1. La interaccio social
(Part II)
Les relacions interpersonals,
l’agressivitat I l’altruisme

2. Les relacions interpersonals
• Que es interpersonal i que no ho és?
Els dos criteris mes utilitzats per a respondre aquesta pregunta son
1. la freqüència d'interacció
2. la intimitat
Procés en el qual les persones tenen una Critiques: model basat en
el discurs dominant actual:
relació d'interdependència i tots els
No reflecteix optimament
integrants s'involucren en la realització les relacions quotidianes
d'accions, compartint experiències o Estudis basats en
vivències les relacions de parella
Menor grau Escales de intimitat: Major grau
Relacions no afectives amistat familia parella

3. Atracció interpresonal
( considerat un dels primers factors que permeten l’estableiximent de
• .
les Relacions personals)
1 . La proximitat física facilita: l’ assequibilitat als altres facilita la interacció i la
familiaritat fomenta el desenvolupament de sentiments positius entre persones .
2 . L'atractiu físic : facilitaria el contacte entre persones, la importància de
l'aparença física ira disminuint en el transcurs de la interacció. Factor sembla estar
relacionat a l'estereotip, de ‘maco es bo’.
3 . Similituds/ dissimilituds en actituds i opinions: compartir-les pot augmentar l´
atracció cap a altres persones. Atés que, ens permeten validar els nostres punts de
vista. No obstant això, altres postures plantegen que els oposats s'atreuen. Aquestes
dues postures poden donar-se en diferents relacions, per exemple, les relacions
d'amistat (similituds) i les relacions de parella ( complementarietat).

4. Debat sobre el què és
íntim
• La concepció de les relacions personals es basa en la mirada
hegemònica i normalitzada de les relacions afectives
(primordialment de parella) en la nostra societat.
• L'exposició contínua als models socials (personatges televisius,
propagandes, llibres , etc) ; les conceptualitzacions científiques, la
nostra història etc. ens exposen discursos que guien les
interpretacions que fem sobre les relacions interpersonals
• La construcció social de les relacions interpersonals és complexa,
ja que vària històrica i culturalment. Per tant és necessària la
incorporació de la dimensió sociohistòrica, sense caure en una
lògica universalista

5. Eix agressió altruisme en la dinàmica interaccional
Fernandez Villanueva planteja que aquests conceptes es
poden plantejar com pols oposats ja que l'agressió trenca o
pertorba les relacions socials, l'altruisme la cohesiona.
La conducta pro social , és un
La violència és un concepte concepte mes genèric, es
mes genèric ja que inclou refereixen a qualsevol
qualsevol acte en el qual conducta que implica un
s'usi la força, en contra benefici per a altra persona,
d'allò que es considera amb independència dels
raonable, però per a motius que generen l'ajuda
considerar la violència com Mentre que la conducta
una agressió, ha d'haver altruista, implica no solament
un benefici per a altra persona
una intenció de fer mal a
sinó que qui realitzi la
altra persona conducta no anticipa beneficis
de la mateixa.

6. Violència i Agressió
• Teories innatismes: L'ésser humà seria agressiu per naturalesa i l'agressió tindria un caràcter
instintiu i adaptatiu.
• Teoria de la frustració- agressió: L'agressió seria sempre el resultat d'una frustració i la
frustració (que es genera a partir de l' impediment per un factor extern a la realització d'una acció
d'una pulsió interna) condueix a l'agressió. Aquesta agressió pot ser per a un mateix, cap a la
persona que genera la frustració o desplaçar l'agressió a una segona persona (que sol ser més
vulnerable socialment )
Reformulacions:
1. No sempre una frustració duu al comportament agressiu sinó que pot ser canalitzada per
mitjà d'altres respostes (com per exemple depressió, aïllament, culpa, etc).
2. Els actes agressius poden sorgir per causes diferents a la frustració . Aquesta proposta
incorpora l'aspecte la socialització de tendències agressives: els factors situacionals i la
tendència pulsional, han de passar per un filtre del context social, que implica la
interpretació de significats atribuïts a la situació.
• Teoria de l'aprenentatge social: L'agressivitat s'aprendria tant per l'experiència
directa com el vicari. No obstant això, no tot l'après s'executa. L'aprenentatge del comportament
agressiu no sempre és materialitzat en una acció agressiva. Perquè sigui materialitzada, abans
d'executar l'acció agressiva, vam avaluar conseqüències i considerem si és funcional o no per a
nosaltres la realització de tal conducta.

7. Altruisme i comportament prosocial:
Psicoanàlisi: fa referència a sentiments de culpa, tendències autodestructives,
resolució de conflictes interns.
Etologia: fa referència a la conservació de l'espècie.
Teoria de l'intercanvi social: oferir o no ajuda serà el resultat d'un càlcul previ de
costos i beneficis, intentarem minimitzar els costos. Maximitzar els beneficis, en
funció d'aquests oferirem ajuda o no. La teoria ha de matisar la seva pròpia definició
d'altruisme ja que contradiu la definició de altruisme plantejant-lo com una conducta
instrumental que busca la satisfacció pròpia.
Teoria de l'aprenentatge social: Explica comportaments altruistes a partir de
l'experiència directa o l'observació de models.
Enfocament funcionalista de sistemes: analitza les accions com d'una estructura o
sistema social. Els normes socials regulen i defineixen el caràcter del nostre
comportament. Tres tipus de normes present en la presa de decisió de donar ajuda:
1. Norma de responsabilitat social: prescriu que la gent ha d'ajudar a persones que depenen d'ells/
elles.
2. Norma de reciprocitat: postula que les persones solem ajudar a aquelles que ens han ajudat amb
anterioritat.
3. Norma de justícia o equitat: les persones tendiríem a mantenir el balanç equilibrat entre allò que
aportem i els resultats que obtenim, i el que aporten i obtenen les persones amb les quals ens
relacionem. Si l'equilibri es trenca, la falta d'equitat produeix malestar i per aquest motiu prestarem
ajuda per a restablir l'equilibri.
Altres autors incorporen les normes personals, que es refereixen a la interiorització que cadascun de
nosaltres fa de les normes socials durant el procés de sociabilizació.

8. factors que intervenen en la prestació d'ajuda:
Context social on es dóna l'ajuda:
La presència d'altres persones pot inhibir la prestació d'ajuda. 3 processos Latané i Darley( 1970):
1 . Inhibició per l'audiència: inhibició de por de confondre'ns, fer el ridícul o ser jutjats
negativament per la nostra actuació.
2 . Influència social: en situacions en les quals no sabem com actuar, podem parar esment a
l'actuació dels altres per a interpretar la situació i orientar el nostre comportament. Però quedar a
l'expectativa pot produir una situació de passivitat col·lectiva ( ignorància col·lectiva).
3 . Difusió de la responsabilitat: Si som les úniques persones capaces de donar ajuda,
segurament ajudarem, però si hi ha mes persones, la responsabilitat de prestar ajuda es
difumina, creient que els altres ajudessin.
Respecte al prestador d'ajuda:
1 . Disponibilitat de recursos.
2 . Component afectiu: l'estat d'ànim influiria: quan s'esta de bon humor és mes fàcil prestar
ajuda, així com també anticipar sentiments de culpa, vergonya, etc. Si no es presta ajuda.
Empatia (capacitat de posar-nos en el lloc de l'altre i experimentar les seves emocions o
sentiments): sentir empatia pot augmentar la necessitat de prestar ajuda.
3 . Processos d'atribució: sobre les interpretacions sobre les causes de la necessitat de la
persona que necessita ajuda; si la considerem responsable de la situació ( atribució interna a la
persona) és mes difícil que li donem ajuda que si vam interpretar que les causes són externes.
Respecte al receptor d'ajuda:
Elements d'atractiu físic o similitud percebuda respecte al receptor d'ajuda pot contribuir que
ajudem a aquesta persona. Així com també estereotips (com de genero).
Així mateix, la resposta del receptor a l'ajuda pot ser rellevant: la valoració positiva o negativa
(rebre ajuda pot tenir un impacte negatiu sobre l'acte concepte del receptor, viscuda com una
manipulació, aliança no desitjada, etc) per part del receptor pot influir en la decisió de donar o no
l'ajuda.

9. Mirada socioconstruccionista i en l'eix
agressió/ altruisme:
Es posa èmfasi en el caràcter interpersonal i interpretatiu de
l'agressió (Muñoz 1990) i l'altruisme.
L‘ interès se centra a comprendre els recursos interpretatius i altres
significacions dintre del context on les practiques són produïdes.
Fent especial rellevància a la dimensió sociohistòrica per a
comprendre un fet social.
L'agressivitat i l'altruisme, no depenen de les característiques
pròpies de l'acció .El context és un marc de valors i normes on es
construeixen les condicions de possibilitat per a dur a acabo un
tipus de comportament o altre.