2. 2
ÍNDEX
Pàg.
Introducció 3 - 4
Procés participatiu per a la recollida de propostes en el Marc del Pla Director de
Joventut (PDJ) 5 -26
Finançament 27
Previsió de futur pel PDJ 28
Conclusions 30
Documents adjunts
- Annex 1: Diagnosi de la situació de la joventut a Molins de Rei
(elaborada per l’empresa Iniciatives i Programes)
Pàg. 30 - 99
- Annex 2: Documents de seguiment enviats als joves al 2004 , 2005
Pàg. 100
- Annex 3: Document complet del Pla Director de Joventut 2007-2009
Pàg. 101-121
3. 3
INTRODUCCIÓ
Entre el 2002 i el 2004, es va dur a terme un procés de participació amb els i
les joves de Molins de Rei, amb l’ objectiu de l’elaborar l’ eina que havia d’
impulsar una nova política de joventut per tal de fer front als canvis socials i
econòmics que han afectat la condició juvenil en els últims anys. Aquests
canvis van conduir a un replantejament del model d’intervenció i gestió pública,
per tal que aquest fos capaç de donar la resposta adequada a les noves
orientacions de la política juvenil. Aquest nou model, aposta per unes polítiques
de joventut integradores, que treballin tots els aspectes que han de facilitar als
joves poder desenvolupar lliurement el seu projecte vital. L’eina fonamental de
l’Ajuntament de Molins de Rei pel desenvolupament de les polítiques
adreçades a les i als joves de la ciutat, és el Pla Director de Joventut.
El Pla Director de la política de Joventut va ser dissenyat seguint la
metodologia establerta per les Polítiques Integrals. Per tant, es contempla la
joventut com una etapa plena de vida on cal desenvolupar la plena ciutadania i
entendre els joves i les joves des d’una perspectiva global. En aquest sentit es
va proposar treballar tres eixos per a desenvolupar la nova manera d’entendre
aquesta condició juvenil: l’emancipació, la participació i l’oci.
El Pla Director es va plantejar com una eina per desenvolupar l’acció
política adreçada als joves de Molins de Rei. Es va configurar com un
instrument obert, dinàmic i participatiu, fet per als joves i amb el joves del
municipi.
Aquest nova política es plantejava en plena coordinació amb la resta de
programes municipals (ensenyament, formació ocupacional, cultura, serveis
socials, esports, sanitat, cooperació…) i incidint principalment a:
a) Facilitar l'arrelament dels joves en el seu medi i en la col·lectivitat, superant
els processos individualistes, imposats pels mitjans de comunicació de
masses, i fomentant les actituds democràtiques, solidàries i participatives.
b) Crear i millorar la infraestructura de serveis als joves.
4. 4
c) Afavorir l'autonomia individual dels joves fent especial atenció als col·lectius
amb menys possibilitats i compensant els desequilibris socials.
d) Desenvolupar activament tots aquells àmbits propis de la nova condició
juvenil des d'una òptica global i integral i amb una concepció afirmativa de la
joventut.
El Pla Director de Joventut es va plantejar com un document que recollia els
objectius, les línies estratègiques, les propostes i les actuacions a desenvolupar
de forma global en polítiques juvenils a Molins de Rei; i definia també les
formes de gestió i les àrees responsables de l’execució.
Entre els mesos de setembre i desembre de l’any 2006 des de la regidoria de
Joventut de l’ Ajuntament de Molins de Rei, i amb el recolzament de
Participació Ciutadana, es va dur a terme un procés de participació per a la
revisió del Pla Director de Joventut de Molins de Rei, MOU!, amb un doble
objectiu, valorar i validar el Pla Director de Joventut, MOU! 2004-06 i recollir
les directrius per l’ actualització i redacció del Pla Director de Joventut 2007-09.
5. 5
Procés participatiu per a la recollida de
propostes en el Marc del Pla Director de Joventut
(PDJ)
El Pla Director de Joventut, MOU! 2004 – 2007, ha estat el punt de partida
d’aquest procés, i de fet és el punt d’arribada del mateix, ja que l’encàrrec
realitzat a la consultora externa encarregada de dissenyar i implementar el
procés de participació, recull la voluntat d’ actualitzar aquest pla, tot
incorporant noves propostes realitzades pels joves, després de la reflexió i el
treball conjunt entre aquests.
Per fer-ho, el procés de participació ha combinat moments de diagnosi, que
pretenien aproximar-nos al nivell de coneixement que tenien els joves del MOU!
i de les accions municipals que els hi afecten, i moments de propostes, amb la
finalitat de poder millorar les accions del MOU! i/o proposar-ne de noves.
La cronologia del calendari del procés de revisió i validació del Pla Director
2004-2006 i la redacció del Pla Director de Joventut 2007-2009 ha estat:
Acció Dates Agents implicats
Disseny i encàrrec del Procés de
Participació
juny - juliol
2006
o Regidoria de Joventut
o Participació Ciutadana
Desenvolupament dels tallers setembre –
desembre 2006
o Regidoria de Joventut
o Cooperativa-ETCS (Estratègies
per a la Transformació Comunitària
Sostenible).
Elaboració de l’ informe. gener – febrer
2007
o Cooperativa-ETCS (Estratègies
per a la Transformació Comunitària
Sostenible).
o Revisió informe i elaboració
documentació de retorn als
participants als tallers.
o Enviament de l’ informe als joves
que van participar als tallers
o Presentació de l’ informe per la
seva validació per part de les
entitats juvenils de Molins de Rei i
els participants en el procés de
participació.
març – abril
2007
o Regidoria de Joventut
o Cooperativa-ETCS (Estratègies
per a la Transformació Comunitària
Sostenible).
o Presentació al Ple Municipal del
Pla Director de Joventut 2007-
2009 MOU! +, per la seva
aprovació .
Abril 2007 o Regidoria de Joventut
6. 6
Amb aquest procés es plantejava aconseguir les visions del màxim número de
joves possible, mitjançant la seva participació en moments de reflexió i debat
conjunt amb la voluntat de recollir valoracions i propostes. Per fer-ho, com a
punt de partida, existia l’experiència prèvia d’associacions i entitats del municipi
que van participar en l’elaboració del MOU a l’any 2004, així com entitats de
joves que havien tingut contacte amb la regidoria de joventut. Aquestes entitats
foren convocades a una reunió informativa sobre el procés amb la voluntat
d’implicar-les, sessió realitzada el dia 5 de juliol de 2006.
Per altra banda, per tal d’incorporar a d’altres joves, realitzaríem diferents
tallers als instituts públics de Molins (IES Lluís de Requesens i IES Bernat el
Ferrer), amb grups de joves que estan cursant 3er, 4art d’ESO i 1er de
batxillerat.
Per últim, es considera important poder organitzar un debat a partir d’una
mostra aleatòria, escollida del cens municipal, de joves entre 18 i 35 anys, amb
la voluntat d’incorporar al debat joves de diferents edats, perfils i zones del
municipi.
Metodologia, objectius del procés i participants
La metodologia utilitzada en el procés de participació, tenia com a objectiu
poder recollir opinions i propostes dels joves de Molins, integrant i contemplant
la diversitat i heterogeneïtat que pot suposar treballar amb participants amb
motivacions i concepcions diferents que venen marcades per unes edats que
van des dels 14 als 35 anys.
El temps, els recursos i la disponibilitat dels participants, també han estat
elements que han determinat l’ordenació del procés en 10 tallers o moments
de participació on la dinàmica s’havia d’ajustar al temps disponible, al perfil
dels participants i a les seves edats.
Objectius del procés:
o Valorar el nivell de coneixement de les accions municipals adreçades al
jovent del municipi per aquest propi col·lectiu
7. 7
o Detectar i recollir les inquietuds i problemàtiques que tenen els joves del
municipi
o Conèixer la valoració que fa el jovent entorn a la política que els hi afecta
o Recollir propostes de millora i noves propostes
Participants:
o Joves de Molins de Rei de entre 14 i 35 anys, associats i no associats
Accions desenvolupades i dinàmica de les sessions de treball
o 2 tallers participatius amb joves que participen a activitats organitzades
per associacions juvenils del municipi o bé que en són membres de
forma activa
o 4 tallers amb alumes de l’IES Lluís de Requesens
o 3 tallers amb alumnes de l’IES Bernat el Ferrer.
o 1 taller amb una mostra al·leatòria de joves de entre 14 i 35 anys.
Les dinàmiques de les sessions de treball no han estat iguals per a tots els
col·lectius de participants, sinó que s’ha adaptat en funció a 3 criteris:
- punt de partida i nivell de coneixement de les accions municipals
adreçades al joves i del MOU
- interessos i inquietuds dels participants, clarament determinat per
l’edat
- temps disponible per al desenvolupament de la sessió
En aquest sentit, es considerà important poder aportar una organització de les
temàtiques a treballar el més entenedora possible. Les reflexions, per tant,
s’estructurarien al voltant de 10 eixos, fent-ne més èmfasi en uns o altres
segons els joves participants i el temps disponible. Aquests eixos van ser:
1. ensenyament, formació i treball
2. informació i comunicació
3. accés a l’habitatge.
4. salut i consum responsable
5. noves tecnologies
8. 8
6. associacionisme i la participació
7. oci i lleure
8. cultura i l’art
9. esport
10.conciliació de la vida personal i familiar, i transport1
Totes les sessions partiren de la mateixa estructura per a promoure la reflexió i
la recollida de propostes, adaptant-se la dinàmica en funció als tres criteris
abans esmentats:
1. Coneixem el MOU?
2. Què coneixem, què ens agrada i què no ens agrada
del que hi ha, o s’està fent a Molins de Rei?( en
relació a un determinat eix o tema)
3. En cas de disposar del temps suficient, retorn als
participants de qui es l’administració competent, i si
es o no una actuació recollida al MOU!, en relació a
les reflexions i valoracions aportades.
4. Formulació de propostes per part dels participants
entorn als eixos o temes treballats.
1
Aquest eix només va ser treballar amb els joves de la mostra aleatòria
9. 9
Desenvolupament de les sessions i calendari
Acció Destinataris Data
sessió
Durad
a
Objectius
Tallers amb joves associats Participants 18 joves
1 Taller de
diagnosi amb
joves associats
joves vinculants
a associacions i
entitats del
municipi
15 de
setembre
2,5 h. Saber quin nivell de
coneixement en tenen els
joves, i quina valoració en fan
sobre les accions del MOU! i
les actuacions municipals que
afecten als joves
1 Taller de
propostes amb
joves associats
joves vinculants
a associacions i
entitats del
municipi
20
d’octubre
2,5 h. Identificar, detectar temes que
preocupen aquests joves i
quines en consideren positives
del poble
Recollir propostes per a
incorporar en el MOU!
Tallers amb joves dels instituts Participants: 112 joves
4 Tallers de
diagnosi i
propostes
Alumnes 3r
ESO IES Lluís
de Requesens
2 h
3 Tallers de
diagnosi i
propostes
Alumnes de
Batxillerat IES
Bernat el Ferrer
1h
Conèixer quins aspectes
consideren com a positius i
quins aspectes consideren
com a negatius del fet de ser
joves a Molins de Rei
Recollir propostes per a
incorporar en el MOU!
Taller amb joves triats de forma aleatòria Participants: 5 joves
1 Taller de
diagnosi i
propostes
Joves que
viuen a Molins
de Rei triats de
forma aleatòria
2 h Conèixer quins aspectes els hi
preocupen més als joves en
relació als 10 eixos proposats
Conèixer el nivell de
coneixement de les accions
municipals que s’estan
desenvolupant en relació a
aquests 10 eixos
Recollir propostes per a
incorporar en el MOU!
Sessions validació informe per part de les
entitats juvenils de Molins de Rei i els
participants en el procés de participació.
Participants: 5 entitats
9 joves dels IES
1 sessió entitats joves vinculants
a associacions i
entitats del
municipi
11 abril 2h Validar el document de
propostes del Pla Director de
Joventut MOU! + 2007-2009
2 sessions Joves IES 18 abril
19 abril
1h Validar el document de
propostes del Pla Director de
Joventut MOU! + 2007-2009
10. 10
Resultats del procés participatiu per a la recollida de propostes
en el Marc del Pla Director de Joventut (PDJ)
Per tal de sintetitzar i visualitzar de forma més comprensible i senzilla totes les
aportacions recollides al llarg d’aquest procés, hem ordenat la informació en 3
blocs:
BLOC A (diagnosi): Nivell de coneixement i valoració del MOU! i de les accions
municipals que afecten als joves de Molins.
BLOC B (propostes): Propostes sobre l’acció municipal adreçada als joves.
BLOC C: Validació per part de les entitats juvenils de Molins de Rei i els
participants en el procés de participació del document de propostes elaborat
des de la Regidoria de Joventut a partir de les aportacions realitzades pel
joves.
BLOC A: Nivell de coneixement del MOU! i de les accions municipals
adreçades als joves.
En aquest apartat es recullen els resultats obtinguts en els tallers de diagnosi,
amb els tres gran col·lectius participants en el procés (joves associats, joves
IES i joves triats de forma aleatòria). La informació està recollida per cadascun
dels eixos2
, trobareu la informació en un quadre per cada eix amb tres
columnes que corresponen als tres col·lectius. Acompanya als quadre un
resum dels comentaris més significatius aportats pels participants. Aquest bloc,
en síntesi, podria respondre a la pregunta: que fa l’ajuntament? en relació
a...
l’ensenyament, la formació i el treball
Joves vinculats
a entitats
Joves dels IES Joves mostra aleatòria
Servei de Català Construcció d’una nova
escola bressol
2
ensenyament, formació i treball / informació i comunicació / accés a l’habitatge /salut i consum
responsable / noves tecnologies/ associacionisme i la participació/ oci i lleure/ cultura i l’art/ esport/
compatibilitat vida personal i familiar
11. 11
Xarxa educativa Local (XEL)
Intercanvi de llengües
Biblioteca
Reforç escolar
Centre Garcia Nieto (Orientació
Laboral, formació ocupacional)
Centre Garcia Nieto
(Orientació Laboral, formació
ocupacional)
Valoració
Els joves vinculats a entitats fan una valoració positiva de l’ensenyament i la
formació que oferta als joves de Molins, encara que es mostra cert descontent
amb el nivell de conservació de les infraestructures dels Instituts i cicles
formatius, encara que no siguin competència municipal.
En relació al serveis per a la recerca de feina. Orientació i inserció, el centre
Garcia Nieto es molt ben valorat. Es considera que portar a terme el viver
d’empreses que hi havia planificat al MOU! es una tasca a tirar endavant.
Els joves dels IES participants només van fer referències a la mala comunicació
dels Instituts segons la seva percepció (“el bus hauria d’arribar fins a dalt” o “els
instituts públics haurien d’estar més al centre del poble”), o bé en relació a
l’estat de les infraestructures. Com veiem al quadre no apareixen aportacions,
ja que no es va treballar de forma específica, sinó al debat dels aspectes
positius i negatius de ser jove a Molins.
El joves triats aleatòriament tenen un nivell de coneixement de les accions
municipals molt diferenciat entre ells mateixos3
.
l’accés a l’habitatge
Joves vinculats a entitats Joves dels IES Joves mostra aleatòria
Borsa jove d’habitatge Borsa jove d’habitatge
Pisos de protecció oficial Pisos de protecció oficial
(compra i lloguer)
Oficina Municipal d’habitatge Oficina Municipal d’habitatge
Pisos per a gent gran
Valoració
La majoria dels joves que van fer aportacions en relació a aquest tema
mostraren preocupació o indignació pel preu dels habitatges i les dificultats
12. 12
d’emancipació que això suposa. Tanmateix es mostra preocupació per accedir
a un habitatge digne, amb un mínim de metros i una acceptable qualitat.
En relació a la informació sobre els pisos de protecció oficial, es fan
aportacions que consideren que hi ha poca informació i que és molt difícil
aconseguir-la “només s’assabenten uns pocs”. Es fan aportacions en relació a
que hi ha habitatges desocupats al poble.
Es valora negativament que s’enderroquin edificis històrics o que sustenten la
identitat del poble per fer pisos. La borsa d’habitatge es molt ben valorada,
encara que es creu en té poca difusió i es poc coneguda entre els joves i els
potencials llogaters (propietaris).
la informació i la comunicació adreçada als joves
Joves vinculats a entitats Joves dels IES Joves mostra aleatòria
Informacions als mitjans
(Radio/TV/ premsa local)
Informacions als mitjans
(Radio/tv/ premsa local)
Revista Casa de la Vila i
altres (TOT, RAFOLS, )
Revistes que arriben casa,
revista de la Vila “Casa de la
Vila”.
Oficina Municipal
d’informació i SAM (Servei
d’atenció municipal. Area
serveis Personals
Web
Cartells, pancartes, tríptics Cartells al carrer Cartells, tríptics,
Punt jove
Cartes als ciutadans
Valoració
Els joves vinculats a entitats tenen més clars els mecanismes d’informació. En
els debats destacaven que en moltes ocasions pot existir informació, però que
és possible que aquesta no resulti atractiva o que hi hagi molta i per això no
ens fixem. Es reflexiona al voltant de si l’ajuntament s’hauria de plantejar com a
3
Hem de tenir en compte per a aquest eix, i els que es recullen als quadres posteriors, que 3 dels 5
participants fa 5 anys o menys anys que viuen a Molins. Quan arribar una vegada finalitzats els seus
estudis).
13. 13
prioritat informar als joves, que no tenen cap interès per les informacions del
poble.
En relació als joves dels IES, crida l’atenció que no hi va haver cap comentari
en relació al Punt d’informació juvenil, ni tampoc tenien present que aquest
servei te presència als instituts un cop per setmana. (Aquest fet no te perquè
significar que no el coneguin, potser que no el tinguin com a referent o que no
el relacionin amb l’ajuntament, l’ajust del temps en els tallers no va permetre
conèixer més en profunditat aquest fet).
En el grup de joves triat aleatòriament hi ha aportacions en la línia que no hi ha
informació prou clara i/o atractiva de l’activitat lúdica, cultural, etc. També es
dona un comentari en relació a tenir la percepció que només hi ha informació
quan arriben les eleccions.
la salut i el consum responsable
Joves vinculats a entitats Joves dels IES Joves mostra aleatòria
Xerrades als IES (sexualitat) Construcció d’un nou
ambulatori
Atenció domiciliaria
Festa del comerç Just
Mercat
Deixalleria Municipal Deixalleria Municipal
Valoració
Els joves vinculats a entitats fan una valoració positiva del suport que dona
l’ajuntament a les entitats de comerç just, encara que es considera que les
accions per a promoure el consum responsable entre els joves són insuficients.
Es valora molt positivament l’actuació de la deixalleria. Es fa una bona
valoració dels tallers de sexualitat fets als instituts.
Els joves dels IES, desconeixen que s’estan portant a terme tallers de
sexualitat, així com que al Punt d’Informació Juvenil és poden obtenir
preservatius gratuïtament. El preu dels preservatius, la educació sexual i els
efectes del consum de drogues són temes que els preocupen.
14. 14
En termes generals, s’identifiquen alguns dèficits en els serveis de salut locals
que creuen s’haurien de millorar, tals com: el fet de tenir que desplaçar-se a
d’altres municipis per tenir consulta amb els metges especialistes, el fet de que
les hores del metges de capçalera es donen a dos dies vista i les dels
especialistes a mesos, o el fet que no existeixi un hospital al municipi. Per altra
banda, es mostra certa preocupació per la poca flexibilitat horària d’algunes
especialitats com ginecologia o el servei d’atenció d’urgències.
Es valora positivament la construcció d’un nou CAP.
les noves tecnologies
Joves vinculats a entitats Joves dels IES Joves mostra aleatòria
Cursos d’informàtica per a
adults
Formació a centres cívics,
biblioteca (molt poc)
Internet gratuït al
centre cívic
Connexió a Internet
(biblioteca i punt jove)
Internet lliure i gratuït
a la biblioteca. Bona
connexió
Internet lliure a la biblioteca i
al punt jove
Informació sobre el
poble a la web
Valoració
Els joves vinculats a entitats consideren que hi ha pocs punts d’accés lliure i
gratuït a Internet al municipi, així com poca informació en relació a la seva
existència.
Per part dels joves dels instituts es valora positivament que hi hagi accés
gratuït a Internet en equipaments públics, encara que es considera que són
pocs i s’omplen amb facilitat. També es planteja que l’oferta privada en aquest
sentit es poca, cara i no es donen serveis com la impressió.
Existeixen valoracions negatives en la línia que es demana autorització dels
pares per accedir a determinades eines o continguts com el xat. També hi ha
comentaris en relació a que la radio o la televisió no es veuen correctament a
tot el poble.
En relació als joves triats aleatòriament es mostra certa preocupació en relació
a que les noves tecnologies de la comunicació no arribin al municipi o ho facin
més tard que a la resta de municipis propers, ex. TDT.
15. 15
l’oci i el lleure
Joves vinculats a entitats Joves dels IES Joves mostra aleatòria
Punt jove Activitats festa major
(empalmada,
concerts...)
Concursos, concerts
Suport a entitats juvenils Cinema a la fresca Cinema a la fresca
Promoció d’activitats lúdic -
festives i de lleure (esplai,
casals d’estiu, empalma’t)
Activitats diverses
(camell, festes
tradicionals, fira de la
candelera
Tallers a centres cívics Suport a entitats
culturals
Skate Parc Equipaments
diversos: teatres,
piscina, biblioteca
Concerts Parcs i espais
recreatius
Festes culturals
Valoració
Els joves de les entitats, així com dels instituts creuen que existeix poca oferta
lúdica i d’ofici adreçada als joves, en relació a l’oferta privada. La valoració en
aquest sentit pels joves del instituts, de l’oci ofertat des de l’àmbit privat, es
negativa, manca de bars, discoteques, salons recreatius, etc.
Tots els col·lectius de joves valoren negativament que no hi hagi cinema al
poble.
Els joves triats aleatòriament fan aportacions en la línia de que existeix una
oferta d’oci i cultura interessant al poble, encara que és la gran desconeguda.
Segons ells, dona la impressió que fins hi tot és més coneguda per la gent de
pobles propers que pels propis molinencs.
l’associacionisme i la participació
Joves vinculats a entitats Joves dels IES Joves mostra aleatòria
Processos de participació. Procés de participació al
16. 16
Tallers de participació. barri de el canal
Suport i ajuts a entitats
associacions
Conferències, xerrades,
tallers com els d’ara
M O U ! M O U !
Valoració
Els joves vinculats a entitats consideren que el MOU! es desconeix, fet que es
va contrastar en els altres tallers ja que o bé el desconeixien, o bé el
relacionaven únicament amb l’oferta lúdica per joves que hi ha al poble.
En relació als processos de participació impulsats per l’ajuntament, i el propi
MOU!, valoren que es podrien obrir a participació temes més importants.
En relació a les associacions, es valora que existeixen diferències en
l’assignació de recursos a les entitats, que existeix poca cohesió entre
aquestes i que no hi ha actuacions que promoguin aquesta cohesió.
Es valora que es cedeixen pocs espais i locals a les entitats, i que hi ha poc
suport a les entitats per part de l’ajuntament, encara que és desconeixen els
serveis adreçats al suport de les activitats del joves i en moltes ocasions ni tan
sols s’ha sol·licitat ajut. El debat va portar a veure que els joves tenien un
desconeixement del funcionament i la realitat dels ajuts a les entitats.
Alguns joves dels instituts, mostren certa incredulitat a que les propostes que
es facin es portin a terme i que l’ajuntament tingui en compte als joves prendre
les decisions.
Els joves triats aleatòriament valoren que hi ha poca participació al poble i que
la existeix és sempre dels mateixos, encara que reconeixen que l’ajuntament fa
coses per a canviar això, com el taller del MOU!, en que ells i elles van
participar, i que valoren molt positivament. En relació a les seves propostes
veurem com les centraran més en potenciar la participació dels ciutadans a títol
individual, ja que no hi ha un coneixement tant profund de l’associacionisme al
poble com els joves vinculats a entitats.
17. 17
la cultura i l’art
Joves vinculats a entitats Joves dels IES Joves mostra aleatòria
Projecte de nova biblioteca Concerts
Festa major i festes populars Festes majors Festa major
Suport a concerts (Metal
Defenders i altres estils)
Festes tradicionals
Sala d’exposicions Part de Can Ametller per
dedicada a exposicions, i
biblioteca
Mercat d’art jove Centre Cívic
Museu Museu (“cutre”)
Contes i tallers literatura a la
biblioteca
Diferents teatres
Valoració
Els joves vinculats a entitats valoren molt positivament el suport donat per part
de l’ajuntament per a muntar activitats, però consideren que es podrien fer
moltes més activitats, concerts, concursos de grups locals, etc. Com a
elements negatius es considera que les festes podrien ser més populars, més
al carrer.
Es valora que hi ha certa descoordinació entre les activitats de les entitats. Es
valora negativament que existeixin dinàmiques poc obertes per part de
determinats grups o entitats que no faciliten la incorporació de gent nova, així
com la desaparició d’activitats que podrien fomentar el treball conjunt, com va
ser en el seu moment la Setmana de la Joventut.
Els joves dels instituts mostren opinions molt diferents. Per una banda,
valoracions molt positives, “molt bones festes populars i majors”, “festes molt
ben organitzades”, molta iniciativa dels joves per fer coses al municipi, a més a
més de fer-se activitats per mantenir les tradicions del poble. De forma
contraria, existeixen valoracions que consideren que l’oferta lúdica per als
joves és fluixa i poc diversa, falten espais i activitats pels joves de 14 a 16
anys, i l’ajuntament dona poc suport per a desenvolupar activitats.
18. 18
Molt vinculat a l’oci es considera que existeixen pocs espais per als joves, no hi
ha locals per joves.
Els joves triats aleatòriament, posen de manifest que molts joves marxen del
poble a gaudir del seu oci i la cultura, i no per que no hi hagi oferta, sinó per
aquesta no es coneix.
l’esport
Joves vinculats a entitats Joves dels IES Joves mostra aleatòria
Poliesportiu Poliesportiu i altres
instal·lacions
Poliesportiu
Piscina Municipal Piscina Municipal
Suport a entitats esportives Sortides per Collserola
(dubten si les fa
l’ajuntament o alguna
associació)
Promoció de l’esport
(“Esportíssim”, escola de St.
Miquel”)
L’esportíssim per a
promocionar l’esport
entre els joves
Oferta esportiva per infància Oferta esportiva amplia
a Molins
Camps de futbol, i nou
camp del Molins
Gespa als camps de
futbol
Valoració
En termes generals, l’oferta esportiva existent al municipi es valorada
positivament per tots els perfils de participants en els tallers, en quantitat i en
diversitat. Amb tot i això es considera que les instal·lacions esportives estan
massa saturades i que practicar esport resulta massa car. Es valora
negativament que l’espai públic estigui poc aprofitat per fer esport, poc
mobiliari urbà per practicar-ho, així com la impossibilitat de poder utilitzar els
patis de les escoles per a poder fer esport de manera més informal, sense estar
a cap equip. Es valora que es difícil practicar esport al municipi si no pertanys a
un club.
Per altra banda es valora que les instal·lacions esportives de les escoles han
d’absorbir l’activitat de diferents clubs esportius pel dèficit d’equipaments que
existeix al poble, tanmateix, es considera que aquestes instal·lacions en
moltes ocasions tampoc estan en condicions.
19. 19
BLOC B: Propostes sobre l’acció municipal adreçada als joves
Seguint l’esquema anterior a continuació llistem les propostes realitzades pels
joves al llarg d’aquest procés.
Comentar que en aquest bloc apareixen 2 nous eixos, conciliació de la vida
laboral i familiar i, transports i connectivitat, que van ser treballats de forma
específica pels joves triats aleatòriament, i sobre els que també van fer
propostes la resta de joves a partir de les reflexions generals sobre el poble.
En aquesta ocasió, hem considerat oportú llistar totes les propostes realitzades,
sense fer distinció de col·lectiu de joves, pel fet que es donava bastant
repetició.
S’han recollit tot tipus de propostes, tan les que són competència pròpiament
municipal, com les que no ho són, però que el consistori municipal hi podria
incidir sobre altres estaments públics per tal de portar-les a terme.
Aquest bloc, en síntesi, podria respondre a la pregunta:... què creus que
hauria de fer l’ajuntament en relació a...?
l’ensenyament, la formació i el treball
o Separació dels infants i adults de la biblioteca per poder llegir
o Cursos de formació en educació en el lleure per a joves (amb
reconeixement de crèdits de lliure elecció)
o Cursos de formació sobre associacionisme
o Buscar la millor opció per a l’edifici de l’escola de música (reforma,
trasllat...)
o Escola Universitària al poble (per evitar que els joves marxin a estudiar
fora i es desconnectin de la vida social i associativa del municipi
o Informació i orientació als joves sobre món laboral, itineraris a seguir, en
sessions als instituts i fora
o Suport a la creació d’empreses en el municipi
o Fer més difusió i promocionar el Centre Garcia Nieto
o Crear o potenciar la creació d’una escola d’idiomes
o Millorar el nivell dels instituts per a que els joves no marxin fora del
municipi evitant que es desconnectin d ela vida social de Molins
20. 20
o Potenciar l’ensenyament de qualitat a l’escola pública
o Fer un estudi per conèixer el nivell i qualitat de l’ensenyament públic a
Molins
o Ampliar les places i facilitar l’accés a les escoles bressol públiques del
municipi
l’accés a l’habitatge
o Fer més habitatges socials
o Promoure que hi hagin més propietaris a la borsa d’habitatge
o Difusió i promoció de la Borsa d’habitatge (joves i sobretot propietaris)
o Buscar estratègies per a que no hi hagin pisos buits al municipi
o Elaborar un cens del patrimoni a protegir de la Vila (edificis amb valor
identitari o històric)
o Fer una nova reserva d’habitatges de gent gran
o Ajudes per a la compra d’habitatges
o Facilitar l’accés a un habitatge digne, en qualitat i metros, facilitant la
possibilitat de triar entre compra o lloguer
o Reducció els costos dels permisos d’obres menors per a reformar els
habitatges
o Modernització per a agilitzar els tràmits i permisos d’obres
o Promoure mesures que donin seguretat als llogaters per a que així
lloguin els pisos
la informació i la comunicació adreçada als joves
o Utilitzar l’email per a informar als joves
o Potenciar l’ús online per a consultes i gestions municipals
o Potenciar la web adreçada als joves per tal d’informar-los
o Posar cartells als instituts
o Elaborar una agenda comú per a que les entitats programin de forma
coordinada les activitats
o Elaborar una revista mensual tipus agenda cultural amb totes les
activitats culturals i d’oci del municipi )amb disseny atractiu, distribució
ales llars, etc)
o Més informació a TV Molins sobre el que s’està fent i es farà
21. 21
o Xerrades als Instituts explicant que és farà a la Vila
o Fer la revista de Molins gratuïta
la salut i el consum responsable
o Ampliar el servei de planificació familiar
o Més especialistes al CAP i un hospital
o Reduir dies d’espera (ara més de 48h metge capçalera)
o Residències per la gent gran
o Ginecologia i altres especialitats per les tardes
o Educació sexual a les escoles i instituts
o Més metges al CAP
o Cursos de primers auxilis i socorrisme
o Màquines de preservatius, de fàcil accés i barates
o Facilitar preservatius gratuïtament
o Xerrades als instituts sobre SIDA, malalties de transmissió sexual,
consum de drogues, etc
o Millorar l’atenció que donen els metges del CAP
o Construcció d’un nou CAP
o Organitzar una visita al Punt Jove
o Deixalleria més a prop i gratuïtat
o Contenidors per a recollir el plàstic
o Contenidors per a roba a més llocs
les noves tecnologies
o Promocionar la web del Punt Jove. Fer-ne difusió.
o Ampliar el número d’ordinadors als punts d’accés lliure i Internet
o Ampliar el número d’ordinadors d’accés gratuït de la biblioteca
o Incorporar a la web informació dels punts d’accés lliure i gratuït a
Internet, i posar cartells als instituts amb aquesta informació
o Cursos d’informàtica i Internet accessibles a tothom, joves gent gran...
o Campanya o accions per explicar que és la televisió digital i que s’ha de
fer per veure-la
o Posar impressores als ordinadors de la biblioteca
o Millorar les antenes per escoltar la ràdio
22. 22
o Facilitats per a poder disposar de fibra òptica (ajuts, es molt cara)
la cultura i l’ art
o Bucs d’assaig per als grups que comencen
o Potenciar i promocionar els grups musicals locals
o Potenciar o promoure la creació d’una coordinadora d’entitats i grups de
joves per a autoorganitzar activitats, concerts, etc.
o Promoure Cinefòrum
o Promoure escoles de dansa(alternativa)
o Realitzar una Agenda Cultural atractiva
o Promoure obres de teatre per a joves
o Exposicions de pintura
o Remodelar el museu o fer un centre d’exposicions
o Ampliar l’oferta d ela escola de música
o Més varietat d’estils musicals en els concerts
o Que s’organitzin al poble actuacions teatrals, concerts, etc. de grups
importants
l’oci i el lleure
o Crear un Casal de joves i aprofitar els locals i equipaments buits per a
que els joves realitzin activitats
o Potenciar activitats de lleure per joves al llarg de tot l’any
o Promocionar espais naturals del municipi a visitar (camins, etc.)
o Potenciar activitats a desenvolupar en espais i equipaments públics
(excursions, sopars, balls, cinema a la fresca, festes, festa de
Halloween, etc).
o Tallers gratuïts adreçats als joves (manualitats, cosir, etc.)
o Facilitar espais, bucs d’assaig, etc. per a grups de Molins
o Confiança i llibertat per a que els joves puguin muntar activitats,
concerts,etc.
o Facilitar i cedir espais tancats per a que els joves hi puguin muntar
concerts,etc
o Centre Comercial
o Cinemes
23. 23
o Restaurants de menjar ràpid
o Botigues
o Salons recreatius
o Bolera
o Un IndorKarting
o Discoteques per a menors de 16 anys
o Local nocturn on deixin entrar joves de 16 anys
o Reforma del Castell Ciuró
l’associacionisme i la participació
o Crear un espai polivalent per realitzar activitats conjuntes entre les
entitats (concerts, actes amb molta gent, etc).
o Fer un Casal de Joves que també serveixi com a seu de les entitats
juvenils
o Fer públics els criteris d’atorgament de subvencions abans de que surti
la convocatòria
o Donar més serietat a l’atenció al ciutadà via online
o Creació de fòrum virtual o email on fer consultes, que després es
responguin, i deixar les teves opinions
o Confiança i llibertat per a que els joves puguin muntar activitats,
concerts,etc.
o Facilitar espais autogestionats pels joves
o Que és tinguin en compte les aportacions i propostes que s’han fet en
aquest procés
o Que l’ajuntament doni mecanismes i espais per a participar
l’esport
o Establir una tarifa o abonament jove de preu reduït per accedir a la
piscina municipal
o Crear un equipament per a la pràctica del Tennis
o Crear un complex esportiu nou (pistes d’atletisme, camp de futbol,
gimnàs apte per a totes les edats, tennis...)
o Més subvencions per abaratir les quotes per fer esport
o Potenciar activitats físiques a la natura i l’espai públic
24. 24
o Potenciar la pràctica de l’ esport entre els joves, crear espais i
infraestructures adients
o Zona esportiva a la granja. Cistelles a la granja
o Posar gespa als camps de Futbol
o Reconstruir el camp de futbol de la Incresa
o Habilitar camins carrils per a bicis
o Tanca (xarxa metàl·lica) als camps de futbol per no perdre pilotes
o Servei de préstec de material esportiu als espais de pràctica d’esport
deixant el DNI o amb altres formes de control
o Arranjar les cistelles del Pont de la Cadena
o Construir un skating
o Obrir els patis de les escoles per a poder practicar esport
o Creació de carrils bici
o Manteniment del circuit de cros
o Suport als joves que practiquen l’esport al carrer i l’espai públic
o Tornejos més barats
o Pista de skate, amb half, etc.
o Fer un circuit de “Parkour”
la conciliació de la vida laboral i familiar
o Millorar els transport públics i les comunicacions
o Activitats per a nens
o Ampliar horaris dels comerços
o Horaris de treball més compatibles
o Ampliar horaris de escoles bressol i escoles sense cost excessiu per a
les famílies, així com el número de places.
o Promoure mesures o llei que obligui a les empreses a flexibilitzar l’horari
o Potenciar serveis de guarderia a les empreses
els transports i la connectivitat
o Informar sobre els horaris del transport públic i millorar les combinacions
i connexions
25. 25
o Potenciar metro, tramvia, línies de bus i millora de la freqüència de la
Renfe
o Millora de les freqüències Renfe per les tardes i caps de setmana
o Millorar la connexió en transport públic i carretera amb els municipis de
les rodalies, Rubí, St. Cugat i de l’altre banda del riu (St.Boi/ Viladecans)
o Incorporar Molins a la Zona 1 de l’ATM
o Cobrir les parades del Bus
o Fer que el bus arribi fins als instituts
BLOC C: Validació per part de les entitats juvenils de Molins de Rei i els
participants en el procés de participació del document de propostes
elaborat des de la Regidoria de Joventut a partir de les aportacions
realitzades pel joves.
Per tal de validar el document de propostes elaborat des del la regidoria de
Joventut de l’ Ajuntament de Molins de Rei i finalitzar el procés de participació,
el dia 11 d’abril de 2007 és va dur a terme un taller, on es va convocar a tots
els joves participants en un dels 10 tallers de diagnosi i propostes i a les
entitats juvenils de la Vila.
Com a punt de partida del taller és va fer arribar als joves, conjuntament amb la
carta de convocatòria, el document de treball del taller (adjuntem els dos
documents).
Per tal de convocar al joves, els van fer arribar les cartes adjuntes ( joves
individuals i entitats) adjuntant el document de treball del Taller “Procés
participatiu per a la recollida de propostes en el Marc del Pla Director de
Joventut”.
Carta Entitats
26. 26
Carta Joves
Benvolgut/uda jove,
En el darrer trimestre del 2006 vas formar part del grup de 135 joves de Molins de Rei que van
participar en els tallers de participació a l’entorn del Pla Director de Joventut MOU!, que recull
les polítiques de joventut que s’apliquen a Molins de Rei.
En total, entre els mesos de setembre i desembre de 2006, es van organitzar 10 tallers de
participació per parlar sobre les accions realitzades des de l’Ajuntament de Molins de Rei, en el
període 2004-2006, adreçades al col·lectiu jove de la vila i sobre les futures línies de treball que
han de donar resposta a les vostres necessitats actuals.
Per tal de finalitzar aquest procés de participació, el dimecres 11 d’abril de 2007, a les 19.30
h, al Poliesportiu Municipal, durem a terme una sessió conjunta de treball amb tots els joves i
entitats que hi vau participar per tal de validar el document elaborat amb tota la informació i les
propostes recollides a les sessions, que configuraran el nou Pla Director de Joventut de Molins
de Rei, MOU! + 2007-2009.
Ens agradaria tornar a comptar amb la teva opinió!!!!
Ben cordialment,
XAVIER MONTSERRAT I OLIVELLA
Regidor de Joventut
Molins de Rei, 28 de març de 2007
Benvolgut/uda,
En el darrer trimestre del 2006, des de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Molins
de Rei es va dur a terme un procés de participació entorn del Pla Director de Joventut
MOU!, que recull les polítiques de joventut que s’apliquen a Molins de Rei, en el qual van
participar 135 joves de Molins de Rei.
Es van organitzar 10 tallers de participació per parlar sobre les accions realitzades des de
l’Ajuntament de Molins de Rei, en el període 2004-2006, adreçades al col·lectiu jove de la
vila i sobre les futures línies de treball que han de donar resposta a les vostres necessitats
actuals.
Per tal de finalitzar aquest procés de participació, el dimecres 11 d’abril de 2007, a les
19.30 h, al Poliesportiu Municipal durem a terme una sessió conjunta de treball amb tots
els joves que van participar en els tallers i les entitats juvenils per tal de validar el document
elaborat amb tota la informació i les propostes recollides a les sessions, que configuraran el
nou Pla Director de Joventut de Molins de Rei, MOU! + 2007-2009.
Ens agradaria comptar amb la participació d’un representant jove de la vostra entitat.
Ben cordialment,
XAVIER MONTSERRAT I OLIVELLA
Regidor de Joventut
Molins de Rei, 27 de març de 2007
29. 2
Introducció
El document que tens a les mans és el resultat dels tallers de participació a l’entorn del Pla
Director de Joventut MOU!, organitzats en el darrer trimestre del 2006, en els quals vas
participar, conjuntament amb 134 joves més de Molins de Rei.
Aquest és el document que treballarem al taller de dia 11 d’abril, per ser validat pels joves
que heu col·laborat en la seva definició amb les aportacions en els tallers, i que configurarà
el nou Pla Director de Joventut de Molins de Rei, MOU! +.
En total, entre els mesos de setembre i desembre de 2006 es van organitzar 10 tallers de
participació per parlar sobre les accions realitzades des de l’Ajuntament de Molins de Rei en
el període 2004-2006, adreçades al col·lectiu jove de la vila i sobre les futures línies de
treball que han de donar resposta a les vostres necessitats actuals.
Informació dels tallers:
Objectius del procés:
o Valorar el nivell de coneixement de les accions municipals adreçades al jovent del
municipi per aquest mateix col·lectiu.
o Detectar i recollir les inquietuds i problemàtiques que tenen els joves del municipi.
o Conèixer la valoració que fa el jovent sobre la política que els afecta.
o Recollir propostes de millora i noves propostes.
Joves a qui s’adreçava el procés:
o Joves de Molins de Rei d’entre 14 i 35 anys, associats i no associats
Accions desenvolupades:
o 2 tallers participatius amb joves que participen en activitats organitzades per
associacions juvenils del municipi, o bé que en són membres de forma activa
o 4 tallers amb alumes de l’IES Lluís de Requesens
o 3 tallers amb alumnes de l’IES Bernat el Ferrer
o 1 taller amb una mostra aleatòria de joves d’entre 14 i 35 anys.
Tallers amb joves associats
Sessions:
o Taller de diagnosi. 15 de setembre
o Taller de propostes. 20 d’octubre
Durada de cada sessió:
o 2’5 hores cada sessió
Destinataris:
o Joves vinculats a associacions i entitats del municipi
30. 3
Objectius:
o Saber quin nivell de coneixement tenen els joves i quina valoració fan de les
accions del MOU! i les actuacions municipals que afecten els joves.
o Identificar, detectar temes que preocupen aquests joves i quines en consideren
positives del poble.
o Recollir propostes per incorporar al MOU!
Participants: 18
Tallers amb joves dels instituts
Sessions:
o Tallers de diagnosi i propostes.
(IES Lluís de Requesens: 4)
(IES Bernat el Ferrer:3)
Durada de les sessions:
o IES Lluís de Requesens (2 hores)
o IES Bernat el Ferrer (1 hora)
Destinataris:
o Joves del cursos de 3r, 4t i 1r de batxillerat
(alumnes dels IES Lluís de Requesens i Bernat el Ferrer)
Objectius:
o Conèixer quins aspectes consideren com a positius i quins aspectes
consideren com a negatius del fet de ser joves a Molins de Rei.
o Recollir propostes per incorporar al MOU!
Participants: 112 (entre els dos IES)
Taller amb joves triats de forma aleatòria
Sessions:
o Taller de diagnosi i propostes
Destinataris:
o Joves que viuen a Molins de Rei triats de forma aleatòria
Objectius:
o Conèixer quins aspectes els preocupen més als joves en relació amb els 10
eixos proposats.
o Saber el nivell de coneixement de les accions municipals que s’estan
desenvolupant en relació amb aquests 10 eixos.
o Recollir propostes per incorporar al MOU!
Participants: 5 joves
31. 4
- El document, per tant, recull les aportacions que els diferents joves heu aportat als 10
tallers de participació. Aquestes aportacions les trobareu estructurades per àmbits
d’actuació i prioritzades segons el grau de recolzament que la proposta va rebre als
tallers i les possibilitats d’execució de les accions:
11. ensenyament, formació i treball
12. accés a l’habitatge
13. informació i comunicació adreçada als joves
14. salut i consum responsable
15. noves tecnologies
16. la cultura, art, oci i lleure
17. associacionisme i la participació
18. esport
19. conciliació de la vida laboral i familiar
20. transports i connectivitat
Les accions estan prioritzades en tres categories:
Curt termini
Mig termini
Llarg termini
Finalment, i abans que iniciïs la lectura del document de propostes, volem agrair la teva
participació, ja que has invertit el teu temps de manera totalment desinteressada en algun o
alguns dels 10 tallers que hem portat a terme en aquests 4 mesos.
32. 5
RESUM DE LES PROPOSTES
FORMULADES I PRIORITZACIÓ DE
LES ACTUACIONS
43. Document validat pels representants de les entitats juvenil de
Molins de Rei al Taller de l’11 d’abril de 2007
PPrrooccééss ppaarrttiicciippaattiiuu ppeerr aa llaa rreeccoolllliiddaa ddee
pprrooppoosstteess eenn eell MMaarrcc ddeell PPllaa DDiirreeccttoorr ddee
JJoovveennttuutt
45. 2
Introducció
El document que tens a les mans és el resultat dels tallers de participació a l’entorn del Pla Director
de Joventut MOU!, organitzats en el darrer trimestre del 2006, en els quals vas participar,
conjuntament amb 134 joves més de Molins de Rei.
Aquest és el document que treballarem al taller de dia 11 d’abril, per ser validat pels joves que heu
col·laborat en la seva definició amb les aportacions en els tallers, i que configurarà el nou Pla
Director de Joventut de Molins de Rei, MOU! +.
En total, entre els mesos de setembre i desembre de 2006 es van organitzar 10 tallers de participació
per parlar sobre les accions realitzades des de l’Ajuntament de Molins de Rei en el període 2004-
2006, adreçades al col·lectiu jove de la vila i sobre les futures línies de treball que han de donar
resposta a les vostres necessitats actuals.
Informació dels tallers:
Objectius del procés:
o Valorar el nivell de coneixement de les accions municipals adreçades al jovent del municipi
per aquest mateix col·lectiu.
o Detectar i recollir les inquietuds i problemàtiques que tenen els joves del municipi.
o Conèixer la valoració que fa el jovent sobre la política que els afecta.
o Recollir propostes de millora i noves propostes.
Joves a qui s’adreçava el procés:
o Joves de Molins de Rei d’entre 14 i 35 anys, associats i no associats
Accions desenvolupades:
o 2 tallers participatius amb joves que participen en activitats organitzades per associacions
juvenils del municipi, o bé que en són membres de forma activa
o 4 tallers amb alumes de l’IES Lluís de Requesens
o 3 tallers amb alumnes de l’IES Bernat el Ferrer
o 1 taller amb una mostra aleatòria de joves d’entre 14 i 35 anys.
Tallers amb joves associats
Sessions:
o Taller de diagnosi. 15 de setembre
o Taller de propostes. 20 d’octubre
Durada de cada sessió:
o 2’5 hores cada sessió
Destinataris:
o Joves vinculats a associacions i entitats del municipi
Objectius:
o Saber quin nivell de coneixement tenen els joves i quina valoració fan de les accions
del MOU! i les actuacions municipals que afecten els joves.
46. 3
o Identificar, detectar temes que preocupen aquests joves i quines en consideren
positives del poble.
o Recollir propostes per incorporar al MOU!
Participants: 18
Tallers amb joves dels instituts
Sessions:
o Tallers de diagnosi i propostes.
(IES Lluís de Requesens: 4)
(IES Bernat el Ferrer:3)
Durada de les sessions:
o IES Lluís de Requesens (2 hores)
o IES Bernat el Ferrer (1 hora)
Destinataris:
o Joves del cursos de 3r, 4t i 1r de batxillerat
(alumnes dels IES Lluís de Requesens i Bernat el Ferrer)
Objectius:
o Conèixer quins aspectes consideren com a positius i quins aspectes consideren com a
negatius del fet de ser joves a Molins de Rei.
o Recollir propostes per incorporar al MOU!
Participants: 112 (entre els dos IES)
Taller amb joves triats de forma aleatòria
Sessions:
o Taller de diagnosi i propostes
Destinataris:
o Joves que viuen a Molins de Rei triats de forma aleatòria
Objectius:
o Conèixer quins aspectes els preocupen més als joves en relació amb els 10 eixos
proposats.
o Saber el nivell de coneixement de les accions municipals que s’estan desenvolupant
en relació amb aquests 10 eixos.
o Recollir propostes per incorporar al MOU!
Participants: 5 joves
- El document, per tant, recull les aportacions que els diferents joves heu aportat als 10 tallers
de participació. Aquestes aportacions les trobareu estructurades per àmbits d’actuació i
prioritzades segons el grau de recolzament que la proposta va rebre als tallers i les
possibilitats d’execució de les accions:
21. ensenyament, formació i treball
22. accés a l’habitatge
47. 4
23. informació i comunicació adreçada als joves
24. salut i consum responsable
25. noves tecnologies
26. la cultura, art, oci i lleure
27. associacionisme i la participació
28. esport
29. conciliació de la vida laboral i familiar
30. transports i connectivitat
Les accions estan prioritzades en tres categories:
Curt termini
Mig termini
Llarg termini
Finalment, i abans que iniciïs la lectura del document de propostes, volem agrair la teva participació,
ja que has invertit el teu temps de manera totalment desinteressada en algun o alguns dels 10 tallers
que hem portat a terme en aquests 4 mesos.
48. 5
RESUM DE LES PROPOSTES
FORMULADES I PRIORITZACIÓ DE
LES ACTUACIONS
56. FINANÇAMENT
Des d’un primer moment la posada en marxa del Pla Director de Joventut,
l’Ajuntament de Molins de Rei va comptar amb el suport de la Secretaria
General de Joventut de la Generalitat i de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació
de Barcelona. Així entre el 2002 i el 2004, es van invertir 46. 790€ en la
elaboració del Pla Director de Joventut de Molins de Rei, dels quals 18.270€
eren recursos propis de l’ Ajuntament de la Vila, 9.500€ de la Secretaria
General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i 19.020 de l’ Oficina del
Pla Jove de la Diputació de Barcelona.
Pel desplegament del Mou!, els recursos gestionats des de la regidoria de
Joventut han estat:
Finançament 2004 2005 2006
GENERALITAT 3.500€ 16.000€ 19.500€
DIPUTACIÓ 7.000€ 7.066€ 8.116€
AJUNTAMENT 207.787,99.€ 204.608,83€ 261.631,11€
totals 218.287,89€ 227.674,83€ 289.247,11€
Les accions del Pla Director de Joventut implementades des de l’altres àrees
Ajuntament, no estan contemplades en aquest pressupost.
57. 28
PREVISIÓ DE FUTUR PEL PDJ
El futur del PDJ com a procés participatiu
La continuïtat del Pla Director de Joventut està garantida en la mesura que
l’Ajuntament tingui la voluntat de mantenir-ho i existeixi una implicació i
comunicació fluida amb les entitats juvenils de la Vila i els seus joves.
Si la participació dels i les joves de Molins de Rei continua activa, el Pla
Director de Joventut de la vila garantirà l’actualització i vigència de les
premisses que s’indiquin com a objectius.
En tot moment els projectes que es portin a terme des del Negociat de Joventut
estaran en concordància amb les línies d’actuació del Pla Director de Joventut,
així com aquells en els que el Negociat de Joventut sigui cogestor. A la vegada
aquelles propostes que es generin des de les entitats de la vila hauran de
respectar la filosofia del PDJ-MdR i inscriure-s’hi en alguna de les línies
d’actuació que marca el propi Pla.
Les previsions de finançament
Per a l’any 2007 es preveu un ingrés igual o superior al dels anys anteriors per
part de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona i la Secretaria
General de Joventut.
58. 29
CONCLUSIONS
El Pla Director de Joventut és una eina bàsica per desenvolupar una política de
joventut participativa, integradora i fonamentada en el treball transversal.
Aquestes formes de fer es consideren les més respectuoses amb els interessos
dels joves i els de l’administració pública, i per tant es creu convenient
continuar treballant en la mateixa línia.
59. 30
ANNEX 1- DIAGNOSI
Índex
1.- Introducció
1.1. Origen i evolució de les polítiques de joventut a Espanya
1.2. La importància del Pla Director de Joventut a Molins de Rei
1.3. Els eixos vertebradors del Pla Director
2.- Metodologia
3.- Descripció socioeconòmica de Molins de Rei
3.1. Situació geogràfica i accessibilitat
3.2. Dades demogràfiques
3.3. Altres indicadors socials
4.- Visualització de polítiques
4.1. L’organització interdepartamental entre negociats i àrees
4.2. Catàleg de serveis: extern i intern
5.- Anàlisi de les entrevistes a les entitats
5.1. Característiques generals de les entitats
5.2. Nivell de coneixement de programes i serveis
5.3. Àmbits d’actuació
5.4. Agrupació de propostes dels joves en funció dels eixos
5.5. Prioritats en l’àmbit juvenil
5.6. Problemes de la població juvenil
6.- Necessitats I problemàtiques. Objectius
6.1. Quadre de necessitats
7.- Conclusions
8.- Annex
8.1. Models de guions de les entrevistes
8.2. Quadre Mètode 3Q
8.3. Diapositives del Pla Director
9.- Bibliografia
60. 31
Introducció
Origen i evolució de les polítiques de joventut a Espanya
L’inici del disseny d’una acció pública a favor dels joves a l’Estat espanyol no
es produeix fins el 1979, data de l’arribada dels primers ajuntaments
democràtics. És a partir d’aquest moment que es reconeix la joventut com a un
col·lectiu amb una idiosincràsia i unes necessitats socials pròpies. Malgrat això,
no és fins la dècada dels vuitanta, concretament el 1985 i aprofitant la
celebració de l’any Internacional de la Joventut, quan neix el primer projecte
jove a Espanya: el Projecte Jove de l’Ajuntament de Barcelona, que
metodològicament pren com a referent experiències europees. És l’any zero de
les denominades polítiques integrals que defineixen l’etapa jove com a un
període de transició cap a l’edat adulta.
En l’actualitat, aquest concepte de joventut com a etapa de transició ha canviat.
El motiu principal d’aquesta evolució és la pròpia transformació de la condició
juvenil. Ara per ara, els joves tenen uns comportaments socials diferents que
en dècades anteriors. Hi ha uns fets diferencials (canvi de mentalitat, de valors
i de cultura) que han provocat l’emergència de la joventut entesa com un nou
període vital de l’individu. Segons aquesta concepció s’ha d’ afirmar que els
joves i les joves són ciutadans de ple dret, així com constatar que l’espai juvenil
actua com un potent camp d’innovació social i cultural i que, per tant, les
respostes que els joves plantegen als seus problemes serveixen també a tota
la societat.
Tot això provoca un canvi en la manera d’entendre i implementar les polítiques
de joventut. Es passa de les Polítiques Integrals a les Polítiques Afirmatives.
Aquestes es deixen de concebre com a programes de transició i passen a ser
accions afirmatives de la nova condició juvenil, és a dir, polítiques orientades a
potenciar la plena ciutadania del joves. Tot i introduir canvis significatius, les
polítiques afirmatives no trenquen radicalment amb el model integral, i s’han
d’entendre com l’evolució lògica d’aquest antic model. Tot i això, els
plantejaments inicials d’ambdues polítiques difereixen conceptualment en la
definició mateixa de la joventut i en el seu objectiu principal. Si el model de
61. 32
polítiques integrals definia a la joventut com un període de transició i tenia com
objectiu principal la inserció social i professional, les polítiques afirmatives la
defineixen com una etapa plena de la vida i el seu objectiu, per tant, és
aconseguir l’autonomia personal i la plena ciutadania del jove. La continuïtat
queda establerta en el punt de partida d’ambdós models polítics perque tots
dos model parteixen de la perspectiva global i integral per acostar
l’Administració a la realitat dels joves.
La importància del Pla Director de Joventut a Molins de Rei
Els canvis en la condició juvenil condueixen a un replantejament en el model
d’intervenció i gestió pública capaç de donar una resposta adequada a les
noves orientacions de la política juvenil. Dintre d’aquest nou model
d’enfocament afirmatiu de les polítiques de joventut, un dels elements
importants dintre de l’actuació de l’Administració, és el desenvolupament del
Pla Director de Joventut. Aquest és una eina fonamental de l’Ajuntament de
Molins de Rei per a desenvolupar les polítiques adreçades a les joves i als
joves de la ciutat.
El Pla Director de la política de Joventut es dissenya seguint la metodologia
establerta per les Noves Polítiques Afirmatives. Per tant, es contempla la
joventut com una etapa plena de vida on cal desenvolupar la plena ciutadania i
entendre els joves i les joves des d’una perspectiva global. En aquest sentit
proposem treballar cinc eixos per a desenvolupar la nova manera d’entendre
aquesta condició juvenil: l’autonomia, la ciutadania, la creativitat, la mobilitat i
l’experimentació.
Des de l’Ajuntament de Molins de Rei, en concret, des del Negociat de
Joventut, hem engegat diferents programes per impulsar algunes de les noves
demandes de la joventut actual. Però pensem que cal impulsar una nova
política de joventut que superi antigues visions tòpiques i febles dels joves. Així
doncs, el Pla Director vol ser una eina que desenvolupi l’acció política adreçada
62. 33
als joves de Molins de Rei. Es vol configurar com un instrument obert, dinàmic i
participatiu, fet per als joves i amb el joves del municipi.
Creiem en la necessitat d’un Pla Director perquè els joves necessiten suport a
la seva creativitat, a la seva formació, a les seves iniciatives, a les seves
empreses. D’aquesta manera, estem donant suport al progrés de la nostra
població. Els joves de Molins de Rei intenten divertir-se, estudien, són la base
del món associatiu, treballen, consumeixen, creen riquesa i ja s’han convertit en
el motor econòmic de la nostra vila.
Aquesta necessitat dels joves queda palesa ja en el Pla Estratègic de Molins
de Rei, on s’afirma que un dels reptes del municipi en els propers anys és
“intentar marcar les línies d’actuació que facin possible la integració social i
professional dels joves; proporcionar, recolzar i dur a terme activitats, projectes,
programes, serveis i equipaments que facilitin als joves els instruments
necessaris perquè esdevinguin vilatans actius que sàpiguen trobar la solució
dels seus problemes i, a més, facin de Molins de Rei un municipi amb l’esperit
que planteja el Pla Estratègic, un municipi obert, plural, integrador, culturalment
actiu i socialment cohesionat que vetlla per la qualitat ambiental i el
desenvolupament econòmic.
Volem que el nostre Pla Director s’articuli en funció d’ aquests objectius
generals perquè responen a les necessitats dels joves i les joves de Molins de
Rei i es vertebri segons els cinc eixos esmentats anteriorment. Així mateix, i
segons les necessitats que s’han pogut detectar a partir d’un primer procés
consultiu fet a algunes entitats juvenil, el Pla Director s’hauria de treballar sota
tres objectius: Participació-Habitatge-Cultura.
La Participació ha de ser un dels eixos vertebradors perquè els i les joves
siguin protagonistes actius de la vila amb el doble objectiu de promoure la seva
participació activa i el seu desenvolupament social. Els i les joves de Molins
viuen de ple a la seva vila: constitueixen i formen part d’entitats, organitzen
accions concretes, canalitzen actuacions adreçades al col.lectiu juvenil.
Aquesta és un realitat evident, però hi volen participar més. Necessiten més
63. 34
espais de participació. És per aquest motiu que la participació ha de ser un dels
objectius prioritaris d’actuació.
L’Habitatge és el segon objectiu o eix vertebrador. La qualitat de vida i
l’emancipació personal dels joves i de les joves passen per tenir un espai propi
on desenvolupar-se. L’adquisició d’un primer habitatge és un problema seriós
per aquells col.lectius menys afavorits, entre els quals es troben els joves que
necessiten comprar o llogar el seu primer pis.
La Cultura, com a element integrador i relacional dels joves ha de ser un dels
eixos més importants. Els joves de Molins utilitzen els recursos culturals de la
seva ciutat però en necessiten encara més. Volen expressar la seva pròpia
cultura, necessiten nous espais per a poder fer-ho i volen sentir-se recolzats.
Cultura és aquí necessitat d’innovació, equipaments i integració
Els eixos vertebradors del Pla Director
Autonomia
“Realment ser jove és molt dur, per
algunes coses ets gran i per d’altres petit.
Què sóc? Post-adolescent? Adulta? No hi
ha prou amb fer un carnet jove. Els joves
serem els adults i governants del futur”.
Les noves polítiques afirmatives, tal i com s’hi ha fet referència amb anterioritat,
són d’afirmació de la joventut com a una nova etapa de la vida de l’individu,
entesa en un sentit ple. Perquè els joves puguin assolir aquesta plenitud han de
gaudir d’autonomia. En conseqüència, un dels nostres objectius és assegurar la
igualtat dels joves per tal que gaudeixin plenament de les potencialitats que els
hi ofereix la seva condició. Hem d’assegurar la igualtat dels joves posant
l’accent en els dèficits formatius dels joves amb més dificultats, així com
estimular les iniciatives d’autoaprenentatge i autoocupació. Hem d’afavorir
l’aflorament dels nous jaciments d’ocupació. Tot això ho hem desenvolupat des
de programes que l’Ajuntament de Molins realitza en matèria d’inserció laboral i
64. 35
igualtat d’oportunitats. Hem de canalitzar la informació de l’existència d’aquests
programes, així com potenciar els programes existents i fomentar la creació
d’altres necessaris i inexistents en l’actualitat.
No podem deixar de banda les situacions clàssiques de risc social i salut, que
haurem d’afrontar des del camp de la sanitat i les “bones pràctiques” de
consum, ajudant-nos d’una eina imprescindible com és la informació adreçada
als joves.
Finalment, tampoc podem oblidar que un dels pilars essencials de l’autonomia
personal passa per la possibilitat d’accedir a un espai vital propi, que
s’aconsegueix a través de l’habitatge. En aquest camp, hem d’intervenir de
manera decidida en l’habitatge de lloguer i en l’habitatge de promoció pública
per a joves.
Ciutadania
“Ens agradaria que hi hagués codecisió
amb els joves, que no sigui només
consultiu”.
El concepte de ciutadania corre el risc d’ esdevenir quelcom vacu i abstracte,
degut a què moltes persones no tenen interioritzats els fonaments que
constitueixen la mateixa definició de ciutadà. En aquest sentit, els joves del
present viuen i pensen la seva condició d’una manera que permet omplir de
continguts reals una abstracció que per a moltes generacions anteriors és tan
sols una paraula que omple documents. Per contra, per la joventut d’avui els
fonaments de la democràcia, els drets individuals, la solidaritat, l’ecologia i el
medi ambient són qüestions que donen sentit vital al seu paper dintre les
nostres societats. Els joves d’ara es senten ciutadans del món, del seu
continent, del seu país i del seu municipi. Tant des d’una vessant més global
com des d’un punt de vista local aquests han trobat una transcendència real al
concepte de ciutadania.
65. 36
Per tant, des d’aquesta perspectiva el nostre Pla Director ha d’aplegar totes
aquelles propostes relacionades amb la participació dels joves, des del diàleg
individual a l’intercanvi d’idees amb col·lectius, ja sigui amb les diferents entitats
juvenils de la nostra ciutat o bé amb d’altres formes potencials d’agrupació.
Aquesta participació ha de ser bidireccional, ja que de tenir present la
comunicació contínua entre els joves de Molins i la institució municipal, es
consoliden com a un espai real d’expressió. L’objectiu és establir nous canals
participatius periòdics i assegurar conductes fiables d’informació per tal que els
joves puguin accedir a aquesta i, així, potenciar la seva opinió individual i les
formes d’intercanvi.
No ens hem d’oblidar d’aquells grups de població juvenil amb més dificultats
d’accés a la informació. Hi ha joves que per la seva trajectòria individual o per
certs condicionants socials manifesten algunes dificultats de comunicació. És
sobre aquests sectors on s’ha de fer una ressenya especial, intentant
socialitzar-los a través de la interiorització dels seus propis drets, com una de
les màximes de la participació.
Cal promocionar i donar suport a iniciatives d’associacionisme, voluntariat,
solidaritat i cooperació. Hem de mirar d’aconseguir que la participació i la
solidaritat tinguin cabuda als mitjans de comunicació per tal que arribin a la
resta de la societat. No hem de deixar de banda que el més important
d’aquests processos és fer partícip a tota la població, tant des del punt de vista
de la informació com, sempre que sigui possible, des de la implicació.
Creativitat
“Estar de bars està molt bé, però si te’n
canses a on vas?”
Des de l’Ajuntament de Molins de Rei volem i hem de reivindicar l’estètica jove.
Hem de recolzar tant l’apropiació d’aquesta estètica com l’acceptació per part
dels adults d’aquestes noves formes creatives. Els joves utilitzen els recursos
culturals que ofereix la nostra vila i això ens ha de conduir a superar la
dicotomia que es produeix entre cultura artística de mitjana o alta qualitat, per
66. 37
adults, i cultura artística no entesa pels adults i considerada de baixa qualitat,
destinada als joves. Aquest trencament conceptual, que ara per ara es produeix
només en una direcció, la jove, s’ha de traduir en el foment de les experiències
culturals juvenils. De la mateixa manera que els joves han fet un esforç per
apropar-se a les arts institucionalitzades, alhora s’han d’impulsar les creacions i
els treballs simbòlics del jovent.
Segons aquest criteri, des de l’Ajuntament de Molins, hem d’oferir una
democratització de les pràctiques culturals establertes sense deixar de
fomentar, recolzar i reivindicar la creació amb segell jove com a punt de partida.
En aquest sentit, hem d’ impulsar equipaments destinats tant a la producció de
nous creadors com al consum cultural que se’n deriva. Ha de ser també la
nostra prioritat sensibilitzar al conjunt dels joves i de les joves de Molins, en
concret, i al conjunt de la població molinenca, en general, vers la creació jove, a
través de la difusió i l’intercanvi de qualsevol tipus d’expressió cultural
intrínsecament jove. És necessari també que els canals de comunicació amb
l’Ajuntament s’enforteixen i els joves puguin ser protagonistes directes de la
cultura que volen rebre. Així, un dels elements més destacats que provoqui un
apropament entre el jove i la cultura ha de passar per potenciar mecanismes de
participació cultural.
Mobilitat
“Es valoren molt els intercanvis cap altres
llocs d’Europa”
La mobilitat és el principi més visible de la nova condició juvenil. Els joves es
mouen, es relacionen i viatgen. I tot això ho fan tant a fora del municipi com a la
mateixa vila. Els joves són el grup d’edat que més viatja per Europa. Si partim
d’aquesta dada, cal promoure més el turisme jove. Hem d’aprofundir més en
fórmules d’intercanvi que potenciïn la solidaritat, la multiculturalitat i la
participació.
67. 38
No obstant això, la mobilitat d’aquesta nova condició juvenil es manifesta de
manera més freqüent i quotidiana en l’espai urbà. És per això que hem
d’entendre i estendre la particularitat de la nostra situació geogràfica i parar
especial atenció a l’espai metropolità i la facilitat amb la que, sovint,
desapareixen les fronteres entre ciutats.
Haurem de centrar-nos en el disseny de programes de mobilitat nocturna,
adequant tots els serveis públics a les necessitats dels joves i del territori, amb
l’objectiu, d’una banda, de reforçar aquest intercanvi entre ciutats i les ofertes
culturals que cadascuna d’elles programa durant la nit i, d’altra banda, intentar
disminuir la sinistralitat juvenil en accidents de trànsit durant aquestes hores.
Per aconseguir això últim, hem de promoure l’ús dels transport públic, sobretot
entre els més joves.
Experimentació
“Haurien de potenciar més l’esport”
Els joves viuen de manera molt diferent el seu temps escolar i formal (de dilluns
a dijous) i el temps d’oci, que aglutina tots el caps de setmana. És durant el cap
de setmana que el jove té un espai de llibertat que aquest considera propi, un
autèntic lloc de diversió i de lleure. Les polítiques afirmatives que hem d’aplicar
han d’articular aquest àmbit, com a un eix central de la nova condició juvenil.
D’altra banda, el camp de l’experimentació aconsegueix atreure al jove cap a
altres vessants de la seva vida, transformant-les i vertebrant-les. És aquí on rau
la seva importància i la necessitat, per part de les administracions, d’oferir
polítiques en aquest sentit.
Les línies d’actuació són poc tangibles com el propi concepte, però és possible
enfocar la política de joventut en funció de tres nivells. Primer, en funció de
l’ampliació dels espais d’oci, amb l’obertura de nous equipaments i serveis
educatius i esportius. Segon, en una nova política d’espais juvenils que passi
68. 39
per l’apropiació i l’ocupació dels espais pels propis joves. I, tercer, ha d’oferir
espais d’accés les noves tecnologies.
Metodologia
Aquest document és el recull de les aportacions i propostes de diferents actors
socials i participants actius de la vila de Molins de Rei, amb l’objectiu final de
millorar la qualitat de vida del municipi. De fet, la recollida d’informació s’ha
basat en una metodologia d’anàlisi qualitativa i s’ha centrat en el treball de
camp, realitzat entre els mesos de febrer i març a experts i agents juvenils.
Aquesta fase de treball inclou 17 entrevistes personals realitzades tant a nivell
intern, dintre del mateix Ajuntament, com a nivell extern. A nivell intern, s’han
fet 8 entrevistes a tècnics de l’Ajuntament de Molins de Rei de les diferents
àrees polítiques d’actuació municipal (Àrea de Serveis Personals, Àrea
d’Economia i Serveis Generals i Àrea de Medi Ambient i Territori). A nivell
extern, s’han fet 9 entrevistes personals, preguntant a membres d’algunes
associacions rellevants dintre del teixit associatiu de Molins de Rei, així com a
totes les entitats polítiques juvenils del municipi. De la mateixa manera, s’han
fet 2 entrevistes a membres directius del món educatiu de Molins de Rei, en
concret a dos directors d’instituts públics de la vila. S’entén que són referents
importants en la socialització dels jovent, així com actors que mantenen un
contacte directe, dia a dia, amb els propis joves.
Llistat d’entrevistats a nivell intern:
Alfons Torre-Marín Domingo, Coordinador del Servei d'Orientació Laboral.
Negociat Promoció econòmica. Àrea d'Economia i Serveis Generals.
Jordi Boltà, Cap del Negociat de Medi Ambient, Àrea de Mediambient i
Territori.
Francesc Roviralta, Sargent de la Guàrdia Urbana.
Joan Magrané, Cap Secció d'edificació i urbanisme. Àrea de Mediambient i
Territori.
69. 40
Dolors Pérez, Cap de Negociat de Mobilitat. Àrea de Mediambient i
Territori.
Margarida López-Nieto, Cap d'Àrea de Medi Ambient i Territori.
Meritxell Vargas, Cap d'Àrea d'Economia i Serveis Generals
Salvi Presmanes, Cap d'Àrea de Serveis Personals
Llistat d’entrevistats a nivell extern:
Roger Moreno, Representant de Metal Defenders
Josep Reventós, Representant de Remolins
Jordi Julià, Representant de Molinext
Xavi Obiols, Representant Centre d'Esplai l'Agrupa
Alex Maimó, Representant l'Assamblea de joves independentistes de
Molins
Montse Padilla, Representant IC-Verds
Yerai Vacas, Representants de JSC
Aïna Surià, Representant JERC
Joan Ramon Casals, Representant JNC
Manuel Vivancos Muñoz, Director IES Lluís de Recassens
Ramón Graells Juanós, Director IES Bernat el Ferrer
Per a la realització de les entrevistes s’han elaborat tres qüestionaris models.
Un per a les entrevistes a nivell intern i dos per aquelles altres orientades a les
entitats i al teixit educatiu4
. Les preguntes del guió han estat preguntes
tancades i obertes. Les primeres, s’han construït amb la finalitat d’ extreure la
informació necessària sense córrer el risc de poder perdre dades interessants.
De totes maneres s’han inclòs preguntes de caire obert per a obtenir possibles
informacions que venen donades a través de l’espontaneïtat que dóna la no
codificació de les entrevistes.
4
Els guions de les entrevistes s’adjunten a l’annex final.
70. 41
Alhora s’han consultat algunes enquestes d’interès, procedents d’estadístiques
oficials, amb l’objectiu sempre de poder extreure algunes conclusions sobre el
comportament dels joves de Molins de Rei, que com a col·lectiu jove, tenen
unes característiques similars i uns comportaments paral·lels a aquells que
manifesten els joves del seu entorn més proper, és a dir, la joventut de la
Regió Metropolitana de Barcelona, així com de la resta de la comarca i
província, i de Catalunya.
Per sistematitzar aquestes informacions hem utilitzat el Mètode del 3Q.
Aquesta metodologia de síntesi ens ha ajudat a definir les necessitats i
problemàtiques bàsiques dels joves i poder establir els objectius pertinents5
.
Descripció sòcioeconòmica de Molins de Rei.
Situació geogràfica i accessibilitat.
La situació geogràfica de Molins de Rei té un pes important en la realitat
econòmica i social de la seva població. La bona comunicació de què gaudeix i
la seva proximitat a Barcelona possibiliten que sigui una vila amb grans
potencialitats per jugar un rol estratègic important, en referència tant a la resta
de la comarca com a nivell de l'àrea metropolitana.
Es tracta d' una vila que es situa al marge esquerra del riu Llobregat, a la vall
baixa de la comarca del Baix Llobregat i es troba a 12 Km de Barcelona, a la
cruïlla històricament anomenada dels Quatre Camins. És un municipi ben
comunicat, des del qual es pot accedir ràpidament a les autopistes i autovies
que comuniquen amb el sud i el centre de la península (A-2 cap a València,
5
El model emprat s’adjunta a l’annex. És necessari assenyalar que aquest mètode inclou tres
quadres: visualització de les politiques de joventut, definició d’objectius i programa
d’actuacions. Ara bé, pel nivell d’anàlisi al qual s’ha arribat es farà ús només d’un dels quadres,
en concret, aquell que fa referència a la definició d’objecius i que inclou eix temàtic, necessitats
i problemàtiques i, finalment, objecius. La col.lumna de l’eix són els gran blocs temàtics en
materia de joventut en els quals es poden agrupar les necessitats i problemàtiques detectades.
Aquestes necessitats es defineixen com el conjunt de necessitats detectades i els objectius són
les fites a assolir per a cadascuna de les mateixes necessitats i problemes
71. 42
Saragossa i Madrid, i autovia N-II cap a Lleida-Saragossa). També té accesos
importants amb la zona nord de Catalunya i França a través de l'A-7. De la
mateixa manera, l'accesibilitat és ràpida si es fa referència a qualsevol part de
l'àrea metropolitana de Barcelona6
. Cal destacar també la bona comunicació
que existeix amb municipis com Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern,
Esplugues i l'Hospitalet de Llobregat, a través de l'antiga carretera C-1413.
Els mitjans de transport són un element molt important quan es parla de la
xarxa de relacions d' una població. La gent necessita desplaçar-se per anar a
treballar, a estudiar o pel seu temps d'oci. En aquest sentit, i per a facilitat la
mobilitat dels seus ciutadans i ciutadanes, Molins de Rei disposa d' una bona
infraestructura de transport públic, basada en l'estació de Renfe i la línia
d'autobusos Soler i Sauret.
L'estació de tren està situada, en una direcció, en la línia de Sant Vicenç de
Calders-Vilafranca del Penedès-Martorell, i, en l'altra direcció, en la línia de
Sant Feliu, Cornellà, l'Hospitalet, Barcelona-Sants, Barcelona-Plaça Catalunya,
Cerdanyola Universitat, Terrassa i Manresa. El tram Molins de Rei-Barcelona,
com a línia de Rodalies, compta amb sortides de trens cada 10 minuts.
La línia d'autobusos Soler i Sauret cobreix el recorregut Barcelona-Molins de
Rei i arriba fins a Sant Vicenç dels Horts i Torrelles de Llobregat. Hi ha una
altra línia que arriba fins a Barcelona, i passa per Avinyonet i la Universitat
Autònoma.
Dades demogràfiques
La primera qüestió a assenyalar fa referència a la piràmide d' edats. Aquesta es
caracteritza perquè el pes més important de la població el té la gent gran,
mentre que la gent més jove té un pes menys significatiu dins la piràmide
poblacional. Aquest fet ha propiciat un sentiment d'identitat i de pertinença molt
arrelat que, com el Dios Jaro, presenta una cara dolenta i una de bona. La
6
Quan es parla de l'àrea metroplitana es fa referència a les comarques del Baix Llobregat,
Barcelonès, Vallès Oriental i Vallès Occidental.
72. 43
vessant més positiva és la cohesió social que el sentiment d' identitat comporta.
La vessant més negativa té a veure molt directament amb els joves. Aquests
acostumen a ser aquells que aporten les idees més innovadores i trencadores.
Són els protagonistes de les noves creacions socioculturals i dels nous
comportament socials, que gairebé sempre són enriquidors, si es canalitzen de
manera adequada.
En aquest sentit, la pèrdua de població jove de la ciutat s'ha de veure amb
especial preocupació. El 58% de la població té entre 31 i 80 anys, mentre que
només hi ha un 27% de la població total que té entre 13 i 30 anys. A més a
més la població de més de 66 anys és més nombrosa (24%) que la població
compresa entre 0 i 16 anys (16%). Hi ha, en conseqüència un envelliment de la
població bastant evident. Alguns dels factors que causen aquesta pèrdua de
població jove són la baixa taxa de natalitat, l'increment de l'esperança de vida i
l'emigració de joves a algunes poblacions veïnes (Pallejà, Castellvisbal...) que
busquen un primer habitatge més asequible econòmicament. Els joves tenen
una tendència a moure’s cap a la perifèria on els pisos són més barats.
Línia d' edats
0
2000
4000
6000
8000
10000
0 a 3 anys 4 a 12 anys 13 a 16
anys
17 a 30
anys
31a 65
anys
66 a 80
anys
Mes de 80
anys
73. 44
Altres indicadors socials
Població jove actual per grups d'edat i sexe.
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
12 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 30
HOME DONA TOTAL
HOME DONA TOTAL
Proporció de la població e 12 a 30 anys en relació amb la
població total. Per grups d'edat.
12 a 30 Total població
74. 45
850 900 950 1000 1050 1100 1150
Molins de Rei
Comarca
Província
Catalunya
Renda per Habitant
0 500 1000 1500 2000
Molins de Rei
Comarca
Província
Catalunya
PIB per habitant
Visualització de Polítiques
L'Organització Interdepartamental entre Negociat i Àrees.
Vivim en un món de xarxes socials, on les relacions són vitals pel funcionament
de la nostra societat7
. Les persones s'interelacionen amb altres persones a la
vida quotidiana: amb els amics, amb la família, amb els companys de feina. De
fet l'home per naturalesa és un zoom politicon, un animal polític que necessita
viure en societat i és per això que ha creat institucions i estructures socials, que
alhora també es relacionen entre sí. Les polítiques que es desenvolupen des
de les administracions no poden ser alienes a aquesta característica tan
7
Les xarxes socials constitueixen la nova morfologia social de les nostres societats i la difusió
de la seva lògica d'enllaç modifica de forma substancial l'operació i els resultats dels procesos
de producció, l'experiència, el poder i la cultura. La Era de la Información. Economía, sociedad y
cutura. Manuel Castells. Editorial: Alianza Editorial: Pàg. 505.