Download as PPSX, PPTX
Xarxes que atrapen
- 1. XARXES QUE ATRAPEN GRUP8-”ENREDATS” Andrea Moruno Fernández Jordi Pèlach Fontané Josep Alexandre Julià Tugores Les xarxes socials serveixen per millorar o empitjorar les nostres relacions socials?
- 2. Índex 1. Introducció ijustificació del projecte 2. Marc teòric 3. Objectius del projecte 4. Població diana 5. Anàlisi de les dades 6. Conclusions 7. Bibliografia
- 3. 1. INTRODUCCIÓ IJUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE LES XARXES SOCIALS SÓN ESPAIS WEB: On les persones poden crear-se perfils on aparegui informació personal i interactuar entre elles. Que el seu ús s’inclou en la dimensió social de la persona. El seu ús és molt generalitzat, sobretot entre els més joves.
- 4. 2. EL MARCTEÒRIC LA DIMENSIÓ SOCIAL: Comprén el conglomerat de situacions que es donen o es transmeten a un subjecte, i van a formar part de la seva personalitat i caràcter. Influències dels mitjans de comunicació, expressions culturals, ideologies. Socialització entesa com a procés interactiu entre les necessitats de la societat i les del subjecte. ELS PROCESSOS DE SOCIALITZACIÓ: Mentals: Adquisició de coneixements Afectius: Formació de vincles amb altres individus Conductuals: Conformació social de la conducta
- 5. 1.2. JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE AVANTATGESDE LES XARXES SOCIALS: Contactar amb amics i coneguts de manera ràpida, econòmica i directa. Accedir a informació derivada de l'opinió i experiència d’altres usuaris. Possibilitat de mantenir-se constantment informat sobre temes d’interés. INCONVENIENTS DE LES XARXES SOCIALS: Pèrdua de la privacitat Pèrdua de temps Potencialment addictives
- 6. 3. OBJECTIUS DEL PROJECTE Determinar si hi ha avantatges i inconvenients, i quins són, de l’ús de xarxes socials en les relacions socials Identificar quines son les NTIC que més efecte tenen en les relacions socials Conèixer l’ús quantitatiu i qualitatiu que la societat fa de les xarxes socials. Conèixer dades que ens ajudin a valorar l'impacte de les xarxes socials i TIC en general en la socialització de les persones, parant especial atenció a la gent més jove.
- 7. 4. POBLACIÓ DIANA La població diana d'aquests estudi són joves d'edats compreses entre els 12 i 16 anys majoritàriament. Tot i que s'han revisat dades referents a tots els segment de la població en general ens interessa veure l'impacte de les xarxes socials sobre aquest grup d'edat i de quina influència tenen les mateixes en el seu procés de socialització.
- 8. 5. ANÀLISI DELES DADES D'entre les persones entre 16 a 74 anys, a Catalunya, un 82'2 de mitjana utilitzen internet diàriament, com a mínim cinc dies a la setmana. UN 90'2% de les persones, han utilitzat xarxes socials en els darrers tres mesos
- 9. 5. ANÀLISI DELES DADES 0.00% 10.00% 20.00% 30.00% 40.00% 50.00% 60.00% 70.00% 80.00% 90.00% 100.00% Xarxer socials Missatgeria instantània Xat No utiliza Com a mínim un cop a la setmana
- 10. 5. ANÀLISI DELES DADES Motius per comunicar-se online entre preadolescents 0.00% 10.00% 20.00% 30.00% 40.00% 50.00% 60.00% 70.00% 80.00% Parlar amb amics Atrevir-se a parlar més Sentir menys vergonya Fer nous amics Mai Alguns cops
- 11. 5. ANÀLISI DELES DADES Variança entre l'ús de la comunicació online d'acord amb nivells d'ansietat social i habilitats socials 0.00 0.50 1.00 1.50 2.00 2.50 3.00 3.50 Altes habilitats socials i baixa ansietat social
- 12. 6. CONCLUSIONS Lapràctica totalitat de la població és usuària d'internet Tan sols un nombre molt reduït d'aquests usuaris no té compte en alguna Xarxa Social L’ús de les xarxes és fonamentalment per a mantenir-se en contacte amb persones que ja es coneixen. Tan sols prop del 10% reconeix utilitzar-les per conèixer gent; els joves no utilitzen tant aquestes xarxes socials per fer nous amics. Un nombre molt elevat de joves les empren per mantenir- se en comunicació permanent amb els amics i companys. Quatre de cada deu asseguren diuen que aquestes xarxes els ha servit molt per millorar en les seves relacions Set de cada deu diuen tenir el perfil només accessible per als seus amics; una mica més del 11% el té obert a tothom i una minoria (gairebé el 5%) obert fins als amics dels seus amics. El 47,8% reconeix que ha patit una situació desagradable en aquestes xarxes, destaquen els insults.
- 13. CONCLUSIONS Hi haindicis de que el comportament dels joves es modifica en qüestió de l'ús de les xarxes socials Un percentatge significatiu de joves amb dificultats per socialitzar utilitza les NTIC per fer nous amics, el que obre una vía interessant No es possible amb les dades actuals afirmar si l'ús de les xarxes socials millora o empitjora la vida social dels usuaris
- 14. 7. BIBLIOGRAFIA IFONTS Bernete, F. (2009) Usos de las TIC, Relaciones sociales y cambios en la socialización de las y los jóvenes. Juventud y nuevos medios de comunicación. (88) pp. 97-114. Consultat a: http://recursos.ufv.es/docs/debates/redes-sociales-y-cambios-en-la-socializacion-de-los-jovenes.pdf doi: 10.1145/345190.345238 Cornejo, M, Tapia, M. (2011) Redes sociales y relaciones interpersonales en internet.Fundamentos en Humanidades.(Vol: 2) Issue: 24, Pp: 219-229 Díaz Gandasegui, V. (2011) Mitos y realidades de las redes sociales. Prisma Social. Revista de Ciencias Sociales. (6) Pages: 26 p. Consultat a:http://www.isdfundacion.org/publicaciones/revista/numeros/6/secciones/tematica/pdf/07-Vicente-Diaz-mitos-realidades-redes-sociales.pdf DiMaggio, P., Hargittai, E., Neuman, W. et al. (2001) Social implications of the Internet. Annual Review of Sociology. (Vol. 27) Issue 1, pp 307-336 Consultat a: http://links.jstor.org/sici?sici=0360-0572(2001)27<307:SIOTI>2.0.CO;2-S Idescat, a partir de l'Enquesta sobre equipament i ús de tecnologies de la informació i la comunicació a les llars de l'INE. (2016) Consultat a: http://www.idescat.cat/estad/ticl Malagon, A., Corcoles, D., Martin, L. M. i Perez, V. (2015) Hikikomori in Spain: A descriptive study. International Journal of Social Psychiatry. pp 1-9. doi: 10.1177/0020764014553003 Miniwatts Marketing Group (2011) Internet World Stats: Usage and population Statistics. Internet Word Stats. Consultat a: http://www.internetworldstats.com/stats.htm Morduchowicz, R., Marcon, A., Sylvestre, V., Ballestrini, F. (2010) Los adolescentes y las redes sociales. Escuela y medios. (Vol. 1) pp. 1 - 11. Consultat a: http://www.me.gov.ar/escuelaymedios/material/redes.pdf Navarro, R. I Yubero, S. (2012) Impacto de la ansiedad social, las habilidades sociales y la cibervictimización en la comunicación online. Escritos de Psicología, Vol. 5, (nº 3) pp. 4-15 Septiembre-Diciembre 2012. Consultat a:http://www.escritosdepsicologia.es/descargas/revistas/vol5num3/vol5num3_2.pdf Sanz, L. Análisis de redes sociales: o cómo representar las estructuras sociales subyacentes. Apuntes de ciencia y tecnología (2003) Vol. 7. DOI: 10.1007/s10588-006-7084-x Toranzoes, F (2009) Internet como marco de comunicación e interacción social. Comunicar. (Vol. 16) Issue 32, pp. 231-237. doi:10.3916/c32-2009-03-005 Wellman, B., Haase, a. Q., Witte, J., Hampton, K. Does the Internet Increase, Decrease, or Supplement Social Capital?: Social Networks, Participation, and Community Commitment. American Behavioral Scientist.(Vol. 45) Issue: 3, pp. 436-455. doi: 10.1177/00027640121957286