno sofreixin tant en el front. A més,les forces del Paraguai només hande travessar el riu per trobar-se elcamp daedo béHica. Són dos factors (habituats al clima i proximitat del Roe) que cal tenir-los encompte.Tothom din que el Chaco no valla pena. Ho he llega, diu el boliviá,en diversos diaris barcelonins. Peró, és allá on hi ha els pous petrolifers i és aquella terra la que téun esdevenidor ciar quan a cultiu,explotado de fusta, etc., etc.?QUANTS MORTS CREJEU QUEHl HA HAGUT EN AQUESTAGUERRA?A aquesta pregunta arrufa les cenes: —Es una pregunta de difícilresposta, ens din. Només sé dir-vosque «In molts i molts; que noniésen la tulla per a obtenir Oqueronen varen morir uns den mil. Entreels morts hi ha alguns familiarsmeus, carissims; condeixebles icompanys de iota la vida per alsquals servo un record perdurable.Ells han mort defensant la Pátria.Ells han mort per un Ovare. queno sé encara ben bé qué és, peróque aquesta civilització ha fet legítim. Una •Iluita irracional dhoContinua a la pág. 8
  • 6. 6 Actuació de16lossalUn grup exemplarSi volea veure un Gral, model, anea a visitar antb deteniaterzt el Grup 86,"Pau Claris". Si tenia ganes daprendre i estudiar técnica fejocista, aneu a lEscola daqueix Grup que lant honora la Federado.Fou amb mona dun <tete dojrena de les activilais del Gral, al Dr. Bona iConsell Federal, que tinguérem ocusió de veure personalment alió de qué és cal.paç la F. J. C. de C. per miga deis Grups ben estructurats...E1 President del Grup, en el seu parlament, dernanava que els meznbres delConsell donessin en aquells moments lorientado necessária a lotes aquelles coses que ells creguessin deficients; i nosaltres, que tinguérem el goig dassistir-hi,pensávem, en la intimitat del ilustre cor, de com érenz nosaltres els qui havíemde demanar que ens nzostressin Inés coses, znés iniciatives, nzés técnica, pui.r queno érem altra cosa que uns altunnes més, que anávem a aprendre alió que la constancia, la ptiresa dintenció i la fe en un ideal haviert creat en el si dun Grupfejocist a.Els que sabem el que costa un Grup; les dificultats sense nombre; la inconstancia deis xicots;.les seves necessitats económiques, no podiem inezzys que veure el miracte de Détt en aquell casal tan ben orgazzitzat.Potser cm direu, per qué Dé,, no realitza un miracle a.cada Grup. I jo us contestaré que Déu sois els fa a tots aquells Grups que sel rnereixen. I el Grtzp,"PauClaris" és daquests. Huyen de saber que aquest Grzzp posseeix la clan que obreles deus de les divines ntisericórdies. El Grup 86 és un Grup que pos.leeix unnucli de militctnts apóstols, que sentezz la vida dAedo Católica en el fons de llaránima i que aspiren a la máxima perfecció possible, per arribar a la unió últimaamb Déu, amb Dei,. Té un nticli de militants de comunió diaria que forgen llursconsciéncies en el respectiu Director espiritual; que no descuiden la meditaciódiaria... Com pot deixar el bou Déu de protegir un nucli tan selecte! Si tots elsGrups tinguessin una secció de pietat tan ben organitzada com el Grup "Poli Claris", no ho dubteu, tots serien com el!!La Federado és una gran obra; i és obra de totsl No és obra dexclusivismes,és obra en la qual tots els seus membres han aportat el set] gra de sorra per bastir, per anar bastint ledifici imane de la torcer més gran que ha de posseir lespiritualitat de la Catalunya futura. Utopies? Illusions? Deixeu-ho en marts deDéti i el lemps parlará per nosaltres.La F. J. C. de C. és la peça teixida umb infinitat dizziciatives, didees, de realitats, dactuacions izzconegudes, de sacrificis, de rentizzciaments, de pregáries,tot mogut sola limpuls dun ideal: la salvació del mon.El Grup "Patz Clarís" és un Grup de mestres. Dells sollicitem la seva collctboració un cop tinguin definitivarnent estructurada lo seva vida. Tots els seaspurzts de vista procurarem estudiar-los detingudameztt. No dubtem que una liumclarissima es fará per als altres Grups a mesara que artera divulgtmt la seva técnica orgarzitzadora. El próxim Manual de la F. J. C. de C. li deura moltes suggeréncies que, désser portades a la práctica per tots els nostres Grups, representarla lacreixement duna més intensa vitalitat.•Desitgem que lexentple del Grup 86 sigui imitat. En definitiva són els Grupsels que forgen la Federació. Aquesta será alió que els Grups• vulguitt que sigui.Hurra pel Grup "Pau Claris"!Primera revisió trimestral delGironesEl 24 de febrer passat•se celebra a Girona, alcollegi de lant Narcfs, la primera revisió trimestral del Gironés.Després del Reces, efectuat en la capella delesmentat collegi gentilment post a la ncrstradIsposicio pele Germans de les Eseoles Cristianes,comença lAssernblea. Presidí en Bonaventura Servítja, president de la P. C. del (lirones, a la dretadel qual prengueren seient el Rnd. Llus Amat,Consillani comarcal; en Ramon Noguera, President de la U. D. de J. C.; en Joan Manresa, capde Pietat de la U. C. 1 delegat del Grup "SantaEspina de Gasea de la Selva ; el delegat del grup"Sol Ixent", del Pont Major ; el delegat del grup"Cultura i Esbarjo", dAnglés; en Josep M. Ginés, cap diocesá de propaganda ; el President delCrup "Sant Nards" 1 el Secretani de la U. C. enJaume CasadevalL A lesquerra del presidentMosén Evarist Fellu, el Dr. Noguer, el lind. Ferran Forns 1 els deis grupa "Sant Cugat" de Salt1 "Montserratí" de Girona.El president de la U. C. obra la sessió 1 el Secretari Ilegelx la memoria de la Unió Comarcal.Pren la paraula en Joan Manresa, del Grup deCassa, el qual glossa la pietat en els grupa 1 demana a tots els que efectuin el reces mensual. Enacabar és ovacionatHi ha un canvi dimpressions entre els delegats deis diferente grupa de la comarca sobre lavida de pietat. Tothom queda agradablement sorprés al constatar que gairebé tots els grupa efectuca amb regularitat el reces mensual.Sentra a la segona ponencia, a carree den Josep M. Bonmatí, delegrat del Grup dAnglés. Enacabar el seu treball és també molt aplaudlt.De la mateixa falsó que després de la primeraponencia, hom sentera per mitja deis delegatsde grup, de lestat de comptes amb la TresoreriaComarcal. La majoria es troben amb déficit, peroprometen posar-se al eorrent.La tercera ponencia la desenrotlla lande Palahí, president del urup "Sant Narcís", de Girona. Comença donant les grades a tots els grupaque respongueren a la crida que els féu, des dela seva presidencia, per a formar la Comarcal.Explica extensament la missió dele capa de colla1 afirma que els grups que assoliran un majoresplendor seran els que els hauran organitzatmillor. Es congratula de qué en el grup que ehlrepresenta, el Grup "Sant Narcfs", tingui aquestaorganització —els capa de colla —una estructuració ferma, adquirida mitjancant el funcionament de les Secciona Parroquials.Seguidament sentra a la discussió deis Estatrata de la U. C. Després duna breu discussi6P. TARRES CLARETqueden aprovats, acceptant, perb, algunes esmenes presentades.Per acabar, Mossén LluLs Amat, Consiliari comarcal, dona les grades ala presens a la Revislófa vots perqué en les succesives augmenti, encarames, el seu nombre.I, finalment, clon lacte el .President de laU. C. del Girones amb un breu parlament. Tothomen surt molt satisfet i entuslasmat Certament,sha aprofitat molt be el tetapa.F. S.IV Revissió trimestral del VallesorientalAmb un éxit extraordinari es celebra el passat diumenge dia 24, a la ciutat de Granollers,la IV Reviejo Trimestral, amb lassistencia de delegats de gairebé tots els grups que formen laUnió Comarcal, alai com tamb( de futura fejodates de pobles desconeixedors de la Federació,els quals vingueren per sentir viure-la I ensemsconcretar 1 organitzar aquests nous grupa.Seguint lordre del programa a das quarts denon, comengá la missa, actuant de celebrant Mossea Llumá, Consultar! de la Unió Comarcal deLa Maresme, el qual també ha dirigit el Reces. Laplática preparathria ha versat sobre la "Vida delEucaristia", havent-hi concorregut una 50 militante.Tot seguit ha tingut lloc resmorzar de germana? 1 a continuado ha comencat la primera meditado sobre el principi 1 fi de lhome; la segonasobre lapostolat del fejocista i ILltima de lancessitat dun Director espirtival. Com de costurasha celebrat un solemne Vía Crucis.Mossén Lluma ens ha fet sentir la gran tascadapostolat i la necessitat ineludible de tenirun bon Director espiritual, demostrant una vegadamis la gran conelexnca que té de la joventut Icom viu el nostre moviment.LAssemblea de la tarda magnífica i concorreguda ; Ilegldes lacta de la Revisid anterior I lesnotes dactivitats deis Grupa, el ponent en J. MauPresident de la Unió Comarcal i representantdel Grup de La Garriga, desglossa el tema "Capede Colla".Com a comentani /tomes direm que sentim nohagués estat pres taquigraficament, guantes ensenyances no en podrien treure tots els Grups.El Consillari Comarcal fa inenció de la tandadexercicis que sesta preparant de 11 al 7 dabrilper joves solament 1 que Unirá amb la benediecióde la bandera del Grup local i la de la Lligade Perseveranca.Després de precs i preguntes acaba aquesta IVRevisió, la nota mes intereasant, de la qual haestas lasistéucia de representants, tal com ja shadit, de gairebé tots els grupa i sobretot de grupanona.Déu faci que els actea que hem ressenyat siguinprodiga en éxits per tots.Magna vetlladaOrganitzat pel Grup 111 de Sant Esteve deGranollers i amb moda daquesta IV RevísióComarcal. -ha tiugut lloc una magna vetllada en elsaló teatre del Centre Católic a profi• del Secretariat General de la F. J. C. de C. per remelar, encara que en poc, les monee deslieses queté.Per la Secció Dramática del Grup sha posat enmaleas amb tota propietat el drama en dos actea,obra del nostre company fejocista en Joan Armengol, quin tito és "El bon carril". LUn queva tenn aquesta obra en la seva estrena en lapassada festa major vist superat en aquestasegona representació, tributant a autor i actorauna esclatant ovació en cada final dacte.Seguidament el Dr. Pere Tarrés ha donat unaconferencia sobre el tan interessant tema "El perqué de la Federació de Joves Cristiana".Alludeix el drama suara ressenyat, remarcantque La estat fet per un fejocista i la multitudde casos idéntica que podrfem trobar. Parla deespera de cristia que infan la P. J. C. de C.en ele joves, fent-los boas cristiane, com ele nostres avis, amb les seves practiques religioses delSant Rosari i de lAngelus.Fa metido de la joventut perduda 1 ene diuque eh l com a metge podria citar-nos infinItat decasos de joves corromputs, tirata a tots els viciei apetits de la cara i daltres que millor fóraanomenar nois.La Federado demana católica convencuts 1 conta .per aconseguir-ho amb prop de 300 grups repartits per tot Cataluuya 1 que cada dia van augInentant. Continua dient que la Federad?) volconquerir els joves al Crist i salvar la patria detotes aquestes Mines i fineix amb el erit de "Catalunya per Déu".En acabar el Dr. larree una gran ovació coronales últimes paraules, essent molt felicitat.Acte segun és presentada una comedia per lasecció de nois, fent les delfeles del públic.Vulguí Déu que es tregui tina profit de lesparaules del Dr. Tarrés 1 sigui tot Catalunya bencristiana.Benedicció de la Bandera delGrup "Juneda"El ditunenge din 24, el Grup "Juneda" de la F..1. C. (delira amb un exit eselatant, la solemne festade la Benedieció de la seva bandera.De bon matí es celebra una Missa de ComunióGeneral. en la qual, ultra una extraordinaria conturrencia de fidels de la localitat, satansaren ala Sagrada Paula una gran quantitat de joyasmilitante de Grups forans, que volgueren aixf participar de la jola que ungía el car deis fejocisteslocals. Hl digué una ben sentida platica el reverend sacerdot i entusiasta coRaborador de lobrade la Federado Mn. Macarulla de la veina ciutatde Lleida. Actuava doliciant el mon Rvnd. 1 estimat senyor Rector daquella parroquia, Dr. FaustRiu.Molt abans de llora anunciada per a comencarlOfici Solemne, acaban el qual shavia de celebrarlacte de la Benedieció de la Bandera, les granenana (ter temple parroquial estaven ja completament envaides de fidels i °ferien un aspecte imposant.El Dr. i Illtre. camelee de la Seu de Lleida,fill de la localitat, 1ln. Eloi Refié, qui actua decelebrant, cuida de la cerimoida religiosa, fentdesprés una emocionant allocució adient a lacte.Apadrina la bandera la ilion distingida senyoraMaria Cartanyá de Torrent, neboda carnal de 111-lustríssim i Itvadm. Dr. Cartanya, Bisbe de Girona.El cor de Filies de Maria, sota la direceió deles Germanes Dominiques de la residencia de la localitat, hl havia cantat duna manera ben remarcable, una solemne missa.Als vols de dos quarts de dotze, tal com tstavaanunciat, i alub lespalosa sala del Teatre Fomentcompletament plena. dun públie caldejat 1 entusiasta, comenca lacte dafirmado fejocista, quefou un éxit indescriptible en tots conceptes.Una vegada constituida la Presidencia, que fourebuda amb una °vació tancada, el President delGrup local NIsidre Mella, obrí lacte 1 comencaEdicions Ignispublicará dintre pees diesLAnticrist a les escotesUn llibre del periodista Esteve Busquets-Moles."LAnticrist a les escotes" és un anatisid lactuació dels Sense-Déti a casa nostra.Es un reportatge viu del que passa a lesescotes anarquistes s comunistes. Es un patriflet antirevolucionari. En "LAnticrist a lesescotes" son desemmascarats ele seguidorade Ferrer i Guardia. Es un crit del carrercontra el perill del roig I el negre. En dl,és recotlit fidelment el plany de lhome hamil, que vela atrofiada ?anima dels seasfills per lescota laica. Com a liare de doctrina, és un estudi de les causes que hancontribuit al desastre revo/ucionari de lesconques mineres de Ffgols I Astáries. La situació deis obrers en /a primera, és estudiada detalladament. Una vea dalerta i unencoratjament per ala obrera cristiana. Esun /libre h ama.Atiquiriu "LAnticrist a les escotes".El llibre valdra 4 pessetes. Als subscriptora eta será Murta a 3 pessetes. Ca/, pertenir dret a dita bonificació, encarregarabona del dia 15 de more e/ /libre a Obradora Grafics Favéncia, Borrel/, 229, Barcelona.el seu parlament amb una salutacid a la seva Bandera suara beneida, dient que era lestel guiadorque els havia de portar pele camina de la responsabilitat, cota ho es la Federad?) pela joyas que estay desviats deis camina de la salvad& Regracia,despréa, a tots els que han contribuit a lesplendordaquesta festa. Es rnolt aplaudit.El militant En Josep Rosinach fa ús de la Paraula després, .1 després de demanar benvolencaals que lescolten, explica les vicissituds penan/han hagut de pasear en lorganitzacib daquestafasta, que han hagut dajornar diverses vegades, nopas per cobardia, com han dit alguna; el fejocista que ha forjat el seu tremp en els cereles destudis, que ha gestat la saya formació obeint eledictats de la saya consciencia de catblics, considera lletra morta la paraula cohardia. Din que lesnerit manifesta la seva intelligéncia per la sevavoluntat. Lhome que es considera obedient aaquest principi és el far que orienta. No aixf rinconscient, que ni penes ni es preocupa destudiaron és el loe que hi radica la veritat.Acaba dient que mentre nosaltres no ens sorthn de la nostra esfera que és un postulat damor,tenim enfront nostre totes les passions reunidasque son alimentades pela nostres enemics. Es llargament ovacionat.Pel C. D. de Lleida, fa ús de la paraula el fogós 1 ardit militant En Ramon Sala, el qual enevocar la significado de la festa que estem cele-brant,alludeix en ótermes encomiástica la patri-tica iilPhia dEn Maragall i (lEn ColmenDin nue el fejocista és jove i és jovial, que alCrist també poden servir-lo arnb laurepla de lacara riallera i que som a més fervents patrlotesclue sentim la patria, aquella patria deis Reís 1 deispoetes, que és la veritable Patria. Aixb no priva,perb, de viure a mes a mes la vida espiritual.més espiritual és lhome, és més borne perqué mis sassembla a Jesuerist. Si es deixa dominar per les passions, en canvi, no sera res mesque una miserable bestioleta. Es molt aplaudit.Seguidarnent, enmig duna ovació clamorosa,saixeca a parlar En Ferran M. Ruiz Hébrard. Comdica excusant labséncia (lEn Millet, a qui assumptes dorare ineludible retenen a Madrid. Dindesprés que porta una abracada dels 15.000 jovesque catan aplegats sota els plecs de les banderes de la Federado 1 remarca que la bandera queacaba de rebre les benediccions del cel, és unagota mía en lAre de Sant Martí de Catalunya.No volem profits materials. no ens interessen niles actes ni ele enicufes. Venial a oferir alistes detreball, de sacrifici, de vieissituds.Nosaltres preveiem totes les dificultats. tantsens en dona ; ho soporaem tot, eom dio lApóstol Sant Pan.Venim a fer una Patria nova, una joventutnova. Venim a treure to• alié, que enterboleix elboa nom de la nostra tersa estimada. Volem tenuna joventut cristiana. Els Apbstols vivien en elCrist 1 amb el Crist, 1 aiscb és el que volem fernosaltres, és el que ja fem nosaltres. pel profit(lun derná millor. Jo be de dir a tots els quelluitem per aixo, que tenim promesa la Pentecosta, promesa que ens ha de ter forte.Nosaltres no tenim enemics, fins ala que eneodien els considerem els nostres germana. I abroells no ha comprendran mal, si no anem directament a explicar-los-ho.També hem docupar-nos daquella que dient-secatolics intenten de desvirtuar-ne les seves esseneles. A aquests cal dir-los que de cristiane noinéspoden ésser-ho duna manera. Que de Decáleg nonhi ha mes que un, 1 si no compleixen sino elspreceptes que els convenen, no fan sino que profanar-los teta.No Dhl ha pron anant a missa de dotze i donant 10 céntima per les animes per a ésser catblic ;el cristianisme no pot ésser si no és integral. Sical hem destar disposats a tornar a les catecumbes.Crida a tots ele joves que lescolten perquésallistin a les files de reiteren de la Federado:diu a les mares que hl obliguin ala seus filie queels forcin la voluntat perqué hi ingressin. En laFederado hi trobaran lotee les afecciona i alió queno hi ha en les nitres organitzaeions.El vent no us fael por. En pot ter als que notenen fer ni confianca. Poden tenir por ele de femigrada ; nosaltres, ala fejocistes, mal.El demá és nostre. El nostre treball de sembrador. fruitará en la terra assaonada.Una ovaci6 esclatant segellá la important perorado del senyor Hébrard.Enmig dun entusiasme indescriptible, salga aparlar el Dr. Bonet.Es voldria portar davant dun canap, comerme"client una vegada establert el silenei, per a fervosla comparado del que és la Federado.El valor dun camp, guarda selacio amb el valor que pugui tenir el conjunt dele arbres que elvegetin. I qué és el m611 sinó un gran camp?Que val la societat? Qué valen ele hornee? Gairebé res, quan eón desferres. trossos dhornee! LaFederado fa bornes! per alsó el seu preu és inflan. Ele bornes no és possible de modelar-nos tancarregts de prejudicis com estan. La joventut ésuna pasta que es pot transformar i per alitó anema la joventut.Nosaltres no som política ; no nabominem peraixo ; tothom té el deure de complir les seves obligacions Ile ciutadania. Perb la política desunelxi nosaltres volem sumar. La política sembra odsi1 nosaltres volem amor. Nosaltres no tenim enemies, no vellera tenir enemics, nosaltres estimencom a germana.Remarca la !afluencia que exerceix en els Pobles, la moda. Din que havia estat una cosa quevestia. la moda anticlerical. Quina rialla provocavael que aeava a missa!Avui sha acabat tot aixe : Per obra de qui? Perobra deis Fejocistes. Ene amb els seus cercles destudis, amb la seva premsa, amb ele seus concursos,amb la saya activitat, amb la saya organització,són la vanguardia, eón el gula de tot el jovent delpoble i per aliar ja no gosen a mofar-sen perquetractant de llana, una fosca instintiva els fa presumir que tal vegada eón ells els que la porten.La nostra Patria valdrá tant com minore sigula ele arbres del seu camp. Joventuts que mescolteu, feo-vos cárrec del que tenim entre inaneamb aquesta obra. Cal una tasca dorganitzacióamb sacrifid 1 amb perseveranca.Una victoria no sobté sola. Cal que visquemele ideals per a ter-los triomfar. 509 grupa que esdonen les meas en aquesta sardana de treball 1de lluita. bé són una garantia del triomf de demá.I vosaltres heu de Per Grupa per totes les Pesblacions de la vostra rodalia. Déu ho vol. Déu hedemana 1 heu désser fidels a la veu de Déu.
  • 7. la F. J. C. de C.El vostre esperit de prosselitisme heu descampar-lo per erren. Que no hi hagi poblet senseun grup de la Federació. Si no ho aconseguiu,haureu fracassat en la vostra vocema.Parla també de la necessitat de,lAvantguardisme i estimula ala nene perqué saplegnIn sota labandera de la Federació en lorganització de LAvantguardisme. Els fa prometre que constituiranun grup.Per acabar, cadreca als diligente fejocistes deJuneda i els diu que ara que ja tenen bandera,és quan han de considerar-se més plena de responsabilitat i els invita a qué amb eh l facinpromesa de fidelitat, sense irle mal no puguintacar el seu pur simbolisme amb a covardia dunanegació i la guardin com al simbolisme Inés sagrat 1 més imperiós.En acabar el Dr. Bonet el seu parlament, esclata una clamorosa °vació que dura larga estona.El senyor Rector de la localitat, manifestadesprés la gran satisfacció que lembarga, i ambparaules plenes denlodó, ag,raeix a tete els asistenta la participació que han tingut en el granerra de la festa i crida a tots ele joves de la sevaParroquia pesqué sallistin a la F. J C. de C.El senyor Rector, qui en aixecar-se a parlarha estat rebut amb una °vació apoteósi a en seuyal dhomenatge a les seves virtuts i a la sevabonhomia. en acabar el seu parlament és navament aplaudit entusiasticament.Finalment, lillustre Dr. Eloi Refié, fill de lalocalitat, que porta la representació del senyorBisme de la Diócesi, en disposar-se a parlar ésobjecte duna imposant manifestació de simpatia.Fet el silenci, comenca invocant el pas de lEvangeli del din. Creu que avui sha fet bonasembrada, 1 desitja que 11 llavor no hagi caiguten tersa eixuta, ni pedregosa, ni entre espines,sinó que hagi caigut en -berra assaonada, penyoraduna bona sollita pel dema, fent que el ser poblesigui model de pobles cristiana, i sigui lexernplede ciutadania. Aixf ho espera i diu que desprésene alegrarem dhaver-nos estimats tots eom agermans.La seva breu, pero emocionant oració és subratliada per un esclat daplaudiments.Acto seguit, tots els assistents dempeus, entonen en mig daplaudiments i visques, lFlimnede la Federació. I acaba lacte en mig del Inéscaldejat entusiasme.A mes a més duna grandiosa assisténcia deveins de la localitat, hi hern vist nombrosfssimesrepresentacions deis grupa de Lleida, Borges, Mollerrusa, Tárrega, Llardecans, Soleras (en formada), lbars, Albagés, Arbeca, Vallvert, GranVenaaltres que sentim no recordar.A les dues de la tarda, en el mateix local, shiba celebrat amb prop dun centenar de comencals, lapat de germanor que esteva anunciat. Nocal dir que lacte ha transcorregut en mig de lamés gran jovialitat i companyonia, havent-ssiiipronunciat també nombrosos parlamente de sabrosa espontaneltat.A la tarda, encara ha tingut loe una ben concorreguda fundó religiosa a la Parroquia, i a lanit, per tal darredonirla festa, els xicots del gruplocal han danat davant dunt molt nodrida concurrencia una el.,pléndida representacidoteatral queha assolit un ben frene éxit.I ara permeteu que les darreres paraules delcronista siguin de felicitació per als ardits xicotsde Juneda, i per tots ele entusiastes protectoraque han contribuit a lesplendor de la festa, espedalrnent a la distingida dama padrina de la bandera, Na Maria Cortan de Torrent.Una vegada acabada la festa, senviaren senglestelegrames dadhesió als Ilma. i Rdms. senyorsBisbes de Barcelona, Ibissa 1 Girona, Drs. Irurita, Guix i Cartafia, respectivament, concebnts(n aquests termes :"Celebrada ocasión bendicinn solemnIsima diadaBandera, Comunión General, Oficio, Acto propaganda, enorme concurrencia actos Grupo FejocistaJuneda, reitera sentimientos filial absoluta adhesión. —Melis, President."VICTOR MARTIUnió comarcal del MaresmeFesta de la benedicció de la senyera del Grup"Itamon Llull", de Vilassar de Mar.Diumenge passat die 24, tingué Iloc a la vila deVilassar de Mar la solemne resta de la benediccióde la bandera del Grup fejocista "Ranion Llull"i del banderi del Grup avantguardista "Jesús Infant", essent també de clausura de la tanda dexercicis espirituals que, organitzada per la parróquia i Grup fejocista de la dita Vila, sha vingut donant durant la satmana del 18 al 23 deleorrent, amb gran éxit, en la casa del Sagrat Cor,de Vallvidrera.Comenea la festa a tres quarts de vuit del latí,amb larribada deis nous exercitants; a les vulteomença la solemnial missa de comunió, 1 celebróel senyor Rector de la parroquia. El Itynd. MossénSehastia Regí, director de la tanda, després de cantat el Credo per la immensa multitud que ompliael temple de gom a gom, prepara els assistentsamb una eloqüent platica. Fu ressaltar la benedicció de la bandera, dient que el Maresme estade fasta per la benedieció duna altra barca. en laqual shi aixoplugara tota la joventnt de Vllassarde Mar. Seguidament tots els assistents sacostaren a la Sagrada Tanta per a rebre el Cos del TImoné i Patró per excelléncia, com féu veure Mossén Regf en la seva platica.Acabada la misas, ele nona exercitants ferenla renovació de les promeses del Sant Baptisme,essent donada la benedicció Papal ale assistents.Tot seguir, apadrinades per En Joan A. Paipai1 la seva esposa Na María Marfil. 1 Mercader, foren benelides les senyeres dele Grups fejocistes 1avantguardista, acabant-se lacte de la parroquiaamb el cant deis himnes de la F. J. C. 1 el dePerseveranca.A les nou del metí i en el Patronat Social fingirélloc lesmorzar de germanor, essent molt animat.tot seguir es desenrotIla, a carrec dels "Falconsde la Unió Local", de Mataró, lexhibicitl de gimnasia anunciada, ele gneis executaren admirablement una trentena de conjunte que foren entnsiasticament aplaudits per la concurrencia.A tres quarts donze comenea lacte dafirmació fejocista. Formava la presidencia el senyorRector (le Vilassar Mar, Mn. Sebastia Regf, EnJoan A. Parpal, Dr. Tarrés, 1 Figuerola, del CansenFederal : Pelan. del Diocesa ; Pera Baquer, delObra deis Exercicis ; Josep Ros, president delConsell Comarcal ; dirigente del Grill) de Vilassarde Mar. i altres que sentim no recordar.Comenca a parlar en Ros, del Consell Comarcal,exusant labséncia del consillari Mn. Pera Lluma.que es troba dirigint la revisitS-recés dele fejocistes del Valles Oriental. Després pasea a ter notarel golg del Cansen Comarcal en veure la tascaportada a terme pel Grup Remen Lun". ja queabans semblava que esteva mort, penó ara 1 permili( deis Exercicis. sha sabut en el son Doc. Acaba eonvidant el Grup de Vilassar de Mar a actuarconjuntament 1 dina del Consell Comarcal, per talde pujar de to lespiritualitat del Maresme.Parla després en Pelen, enaltint la formadóespiritual per mitja dele Exercicis taneats, posanttot el lostro goig 1 dolor. tots ele nostres sacrillde per a ter que la tasca de formació sigui Perfecta, per a poder Ilanear-nos a lapostolat bensegurs.Manuel Figuerola, del Consell federal, exposalideal de la F. J. C. i din que no és fer, n1 conelou, en triftings, esports, etc., sin6 que és el deformar joyas cristianament 1 el de formar unaorganització forta dapóstols. al costat de la parroquia, puix que della som els ajudants, estenentla nostra aceió en les fabriques, tallers, oficinas,etc. Fa notar els resultats de la guerra que matalespiritualitat del poble, la qual cosa dona pee almaterialismo actual. 1 peY• alzó és la F. J. C. milvol retornar amb la seva actuació lespiritualitatdel nostre poble.Pren la permita e senyor Pere Baquer, el qualposa de manifest •IObra deis Exercicis, la qualaplega tothom, rice i pobres. 1 tots els porta a ferun petit repós (le la vida. i formar-los militante 1apóstols de lA cció Católica.Saixeca després a parlar el Dr. Tarrés, i ambla seva paraula viva 1 facil ens exposa la par:bola de lEvangeli del dia, que fa referencia alSembrador. Al Maresme— diu —s ha sembratamb la llevó dels Exercicis, 1 sesborrana nomésde pensar que caigui en terreny que no produeixi.Retreu lobra dele Exercicis qni tancada i reclosaha llora, 1 grades a ella Catalunya aguanta lespiritualitat deis temps passats ; 1 per aixó, la técnica de la F. J. C., la qual prepara i forja lesperit deis seus militante per mitjá dele ExercicisEspirituals. .Crist —din —ha lluitat 1 sofert parqué siguensants. 1 cal que ho siguem. Acaba amb el crit deendavant per la F. J. C., lO. dele E. P. 1 perles CC. MM., que lluiten 1 sofreixen per implantarel regnat de Crist."El senyor Joan A. Parpal piren la pasante i famemória de lactuació i santedat de Santa Teresa.qui fou una lluitadora, i no solament una mística,com multe es creuen que són ele Santa. Comparalactuado de la Santa amb la deis senyors RuizTarrés, els guata eón com el mirall del que és laF. J. C., o sigui Iluitadors i mística. Parla desprésen nom dele Grupa de Vilassar de Mar, 1 diu quesera des dara un dele Grups més fioreixents dela F. J. C., puix que en la barca que avul haninaugurat, 11 ha un boa patró, el senyor Rector,i que la bandera que té porta el nom de "RamonLlull", que és ja tot un slinbol, 1 una creu vermella en el fons, que és un yermen de sang 1 desacrificis.Finalment parla el senyor Rector, el qual dónales grades, especialrnent ale forasters que shandigna t acompanyarlos. Estil content —din—dela llavor que ella sembratamb aquests actes. icreo que ala assistents són terra ben abonada perqué fructifiqui.Exhorta els de Vilassar de Mar a aguantar semPro ben alta la senyera per- més tempestats que•Revistó del Bais Llobregat celebrada a Sant Boj del Llobregatel dio 17 de febrer darrer•singuln. i acaba amb les paraules Sur sum corda,amnnt els cors, sempre avant.Pote ale parlamente foren liargament aplaudits,i els dirigente sortiren ben complaguts de la festa.Per la present i en amo del Cansen Comarcaldel Maresme 1 del Gral/ de Vilassar de Mar donem les més expressives grades a tots ele quehan ajudat a fer que resultessin un exit els fletesressenyats.JOSEP CASTELL.Corresponsal.MA T 1:(1.—Grup Pi Joventut" : S. Llinas iBes.RIPOLL.— Grup "Tallaferro" : Eudald Canallas.Admesos. Tromés carnet i instruccions.Hevam rebut ja moltes enquestes, totee ellesLes eomentarem oportunament.isteressantIssimes.Corresponsals : a fi (le mar; acaba la respectea les enquestes.aptclarniant L, pire costipats rtas.Venda:ceprrau. ursoffirics gELAQ-rmaadAlrew PUJO( (VILLIEllMULIKOMISTAIMilers de copies amb un sol original delextes, dibuixos, solfeig, colors, escrits,etc., fins a 22 x 32 cm. Treball senzill.LAYESHA treballa sense PASTES niGELATINES amb els mafeixos elementsi sisfemes quels aparells que valen milersde pessefes. LAYESPIA costa 60 pfes. ies un MULTICOPISTA de LUXE perfofa la vida. Reierencies dinfinitat declienfs. Per defalls sense compromis, demanils al REPRESENTANT per CATALUNYA,ANGEL PINAAragó, 401-Tel. 52289-BARCELONABUTLLET1NomAdreça Poble(Enviar segell O.156 pu le esmera)!librería LEscónPetritxol, 2 -BA BEELONADARREBES PUBLICACIONSLA MISERIA DEL DINER d. 3 aCOM NOSALTRES LERDONEM d. b. 3 a.UNA VIDA PER JESÚS d. 5 a.ADQUIBIC-LESPAPER DEFUMAR•CARLETSOR I E Ni TA DORGRUP "SANTA EULALIA", DE SARRIA._Conferencies Quaresmals 1935.I. Immoralitat en la premsa.—Dia 14de marc. Par E. Busquets-Moles. Periodista.II. Immoralitat en el einema.—Dia 21de marc. Per Francesc Monfort. CrItic cinematografic.III. Immoralitat en els costums.—Dia111 de merc. Per F. Ruiz i Hebrard. Capde propaganda de la Federació de J. C.de C.IV. Immoralitat en Pamor.—Dia 12dabril. Pel Dr. Pare Tarrés 1 Claret. Metge.V.•Enfront la iramoralitat, cal formaruna joventut cristiana, sana 1 moral.—Dia17 dabriL Per Félix Millet i maristany.lresident del Consell Federal.Totes les conferencies, a les vuit de lavetlla, al local del Grup "Santa Entalla",Gratis, 3. balsas."JOVENTUTI I CASTEDAT"Aquest és el títol de la conferéncia queel Dr. Pera Tarrés i Claret donara e/ dibous, 21 de mere, al local social del CrupCentral. nuca Sant Josep Oriol, 4, lar, 1.a.Hl eón convidats iota ele .fejocistes.DINER DE SANT PERESuma anterior 31275F U TBOA CTES A CELEBRAR. 17 MARCpOIVATIUS ILEBUT,.: PER AL PAVELLODE LA SAGR4DA FAMILIAP. B.. 5 ptes.Trn.frioeuto, 5 ptes.Grup dassistents a la I RevisióComarcal de la Selva, celebradaa A rlideies.734825Els partits que havien de jugar-se diunionge passat dia 10, a causa del mal tempshan estat ajornats per al diumenge próanmque queda /liare.Hospitalet del Llobregat.—Matt, a lesonza: conferacia per Salvador Cassasses,al co.col catóitc.Corvera de Dalt.—Tarda, a les sis: Conferéncia per F. M. Ruiz Hebrard.Sant Cugat.—Revisió de ja SubfederacióComarcal del Vallés Oriental. A la tardafi assistira el President Diocesa Dr. PereTarreo.Granollers.—Benedicció de /a banderaamb assisténcia del senyor Bisbe, e/ dia 7Arbneies.-- Les banderes desprésdésser beneides. amb els padrins..9Tx
  • 8. 8 Nostres i daltresREFLEXESEL QUE HAURIA DE PODER-SEDIRHem acompanyat un intint a:lúenostre a casa dun senyor anciá respectabilíssim.Profundament católic, hem panalamb ehl abundantment de les actualscalamitats nacionals i internacionals que sabaten sóbre la nostraReligió. La seva paraula era encesai la seva bona fe creiem indiscutible. Contra la maçoneria i el laicisme oficial ha fingid paraules justes. La seva profunda,conviceióPaureolava certament. I en canvi...Mentre Phavlem esperat uns moments en el salonet de posatja ho haviem advertit, i lhabitud de la conversació havia dissipat la distracció en els objectesen les coses. Entre els quadres queconcaven tota una vida enamoradade la própia professió, referénciesmitológiques, reproduccions artístiques de carácter paga, gosariem adir, inunorals.Es feien difícils les consideracions en el pensatnent mateix. ?Onera el pudor que la doctrina católica romana imposa als seas fldels?Un retrat illuminá tot duna elsignificat <Paguen equívoc duna manera inconfusible. Era duna damai amb tota probabilitat de la senyora del nostre fi-lustre interlocutor.Sobre un escot amplíssim, cridaner,exagerat, una creueta de brillants.Quantes coses hattriem volgut dirque no podlem dir! Amb quina claredat shavien dissipat una considerable part de les incomprensible-5causes de la crisi religiosa que estávern comentant! La sensualitat ésincomprensible amb Jesucrist.Diu Papini, aquest gran convertit, que un abominable crim actualdeis enemics de lEsglésia és volerfer confondre el mahometismeculte de la sensualitat —amb el vercristianisme.¦V"1144P-,A. ORIOL ILACIlóEls (ladres entren a casa laficiónal a lart modem.Oreen de la F. J. C. de C.neloAcci6 I ADMINIStRACIO:Botera, 6, pral. : BARCELONAFranqueig concertaLes nostres conferenciesUn catalá a RússiaEl Dr. Francesc Santacana no necessita ésser presentat als nostreslectora. Prou conegut és pels .seusrecents reportatges a FLAMA sobreRússia. Per aixel lamic Ruiz Hébrard .el felicitá merescifdament enobrir lacte del dissabte passat.I el Dr. Santacana comenlá dientnos el goig que sentia de parlar entre un grup damics i que donaria aPacte un tó de conversa amical.Parlit de la llegenda que sha fetal voltant del misteni rus i contaamb facilitat de paraula com nasqué en ell la idea "darribar-si".Parlará com a turista i per aixó laseva conversa será un resum deisseus articles.Efectivament. A través de les seves paraules anem recordant,aquels reportatges magnifies, ambla diferencia de qué a viva ven ensfa lefecte de qué anem veient primer les organitzacions de lInturisto sigui lagencia de viatges controlada per lEstat, més tard larribadaa Moscou, després dun viatge lenti pesat per ternes on el paissatgeés tdistíssim per la seva monotonia...Després anem deambulara amb ehlpels carrers de Moscou, ambtatge per a nosaltres que no sentimaquella pudor que acompanya a totsels russos i que el senyor Santacana assegura que és insoportable.Estudia lorganització de Moscouen els seus diversos aspectes i ambell visitem les principals harriades,hotel Nacional, pare de repós, eslabliments medicals, el Kremlin, etcétera. Té paraules enginyoses decrítica de larquitectura anffrquicade Moscou i explica amb gran preUn catalá a lAmaconesve de la pagina 4Aquest llenguatge deis indis queell parla, el "pararacuna", laprengué a cópia de fer-los demostracitins amb els objectes que tenia ala má, aconseguint daquesta manera entendres amb ells, malgrat elsdiferents dialectes que per allí hisón parlats.Els indis divideixen el tempsamb dues grans parts, quan plou iquan no plou. Quan entren en lépoca de no ploure, llavors fangrans festes donant grácies a la divinitat que és encarregada de lapluja.Quan moren, i després de ficarlos dins lescorea dun arbre,acompanyen,provisions de menjar,fruites i sagetes perqué pugui passar el camí que ells creuen que vaa emprendre.—A propósit, ?quina religió tenen?—Oh, no en tenen cap de religióni adoren cap mena dídol com asuprem.del Déu únic i veritable, ?quéen diuen ells?—Ells diuen que és per alsblancs, peró per a ells no. Aixó tam1;é ho diuen daltres coses que ignoren: és per als blanes.Mexplica després que, malgratde no tenir ldols, creuen per aixóamb una divinitat, que és la que escuida de la pluja; després també hiha com una mena desperit maligne que en diuen el "canaima", queestá en totes les malalties.Li manifesto la meya estranyesaque sempre he sentit a dir que elstigres i serps són tan temibles, ieh l digui el contrari, i em respon:—El tigre és més difícil del quesembla de trobar-lo, per lespessorcisió de detalls el barri o ciutatxinesa.La propaganda contra la propietat, la familia, la religió i a favorEl Dr. Santacanadel pla quinquenal és absorvent io constata amb una serie de de.Després és:la visita a la Kolkoseo grulla rus5a; que també coneixemper mitjá de FLAMA. peró que avuiens sembla, dablement interessant.En resurtt, la conferencia del senyor Santacana fou interesantíssima i els assistents que foren molts,a desgrat del mal temps que feia,aplaudiren llargament al docte conferenciant, al qual agraim una ve-,gada més les Véves aten,:ions enversnosaltres.de la selva, i pel seti color es confon fácilment amb -Ceketatió,..iquan sen vol cac,ar aigun hem defer sortir els gossos perqué el cerquin, i a voltes un sol gos el fa fugir a més córrer. Naturalment que sideixeu una criatura sola al seu davant, ella sespantará, es posará aahrrer i... és ciar, el tigre la perseguirá i se li tirará a sobre.•—Miren, ni la serp "tragavenados" ataca lhome si se li plantacara, i aixó que aquestes serps solen amidar uns onze rnetres, i selsdiu "tragavenados" perqué es mene-gen els "venados", que és com unaespecie de cervol.En anar-me a acomiadar li pregunto si té admiradors, i somrientme duna manera que comprencque no li agrada gaire que diguiadmiradors, em diu:, —Cada día rebo cartes en lesquals cm demanen que els vagi aveure, tinc visites a cada moment...ah! i miren —em diu mostrant-meun llibre dedicat a ell per lApellesMestres —aquest Ilibre del senyorApeRes Mestres quan vaig dinar acasa seva. •I també sé jo que va dinar unaltre dia a casa den Puig i Cadafalc.Quan ja tinc un peu al carrer Iidie que nhauria de fer un llibrede les seves aventures i estudis, iem respon:—Sí, ja lhe començat.Li remercio latenció i macomiado daquest catalá petitó destatura, amb un nas refilat com unallança i dun somriure que tot justensenya les dents de dalt, el qualcorrent perills i aventures treballatambé per Catalunya.JOSEP GARANGOUCorresponsalParlant amb un desertorde la guerra del Chacove de la pag. 5mes que no hi ha cap motiu que lapugui justificar.• .Al Chaco els soldats es troben enpéssimes condicions, com no havien conegut en la guerra europea.Han de %llar contra la natura icontra els enemics. No hi ha manera de portar-hi menjars frescosi la miseria, el clima. els insectes,les febres, són altres tants elementsque tenen declarada la guerra aambdós bándols, que és, com si diguéssim, a lestupidesa deis bornes.Moltes companyies en les seves jornades forgades a través de la selvacap al camp de Iluita deixen inútils, en el camí, per malalties, picades dinsectes, serpents, gairebéla meitat deis seus homes que, o esmoren o han désser hospitalitzats.Els pocs que arriben al front sónmig morts de cansament, més aptesD1MECRES DE CENDRA...Les artistes parisencs reben les cendres, de mans de Mns. Maglione, Nanci Apostólic a París, en la vella església de SaintGermain. (Foto. Keystone )Les classes mitjanesve de la pág. 3En aquesta doble evolució, a baixmés encara que no pas a dalt, totsembla, 4:loncs, en la majoria deisnostres camps, prepara lera de lesclasses mitjanes, lera daquestesfortes famílies que hauran pogutsobreviure a tots els malaltres tanfreqüents per desgracia!, en la agricpltura nacional, i que, després daquesta quasi-selecció natural; perfectament adaptades a llur majá,detentaran com a propietaris la major part de la terra de França.Acabem aquest article sobreaquesta paraula desperança, senseoblidar tanmateix que el país basei lAveyron són encara provincieson les famílies hi són nombroses,com no és pas malhauradamentaixí en la majoria de les regionsde França. La primera condició,per el desenvolupament de la clasper acceptar tranquillament unabala al pit que per fer front a lenernic. El rnenjar és dolent i escasseja. I el clima, per als bolivians,acaba de fer el pes a totes aquestes miséries.Si la S. de N. no estigués ja proudesprestigiada, fóra prou el seudesencert i la seva negligencia enaquest conflicte internacional per aensorrar-la definitivament. La S. deN., conferencies, conferencies, conferencies. De tant en tant, qüestiódarmament, sense pensar que moltes vegades el que juga amb el focfineix incendiat.Per acabar, em plauria que manífestéssiu que Bolivia anhela la pau.Ho ha manifestat en diversos documents a la Socieat de Nacions ials cine pasos neutrals que actuena Washington."PERE O. MONTSERRATse mitjana agrícola. és que continui a perpetuar-se.de •lestatisme puixant. Aquest estatisme enclou la classe mitjana detots costas.Es el més gran perill per lesdevenidor de la classe mitjana. Lestudiarem més en detall res9umintles respbstes sobre les causes de lacrisi de les classes mitjanes.Notem de totes maneres, com unsímptoma desperanea, el desenvolupament duna classe mitjana en[agricultura, que ja assenyalava laResposta basca.La terra ja no mor: es racionalitza, arribant per coneentració aconstituir aquests dominis mitjansque més convenen a una ampla explotació familiar i duna importancia almertys suficient per permetre,amb lempleu de les máquines, unacultura racional capaç de deixarper guardar-se de fred —de boa enmal any —un raonable excedenteconómic.•Provence.,«-7:57 ,2