La variabilitat demogràfica ha fet que les necessitats socials i familiars hagin canviat molt en els nostres dies. Cuidar-se d'altres membres de la família pot abocar-nos a un procés de soledat i desolació important. Demanar ajuda a un professional és el camí per millorar la nostra salut i benestar.

1. Febrer 2014
Pàgina1
LA PSICOLOGIA, UNA EINA AL SERVEI DEL CUIDADOR FAMILIAR
Arturo Argelaguer Martínez
Psicología Aplicada (clínica, social y forense)
Titular del Centre Mèdic Bernades
La nostra és una societat en la que es donen importants transformacions a
mesura que s’avança en el temps.
A la darrera meitat del segle passat els
països de l’Europa occidental han estat
immersos en uns canvis demogràfics
tant grans que, a inicis del segle XXI,
ens estem trobant amb un “nou ordre
demogràfic”.
Les transformacions que s’han produït
en el si de les nostres llars, durant
aquests quinze anys de la nova
centúria, ens ha deixat amb noves maneres d’organitzar la convivència i
residència familiars, abastant des d’aquell esquema unívoc i tradicional dels
anys 60 i 70 del segle XX, fins a llars monoparentals i/o reconstituïdes, sense
oblidar·nos de les residències alternatives, les llars de persones solitàries o les
llars sense nucli.
La davallada i el retràs de la fecunditat actuals, conjuntament amb el progressiu
augment de l’expectativa de vida, fa que es doni en les llars dels nostres països
una elevada coexistència de diferents generacions en un mateix nucli familiar.
Així no és estrany veure parelles, anomenades “generació frontissa” o
“expenedora de serveis”, que
conviuen amb altres dues o tres
generacions diferents (pares, fills
i néts) en una mateixa estructura
familiar, i que cada vegada més
sovint se’ls ha de transferir
ajudes i afecte.
Aquesta nova convivència multi
generacional fa que, massa sovint, s’hagin modificat aspectes tan cabdals com
els valors de solidaritat, comprensió i generositat; per donar pas a nous estils
relacionals, on els prejudicis i els conflictes intergeneracionals són molt
presents.

2. Febrer 2014
Pàgina2
Això fa que sigui imprescindible l’optimització d’aquests nous estils relacionals
entre familiars que comparteixen una mateixa estructura o nucli de convivència,
mitjançant una major i millor utilització de les pròpies habilitats i recursos
personals.
Un aspecte molt i molt important a tenir
en compte és quan apareix un familiar
jove amb dependència o quan els avis
es van fent més grans, que necessiten
d’unes atencions i afecte especials.
Aquestes noves necessitats afegides
solen recaure, majoritàriament, en la
part femenina de les parelles. Aquestes
dones, ja siguin filles o joves dels
pacients malalts, comencen a carregar-se d’unes obligacions i unes tasques
per les quals no estan preparades.
Comencen a aparèixer mancances de comunicació i relació amb les altres
persones de l’entorn familiar, degut a l’enorme quantitat de temps que
requereixen les persones malaltes, i és quan mica a mica va aflorant, en la
figura d’aquest cuidador, tot un seguit de problemes importants que cal tractar
amb celeritat.
El principal risc per aquests/es cuidador/es és l’aparició de pensaments erronis,
soledat i aïllament, insomni, problemes
físics,... que solen acabar derivant en
greus problemes d’ansietat i
depressions.
És en aquests moments quan hi ha la
necessitat de cercar un professional que
us acompanyi en aquest procés vital,
ajudant·vos a reconduir aquesta situació
de la millor forma possible, per tal que
es restableixi l’equilibri personal i la unió
familiar, imprescindibles per a tirar
endavant amb la vostra vida.
El nostre treball com a psicòlegs és ajudar·vos a reconèixer diversos aspectes
d’aquesta nova situació que us permetin afrontar-la de forma adequada, sense
deixar-hi la salut en l’intent:
 Acceptació d’una situació de dependència.
 Anàlisi acurat de les necessitats de la persona dependent, sense oblidar-
se de les del cuidador familiar.

3. Febrer 2014
Pàgina3
 Cercar i implicar un entorn de
confiança sòlid, que permeti al cuidador
absentar-se regularment de les seves
obligacions, sense que això sigui motiu de
cap deteriorament en les atencions a la
persona dependent.
 Aprendre a treballar en equip i
compartir les decisions que s’hagin de
prendre, evitant que la responsabilitat de les
mateixes caigui única i exclusivament en una
sola persona.
Ajudeu-me a ajudar !!, seria la frase que millor resumiria aquesta feixuga i
complexa tasca del cuidador. Gaudir d’un entorn sòcio familiar cohesionat i
implicat és indispensable per afrontar, de forma saludable i amb qualitat de
vida, la gran responsabilitat d’atendre un familiar en situació de dependència.