2. * Podem considerar com a primer videojoc el
Naught and Crosses, també anomenat
OXO,creat per Alexander S.Douglas al 1952.
Era una versió computeritzada del tres en
ratlla que s'executava sobre la màquina i
permetia enfrontar un jugador humà a la
màquina.
*
3. * Al 1958 William Higginbotham va crear, servint-
se d'un programa de càlcul de trajectòries i
d’un oscil·loscopi, el Tennis for Two (tennis per
a dos): un simulador de tennis de taula per
entreteniment dels visitants de l'exposició
Brookhaven National Laboratory. Aquest
videojoc va ser el primer de permetre el joc
entre dos jugadors humans.
4. Quatre anys més tard Steve Russell, un
estudiant de l'Institut de Tecnologia de
Massachussets, va dedicar sis mesos a crear
un joc per computador usant gràfics
vectorials: el Spacewar. En aquest joc, dos
jugadors controlaven la direcció i la velocitat
de dues naus espacials que lluitaven entre
elles. El videojoc funcionava sobre una
màquina PDP-1 i va ser el primer de tenir cert
èxit encara que va ser poc conegut fora dels
àmbits universitaris.
5. Al 1966 Ralph Baer va començar a desenvolupar,
amb Albert Marcon i Ted Dabney, un projecte de
videojoc que es deia Fox and Hounds i que va
significar el començament del videojoc domèstic.
Aquest projecte va evolucionar fins convertir-se
en la Magnavox Odyssey, el primer sistema
domèstic de videojocs llançat al 1972 que es
connectava directament a la televisió i que
permetia jugar a diversos jocs pregravats.
6. * Nolan Bushnell va començar a comercialitzar
Computer Spac, una versió de Space War, tot i
que pot ser que una altra versió recreativa de
Space War, Galaxy War, l’hagués precedit a
principis dels anys 70, en el campus de la
universitat de Standford.
*
7. * Un punt àlgid dels videojocs va arribar amb la màquina
recreativa Pong que es considerada la versió comercial
del joc Tennis for Two de Higinbotham, ja esmentat
anteriorment. El sistema va ser dissenyat per Al
Alcom, per a Nolan Bushnell a la recent fundada Atari.
* El joc es va presentar al 1972 i va ser la pedra angular
del videojoc com a indústria. Durant els anys següents
es van implementar nombrosos avenços tècnics en els
videojocs on destaquen els microprocessadors i els
xips de memòria, i van aparèixer, en els salons
recreatius, jocs com Space Invaders (Taito) o
Asteroids(Atari).
8. * Els anys 80 van començar amb un fort creixement
d'aquest sector dels videojocs gràcies a la
popularitat de les sales de màquines recreatives i
de les primeres videoconsoles aparegudes durant la
dècada dels 70.
* Durant aquests anys van destacar sistemes com
Oddyssey 2 (Phillips), Intellivision (Mattel),
Colecovision (Coleco), Atari 5200, Commodore 64,
Turbografx (NEC). Pel que fa a les màquines
recreatives, van triomfar jocs com Pacman, conegut
com el comecocos, Battle Zone (Atari), Pole
Position (Namco), Tron (Midway) o Zaxon (Sega).
*
9. * El Japó, per altra banda, va apostar pel món de
les consoles amb el gran èxit de la Famicom,
coneguda a occident com a Nintendo
Entertainment System, i que va sortir al
mercat l'any 1983, mentre Europa es decantava
pels microordinadors com el Commodore 64 o
el Spectrum.
10. * L'any 1985 va aparèixer el Super Mario Bros,
que va suposar el punt d'inflexió en el
desenvolupament dels jocs electrònics, ja que
la majoria dels jocs anteriors només contenien
unes poques pantalles que es repetien com un
bucle, i l'objectiu simplement era fer una alta
puntuació. El joc de Nintendo va suposar un
augment de creativitat. Per una vegada teníem
un objectiu i un final a un videojoc. Els anys
posteriors les altres companyies van emular
aquest estil de joc.
11. * En el camp de les màquines recreatives, van
destacar jocs com Defender, Rally-X, Dig Dug,
Bubble Bobble, Gauntlet, Out Run o Shinobi i, a
més, es va produir un canvi pel que fa a la
nacionalitat dels jocs, ja que el Japó es va
convertir en la la principal productora.
L'evolució definitiva dels portàtils com a
plataformes de videojoc va arribar l'any 1989
amb el llançament del que era una bomba en
aquell moment: la Game Boy de Nintendo.
12. A principis dels anys 90 les videoconsoles van donar un
important salt tècnic gràcies a la competició de l'anomenada
“generació de 16 bits”, composta per la Mega Drive, la Super
Nintendo Entertainment de Nintendo, la PC Engine de NEC,
coneguda com Turbografx a occident, i la CPS Changer de
Capcom.
Juntament amb elles també va aparèixer la Neo Geo (SNK),
una consola que igualava en prestacions tècniques un Arcade
però massa cara per arribar de forma massiva a la gent.
Aquesta generació va provocar un augment important de la
quantitat de jugadors i la introducció de noves tecnologies com
el propi CD-ROM, principalment gràcies a les noves capacitats
tècniques.
*
13. Ràpidament els videojocs en 3D van anar ocupant un lloc
preponderant en el mercat, principalment gràcies a l'anomenada
“generació de 32 bits” de la qual destaquen la Sony PlayStation,
Sega Saturn (que va destacar només a Japó i no va tenir gaire èxit
a la resta del món) i la “generació dels 64 bits” on Nintendo torna
a ser al primer lloc del mercat amb la Nintendo 64. Pel que fa als
ordinadors,va destacar la creació de les acceleradores 3D.
La consola de Sony va aparèixer després d'un projecte iniciat
juntament amb Nintendo (denominat SNES PlayStation) que
consistia en un perifèric per SNES amb lector de Cd. Finalment,
Nintendo va refusar la proposta de Sony, ja que Sega, havia
desenvolupat una cosa semblant sense tenir èxit, i Sony va treure,
tot seguit, la PlayStation, que va triomfar al mercat.
14. Pel que fa als Arcardes, van començar una lenta però imparable
davallada a mesura que augmentaven els accessos a les consoles i als
ordinadors més potents.
En canvi, els videojocs portàtils, producte de les noves tecnologies
més poderoses, van començar el seu veritable negoci. Es van unir a la
Game Boy màquines com la Game Gear(Sega), Linx (Atari) o la Neo Geo
Pocket (SNK), encara que cap d'elles va poder frenar l'èxit i la
popularitat de la Game Boy següent aquesta i els seus descendents
(Game Boy Pocket, Game Boy Color, Game Boy Advance, Game Boy
Advance SP) els dominadors del mercat.
Fins a finals de la dècada dels 90, la consola més popular era la
PlayStation amb jocs com Final Fantasy VII(Square), Resident Evil
(Capcom), Winning Eleven 4 (Konami), Gran Turismo (Polyphony Digital)
i Metal Gear Solid(konami).
15. Al 2000 Sony va deixar de fabricar la PlayStation 2 i Sega va llançar una altra
consola amb les mateixes característiques tècniques que la Dreamcast que
anava acompanyada d'un monitor de 14 polsades, d’un teclat, d’altaveus i
dels mateixos comandaments, Dreamcast Drivers 2000 Series CX-1. Era el
moment en què Microsoft entrava a la indústria de les consoles creant la
Xbox l'any 2001.
Nintendo va intentar recuperar el mercat amb el successor de la Nintendo
64, la Gamecube, i la primera Game Boy completament nova des de la
creació de la companyia, la Game Boy Advance. Sega, en veure que no podia
competir amb una màquina com la de Sony, va anunciar que ja no produiria
més hardware i, a l’any 2000, va començar a desenvolupar només software.
Pel que fa a l'ordinador personal PC, era la plataforma més cara de jocs,
però també la que permetia una flexibilitat més gran. Aquesta flexibilitat
era deguda al fet que es podia afegir a l’ordinador components capaços de
millorar constantment: targetes gràfiques, targetes de so, accessoris com
volants, pedals i comandaments, etc. A més, era possible actualitzar els jocs
amb pegats oficials o amb afegits nous, realitzats per la companyia que
creava els jocs.
*
