3. Una vesprada de primavera, al Palau de Suma i Resta
es reunia el consell Geomètric, format pel senyor
regle 15, el compàs punxós, el president zero i el
ministre clau de sol. Alguna situació ocorria al món
de les Matemàtiques.
La situació era catastròfica: l´1 havia desaparegut.
Els pròxims dies, la gent començà a perdre´s, perquè no
trobaven sa casa, i els preus canviaven...Les coses que
valien 1000 euros ara valien 000euros. També van detectar
ciu tats on tot es feia doble…En la ciutat Multiplica per u ,
la gent ja no sabia que fer.

4. Resultà que l´11 no estava i tots deien:
-Que extrany!
-On estarà?-deia la senyoreta 19.
Quan el 21 i els seus companys anaren al bosc, van vore
mitjançant una finestreta, tres 1. Anaren corrent i es
van adonar de que l´11 havia seguestrat a l´1.Tot el món
va tornar a la normalitat.

5. Que farien amb l´11…? Els policíes 45 i 46 van tancar al
senyoret 11 per onze anys a la càrcel i el van despedir
per un any de la recta numèrica.
FI!!
CARLOS FORT DUART
1eso C

6. EL NÚMERO
L'1 va ser el primer nombre de la
història. Abans aquest es representava amb
una ratlla "l", després en el Pròxim Orient
passaren a una fitxa en forma de cor.
En Egipte 3.000 aC. utilitzaven símbols
per als nombres 1= l, després feren barres que
la seua longitud era la del colze fins a la mà i
l'1 era eixa longitud, amb aquesta mida, els
egipcis feren grans meravelles al món, com
les piràmides.

7. En Roma l'1 es representava amb "I". En
l’Índia es va crear un símbol diferent per a cada
xifra de l'1 al 9, els nostres nombres actuals van
nàixer allí, a l’Índia, en el 500 dC.
Fa 1.500 anys inventaren un nombre nou el
"0". En el mediterrani estava l'1=I però al final els
nombres nous indis desplaçaren als romans i
passaren a l'Europa occidental.

8. Matemàticament l‘1 és únic per moltes
coses; en multiplicar per qualsevol altre nombre
no varia, si es divideix per ell mateixa queda 1.
Es que a cas els nombres no poden començar
pel dígit que vulguem? En realitat, la llei de
Benford és la que assegura que el nombre 1
apareix en molta més freqüència que els altres,
en factures, adreces de carrers, en la física,
etc...
La majoria voldrien tindre l'1 a la nostra
vida, per a ser en tots o quasi tots els aspectes,
deportius, etc..., per poder afegir-li un
acompanyant com el "0" i tindre un 10 en totes
les notes dels examens per a tindres molts
diners, uns 10.000 €.,per eixample.
Així que l'1 és necessari en les nostres
matemàtiques i en el món.
Sara Picó.

9. NOMBRES DIFERENTS
Açò era una vegada un set i una seta que es casaren i
tingueren un sis.
El metge els digué que era un nombre discapacitat. El set i
la seta feren tot el possible per a que s’íntegrara , però no
funcionà.
Per altra banda, un nou i una noua tingueren un huit, però
ells anaren a buscar la opinió d’altres metges.
Els digueren que no era un nombre discapacitat sinó
diferent.
La notícia va eixir en tots els periòdics i el set, la seta i el
sis també foren feliços.
Selena

10. El número 2
Hi havia una vegada un professor que
amb l’ajuda del seu ajudant estava fent la
taula dels números.
Ja havia fet molts números, però no
sabia com fer el dos. Va estar provant i
provant, però no li eixia. El seu ajudant
estava també pensant com fer-lo, però
estava molt cansat i es va a ficar a
dibuixar. El professor seguia buscant

11. la manera, i l’ajudant ja havia acabat el
seu dibuix i el va deixar sobre la taula. El
professor estava molt enfadat perquè no
trobava la manera de fer el dos, fins que
al final, va tirar tot el que hi havia a la
taula. Va mirar a terra i va veure el
dibuix del seu ajudant, que era un dibuix
molt bonic d’un ànec. Aleshores el
professor va tindre una idea, va agafar
eixe dibuix i li va esborrar les potes,
després les ales, els ulls… fins que quedà
un signe, i aquell signe era el número que
li faltava, el dos.
Noelia Martínez Esteve. 1eso C.

12. Hi havia una vegada un número
que fou molt important, amb el
qual es podien doblar i obtenir la
meitat dels seus companys, a més a
més si mai haguera existit, les
parelles no haurien pogut fer-se i

13. els duos i els duets tampoc els coneixeríem.
En valencià l’anomenem dos quan
va davant del masculí i dues quan
és davant del femení.
LARA REGAL I GINER 1r ESO C

14. El número dos va anar de viatge, ja estava cansat de
tant de treballar. Quan se’n va anar tot se va torçar al
seu poble, el vint no va poder serel vint i el cumple
d’una xiqueta de 12 anys no es va poder celebrar
perquè el dotze sols era un número; el dia dos de gener
allí al poble era festa i tots van anar a treballa perquè el
dos estava de viatge. Era un descontrol total!!! Quan
els dos van vindre van estar tots molt feliços i es van
recuperar tots els dies perduts.
PATRICIA CASINOS ENRICH

15. La història del 6
Hi havia una vegada un sis que va nàixer del revés. Ell es
sentia trist perquè cap sis volia estar amb ell perquè es
pensaven que era un nou. Cada vegada que volien escriure un
sis mai apareixia ell perquè pareixa un nou, sols apareixia com
a un nou en el foli o en el que fóra. Al sis no li agradava ser un
nou perquè ell era sis de naixement i volia estar amb els seus i
no amb els altres. El sis volia fer coses típiques d un sis i no
d un nou, així que va intentar voltar-se; saltar en el llit, es van
tirar al mar en les ones, va fer el pi fins fartar-se, etc...Però res
donà resultat. Un dia que feren una excursió a la muntanya el
sis es va tirar per la muntanya, desesperat, va rodar i rodar fins
que es va colpejar contra un arbre. Al despertar-se de repent ell
era un sis i molt feliç va anar corrent a dir-ho a tots. Des
d'aquell moment ningú més el va pendre per boig i tot tornà a
ser normal, ell va ser normal.
SERGIO VIANA

16. LA HISTÒRIA DEL 8
Nombrelàndia era el nom del món dels números. Era un lloc
fantàstic ple de nombres. Una vesprada tranquil·la, el senyoret
3 estava mirant les notícies en la televisió quan de sobte es va
quedar impressionat al veure al fons de les imatges un altre
número 3. Tanta va ser la seua curiositat que va voler anar-hi
allí per a conèixer aquell número. Quan va anar va veure de
que es tractava de la senyoreta 3, una xicona molt guapa.
Aleshores es van enamorar i es van casar i al ajuntar-se hi van
formar el número 8.
Paula Matínez 1 eso C
Noelia Martínez Esteve. 1eso C.Noelia Martínez Esteve. 1eso C.Noelia Martínez Esteve. 1eso C.

17. EL 8
El huit està representat per dos cercles que es
toquen. El huit equival en moltes cultures a
l'harmonia entre la Terra i el Cel. El huit apareix en
molts llibres sagrats i en moltes cultures. Jesús va
ser circumcidat el huitè dia després de nàixer. El
huit està present en la Bíblia. Els Jocs Olímpics
tenen com a logo universal cinc arcs enllaçats que
es veuen com dos huits units per un zero. Un
esdeveniment graciós va ocórrer a les Olimpíades
del 2008, que començaren el divendres 8, de l'any
2008 a les 8 hores i 8 minuts.
Pau Camps i Martí

18. El nou estava trist. En tots els càlculs, en les llistes del
col·legi… sempre era l´últim .Estava fart. El seu cosí el
noranta-nou entenia perfectament com es sentía i va decidir
ajudar-li.
El noranta-nou va anar a parlar amb una amiga que tenia
en la NASSA. Li contà el que passava i la seua amiga no va
tindre cap problema en ajudar el seu cosí.

19. -9-8-7-6-5-4-3-2-1-0!!!!!!!!!!!!
El nou estava feliç perquè sabia que en els
càlculs mai seria el primer, però en els càlculs
enrere sempre ho seria i s´alegrava de no ser
l´últim en tot.
Rosa Martínez
El nou i el noranta-nou contemplaren un
llançament d´un cohet espacial i al nou li canvià la
cara quan va sentir:

20. Hi havia una vegada dos nombres l´1 i el 9, estaven sols a casa i
decidiren eixir. Ells no es coneixien, però aquella vesprada va
passar una cosa espectacular. Quan es van vore per primera
vegada els dos es van enamorar. Després d´una estona els dos
asseguts en el mateix lloc decidiren parlar-se.
El nombre 1 se n’anava ja a casa i el 9 no va tardar en dir-li de
quedar un altre dia. Com no, 1 va acceptar.
El dia que quedaren els dos van tenir una connecció
impressionant i 9 li demanà eixir a 1 i 1 va acceptar. Els dos
molt contents feren un passeig.
Després de molts anys com a nuvis, 9 li demanà que es casaren
i 1 molt contenta va dir que sí. El mateix dia del casament els
dos nombres van decidir que des d’ eixe moment es dirien el
senyor i la senyora 19.
Ana Rivero Espuig.

21. Els números se avorrien i decidiren formar parelles. Començaren
a fer-se amics i els números dos i quatre van fer una gran
amistat. Per a que els números no anaren on ells volien van
decidir fer una llista, en la qual al 24 li tocà davant del 25 i
darrere del 23.
També feren grans amistats els altres i van formar xifres de 3, de
4, de 5….fins al infinit.
MARIA NOGUERA

22. LA VAGA DEL 27
Això era un rei molt roí que li deien Carlos. Ell feia els anys el 27
d’octubre, ningú el volia. Llavors el número 27 va fer vaga per a
emprenyar el rei Carlos. Quan arribà aquell dia (27 d’octubre)
Carlos va notar que no complia anys, aleshores Carlos va reunir tots
els científics del món i va comentar aquell problema. Ningú sabia el
que fer. Cada dia Carlos s’enfadava més i més i més, fins i tot li va
tallar el coll a un científic, i va hi haure un que li va dir el que podia
fer i era :
Que fos més bo amb les persones i els números. Així que Carlos es
va fer bo, aleshores totes les persones ja el volien més i el número
27 va tornar, així tots foren feliços per a sempre .
CARLOS ARTÉS BELTRÁN