Unitat didàctica 9

Unitat didàctica 9:
Els riscos a la feina en l’educació
infantil.

1. Factors de risc en l’àmbit de
l’educació infantil.
Àmbits d’actuació:
 Educatiu formal: amb infants de 0 a 3 anys
amb riscos coincidents amb la resta de
personal docent amb el qual coopera.
 Socioeducatiu no formal: amb infants de fins a
6 anys els riscos anteriors més els que
esdevinguin d’activitats dutes a terme fora del
centre.
 Socioeducatiu de caràcter assistencial: amb
menors en situació de risc o descompensació
social i riscos coincidents amb els dels
treballadors socials.

1. Factors de risc en l’ambit de
l’educació infantil.
 Factors de risc propis en qualsevol
professió i per tant també en
l’educació infantil:
 Associats als espais de treball
 De tipus ambiental: físic, químic o
biològic.
 Associats a l’execució de la feina.
 Psicosocials.

2. Factors de risc associats als
espais de treball.
Riscos principals:
 Talls o punxades.
 Cops.
 Caigudes.
 Descàrregues elèctriques.
Mesures de prevenció:
 Normativa general que regula els reqisits dels espais
de treball: Reial decret 486/1997 Govern espanyol.
 Regulacions específiques dins l’àmbit de l’educació
infantil: decret 282/2006 Generalitat de Catalunya
 Mesures a adoptar per l’educador infantil per evitar
danys: les veurem a part

espais de treball.
 La senyalització els espais de treball:
La senyalització
és un conjunt
d’estímuls que
pretén advertir
dels perills i
recordar les
normes de
comportament i
les obligacions en
condicions de
treball perilloses.

espais de treball.
 Mesures a adoptar per l’educador infantil
per evitar danys.
 Talls o punxades:
 Utilitzar elements de mobiliari que tinguin arestes
arrodonides.
 Guardar tissores i d’altres elements que tallin o punxin en
fundes i al calaix corresponent.
 No utilitzar eines tallants per altres usos dels previstos.
 Cops:
 Disposar de calaixos amb dispositiu de bloqueig.
 Ancorar els prestatges a terra i a la paret.
 Col.locar les càrregues més pesades als prestatges més
baixos.

espais de treball.
 Evitar apilar molts elements.
 Mantenir l’ordre i la neteja a tot l’espai de treball.
 Caigudes:
 Que els terra sigui antilliscant i no tingui irregularitats.
 Evitar que passin cables per terra.
 Evitar que hi hagi elements desordenats a les zones de
pas.
 Marcar i senyalitzar els obstacles si n’hi ha.
 Mantenir les zones de treball i de pas perfectament
il.luminades.
 Evitar utilitzar elements diferents de les escales de mà
per accedir a zones altes.
 Mantenir ordrenats i nets els espais.

espais de treball.
 Col.locar baranes a les escales i obertures amb risc de caiguda.
 Portar calçat adequat a les excursions i sortides.
 Electrocucions:
 Revisar els cables abans de començar a utilitzar qualsevol eina
elèctrica.
 Situar els cables de manera que no puguin ser aixafats o
danyats pel pas de persones o pel mobiliari.
 No utilitzar aparells amb les mans humides.
 Evitar l’ús d’allargadors i lladres.
 No desconectar un aparell estirant el cable.
 No utilitzar aparells elèctrics en mal estat.
 Desconectar qualsevol aparell elèctric abans de netejar-lo.
 No deixar connectat un aparell electric si no s’utilitza.
 Revisar periòdicament la instal.lació.
 Afegir elements de seguretat elèctrica estructural.

2. Factors de risc associats a l’espai
de treball.
 El risc d’incendi: podem definir el risc d’incendi com
la possibilitat que es declari un foc i que aquest no es
pugui controlar.
 El foc és una reacció química en la que intervenen
quatre elements:

de treball.
 Mesures d’actuació per evitar incendis:
 Actuacions sobre el combustible: ventilar les atmosferes
perilloses, o compartimentar les zones de més risc.
 Actuacions sobre el combruent: mantenir atmosferes amb
poc o baix nivell d’oxígen.
 Actuacions sobre l’energia que pugui produir el foc: prohibir
fumar, aïllar motors i calderes.
 Actuacions sobre la reacció en cadena: evitar que el foc es
propagui.
 Dins de l’àmbit de l’educació infantil:
 Evitar utilitzar llumins i encenedors.
 No guardar productes inflamables prop d’una font de calor.
 Mantenir sempre lliures les vies de sortida i evacuació.
 Comprovar periòdicament el bon estat dels extintors.

de treball.
 Mesures d’actuació en cas d’incendi:
 Avisar als bombers i donar l’alarma segons les instruccions
establertes.
 Sufocar les flames amb extintors o amb teixits no sintètics.
 Si hi ha fum darrera la porta, mantenirla tancada i tapar les
escletxes.
 Anar tancant les portes a mesura que les anem deixant
enrere i, si el local està ple de fum avançar ajupits.
 No utilitzar ascensors.
 Tallar el corrent elèctric.
 Fer rodolar per terra una persona si se li encén la roba.

3. Factors de risc ambientals.
 Aquells que tenen a veure amb agents
contaminants tant físics, com químics,
com biològics que poden provocar
malalties:
 Temperatura i qualitat de l’aire: fícsic.
 Il.luminació: físic.
 Soroll ambiental: físic.
 Substàncies biològiques.
 Substàncies químiques.

 La temperatura i qualitat de l’aire:
 Temperatura ni massa alta ni massa baixa.
 Tenir en compte el tipus de feina a
realitzar: sedentària o activa
 Diferenciar entre hivern i estiu.
 Tenir en compte la humitat.
 Mantenir el lloc de treball ventilat.

 La il.luminació.
 La il.luminació a l’espai de treball s’ha d’adaptar a la
feina que es desenvolupa tenint en compte:
 Els riscos que depenguin de les condicions de
visibilitat.
 Les exigències visuals de la tasca.
 Riscos associats a les condicions d’il.luminació:
 Il.luminació insuficient, excessiva o inadequada.
 Enlluernaments i parpelleig en la il.luminació.
 Existència de contrastos d’il.luminació en els diferents
espais

3. Factors de risc ambientals
 La il.luminació.
 Mesures preventives i correctores:
 Proveir-se de llum natural sempre que sigui
possible.
 Utilitzar cortines o persianes per atenuar l’excés o
defecte de llum natural
 Col.locar pissares i pantalles de manera que s’evitin
els reflexos.
 Quan utilitzem il.luminació artificial, fer que
aquesta sigui el més uniforme possible.
 Evitar el parpelleig dels fluorescents

 El soroll ambiental.
 Podem definir soroll com un so que es percep com a
molest o no desitjat. Aquest element tindrà efectes no
només sobre l’aparell auditiu, sinó també i
especialment sobre el nerviós.
 Sorrolls relacionats amb la tasca d’educador
infantil:
 Provinent de l’exterior del recinte.
 Equips de treball sorollosos.
 Interaccions orals dins de l’aula o en zones contigües.
 Timbres i senyals acústics.

 El soroll ambiental.
 Mesures per reduir el soroll ambiental:
 Disminuir el nivell de pressió acústica des del focus: actuar
sobre l’origen o agent que causa el soroll:
 Fomentar actituds i comportaments poc sorollosos.
 Adquirir equips de treball amb marcatge CE
 Substituir senyals acústics estridents per d’altres mes suaus o
senyals lluminosos.
 Disminuir el nivell de pressió acústica en la transmissió: posar
barreres absorbents de soroll o augmentar la distància entre
focus i receptor.
 Allunyar aules i altres espais de treball de les fonst de soroll
 Aïllar acústicament les parets, sostre i finestres.
 Disminuir el nivell de pressió acústica en la persona que el rep:
aïllant al treballador o utilitzant EPI.

 Els agents biològics en suspensió.
 Poden ser virus, fongs, àcars, bacteris o paràsits que poden
provocar malalties. Les vies d’entrada d’aquests agents són:
 Via respiratòria: inhalació.
 Via dèrmica:contacte.
 Via digestiva: ingestió.
 Factors de risc:
 Atenció a infants amb malaties infeccioses.
 Atenció a infants amb hàbits precaris d’higiene personal.
 Neteja i manteniment inadequat del sistema de l’aire
condicionat.
 Humitat i brutícia al lloc de treball.

 Exposició a agents químics.
 És el contacte amb productes de neteja,
desinfectants o plaguicides que pugui produïr una
alteració en la salut del treballador.
 Coles, disolvents, guix.
 Tractaments de neteja o desinfecció.
 Mesures preventives:
 Portaguixos, pissarres plàstiques
 Avisar quan es dugui a terme un procés de neteja
industrial i ventilar després.

4. Factors de risc associats a la
tasca.
 Transtorns muscoesquelètics.
 Són aquells que causen lesions en l’aparell osteomuscular,
relacionats amb l’adopció de postures forçades i aixecament
i transport de càrregues de manera inadequada:
 Estar molt de temps dempeus.
 Adoptar una inclinació inadecuada per revisar el treball dels
infants.
 Ajupir-se sovint.
 Treballar amb nadons quan encara no poden caminar.
 Recollir joguines i reestructurar el mobiliari.
 Escriure a la pissarra de manera forçada.
 Mala posició en seure per treballar a la taula.

4. Factors de risc associats a la
tasca.
 Transtorns muscoesquelètics:
 Mesures preventives i correctores:
 Adoptar postures ergonòmiques que redueixin els
efectes dels esforços.
 Tenir cura que els elements materials siguin
ergonòmics i adequats a la persona que els utilitza.
 Formació en les tècniques de manipulació manual de
càrregues.
 Fer exercicis de relaxació muscular i estiraments.
 Practicar tècniques bàsiques de relaxació i respiració.

4.Factors de risc associats a la
tasca
 La càrrega vocal.
 La podem entendre com la sobreutilització de la veu
en l’ambit de treball.
 Utilitzar un to més alt que l’habitual.
 Parlar durant llargues estones.
 Mesures de preventives:
 Pujar el volum de veu només quan sigui necessari.
 Evitar fer un esforç físic quan s’està parlant.
 Evitar alteracions brusques de temperatura.
 Nivell adequat d’humitat i qualitat de l’aire.
 Evitar consum de tabac, alcohol i begudes fredes.

5. Factors de risc psicosocials.
 L’estrès laboral.
 És el resultat de la interacció entre les
exigències i els requeriments que es
produeixen en el món laboral i la capacitat que
té el treballador d’afrontar-ho.
 Les consequències que pot tenir l’estrès en el
treballador poden ser:
 De tipus emocional.
 De tipus cognitiu.
 De tipus conductual.
 De tipus fisiològic.

 L’estrès laboral.
 Segons els models academics més acceptats l’estrès es basa
en la interrelació de quatre aspectes:
 Aspectes relacionats amb les exigències psicològiques
que el treball implica per a la persona.
 Aspectes relacionats amb el treball actiu i el
desenvolupament d’activitats.
 Aspectes relacionats amb el suport social de la feina i
la qualitat del lideratge.
 Aspectes relacionats amb compensacions rebudes per
la feina

 Exigències psicològiques.
 La sobrecàrrega de treball.
 Es dona quan els requeriments de la feina són superiors als
habituals:
 Sobrecàrrega quantitativa.
 Sobrecàrrega qualitativa.
 Planificar el treball en funció dels recursos humans i materials
disponibles.
 Establir criteris qualitatius i quantitatius per valorar que la
càrrega de treball sigui equitativa.
 Establir les pauses pertinents a la feina.
 Cobrir els treballadors que estiguin de baixa.
 Donar formació continuada als treballadors.

 Exigències psicològiques.
 Sobrecàrrega emocional:
 Es dona quan l’educador infantil s’implica emocionalment en
excés amb els seus alumnes.
 Vinculació i responsabilitat excessiva amb relació a algun
infant.
 Delegació al centre de problemes o situacions que corresponen
a la família resoldre.
 Formació, supervisió i estratègies de suport psicològic.
 Suport dels companys i la direcció.

 Treball actiu i desenvolupament d’activitats.
 La manca de participació en les decisions del centre i
que no es tingui en compte al treballador quan es
dissenya la seva feina són situacions que poden generar
insatisfacció ansietat i estrès.
 Les mesures preventives han d’anar encaminades a
promocionar l’autonomia del treballador, i potenciar la
seva participació efectiva en la presa de decisions
relacionades amb les tasques que té assignades.

5. Factors de risc psicosocial.
 Suport social a la feina i qualitat de lideratge.
 El conflicte de rol de l’educador infantil: apareix quan el
treballador ha de fer tasques que es contradiuen amb els seus
valors o quan les funcions que té assignades són incompatibles
entre elles.
 Problemes d’integració en l’equip de treball: apareixen
davant la falta d’ajut, l’escassa comunicació o aïllament dels
companys, així com davant la falta de suport o col.laboració
dels superiors jeràrquics.
 Algunes mesures per evitar-los:
 Evitar treballs en situacions d’aïllament social.
 Proporcionar formació sobre dinàmiques de grup i tècniques de
treball en equip.
 Establir mesures que impedeixin conductes competitives
perjudicials entre companys de feina.

 Compensacions rebudes.
 Falta d’estima i reconeixament social de la
tasca d’educador.
 Manca d’incentius professionals.
 Retribució insuficient.
 Mesura preventiva: motivar als professionals,
donant-los un feed-back periòdic sobre la feina
i mostrant una valoració de la seva tasca.

 El burnout o la síndrome del cremat.
 Consequència d’un estrès laboral crònic en què el treballador
mostra símptomes de:
 Esgotament emocional.
 Despersonalització.
 Baixa realització personal.
 Pel que fa a l’organització: les que hem vist anterioment de suport a la
feina i participació en la presa de decisions.
 Inividualment:
 Dissenyar programes d’orientació a l’inici de la feina.
 Dissenyar programes d’entrenament en habilitats socials i recursos de
negociació.
 Posar en pràctica programes de formació continuada en resolució de
problemes i gestió de l’ansietat.
 Millorar els recursos de resistència i protecció a la persona per afrontar
les situacions estressants.

 L’assetjament moral o mobbing.
 És el comportament per part d’una persona o grup de persones
caracteritzat per una violència psicològica, exercit de manera
sistemàtica i durant un temps prolongat, cap a una altra
persona en el lloc de treball.
 Causes:
 Disseny inadequat dels llocs de treball.
 Estil de lideratge inadequat.
 Falta de sistemes de comunicació eficaços.
 Inexistència de polítiques de resolució de conflictes.
 Falta de polítiques sancionadores.
 Prevenció.
 Creació de canals que facilitin la denuncia.
 Cultura d’empresa que penalitzi aquest comportament.
 Protocols d’actuació contra qualsevol tipus d’assetjament.

Unitat didàctica 9

More Related Content

Similar to Unitat didàctica 9

Unitat didàctica 9