El parc de sant llorenç del munt i la serra de l'Obac

2,225 views

Published on

Published in: Travel, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,225
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El parc de sant llorenç del munt i la serra de l'Obac

  1. 1. El parc de sant Llorenç del munt i la serra de l’obac<br />Del ReyVergara, Raúl<br />El Jaanin El Abboudi, Mohamed<br />EstupiñánCaicedo, John Freddy<br />Martínez Ruiz, Éric<br />Martínez Segura, Daniel<br />Perales Martínez, Higini<br />Santander Peguero, Ivan<br /> <br />Curs: 4t ESO<br />
  2. 2. Objectius<br />Estudiar i valorar el concepte de Parc Natural.<br />Informar-nos sobre la Xarxa de Parcs Naturals de Catalunya i les seves funcions.<br />Estudiar la història del Parc i la seva evolució.<br />Estudiar l'origen geològic de les serralades i el seu relleu.<br />Conèixer la fauna del Parc.<br />Conèixer la vegetació del Parc.<br />
  3. 3. Índex<br />Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.<br />Història i llocs d'interès.<br />Origen i evolució geològica.<br />Fauna.<br />Flora.<br />Fongs.<br />Enquestes i conclusions.<br />Conclusions generals.<br />
  4. 4. 1.Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac<br />Un parc natural és aquell espai natural que té característiques especials que li proporcionen una especial protecció davant l'acció de l'home. Poden ser marítims o terrestres i poden estar situats en qualsevol espai geogràfic.<br />
  5. 5. 1.2. LA XARXA DE PARCS NATURALS DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA<br />La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona és el conjunt de parcs naturals de la província de Barcelona que té la missió de fomentar l'ús públic posant a disposició dels ciutadans: centres d'informació i documentació, itineraris senyalitzats i rutes guiades, museus i exposicions temporals.<br />
  6. 6. 1. Parc del Castell de Montesquiu; 2. Espai Natural de les Guilleries-Savassona<br />3. Parc Natural del Montseny; 4. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac<br />5. Parc de Montnegre i el Corredor; 6. Parc de la Serralada Litoral<br />7. Parc de la Serralada de Marina; 8. Parc Natural de la Serra de Collserola<br />9. Parc Agrari del Baix Llobregat; 10. Parc del Garraf; 11. Parc d’Olèrdola; <br />12.Parc del Foix<br />
  7. 7. 2. Història i Llocs d'interès<br />Pel que fa a la història, hi ha un seguit d'aspectes que s'han de conèixer i que estan relacionats amb el patrimoni del parc.<br /> 2.1. dels primers assentamentsA Sant Llorenç hi ha agut presència humana en èpoques anteriors (paleolític i neolític).<br /> La vida prehistòrica a Sant Llorenç i l’Obac és afavorida per la presència d’abrics naturals, balmes o coves on aixoplugar-se per viure de manera fixa o estacional.<br />
  8. 8. 2. Història i Llocs d'interès<br />2.2. Llocs d'interès.<br />La masia de l’Obac<br />L'Obac Vell <br />Pou de glaç<br />
  9. 9. 3. Origen i evolució geològica (I)<br />Per poder descriure l'evolució del massís de Sant Llorenç del Munt és necessari fer referència a l'evolució geològica de Catalunya.<br />Eocè<br />Oligocè<br />
  10. 10. 3. Origen i evolució geològica (II)<br />Miocè<br />Holocè<br />
  11. 11. 3.1. Medi físic<br />Relleu: barrancs, cingles i canals.<br />Hidrografia: dos sistemes col·lectors (riu Ripoll i riera de les Arenes).<br />
  12. 12. 3.1.Medi Físic<br />Roques: conglomerat, calcària i pissarra.<br />Formacions càrstiques.<br />Clima mediterrani.<br />Paisatges a tres nivells (vessants inferiors, mitjans i cims).<br />Avenc<br />Cova<br />
  13. 13. 4. Fauna<br /> 4.1. Mamífers<br />Cos cobert de pèl. Homeoterms.<br />Glàndules sudorípares, sebàcies, odoríferes i mamàries.<br />Quatre extremitats.<br />Unisexuals. Sexe determinat pels mascles. Vivípars. Reproducció sexual interna. <br />Cries alimentades amb llet.<br />Senglar (Susscrofa)<br />
  14. 14. 4. Fauna<br /> 4.2. aus<br />Cos fusiforme amb quatre regions (cap, coll, tronc i cua).<br />Dos parells d’extremitats (anteriors per volar i posteriors per caminar i/o nadar).<br />Cobertura de plomes al cos i d’escates a les potes. Sense glàndules sudorípares. Cos aerodinàmic adaptat per volar (óssos buits). Homeoterms.<br />Unisexuals. Fecundació sexual interna. Ovípars. Determinació sexual per part de la femella.<br />Tudó (Columbapalumbus) <br />
  15. 15. Forma variable del cos (compacta o allargada). Cobert d’escates o plaques òssies. <br />Poden presentar diferents extremitats parelles o no tenir-ne.<br />Poiquiloterms. <br />Unisexuals. Reproducció sexual interna. Ovípars o ovovivípars.<br />Sense estats larvaris aquàtics.<br />4. Fauna<br /> 4.3. Rèptils<br />Saures<br />Rèptils<br />Quelonis<br />Ofidis<br />Serp verda (Malpolonmonspessulanus) <br />
  16. 16. Classificació dels rèptils<br />Saures<br />Ofidis<br />Quelonis<br />Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)<br />Serp verda<br />(Malpolonmonspessulanus) <br />Llangardaix ocel·lat<br />(Lacertalepida)<br />
  17. 17. 4. Fauna<br /> 4.4. amfibis<br />Forma corporal molt variable. Dos parells d'extremitats.<br />Pell llisa i humida amb moltes glàndules (algunes poden ser verinoses).<br />Respiració per pulmons i a través de la pell (separada o conjunta). Respiració branquial en les larves.<br />Poiquiloterms. <br />Fecundació interna o externa. Ovípars o ovovivípars.<br />Presenten metamorfosi.<br />Anurs<br />Amfibis<br />Urodels<br />Tritó verd (Triturusmarmoratus)<br />
  18. 18. Classificació dels amfibis<br />Anurs<br />Urodels<br />Gripau comú<br />(Bufo bufo)<br />Salamandra<br />(Salamandra salamandra)<br />
  19. 19. Sis parells d’apèndixs (un parell de quelícers, un parell de pedipalps i quatre parells de potes marxadores).<br />Sense mandíbules ni antenes.<br />Unisexuals. Ovípars, vivípars o ovovivípars. Sense metamorfosi.<br />4. Fauna<br /> 4.5. Quelicerats<br />Quelicerats<br />Aràcnids<br />Quelícers<br />Escorpins<br />Aranyes<br />Pedipalps<br />
  20. 20. Cefalotòrax i abdomen insegmentats.<br />Apèndixs anteriors: quelícers amb ungles terminals amb verí, i un parell de pedipalps amb les bases mastegadores.<br />Quatre parells de potes marxadores amb ungles. <br />4. Fauna<br /> 4.5.1. Aranyes (Aràcnids) <br />Micrommatavirescens<br />
  21. 21. Curt cefalotòrax, un parell d’ulls mitjos i 2-5 parells d’ulls laterals.<br />Preabdomen: 7 segments.<br />Cua: 5 segments i acabada en un aparell punyent (agulló).<br />Pectines.<br />4. Fauna<br /> 4.5.2. escorpins (Aràcnids) <br />Escorpícomú <br />(Buthusoccitanus) <br />Pectines<br />
  22. 22. Cos format per dos tagmes (cap i tronc).<br />Cap amb un parell d’antenes, ulls simples i una boca amb mandíbules mastegadores.<br />Respiració traqueal.<br />Unisexuals. Ovípars i amb metamorfosi.<br />4. Fauna<br /> 4.6. miriàpodes<br />Miriàpodes<br />Diplòpodes<br />Quilòpodes<br />Anatomiadelsmiriàpodes<br />
  23. 23. Centpeus.<br />Cada metàmer: un parell de potes articulades.<br />Un parell d’antenes, de mandíbules, de maxil·les (poden ser dos) i d’ocels. <br />4. Fauna<br /> 4.6.1. Quilòpodes (Miriàpodes) <br />Scolopendracingulata<br />
  24. 24. Milpeus.<br />Cada segment: 2 parells d’apèndixs.<br />Cap: 2 grups d’ocels i 2 antenes, mandíbules i maxil·les.<br />Tòrax: 4 segments.<br />4. Fauna<br /> 4.6.2. diplòpodes (Miriàpodes) <br />Ommatoiulussabulosus<br />
  25. 25. Dos parells d’antenes, un parell de mandíbules, dos parells de maxil·les i un parell d’ulls al cap.<br />Respiració branquial, o també, a través del cos.<br />Majoritàriament, entre 16 i 20 segments, d’altres 60 o més.<br />Tagmes: Cap, tòrax i abdomen.<br />4. Fauna<br /> 4.7. Crustacis<br />Porquet de Sant Antoni(Porcellioincanus)<br />
  26. 26. Tagmes: Cap, tòrax i abdomen.<br />Cap: Un parell d’ulls compostos, un parell d’antenes i tres ocels.<br />Tòrax: Protòrax, mesotòrax, metatòrax, cadascun amb un parell de potes.<br /> Abdomen: 9 a 11 segments.<br />Respiració traqueal.<br />Ovípars i amb metamorfosis.<br />4. Fauna<br /> 4.8. Insectes<br />Anatomia dels insectes<br />
  27. 27. 5. FLORA<br />Quan parlem de flora, fem referència al conjunt de plantes que poblen una zona, concretament Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. La vegetació que trobarem en aquests massisso, per tant serà de tipus mediterrani ja que és el clima que trobem en aquesta zona.<br />Classificació de les plantes<br />ArbresArbustosHerbes<br />
  28. 28. 5. FLORA 5.1. ARBRES<br />Pel que fa als arbres més importants que caracteritzen aquesta zona, poden trobar: <br />Alzina <br />(Quercusilex): de fulla perenne, creix a partir dels 800 metres. <br />Heura <br />(Hedera helix): les fulles de l’heura són alternes i els fruits són petits i carnosos.<br />Pi <br />(Pinus): és perenne i té un tronc dret i elevat. <br />
  29. 29. 5. FLORA 5.2. ARBUSTOS<br />Al Parc de Sant Llorenç podem trobar diferents tipus d'arbustos, com són:<br />Estepa blanca<br />(Cistusalbidus): pètals grossos de color rosat. <br />Romaní <br />(Rosmarinusofficinalis): és una planta aromàtica ambvirtuts cosmètiques<br />culinàries i medicinals.<br />Ginesta<br />(Spartiumjunceum): alt i recte, amb les tiges verdes i poques <br />fulles.<br />
  30. 30. 5. FLORA5.3. HERBES<br />Al Parc de Sant Llorenç podem trobar diferents tipus d’herbes, com per exemple:<br />Farigola <br />(Thymusvulgaris): és una mata baixa llenyosa de petites fulles i flors rosades. <br />Gatosa<br />(Ulexparviflorus): completament eriçada d'espinesuna mica arquejades.<br />Ginebró<br />(Juniperuscommunis): amb les branques horitzontals i fruits d'un color blau. <br />
  31. 31. 6. FONGS<br /><ul><li>Organismes pluricel·lulars (cèl·lules eucariotes).
  32. 32. Heteròtrofs.
  33. 33. Creixement filamentós.
  34. 34. Reproducció sexual o asexual mitjançant espores.
  35. 35. Propagació per creixement vegetatiu, en alguns.</li></li></ul><li>6. FONGS<br />Parts d'un fong<br />
  36. 36. 6. FONGS<br />Rossinyol<br />(Cantharellus cibarius): bolet força primerenc, és comestible, la seva mida és d’uns 20 o 25 centímetres.<br />Fredolic<br />(Tricholomaterreum): bolet tardà, és de bona qualitat i difícilment arribaran a superar els 7 o 8 cm de peu i els 5 o 7 cm de barret.<br />Rovelló<br />(Lactariusdeliciosus): la mida d’aquest bolet pot ser de 3-4 cm a 15-20 cm. El seu color típic és d’una gamma d’un marró ataronjat.<br />
  37. 37. 7. Enquestes i conclusions<br />A partir de l'enquesta prèvia, hem pogut extreure una sèrie de gràfics a partir dels quals hem plantejat unes conclusions.<br /> <br />1. Amb quina freqüència visites el Parc?<br />Les conclusions que podem extreure a partir d’aquest gràfic són que gran part dels enquestats (48%) no hi va al Parc, i la resta (52%) sí que hi va.<br />
  38. 38. 7. Enquestes i conclusions<br />2. Quina comarca té més extensió dins del Parc?<br />Fent la qüestió, gairebé vuit de cada deu persones enquestades, ha respòs correctament la pregunta (Vallès Occidental).<br />
  39. 39. 7. Enquestes i conclusions<br />3. Quins animals predominen?<br />Una cinquena part dels enquestats ha respòs erròniament la pregunta considerant que hi ha animals que no són propis d’aquesta zona. D’altra banda, el 80% coneix la biodiversitat.<br />
  40. 40. 7. Enquestes i conclusions<br />4. Quines plantes/arbres predominen?<br />Gairebé el 30% ha respòs que en el parc hi ha plantes que no es troben en aquesta regió on ens trobem. Una mica més del 70% coneix la flora que hi predomina.<br />
  41. 41. 7. Enquestes i conclusions<br />5. Quan es va declarar Parc Natural?<br />Aquest gràfic mostra el desconeixement de l’any de declaració oficial del Parc Natural, ja que només un 12% ha respòs correctament aquesta qüestió.<br />
  42. 42. 7. Enquestes i conclusions<br />6. Quina opinió tens del Parc?<br />L’opinió general de les persones enquestades pel que fa al parc és bona (61%) i molt bona (22%), amb una minoria que considera dolent o molt dolent l’estat del parc (17%).<br />Ells enquestats van argumentar la seva resposta.<br />
  43. 43. 8. Conclusions Generals<br />Havent elaborat aquest treball hem pogut treure les següents conclusions:<br /><ul><li> Hem estudiat i conegut la diferent biodiversitat que hi ha a la serra que ens envolta i el seu patrimoni cultural.
  44. 44. Ens hem interessat en la part geològica ja que desconeixíem l'origen d'aquestes muntanyes.
  45. 45. A partir de les enquestes hem conegut l’opinió i el coneixement que té la gent sobre aquest parc.
  46. 46. Hem après a desenvolupar una investigació, per tal de poder preparar-nos per al treball de recerca del batxillerat i, també, possibles tesis que haguem de fer en un futur, en estudis superiors.</li></li></ul><li>RaúlDelReyVergara<br />Mohamed El Jaanin El Abboudi<br />Ivan Santander Peguero<br />John FreddyEstupiñánCaicedo<br />ÉricMartínez Ruiz<br />Daniel Martínez Segura <br />Higini Perales Martínez <br />

×