2. Atenea (del grec Αθηνά, Aθηναία), també coneguda com Palas Atenea és, en la mitologia grega, la deessa de la guerra, la civilització, la saviesa, l'estratègia, arts, la justícia, i l'habilitat. És una de les principals deïtats del panteó grec. El seu equivalent en la mitologia romana era Minerva. Va ser una de les deesses més representades en l'art grec. La hi representa amb armadura (amb la llança, el casc i l'ègida). A la ègida hi ha representada la cap de la gorgona Medusa, que li havia donat Perseu. El seu animal és l'òliba i la seva planta, l'olivera. La hi descriu tradicionalment com la "deessa d'ulls garzos". Atena
3. Naixement En el panteón olímpico Atenea aparece como la hija favorita de Zeus , nacida de su frente completamente armada después de que se tragase a su madre, Metis . cite_ref-0cite_ref-0[1] La historia de su nacimiento aparece en varias versiones. Homero llama a Atenea hija de Zeus, sin alusión alguna a su madre o a la forma en la que llegó a existir, cite_ref-1cite_ref-1[2] mientras la mayoría de las tradiciones posteriores coinciden al afirmar que nació de la cabeza del dios. Ya en Hesíodo la madre de Atenea era la oceánide Metis, la primera esposa de Zeus. cite_ref-Hes886-924_2-0cite_ref-Hes886-924_2-0[3] Tras yacer con ella, Zeus temió inmediatamente las consecuencias, pues había sido profetizado que Metis alumbraría hijos más poderosos que él. cite_ref-3cite_ref-3[4] Para impedir tan graves consecuencias, siguió el consejo de Gea y Urano y «la encerró en su vientre», cite_ref-Hes886-924_2-1cite_ref-Hes886-924_2-1[3] pero Metis ya había concebido una hija, Atenea, que brotaría de su cabeza. Píndaro añade que Hefesto abrió la cabeza de Zeus con su hacha minoica de doble hoja, el labrys , y que Atenea saltó de la cabeza completamente adulta «y llamó al ancho cielo con su claro grito de guerra . Y Urano tembló al oírlo, y la Madre Gea...» [5] Otros cuentan que Prometeo , Hermes o Palemón ayudaron a Zeus en el nacimiento de Atenea y mencionan al río Tritón como el lugar donde tuvo lugar el suceso. [6] Otras tradiciones cuentan incluso que Atenea salió de la cabeza de Zeus completamente armada, una afirmación de la que se dice que Estesícoro fue la autoridad más antigua. [7] [8] La majoria de les tradicions coincideixen en afirmar que va néixer del cap de Zeus. Després de jeure amb Metis, Zeus va témer immediatament les conseqüències, ja que havia estat profetitzat que Metis il·luminaria fills més poderosos que ell. Per impedir-ho va seguir el consell de Gea i Urà i «la va tancar en el seu ventre», però Metis ja havia concebut una filla, Atenea, que brollaria del seu cap. Atenea naixent armada del cap de Zeus, amb Ilitía a la dreta. Detall d'una àmfora àtica de figures negres, 550-525 a. C
4. Una teixidora anomenada Aracne, va exhibir un tapís tan ben elaborat que tant ella com tothom que el veia opinava que la seva destresa superava fins i tot la de la deessa Atena. Aquesta, va baixar a la terra a veure el tapís i es va meravellar i horroritzar a la vegada. Aquell tapís superava qualsevol de les seves obres, i furiosa el va destruir. Quan Aracne veié la seva obra mestra perduda, es va suïcidar penjant-se d'un arbre. Atena adonant-se de la seva injustícia, li retornà la vida però convertint-la en aranya. Les filadores o Rondalla d'Aracne de Diego Velázquez. 1644. Atena i Aracne
5. Un altre mite molt relacionat amb la deessa és el que marca l'origen de la guerra de Troia. A les bodes de Peleu i Tetis, a les quals assistien molts dels déus, Eris, deessa de la discòrdia, llençà un poma d'or amb aquestes paraules gravades: "Per a la més bella". De seguida tres deesses reclamaren la poma com a seva: Hera, Atena i Afrodita. Per tal de decidir a qui pertanyia la poma de la discòrdia i per tant qui era la més bella, s'escollí Paris, el jove fill del rei Príam de Troia. Les tres deesses intentaren subornar-lo. Hera oferí a Paris poder, Atena saviesa i gloria militar i Afrodita el temptà amb la dona més bella de la terra, Helena. Paris es decidí per Afrodita. Aquest incident fou l'inici de la guerra de Troia, ja que Afrodita ajudà Paris a enamorar i raptar Helena. Atena i Hera, en canvi, donarien suport als grecs en la futura guerra i Afrodita seria la protectora de Paris i els troians. La poma de la discòrdia
6. Judici de Paris. Paris ha d'escollir a la més bella entre tres deesses: (d'esquerra a dreta) Atenea, Afrodita i Hera. (Rubens).
9. Ares (en grec antic Ἄρης) es considera el déu olímpic de la guerra, la força bruta i la violència, així com la confusió i els horrors de les batalles, en contraposició a la seva germanastra Atenea. Els romans el van identificar amb Mart. L'hi representa com a fill de Zeus i Hera . Entre els altres déus, Ares era reconegut per la seva armadura de bronze i relacionat amb els voltors. En l'art grec clàssic seus atributs usuals eren un casc crestat i una llança amb la qual derrotava fàcilment als seus enemics Ares
11. Cadmo envia a diversos dels seus companys a una font que la diuen Font d'Ares. Però la font està guardada per un drac. Cadmo va i acaba amb ell d'un cop de pedra. Després aconsellat per Atenea sembra les dents del drac. De les dents va sorgir un exèrcit d'homes armats: els Espartoi. Cadmo temia que es tornessin contra ell, així que els va llançar una pedra. Els Espartoi es van acusar els uns als altres i van lluitar entre si. Només sobreviuen cinc que seran la noblesa de Tebes. Cadmo rep com a premi la mà d'una deessa: Harmonia, que és filla d'Ares i Afrodita La fundació de Tebes
12. Marte y Venus, per Antonio Canova. Data de 1816-1822 Afrodita i Ares
13. Mart i Venus, per Paolo Veronese. Data de 1570 i el podem veure al Museu Metropolità de Nova York.
14. La guerra de Troia Ares va prometre a Atenea i Hera que lluitaria del costat dels aqueus, però Afrodita va aconseguir persuadir perquè lluités al costat dels troians. Durant la guerra, Hera, la mare d'Ares, va veure la traïció d'aquest i va demanar permís a Zeus, el seu pare, per allunyar-lo del camp de batalla. Ares va atacar a Diomedes amb la seva llança, però Atenea va desviar l'atac. Diomedes va respondre amb la pica i Atenea va guiar el cop per ferir a Ares, va fugir a la muntanya Olimp, i va obligar als troians a retirar-se. Més tard, quan Zeus va permetre als déus prendre part activa en la guerra dels mortals, Ares va intentar venjar-se d'Atenea, però va acabar ferit de nou quan aquesta ho va colpejar amb una pedra.
