Poema construït amb diversos recursos literaris (metàfores, comparacions, frases fetes...).

1. N'HI HA PER LLOGAR-HI CADIRES
En Martí s'aixecà al dematí
amb el cant del quiquiriquí,
esperrucat i adormit dins del llit
fent-se pipí a la llitera del senyor Magraví, que
sorprès amb ulls com taronges
li donà unes bones òsties,
deixant-li dos ulls de vellut
que no se'ls treia ni amb un embut.
Mentre endrapava l'esmorzar
no hi havia ningú que el pogués parar.
Amb tanta torrada i embotit
se li feia l'ull petit.
Marxà a col·legi ben enfadat
per les òsties que li havia clavat.
Xino-xano cap a l'escola,
es trobà un tall d'escarola
que el capsigrany del seu veí, Mohamed Alí,
havia llençat aquell matí.
En arribar al seu destí,
donà la verda fulla d'escarola
a la cotorra de la mestra Lola.
Quan s'assegué al tamborí es penedí
d'haver posat verí a l'hortalissa,
perquè la senyoreta Lola
se la va amanir i cruspir.
La lloca de la Lola va vomitar
tant com un dia sense pa.
Aleshores la mestra sospità
i al pobre Martí expulsà.
D'una patada al cul
aterrà al terrat del seu veïnat
i sense sopar es quedà.
En Martí es rentà les perles de la boca
amb un raspall suau com el plomall d'una oca,
perquè havia menjat un tros de coca
feta pel llepafils del forner de Cal Flequer,
que és més rata que una vaca flaca
que només menja l'herba més barata.
Abans d'anar a dormir
cantà una serenata al senyor Magraví
per disculpar-se del que havia fet al matí.
Però el vell xiruc es prengué un got de vi
a casa del capgròs del veí
que té un bulldock sarraí
heretat del seu cosí Mohamed Alí.
I ben gat i torrat
se'n tornà al seu llit,
i amb un pam de nas
deixà a un Martí penedit
Alumnes de 6è
Curs 2012-13
La Vall del Terri