1. 10 de desembre del 2010 DIARI DE VILANOVA CULTURA 55
Xavier Soler novel·la el seu pas per
un internat als anys cinquanta
‘La Muntanya no tinc res meu. Penso que
del Cardenal’ es s’ha acabat la meva privaci-
tat, que m’hauré de defensar
presenta dissabte tot sol, amb el cap i amb les
18 al Foment mans. Aquell instant em va
fer créixer de sobte 10 anys i
va ser el motor que em va fer
escriure la novel·la. Encara
“Escriure és que, de fet, crec que el motor
l’exercici més autèntic va ser la il·lusió de
recuperar un temps en què
solitari que conec”, tot està per fer, un temps en
diu l’autor què el dia de demà és només
una eternitat difusa. Un
temps en què sents que les
// redacció coses depenen de tu.
El doctor en Geologia i —Com resumiria la seva
reconegut arquitecte naval novel·la a un lector potenci-
Xavier Soler presenta dissab- alment interessat en l’èpo-
te 18 la seva primera novel·la, ca?
La Muntanya del Cardenal, a les —Diria que és un llibre
set de la tarda, al Foment Vi- tendre i divertit, que amaga
lanoví. L’obra és el resultat de un substrat de crítica social
la reescriptura del seu dietari d’un país en fase de penitèn-
d’adolescent, una experièn- cia nacional, en fase d’oblit
cia que li ha permès recupe- d’una guerra devastadora,
rar per a la memòria la seva encara massa propera. No-
infantesa i, especialment, el saltres érem la generació de
seu pas per un internat du- l’esperança, la que no tenia
rant els anys cinquanta. records ni responsabilitats
—Què l’ha portat a plas- directes en la desfeta. Els
mar en una novel·la una Xavier Soler assegura ser un enamorat del mar, una passió que manté per sobre de tot DIARI nens tenen una percepció
part de la seva vida? afinadíssima de la realitat i
— Sempre m’ha agradat de la hipocresia en les rela-
escriure, i això m’ha ajudat a tra Senyora de la Mercè de cions socials, però no tenen
publicar llibres i articles tèc- Perfil Montblanc, un internat per- les paraules per expressar-
nics, però el repte d’aquesta dut en els freds i les boires de ho. En aquest cas, l’autor
primera novel·la m’ha acom- la Conca de Barberà. Allà vaig li ha deixat al nen una part
panyat molts anys, potser
massa, o és que potser sem-
pre he volgut fer massa coses.
Un personatge polièdric començar a devorar llibres
que em deixava un capellà
amic de la família. El Quixot,
del seu vocabulari per poder
construir un llibre que està
escrit en primera persona i
En qualsevol cas, ara sóc un Xavier Soler és un personatge poli- i construcció de vaixells i molts arti- especialment. Fins que vaig gairebé sempre en present.
professor en pla de merita- èdric. Va néixer a Vilanova el 1945 i cles periodístics. És defensor aferrissat arribar a convèncer-me que —Acabat el procés de
ció i ha arribat el moment és llicenciat i doctorat en Geologia i d’un canvi de model econòmic i ener- podia viure perfectament creació, amb quines sensa-
d’escriure. Aconsellaria que màster en Hidrogeologia. Ha exercit gètic. Actualment segueix vinculat als amb el meu cap en una altra cions es queda?
tothom ho provés. No he tro- durant més de 30 anys de professor de grups de recerca de la UAB. banda. Em vaig escapar del —Escriure és un exercici
bat una teràpia millor per als Geodinàmica Externa a la UAB. Diplo- Va estudiar Geologia perquè no existi- col·legi amb el cap. Ningú no que hom fa amb si mateix.
mals de l’ànima, per destruir mat en Arquitectura Naval a l’Institute en els estudis d’oceanografia. Va tre- ho sabia però jo vivia en una L’exercici més solitari que
mites i esborrar fantasmes. I, of Marine Technology d’Stamford, és ballar al Centre de Recerches Géodyna- altra banda. Jo era el Quixot, conec. Ningú et pot ajudar a
a més, és gratis, potser com molt conegut arreu pels seus projectes miques de Thonon i es va doctorar per però també Bécquer, Ghan- estructurar un llibre, a tro-
totes les grans coses que va- d’embarcacions esportives i professio- ingressar a la UAB i treballar en l’àrea di, l’Alcalde de Zalamea o bar la veu. Sense una certa
len la pena. Les estadístiques nals. És, probablement, el dissenyador de geodinàmica externa, tot i que no va Jesucrist. passió per la soledat no es
diuen que en un moment més prolífic de vaixells de vela i motor perdre la seva passió pel mar. Va cons- —Moltes novel·les sorgei- pot escriure una novel·la.
determinat, un 2% de la po- del nostre país, tasca per la qual ha re- truir el seu primer vaixell i va escriure xen d’un record. L’internat També és un exercici d’in-
blació escriu una novel·la. but diversos guardons. És autor de tre- un llibre sobre l’experiència. Després va ser el que el va motivar a trospecció, una catarsi, una
Però la majoria de nosaltres balls d’investigació sobre morfologia, es va matricular en un centre d’estudis escriure’n la seva? teràpia, la possibilitat d’exor-
no sap gaire bé per què un dia hidrologia i clima. Ha publicat nom- americans per treure una diplomatu- —El meu instant literari el citzar tots els fantasmes que
es va llançar a escriure un lli- brosos articles de divulgació tècnica ra en disseny i arquitectura naval i va tinc molt present. Estic asse- t’han acompanyat durant
bre. Encara que gairebé tots i científica, diversos llibres de disseny seguir construint i dissenyant vaixells. gut en un llit de ferro. El cot- molts anys.
reconeixen que ho van fer en xe del pare és un petit esca- L’escriptura és un exerci-
un estat de necessitat, amb rabat que torna cap a casa. Al ci difícil; només escrivint te
la urgència de posar lletra a tat a vostè a expressar-se a freda postguerra en blanc els teixits dels teus somnis, meu costat, una vella taquilla n’adones. No tens mai la cer-
una història que duen dintre través de la novel·la? i negre en què l’únic refugi tal com es diu en el llibre. de fusta, i al meu davant, un tesa que has escrit allò que
i han de donar-li sortida. Pot- — Els llibres transmeten possible era la imaginació. La Muntanya del Cardenal matalàs enrotllat que gira pel volies. Un llibre es torna au-
ser és la necessitat de crear idees i sentiments, però jo La Muntanya del Cardenal és és, en aquest sentit, també terra com una bota tova. El tònom i abandona les millors
un món imaginari perquè sempre he pensat que, com un exercici d’imaginació en la crònica d’una època, la paisatge de la finestra és una intencions de l’autor. Si d’al-
no t’agrada el que viuen en el cinema, t’ajuden a escapo- una època en què gairebé tot dels anys cinquanta. Jo em boirina que penetra en els guna cosa pots estar segur
la realitat. L’escriptura neix lir-te de la realitat. T’ajuden estava prohibit. I resulta cu- vaig veure necessitat durant solcs dels camps llaurats com quan escrius una novel·la, és
d’un inconformisme amb la a ser un altre en un altre lloc. riós que només l’humor i la un temps molt llarg d’ima- un fantasma. I justament em de l’enorme distància que hi
vida i la societat. Probablement, això ho en- creació de mons onírics, intu- ginar una vida diferent a la sento absolutament sol. Un ha entre els teus propòsits i
—Aquesta necessitat de tendran millor els de la meva ïts o somiats et permetessin que em van obligar a viure. sentiment de solitud que els resultats. Cal ser modest
posar lletra a una història generació, els que hem passat mantenir-te en peu. Havies Dels 10 als 14 anys vaig anar no havia conegut abans. De en aquest ofici de grans men-
interior és el que l’ha por- dels 60 anys. Aquella llarga i de construir la teva vida amb al Col·legi Episcopal de Nos- sobte penso que aquí dins tiders i exorcistes.