El  parc  de  sant llorenç  del  munt  i la serra de l'Obac
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

El parc de sant llorenç del munt i la serra de l'Obac

on

  • 1,449 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,449
Views on SlideShare
1,448
Embed Views
1

Actions

Likes
0
Downloads
7
Comments
0

1 Embed 1

http://www.slideshare.net 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

El parc de sant llorenç del munt i la serra de l'Obac Presentation Transcript

  • 1. El parc de sant Llorenç del munt i la serra de l’obac
    Del ReyVergara, Raúl
    El Jaanin El Abboudi, Mohamed
    EstupiñánCaicedo, John Freddy
    Martínez Ruiz, Éric
    Martínez Segura, Daniel
    Perales Martínez, Higini
    Santander Peguero, Ivan
     
    Curs: 4t ESO
  • 2. Objectius
    Estudiar i valorar el concepte de Parc Natural.
    Informar-nos sobre la Xarxa de Parcs Naturals de Catalunya i les seves funcions.
    Estudiar la història del Parc i la seva evolució.
    Estudiar l'origen geològic de les serralades i el seu relleu.
    Conèixer la fauna del Parc.
    Conèixer la vegetació del Parc.
  • 3. Índex
    Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
    Història i llocs d'interès.
    Origen i evolució geològica.
    Fauna.
    Flora.
    Fongs.
    Enquestes i conclusions.
    Conclusions generals.
  • 4. 1.Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
    Un parc natural és aquell espai natural que té característiques especials que li proporcionen una especial protecció davant l'acció de l'home. Poden ser marítims o terrestres i poden estar situats en qualsevol espai geogràfic.
  • 5. 1.2. LA XARXA DE PARCS NATURALS DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
    La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona és el conjunt de parcs naturals de la província de Barcelona que té la missió de fomentar l'ús públic posant a disposició dels ciutadans: centres d'informació i documentació, itineraris senyalitzats i rutes guiades, museus i exposicions temporals.
  • 6. 1. Parc del Castell de Montesquiu; 2. Espai Natural de les Guilleries-Savassona
    3. Parc Natural del Montseny; 4. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
    5. Parc de Montnegre i el Corredor; 6. Parc de la Serralada Litoral
    7. Parc de la Serralada de Marina; 8. Parc Natural de la Serra de Collserola
    9. Parc Agrari del Baix Llobregat; 10. Parc del Garraf; 11. Parc d’Olèrdola;
    12.Parc del Foix
  • 7. 2. Història i Llocs d'interès
    Pel que fa a la història, hi ha un seguit d'aspectes que s'han de conèixer i que estan relacionats amb el patrimoni del parc.
    2.1. dels primers assentamentsA Sant Llorenç hi ha agut presència humana en èpoques anteriors (paleolític i neolític).
    La vida prehistòrica a Sant Llorenç i l’Obac és afavorida per la presència d’abrics naturals, balmes o coves on aixoplugar-se per viure de manera fixa o estacional.
  • 8. 2. Història i Llocs d'interès
    2.2. Llocs d'interès.
    La masia de l’Obac
    L'Obac Vell
    Pou de glaç
  • 9. 3. Origen i evolució geològica (I)
    Per poder descriure l'evolució del massís de Sant Llorenç del Munt és necessari fer referència a l'evolució geològica de Catalunya.
    Eocè
    Oligocè
  • 10. 3. Origen i evolució geològica (II)
    Miocè
    Holocè
  • 11. 3.1. Medi físic
    Relleu: barrancs, cingles i canals.
    Hidrografia: dos sistemes col·lectors (riu Ripoll i riera de les Arenes).
  • 12. 3.1.Medi Físic
    Roques: conglomerat, calcària i pissarra.
    Formacions càrstiques.
    Clima mediterrani.
    Paisatges a tres nivells (vessants inferiors, mitjans i cims).
    Avenc
    Cova
  • 13. 4. Fauna
    4.1. Mamífers
    Cos cobert de pèl. Homeoterms.
    Glàndules sudorípares, sebàcies, odoríferes i mamàries.
    Quatre extremitats.
    Unisexuals. Sexe determinat pels mascles. Vivípars. Reproducció sexual interna.
    Cries alimentades amb llet.
    Senglar (Susscrofa)
  • 14. 4. Fauna
    4.2. aus
    Cos fusiforme amb quatre regions (cap, coll, tronc i cua).
    Dos parells d’extremitats (anteriors per volar i posteriors per caminar i/o nadar).
    Cobertura de plomes al cos i d’escates a les potes. Sense glàndules sudorípares. Cos aerodinàmic adaptat per volar (óssos buits). Homeoterms.
    Unisexuals. Fecundació sexual interna. Ovípars. Determinació sexual per part de la femella.
    Tudó (Columbapalumbus)
  • 15. Forma variable del cos (compacta o allargada). Cobert d’escates o plaques òssies.
    Poden presentar diferents extremitats parelles o no tenir-ne.
    Poiquiloterms.
    Unisexuals. Reproducció sexual interna. Ovípars o ovovivípars.
    Sense estats larvaris aquàtics.
    4. Fauna
    4.3. Rèptils
    Saures
    Rèptils
    Quelonis
    Ofidis
    Serp verda (Malpolonmonspessulanus)
  • 16. Classificació dels rèptils
    Saures
    Ofidis
    Quelonis
    Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
    Serp verda
    (Malpolonmonspessulanus)
    Llangardaix ocel·lat
    (Lacertalepida)
  • 17. 4. Fauna
    4.4. amfibis
    Forma corporal molt variable. Dos parells d'extremitats.
    Pell llisa i humida amb moltes glàndules (algunes poden ser verinoses).
    Respiració per pulmons i a través de la pell (separada o conjunta). Respiració branquial en les larves.
    Poiquiloterms.
    Fecundació interna o externa. Ovípars o ovovivípars.
    Presenten metamorfosi.
    Anurs
    Amfibis
    Urodels
    Tritó verd (Triturusmarmoratus)
  • 18. Classificació dels amfibis
    Anurs
    Urodels
    Gripau comú
    (Bufo bufo)
    Salamandra
    (Salamandra salamandra)
  • 19. Sis parells d’apèndixs (un parell de quelícers, un parell de pedipalps i quatre parells de potes marxadores).
    Sense mandíbules ni antenes.
    Unisexuals. Ovípars, vivípars o ovovivípars. Sense metamorfosi.
    4. Fauna
    4.5. Quelicerats
    Quelicerats
    Aràcnids
    Quelícers
    Escorpins
    Aranyes
    Pedipalps
  • 20. Cefalotòrax i abdomen insegmentats.
    Apèndixs anteriors: quelícers amb ungles terminals amb verí, i un parell de pedipalps amb les bases mastegadores.
    Quatre parells de potes marxadores amb ungles.
    4. Fauna
    4.5.1. Aranyes (Aràcnids)
    Micrommatavirescens
  • 21. Curt cefalotòrax, un parell d’ulls mitjos i 2-5 parells d’ulls laterals.
    Preabdomen: 7 segments.
    Cua: 5 segments i acabada en un aparell punyent (agulló).
    Pectines.
    4. Fauna
    4.5.2. escorpins (Aràcnids)
    Escorpícomú
    (Buthusoccitanus)
    Pectines
  • 22. Cos format per dos tagmes (cap i tronc).
    Cap amb un parell d’antenes, ulls simples i una boca amb mandíbules mastegadores.
    Respiració traqueal.
    Unisexuals. Ovípars i amb metamorfosi.
    4. Fauna
    4.6. miriàpodes
    Miriàpodes
    Diplòpodes
    Quilòpodes
    Anatomiadelsmiriàpodes
  • 23. Centpeus.
    Cada metàmer: un parell de potes articulades.
    Un parell d’antenes, de mandíbules, de maxil·les (poden ser dos) i d’ocels.
    4. Fauna
    4.6.1. Quilòpodes (Miriàpodes)
    Scolopendracingulata
  • 24. Milpeus.
    Cada segment: 2 parells d’apèndixs.
    Cap: 2 grups d’ocels i 2 antenes, mandíbules i maxil·les.
    Tòrax: 4 segments.
    4. Fauna
    4.6.2. diplòpodes (Miriàpodes)
    Ommatoiulussabulosus
  • 25. Dos parells d’antenes, un parell de mandíbules, dos parells de maxil·les i un parell d’ulls al cap.
    Respiració branquial, o també, a través del cos.
    Majoritàriament, entre 16 i 20 segments, d’altres 60 o més.
    Tagmes: Cap, tòrax i abdomen.
    4. Fauna
    4.7. Crustacis
    Porquet de Sant Antoni(Porcellioincanus)
  • 26. Tagmes: Cap, tòrax i abdomen.
    Cap: Un parell d’ulls compostos, un parell d’antenes i tres ocels.
    Tòrax: Protòrax, mesotòrax, metatòrax, cadascun amb un parell de potes.
    Abdomen: 9 a 11 segments.
    Respiració traqueal.
    Ovípars i amb metamorfosis.
    4. Fauna
    4.8. Insectes
    Anatomia dels insectes
  • 27. 5. FLORA
    Quan parlem de flora, fem referència al conjunt de plantes que poblen una zona, concretament Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. La vegetació que trobarem en aquests massisso, per tant serà de tipus mediterrani ja que és el clima que trobem en aquesta zona.
    Classificació de les plantes
    ArbresArbustosHerbes
  • 28. 5. FLORA 5.1. ARBRES
    Pel que fa als arbres més importants que caracteritzen aquesta zona, poden trobar:
    Alzina
    (Quercusilex): de fulla perenne, creix a partir dels 800 metres.
    Heura
    (Hedera helix): les fulles de l’heura són alternes i els fruits són petits i carnosos.
    Pi
    (Pinus): és perenne i té un tronc dret i elevat.
  • 29. 5. FLORA 5.2. ARBUSTOS
    Al Parc de Sant Llorenç podem trobar diferents tipus d'arbustos, com són:
    Estepa blanca
    (Cistusalbidus): pètals grossos de color rosat.
    Romaní
    (Rosmarinusofficinalis): és una planta aromàtica ambvirtuts cosmètiques
    culinàries i medicinals.
    Ginesta
    (Spartiumjunceum): alt i recte, amb les tiges verdes i poques
    fulles.
  • 30. 5. FLORA5.3. HERBES
    Al Parc de Sant Llorenç podem trobar diferents tipus d’herbes, com per exemple:
    Farigola
    (Thymusvulgaris): és una mata baixa llenyosa de petites fulles i flors rosades.
    Gatosa
    (Ulexparviflorus): completament eriçada d'espinesuna mica arquejades.
    Ginebró
    (Juniperuscommunis): amb les branques horitzontals i fruits d'un color blau.
  • 31. 6. FONGS
    • Organismes pluricel·lulars (cèl·lules eucariotes).
    • 32. Heteròtrofs.
    • 33. Creixement filamentós.
    • 34. Reproducció sexual o asexual mitjançant espores.
    • 35. Propagació per creixement vegetatiu, en alguns.
  • 6. FONGS
    Parts d'un fong
  • 36. 6. FONGS
    Rossinyol
    (Cantharellus cibarius): bolet força primerenc, és comestible, la seva mida és d’uns 20 o 25 centímetres.
    Fredolic
    (Tricholomaterreum): bolet tardà, és de bona qualitat i difícilment arribaran a superar els 7 o 8 cm de peu i els 5 o 7 cm de barret.
    Rovelló
    (Lactariusdeliciosus): la mida d’aquest bolet pot ser de 3-4 cm a 15-20 cm. El seu color típic és d’una gamma d’un marró ataronjat.
  • 37. 7. Enquestes i conclusions
    A partir de l'enquesta prèvia, hem pogut extreure una sèrie de gràfics a partir dels quals hem plantejat unes conclusions.
     
    1. Amb quina freqüència visites el Parc?
    Les conclusions que podem extreure a partir d’aquest gràfic són que gran part dels enquestats (48%) no hi va al Parc, i la resta (52%) sí que hi va.
  • 38. 7. Enquestes i conclusions
    2. Quina comarca té més extensió dins del Parc?
    Fent la qüestió, gairebé vuit de cada deu persones enquestades, ha respòs correctament la pregunta (Vallès Occidental).
  • 39. 7. Enquestes i conclusions
    3. Quins animals predominen?
    Una cinquena part dels enquestats ha respòs erròniament la pregunta considerant que hi ha animals que no són propis d’aquesta zona. D’altra banda, el 80% coneix la biodiversitat.
  • 40. 7. Enquestes i conclusions
    4. Quines plantes/arbres predominen?
    Gairebé el 30% ha respòs que en el parc hi ha plantes que no es troben en aquesta regió on ens trobem. Una mica més del 70% coneix la flora que hi predomina.
  • 41. 7. Enquestes i conclusions
    5. Quan es va declarar Parc Natural?
    Aquest gràfic mostra el desconeixement de l’any de declaració oficial del Parc Natural, ja que només un 12% ha respòs correctament aquesta qüestió.
  • 42. 7. Enquestes i conclusions
    6. Quina opinió tens del Parc?
    L’opinió general de les persones enquestades pel que fa al parc és bona (61%) i molt bona (22%), amb una minoria que considera dolent o molt dolent l’estat del parc (17%).
    Ells enquestats van argumentar la seva resposta.
  • 43. 8. Conclusions Generals
    Havent elaborat aquest treball hem pogut treure les següents conclusions:
    • Hem estudiat i conegut la diferent biodiversitat que hi ha a la serra que ens envolta i el seu patrimoni cultural.
    • 44. Ens hem interessat en la part geològica ja que desconeixíem l'origen d'aquestes muntanyes.
    • 45. A partir de les enquestes hem conegut l’opinió i el coneixement que té la gent sobre aquest parc.
    • 46. Hem après a desenvolupar una investigació, per tal de poder preparar-nos per al treball de recerca del batxillerat i, també, possibles tesis que haguem de fer en un futur, en estudis superiors.
  • RaúlDelReyVergara
    Mohamed El Jaanin El Abboudi
    Ivan Santander Peguero
    John FreddyEstupiñánCaicedo
    ÉricMartínez Ruiz
    Daniel Martínez Segura
    Higini Perales Martínez