2. “Una vegada que la tecnologia ha passat com una
aplanadora, si un no forma part de la aplanadora,
necessariament forma part del camí per on ella ha
passat”
Nicolas Negroponte
3. La paraula i el concepte tecnologia no van sorgir fins els
primers anys dels s.XVIII. El document fonamental d’aquest
canvi va ser Encyclopédie.
Segons Peter Drucker “ la paraula tecnologia és un manifest
en quan combina techne - el misteri d’un art manual- amb
logos - el saber organitzat, sistemàtic amb un fi determinat”
A partir d'aquí podem
coincidir amb definicions
com:
4. per arribar més lluny amb les nostres mans, veus
i sentits. Utilitzem tecnologies per tractar de
canviar el món, per què s’adapti millor a les
nostres necessitats”. O també: “ és el
coneixement que permet satisfer algunes
necessitats i desitjos humans, en forma detallada
i reproductible.. La tecnologia no consisteix en
artefactes, sinó en el coneixement que ells porten
incorporats i en la forma en que la societat pot
utilitzar-los”
Ciència: la ciència vol saber “ com i per què les coses són com
són” i com diu – Isaac Asimov – “ al principi era curiositat.. El desig
de saber”
Tecnologia: “és el conjunt ordenat de tots els coneixements utilitzat
per la producció, distribució i ús de béns i serveis”. Les tecnologies “
amplien les nostres habilitats pera canviar el món: per tallar,
modelar i uní materials; per moure coses d’un lloc a un altre;
5. Sovint s'associa la tecnologia a invencions o estris
desenvolupats recentment, basant-se en els
últims descobriments científics.
Tanmateix, invencions tan antigues com la roda, la fosa de
metalls o l'escriptura són també fruit de la tecnologia.
6. La tecnologia té certes característiques generals, com ho són:
l'especialització, la integració, la discontinuïtat i el canvi.
Com que la tecnologia augmenta l'especialització tendeix a
augmentar. La integració és molt més difícil en una societat
d'alta tecnologia que en la de menor tecnologia, perquè la
primera tendeix a fer més complex un sistema i les seves
parts més interdependents.
El flux de tecnologia no és un corrent continu, sinó més aviat
una sèrie de descobriments de nous avenços. La revolució
tecnològica, produeix potser, una revolució social paral·lela,
ja que, tenen canvis tan ràpids que van creant problemes
socials molt abans que la societat sigui capaç de trobar
solucions.
7. Thompson classifica la tecnologia en dos tipus bàsics:
→ Tecnologia flexible: la flexibilitat de la tecnologia infereix a
l'amplitud amb què les màquines, el coneixement tècnic i les
matèries primeres poden ser utilitzades en altres productes o
serveis. Aquesta d'una altra manera és aquella que té diverses
i diferents formalitats per exemple: la indústria alimentària,
l'automotriu, els medicaments, etc.
→ Tecnologia fixa: és aquella que no pot utilitzar-se en un altre
productes o serveis. També es pot dir que és aquella que no
està canviant contínuament per exemple: Les refineries de
petroli, la siderúrgica, ciment i petroquímica.
8. Però tot i la classificació de Thompson hi ha
d'altres, les quals s'esmenten a continuació:
Tecnologia Tova ("soft technology"). Es refereix
als coneixements de tipus organitzacional,
administratiu i de comercialització excloent els
aspectes tècnics.
→Tecnologia d'Equip. És aquella el desenvolupament ho fa el fabricant
d'equip i / o el proveïdor de matèria primera, la tecnologia està implícita
en l'equip mateix, i generalment es refereix a indústries de conversió com
plàstic, tèxtils i hules.
→ Tecnologia d'Operació. És la que resulta de llargs períodes d'evolució,
els coneixements són productes d'observació i experimentació d'anys en
processos productius. En aquest tipus de tecnologia és freqüent la
incidència de tecnologies d'equip i de procés, pel que a vegades és
considerat com una barreja de condicionants tecnològiques.
9. → Tecnologia Neta. Terme per a designar les
tecnologies que no contaminen i que utilitzen
els recursos naturals renovables i no
renovables en forma racional.
→Tecnologia de Producte. És el coneixement de les característiques i
especificacions d'un producte o servei dissenyat de conformitat a les
necessitats dels processos de manufactura i del mercat. La tecnologia
específica per a la fabricació del producte / servei, el seu mètode,
procediment, especificacions de disseny, de materials, d'estàndards i
de mà d'obra. És el conjunt de coneixements i experiències que
permet conèixer l'estructura, propietats i característiques funcionals
d'un producte.
→Tecnologia Dura. És la part de coneixements
que fa a aspectes purament tècnics d'equips,
construccions, processos i materials.
10. Tan difícil és separar la
Tecnologia de la Ciència, en la
que es basa i a la que aporta
eines i nous fenòmens
objecte d'estudi, com de la
Societat, que demanda els
seus productes i en la que
influeix decisivament en el
seu progrés, que moltes
vegades parlem del trinomi
CTS: Ciència-Tecnologia-
Societat.
A la societat humana la Tecnologia és una conseqüència de la
ciència i de l'enginyeria, malgrat molts avanços tecnològics
precedeixen ambdós conceptes.
