1. Ull viu!
UNITAT 3. Test autocorrectiu 1
El 9lletres
En grups de tres, us proposem jugar al joc anomenat 9lletres. Per jugar-hi, cal que seguiu els
passos següents:
1 En cada partida, dos de vosaltres sou els jugadors i el tercer fa d’àrbitre.
2 Els jugadors us heu de posar d’acord i triar el mateix requadre de nou lletres.
3 Quan l’àrbitre us faci un senyal, mireu d’aconseguir, combinant les lletres que teniu, tantes
paraules com sigui possible.
4 Al cap d’un minut, l’àrbitre compta les paraules correctes de cada jugador. Són formes
vàlides les paraules derivades, les formes verbals conjugades, els plurals, etc. En cas de
dubte, pot consultar el diccionari.
5 Cada paraula correcta val un punt. El jugador que construeix la paraula més llarga de la
partida té un punt extra i el qui forma una paraula de nou lletres, de manera que les fa
servir totes, obté cinc punts extra.
6 Establiu torns per tal que al final del joc tots hàgiu estat jugadors i àrbitre alguna vegada.
A
R A N
L I O
T A B
B
O M E
S E T
R S A
C
R I M
E C E
P A N
D
E L A
B S R
U O M
26
BT00198201_ORTO_4_3.indd 26 02/05/11 17:09

2. Dictats Unitat
preparats 3
Encara que sigui amb el mòbil...
Nombre de faltes
Correcció
Fa molt temps era diferent
Nombre de faltes
Correcció
27
BT00198201_ORTO_4_3.indd 27 02/05/11 17:10

3. Unitat
3 Parlem de…
Test autocorrectiu 1
Llegeix aquest text i localitza-hi 15 errors ortogràfics relacionats amb el que has treballat en les
unitats anteriors. Marca’ls i corregeix-los en vermell.
El dia havia estat asolellat, però des de mitja tarda el fret i la humitad s’havien estès
arreu de la vall per recordar-nos que l’hivern era ben viu encara. El ven del nort ens
escometia per damun dels arbres amb ràfegues capriciosses, voleiava gorres i barrets
i feia renegar els homes.
Després d’haver estat trucan sense èxit, vaig prendre la decissió de dessar el mòbil
a la butxaca de l’anorac. Vaig apresar el pas i em vaig incorporar al grup.
–He badat una mica... –vaig voler justificar-me de manera poc convinsent.
El vell Xesco de can Guineu, que coixejava vissiblement, em va mirar rien per sota
el nas.
–Aquí no et serviran per a res, aquests fòtils –va sentenciar portant-se la mà a l’ore-
lla, com si truqués per un mòbil imaginari–. Tant difícil és ficar-s’ho al cap?
28
BT00198201_ORTO_4_3.indd 28 02/05/11 17:10

4. Unitat
Parlem de… 3
Ara, capgira el full i comprova quants errors has corregit bé.
l’orella, com si truqués per un mòbil imaginari–. Tan difícil és ficar-s’ho al cap?
–Aquí no et serviran per a res, aquests fòtils –va sentenciar portant-se la mà a
el nas.
El vell Xesco de can Guineu, que coixejava visiblement, em va mirar rient per sota
–He badat una mica... –vaig voler justificar-me de manera poc convincent.
a la butxaca de l’anorac. Vaig apressar el pas i em vaig incorporar al grup.
Després d’haver estat trucant sense èxit, vaig prendre la decisió de desar el mòbil
i feia renegar els homes.
escometia per damunt dels arbres amb ràfegues capricioses, voleiava gorres i barrets
arreu de la vall per recordar-nos que l’hivern era ben viu encara. El vent del nord ens
El dia havia estat assolellat, però des de mitja tarda el fred i la humitat s’havien estès
A l’hora de valorar la teva feina, compta un punt per cada error que has corregit.
– 14 o 15 encerts: Molt bé!
– 12 o 13 encerts: Bé.
– 10 o 11 encerts: Regular.
– 8 o 9: Encara no en saps prou.
– 7 encerts o menys: Necessites fixar-t’hi més.
Completa les frases de cada grup amb les paraules indicades:
AMB MOLT DE COMPTE!
A sant, s’han, sang, se’n
Va quedar primer, però no va adonar fins al cap d’una estona.
Té tanta paciència, que no li diuen Ramon, sinó Ramon.
fet una anàlisi de per saber si tenen colesterol.
B t’han, tan, tant
dit quant costa el bitllet?
de bo pogués anar al concert, però el fan tard...
C te, t’he, té
L’Elena la novel·la a casa; a la tarda la portarà.
explicat mai l’acudit del lloro geniüt?
29
BT00198201_ORTO_4_3.indd 29 02/05/11 17:10

5. Unitat
3 Gran dictat
Veto al menjar insà a l’escola Abans de corr
egir el dic-
tat, tingues en
compte el
següent:
– La paraula ve
ta vo
‘p ro hi be ix ’, re l dir
ca
significa ‘insist lc ar
ir’, pri-
mordial és sinò
nim de
‘fonamental’ i
minimit-
zi equival a ‘re
dueixi al
mínim’.
– La paraula ac
om
xi n s’ es cr iu am plei-
la forma augm b o i
enten,
amb g.
– Vés amb com
pte amb
la grafia de la
paraula
endavant.
Nombre de faltes
Correcció
30
BT00198201_ORTO_4_3.indd 30 02/05/11 17:10

6. Unitat
Tot a punt! 3
El punt i seguit i el punt i a part
RECORDA QUE…
El punt i seguit i el punt i a part indiquen una pausa més llarga que la coma.
El punt i seguit separa les oracions dins d’un mateix paràgraf, mentre que el punt i a
part separa paràgrafs.
Els paràgrafs delimitats per punts i a part giren al voltant d’un tema. Canviar de tema
significa canviar de paràgraf.
Llegeix aquest text i digues com s’ho fan els ratpenats per veure-s’hi.
El ratpenat és un mamífer volador de l’ordre dels quiròpters, el nom científic del qual
és Pipistrellus pipistrellus. Hi ha vora cinc-centes espècies d’aquest mamífer repartides
arreu del món. La més habitual a la península Ibèrica és el ratpenat comú o nan, d’uns
8 cm de llargada. Els ratpenats viuen en grups nombrosos. Durant el dia descansen
cap per avall en coves i en edificis abandonats, tot protegint-se del fred i de la llum
amb les ales. Surten de nit per alimentar-se. Són bàsicament insectívors, tot i que
també hi ha un nombre reduït d’espècies que s’alimenten de sang. Això darrer, unit a
l’aparença estranya i als hàbits nocturns, ha contribuït a fer que tradicionalment se’ls
consideri animals malignes, cosa del tot falsa. Un fet sorprenent és que, per compensar
la deficiència de la seva vista, tinguin l’oïda extremament desenvolupada. S’hi «veuen»
emetent ultrasons que reboten en els objectes.
Separa els paràgrafs del text anterior amb una doble barra (//). Per fer-ho, et donem desordenats
els temes de què tracten perquè et serveixin d’ajuda.
sistema d’orientació que fa servir aquest animal condicions de vida
definició i denominació científica supersticions al voltant d’aquest animal
nombre d’espècies i nom de la més habitual a casa nostra hàbits alimentaris
Copia en un full a part les tres primeres paraules i les tres últimes de cada paràgraf i separa
els paràgrafs que hagis obtingut. Després, compara el teu treball amb el d’un company o
companya.
31
BT00198201_ORTO_4_3.indd 31 02/05/11 17:10

7. Unitat
3 Paraules en joc
Converteix-te en una persona experta
Escriu a sota de cada fotografia l’esport o activitat que representa:
bobsleigh aikido esgrima capoeira natació sincronitzada
Quins d’aquests esports o activitats has practicat alguna vegada?
En grups de tres, trieu un dels esports o activitats anteriors i busqueu-ne informació almenys en
dues webs diferents.
Compareu la informació que heu obtingut en l’activitat anterior i completeu la graella, si cal, en
un full a part.
Convertiu les dades obtingudes, degudament ordenades, en una petita presentació en format
PowerPoint, il·lustrada amb fotografies, i ensenyeu-la a la resta de la classe.
32
BT00198201_ORTO_4_3.indd 32 02/05/11 17:10

8. Unitat
Balanç 3
Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.
Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).
Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.
Completa:
Una cosa que he descobert:
Una activitat que m’ha resultat difícil:
Una activitat que m’ha agradat:
Un tema interessant per a un dictat complementari:
Fes una llista amb 15 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.
33
BT00198201_ORTO_4_3.indd 33 02/05/11 17:10

9. Unitat Textos
3 per als dictats
Encara que sigui amb el mòbil…
–Què vol dir, uns vells així?
–Ei, en Joe està molt bo. Demana-li si m’hi puc fer una foto, encara que sigui amb
el mòbil... –implora la Carina.
–Doncs, digue-li tu... –deixa anar en Màrius un pèl atabalat.
–És que el meu anglès...
–El meu pare és d’aquí. Al poble li deien Pepet.
Fa molt temps era diferent
Per un moment a en Màrius
li ve al cap que quan era pe-
tit el duo dels pares es deia
Tempesta i que tocava en
clubs petits. La mare canta-
va i el pare l’acompanyava
a la guitarra. Entre bambo-
lines, el nen va aprendre a
estimar la música. Un dia
algú els va proposar can-
viar. Discos, gires, la televi-
sió, Internet…
Veto al menjar insà a l’escola
El govern central ha aprovat, després de més de cinc anys d’elaboració, el projecte de
llei de seguretat alimentària i nutrició, que veta la venda i l’exposició a les escoles d’ali-
ments i begudes que no compleixin criteris saludables, com ara pastes, llaminadures i
refrescos. La nova normativa vigilarà que no es venguin productes per a menors amb
alts continguts en greixos, sal i sucre.
També estableix, per primera vegada i com a principi general, «la prohibició de
discriminació per obesitat», que es concretarà més endavant en un reglament. La
composició de l’alimentació en l’entorn escolar, segons va recalcar la ministra de Sa-
nitat, Trinidad Jiménez, és una qüestió primordial de la futura llei. Per això, proposa,
entre altres mesures, que la indústria minimitzi els anomenats greixos transformats
produïts en la fabricació per allargar la vida dels aliments, i que s’ha demostrat que
perjudiquen les artèries i augmenten els nivells de colesterol.
El Periódico de l’estudiant, octubre de 2010.
34
BT00198201_ORTO_4_3.indd 34 02/05/11 17:10

10. Dictat Unitat
complementari 3
Què és un PGS?
Els programes de garantia social (PGS) són programes que el Departament d’Ense-
nyament desenvolupa directament amb la col·laboració del Departament de Treball i
les administracions locals, o bé altres departaments, administracions locals, entitats
i institucions acreditats per a la seva realització.
En aquests programes poden participar-hi joves més grans de setze anys sense
l’acreditació de l’ESO i que vulguin formar-se en un ofici per accedir a un lloc de treball
o reincorporar-se al sistema educatiu. Integren els àmbits següents:
– Orientació professional.
– Formació en competències bàsiques.
– Formació professionalitzadora que, normalment, inclou formació pràctica en em-
preses i centres de treball.
– Tutoria, seguiment individualitzat i acompanyament en la inserció laboral o for-
mativa.
Extret de www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/po5.pdf.
Quantes llengües diferents parleu a casa els nois i les noies de la teva classe?
PEL TEU COMPTE
Poseu en comú les llengües que parleu i elaboreu un petit informe amb la in-
formació recollida. Fixeu-vos en l’exemple.
A la classe de 4C som 27 nois i noies. Hi ha set companys i companyes
que parlen exclusivament català a casa, cinc que només fan servir el
castellà i nou que parlen les dues llengües. N’hi ha tres que parlen àrab
o amazic indistintament, dos que parlen xinès i una companya que parla
portuguès.
Amplieu l’informe amb el nombre de companys i companyes que estudien altres
llengües estrangeres que no siguin l’anglès.
També podeu preparar un petit qüestionari que passareu a altres classes per
ampliar el vostre informe i il·lustrar els resultats amb l’ajut de gràfics de barres
i percentatges.
35
BT00198201_ORTO_4_3.indd 35 02/05/11 17:10