2. QUE SÓN ELS RIUS?
Els rius són corrents continus d'aigua
que neixen a les muntanyes per
l'acumulació d'aigua de pluja o del
desgel. Als rius es distingeixen altres
altres elements:
3. EL CURS
● És el recorregut són
corrents continus
d'aigua que neixen a
les muntanyes per
l'acumulació d'aigua
de pluja o del
desgel.
5. EL RÈGIM
● És la variació que té el
cabal d'un riu al llarg
de l'any. Un riu té
règim regular quan la
variació és petita, i té
règim irregular quan la
diferència de cabal
entre uns mesos i
altres és gran.
10. ● El curs es el
recorregut des del
naixement fins a la
desembocadura.
● A la desembocadura ,
un,riu forma ries
quant l'aigua de la
mar penetra al llit del
riu i forma deltes
quan els materials
que arrossega
s'acumulen a la
desembocadura.
12. ● Es la variació que te
el cabal d'un riu al
llarg de l'any. Un riu
te règim regular quan
la variació es petita, i
te règim irregular
quan la diferència de
cabal entre uns
mesos i altres es
gran.
13.
14. AQUI ACABA EL MEU TRABALL
ESPER QUE VOS HAGUI AGRADAT.
SILVIA FERNANDEZ GARCIA.
16. La influència del relleu
El relleu influeix en la longitud i en la velocitat
de les aigües del riu. Així,els rius són curt
quan neixen en muntanyes que es troben prop
de la mar i són llargs quan neixen lluny de la
mar on desemboquen.
17. La influència del clima
El clima influeix en el cabal i el règim dels rius.
Els rius que travessen zones plujoses són
molt cabalosos i tenen règim regular
18. ELS FACTORS QUE INFLUEXEN
EN ELS RIUS.
Per comprendre per què uns rius són
llargs i altres són curts o per què uns
tenen règim regular i altres règim
irregular, s'han de tenir en compte les
característiques del relleu i del clima de
les zones per les quals passa.
19. LA INFLUÈNCIA DEL RELLEU.
El relleu influeix en la longitud i en la
velocitat de les aigües del riu. Així, els
rius són curts quan neixen en
muntanyes que es troben prop de la
mar i són llargs quan neixen lluny de la
mar on desemboquen.
Les aigües van ràpides quan el terreny
té molt de pendent.
20. LA INFLUÈNCIA DEL CLIMA
El clima influeix en el
cabal i el règim dels
rius. Els rius que
travessen zones
plujoses són molt
cabalosos i tenen
règim regular.I
irregular els qué
presenten un clima
mediterani.
21.
22. ELS VESSANTS D' ESPANYA
● Hi ha representantsi ha representants
els rius d' Espanya .els rius d' Espanya .
Els rius queEls rius que
desemboquendesemboquen
directament a la mardirectament a la mar
com el Tajo, sóncom el Tajo, són
prinrius cipals. Aprinrius cipals. A
Espanya hi haEspanya hi ha trestres
vessats: al nord, elvessats: al nord, el
vessant de cantàbric; avessant de cantàbric; a
l'est i al sud,ell'est i al sud,el vessantvessant
mediterrani i a l' oest elmediterrani i a l' oest el
25. Hi ha representats els rius d'Espanya. Els rius
que desemboquen directament a la mar, com el
Tajo, són rius principals. Els rius que
desemboquen en un altre riu s'anomenen
afluents. El territori recorregut per un riu principal i
els seus afluents en forma la conca. En el mapa
també veim el territori d'Espanya està dividit en
tres colors. La superfície d'un mateix color
representa un vessant, que és el conjunt de terres
en què els rius, barrancs i torrents vessen les
aigües a una mateixa mar.
26. Els vessants d'Espanya
● A Espanya hi ha
tres vessants: al
nord, el vesant
cantàbric; a l'est i al
sud, el vessant
mediterrani; i a
l'oest, el vessant
atlàntic.
28. El vessant mediterraniEl vessant mediterrani
●
El vessant mediterrani la majoria dels rius,El vessant mediterrani la majoria dels rius,
excepte l'Ebre, són curts i poc cabalosos,excepte l'Ebre, són curts i poc cabalosos,
perquè flueixen per zones amb climaperquè flueixen per zones amb clima
mediterrani,d'escasses pluges.Tenen unmediterrani,d'escasses pluges.Tenen un
règim irregular, amb una disminució forta derègim irregular, amb una disminució forta de
cabal o estiatge a l'estiu, i crescudes a lacabal o estiatge a l'estiu, i crescudes a la
primavera i a la tardor.En èpoques deprimavera i a la tardor.En èpoques de
pluges, aquests rius poden arribar apluges, aquests rius poden arribar a
desbordar-se, és a dir, duen tanta aigua quedesbordar-se, és a dir, duen tanta aigua que
surt del llit. Entre els rius d'aquest vessant,surt del llit. Entre els rius d'aquest vessant,
els més llargs són els que segueixen:els més llargs són els que segueixen:
29. L'EbreL'Ebre
●
L'Ebre, que neix a laL'Ebre, que neix a la
serreladaserrelada
Cantàbrica .És unCantàbrica .És un
riu llarg i moltriu llarg i molt
cabalós perquè repcabalós perquè rep
l'aportament d'aigual'aportament d'aigua
de molts de rius quede molts de rius que
neixen als Pirineus.neixen als Pirineus.
30. L'EbreL'Ebre
●
L'Ebre, que neix a laL'Ebre, que neix a la
serreladaserrelada
Cantàbrica .És unCantàbrica .És un
riu llarg i moltriu llarg i molt
cabalós perquè repcabalós perquè rep
l'aportament d'aigual'aportament d'aigua
de molts de rius quede molts de rius que
neixen als Pirineus.neixen als Pirineus.
31. El XúquerEl Xúquer
●
El Xúquer, que neixEl Xúquer, que neix
a la serraladaa la serralada
Ibèrica, igual que elIbèrica, igual que el
seu afluent mésseu afluent més
important, elimportant, el
Cabriol.Cabriol.
32. El SeguraEl Segura
●
El Segura, que neixEl Segura, que neix
a la serraladaa la serralada
Subbètica.El seuSubbètica.El seu
afluent principal ésafluent principal és
el riu Mundo.el riu Mundo.
33. EL VESSANT MEDITERRANI
● Al vessant
mediterrani la
majoria dels rius,
exepte l'Ebre, són
curts i poc cabalosos,
perquè flueixen per
zones amb clima
mediterrani.
34. L'EBRE
L'Ebre és un riu llarg i
molt cabalós perquè rep
l'aportament d'aigua de
molts de rius que neixen
als Pirineus, com
l'Aragó, el Gallego i el
Segre.
35. EL XÚQUER
● El Xúquer neix a la
serralada Ibèrica,
igual que el seu
afluent més
important, el Cabriol.
36. EL SEGURA
● El segura, neix a la
serralada Subètica. El
seu afluent principal
és el riu Mundo.
39. Els rius
● Els rius d'aquest
vessant són curts i
amb fort pendent,
perquè neixen en
muntanyes de la
serralada
cantàbrica,pròxima a
la mar on
desemboquen.
40. EL país basc
● Els rius Bidasoa,
Oria, Deba i nerbion.
● A Cantàbria, el Pas ,
Saja , Besaya ,
Nansa i Deva, que
forma límit Astúries.
● A Astúries , els rius
Sella , Nalón i el seu
afluent Narcea ,
Navia i Eo, que limita
a Galícia
43. ElEl vessant atlànticvessant atlàntic
Hi ha diferents rius:
els rius de Galícia
els rius de la Meseta
els rius d'Andalusia
els barrancs de les Canàries
44. Els rius de GalíciaEls rius de Galícia
Són rius de cabal abundant i de règim regular
perquè flueixen per una zona en què plou
ben sovint.
45. Els rius de la MesetaEls rius de la Meseta
● Són els més llargs de la Península
perquè neixen en muntanyes allunyades
de l'oceà.
46. Els rius d'AndalusiaEls rius d'Andalusia
● Són curts,
llevat del
Guadalquivir,
i de règim
irregular
47. Els barrancs de lesEls barrancs de les
CanàriesCanàries
● A les Canàries no hi ha corrents
continus d'aigua perquè el clima
Canari és molt sec.
48. ElEl vessant atlànticvessant atlàntic
Hi ha diferents rius:
els rius de Galícia
els rius de la Meseta
els rius d'Andalusia
els barrancs de les Canàries
49. Els rius de GalíciaEls rius de Galícia
Són rius de cabal abundant i de règim regular
perquè flueixen per una zona en què plou
ben sovint.
50. Els rius de la MesetaEls rius de la Meseta
● Són els més llargs de la Península
perquè neixen en muntanyes allunyades
de l'oceà.
51. Els rius d'AndalusiaEls rius d'Andalusia
● Són curts,
llevat del
Guadalquivir,
i de règim
irregular
52. Els barrancs de lesEls barrancs de les
CanàriesCanàries
● A les Canàries no hi ha corrents
continus d'aigua perquè el clima
Canari és molt sec.
53. Les aigües marines
Els rius vessen les
aigües a la mar o a un
llac. Les aigües dels
oceans i les mars es
coneixen com a
aigües marines.
54.
55. Les aigües marines
són salades, estan en
moviment costant i
formen ones que
arriba a la costa.
56. De les mars i dels
oceans s´obtenen
aliments,com peixos,
mariscs i algues; i
matèries
primeries,com la sal.
A més, a més, són
vies de comunicació.
58. Les aigües marines
a
● Les aigues
marines son
molt utils per a
les persones de
la mars i dels
oceans s
´obtenen
aliment
com
59. Les aigües marines● Els rius vessen les
ai a la mar o a
un llac .Les aigues
dels marins
● Les aigues marine
són salades,estan
moviment costant
i formen ones que
ariben a la costa.
62. Els llacs i les llacunes
de muntanya s'han
Forma per l'erosió del
gel is'anomena llacs
Glacials.
63. Moltes llacunes de
les planes es formen
per l' acumulació de
l'aigua de pluja,com
la llacuna de
Gallocanta.
64. Les llacunes de la
costa són pròpies de
Zones costaneres.
Per exemple: a la
costa de València
s'ha format una
llacuna de costa,
l'Albufera.
65. ELS PANTANS O EMBASSAMENTS
En els paisatges hi ha pantans o embassaments que esEn els paisatges hi ha pantans o embassaments que es
formen al llit d'un riu a partir d'una presa que en retéformen al llit d'un riu a partir d'una presa que en reté
l'aigua.l'aigua.
A Espanya hi ha més de 1.200 preses i pantans. ElsA Espanya hi ha més de 1.200 preses i pantans. Els
pantans de més capacitat es troben a les conquespantans de més capacitat es troben a les conques
segsegüents: la delüents: la del TajoTajo, amb els pantans d', amb els pantans d'AlcántaraAlcántara ii
Buendía; la delBuendía; la del GuadianaGuadiana, amb els pantans de, amb els pantans de LaLa
SerenaSerena ii CíjaraCíjara; la del Duero, amb els pantans; la del Duero, amb els pantans
d'Almendrad'Almendra ii RicobayoRicobayo; i la de l'; i la de l'EbreEbre, amb el pantà de, amb el pantà de
MaquinensaMaquinensa..
69. ● Quan plou, una part de l'aigua es
filtra per la terra fins que troba
roques impermeables. Aquestes
aigües que corren o s'embossen
davall terra s'anomenen aigües
subterrànies. Formen aqüífers,
que són acumulacions d'aigua
subterrània.
70. A Espanya, les aigües subterrànies representen la quarta part de l'aigua
dolça disponible. Per extreure-les s'excaven pous. Aquestes aigües
són una reserva d'aigua dolça que les persones utilitzam per beure i
per regar.
71.
72. Les aigües subterrànies
Quan plou, una part de
l'aigua es filtra per la
terra fins que troba
roques impermeables.
Aquestes aigües que
corren o s'embossen
davall terra
s'anomenen aigües
subterrànies.
73. Les aigües subterrànies
A Espanya, les aigües subterrànies representen
la quarta part de l'aigua dolça disponible. Per
extreure-les s'excava pous. Aquestes aigües són
una reserva d'aigua dolça que les persones
utilitzam per beure i per regar.
76. Els torrents
● Els torrents són,
en general, curts
i duen aigua
d'una forma molt
irregular, en
funció de les
precipitacions.
77. Els embassaments
● Els embassaments
només es troben a
Mallorca, i tenen poca
capacitat. Aquests
embassaments
recullen l'aigua de la
part central de la
Serra de Tramuntana.
● Són el Gorg Blau i el
de Cúber.
78. Les llacunes
● Les llacunes es
concentren a la franja
litoral, a les zones més
baixes. A Mallorca i a
Menorca es formen abans
de la desembocadura de
torrents. A Mallorca
destaca s'Albufera(a la
Badia d'Alcúdia), a
Menorca s'Albufera des
Grau, i a Eivissa i
Formentera, Ses Salines.
79.
80. COSTA DEL NORD
Són molt curts i amb
força pendent
ja que baixen
directament de la
muntanya a la mar.
Exemples :
Torrent de Pareis i el
de Sóller.
81. LES BADIES DEL NORD
Són els mes llargs.
Travessen el pla i
desemboquen sobretot
a la badia
D' Alcúdia.
Destaquen els torrents
de
Sant Miquel, el de
Muro i el de Na Borges.
82. Costa de llevant
Són torrents curts
i majoritàriament
secs durant tot l'any
exemples: Canyamel.
i el Fangart.
83. Badia de Palma i la conca de
Campos
Són bastant llarcs
ja que baixen de la
serra de Tramuntana
o recorren la conca
de Campos.
Exemple: Sa Riera.
88. Els torrents de Menorca
A Menorca podem distingir dos vessants:el de
Tramuntana i el de migjorn.
El de tramuntana té els torrents molts
Curts i amb poca aigua pel seu poc recorregut.
Hi trobam el de CALA ADAIA i el de pontarró
Que desemboca a L'ALBUFERA DES GRAU.
El de migjorn té els torrents un poc més llarg
I venen de les elevacions centrals de L'ILLA.
La seva característica és formar barrancs durant
El seu recorregut. Destaquen el cala en porter el de
El de TREBALUGUER i el D'ALGUENDAR.
