Uf3 sistemes operatius lliures

 Unitats formatives que el componen:Unitats formatives que el componen:
UF1: Introducció als SO.UF1: Introducció als SO.
UF2: Sistemes Operatius Propietaris.UF2: Sistemes Operatius Propietaris.
UF3: Sistemes Operatius Lliures.UF3: Sistemes Operatius Lliures.
 ProfessorsProfessors::
Mar LluellesMar Lluelles  UF1.UF1.
Javier MirJavier Mir  UF2.UF2.
Jaume Alcazo CastellarnauJaume Alcazo Castellarnau  UF3.UF3.
Contacte: Moodle de l’InstitutContacte: Moodle de l’Institut oo jaume.alcazo@gmail.comjaume.alcazo@gmail.com
SMX1: Mòdul 2: Sistemes Operatius MonollocSMX1: Mòdul 2: Sistemes Operatius Monolloc

Fonamentació legal de l’assignatura:
http://www.xtec.cat
Apartat Currículum i orientació 
Ensenyaments Professionals  Formació
professional  Títols LOE  Informàtica i
Comunicacions.
Visitar-ho.

 Horari de l’assignatura: 4 hores setmanals
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
8:55-9:50 SO monolloc SO monolloc
9:50-10:45 SO monolloc SO monolloc
10:45-11:05 Esbarjo
11:05-11:55
11:55-12:50
12:50-13:05 Esbarjo
13:05-13:50
13:50-14:40

AltresAltres
 Creació del Moodle de l’assignatura i afegir als
alumnes.
 Creació del Google Calendar de l’assignatura i
afegir als alumnes.

Criteris d’avaluacióCriteris d’avaluació
 La UF (part Jaume) està composada per:
o 70% examen tipus test.
o 30% pràctiques i/o treballs que es demanin
durant la UF.

 Per a que un examen es consideri aprovat s’ha de treure una nota
mínima de 5, sinó no es fa mitja.
 No hi ha nota mínima de pràctiques.
 Les pràctiques no es poden recuperar.
 Pràctiques entregades fora de temps es consideraran suspeses i no
recuperables.
 Si es va a recuperar l’examen tipus test, la màxima puntuació serà
de 5.
 La recuperació de l’examen serà poc després d’aquest (una, 2
setmanes, el que s’acordi..).
 Si tot i així es suspèn, s’ha d’anar a la convocatòria extraordinària
(juny).

 Test:
 Cada pregunta té 4 possibles respostes: a, b, c i d, i NOMÉS UNA D’ELLES
ÉS CORRECTA. No hi pot haver més d’una resposta correcta. En el cas
que sembli que més d’una pot ser correcta, triar la menys errònia.
 Només es comptaran les respostes de la graella al final del test, no es
comptarà una resposta a qualsevol altre lloc del test.
 Es pot escriure en qualsevol lloc del test, o a les pàgines de darrera, com a
esborrany, però només comptaran les respostes escrites a la graella.
 A cada pregunta del qüestionari només correspon una sola resposta vàlida.
Si et sembla que vàries respostes poden respondre a l'enunciat, selecciona
exclusivament una (la més completa, o la menys errònia).
 Només es corregiran les respostes escrites amb bolígraf blau o negre (i
escrites a la graella del final del test).

 Cada 4 respostes errònies descomptaran una pregunta bona.
 Les respostes en blanc no puntuaran.
 Si hi ha més d'una resposta en una pregunta, es considerarà no contestada
i no es puntuarà.
 Normes generals de comportament durant els exàmens:
 Mantenir els telèfons mòbils apagats.
 Es donaran els qüestionaris boca avall, i quan els tinguin tots els alumnes, i
ho digui el professor, es podrà començar.

 Totes les preguntes tipus test tenen el mateix valor.
 Les respostes (a la graella del final) que siguin il·legibles,
o siguin ambigues (una lletra que s'assembla a una altra,
o que no es veu clarament quina lletra és) es
consideraràn no contestades.

Continguts de la UF3Continguts de la UF3
 1. Instal·lació de sistemes operatius lliures:
 1.1 Requisits tècnics del sistema operatiu a instal·lar.
 1.2 Selecció del sistema operatiu a instal·lar.
 1.3 Mètodes d’instal·lació i planificació dels paràmetres bàsics:
particions, sistemes d’arxius a emprar. Esquemes de partició.
Clonació.
 1.4 Instal·lació de sistemes operatius i configuració de paràmetres
bàsics.
 1.5 Selecció d’aplicacions bàsiques a instal·lar.
 1.6 Creació d’escenaris duals amb diferents sistemes operatius
lliures i propietaris instal·lats.
 1.7 Gestor d’arrencada. Configuració.
 1.8 Normes d’utilització del programari.
 1.9 Documentació del procés d’instal·lació i incidències.
 1.10 Interpretació de documentació tècnica.

 2. Realització de tasques bàsiques de configuració i manteniment sobre
sistemes operatius lliures:
 2.1 Arrencada i parada del sistema. Sessions.
 2.2 Utilització del sistema operatiu: mode ordre, mode gràfic.
 2.3 Interfícies d’usuari: tipus, propietats i usos. Configuració de les
preferències d’escriptori. Accessibilitat per a persones discapacitades.
 2.4 Operació amb arxius: nom i extensió, comodins. Operacions més
comunes. Permisos i atributs d’arxius i directoris. Estructura de l’arbre de
directoris. Rutes. Eines gràfiques.
 2.5 Compressió i descompressió de fitxers.
 2.6 Actualització del sistema operatiu.
 2.7 Agregació, configuració, eliminació i/o actualització de programari del
sistema operatiu.
 2.8 Configuració de l’entorn de xarxa i la connectivitat, i configuració de
dispositius perifèrics en diferents sistemes operatius. Assistents i consola.
 2.9 Inventari del programari instal·lat.
 2.10 Funcionament correcte de les configuracions realitzades.
 2.11 Documentació del procés de configuració. Interpretació de
documentació tècnica.

 3. Administració dels sistemes operatius lliures:
 3.1 Creació i gestió d’usuaris i grups. Gestió de perfils d’usuaris i grups
locals. Contrasenyes. Permisos.
 3.2 Gestió del sistema d’arxius. Eines gràfiques i de consola.
 3.3 Gestió dels processos del sistema i d’usuari. Activació i desactivació
de serveis.
 3.4 Optimització de la memòria i del funcionament dels dispositius
d’emmagatzematge.
 3.5 Rendiment del sistema. Eines del sistema de seguiment i monitoratge.
 3.6 Compartició de recursos.
 3.7 Interpretació de dades de configuració i comportament del sistema
operatiu, maquinari instal·lat i aplicacions. Tècniques de manteniment del
programari d’aplicació.
 3.8 Automatització de tasques.
 3.9 Execució de programes i guions administratius.
 3.10 Mètodes per a la recuperació del sistema operatiu.
 3.11 Comprovació del funcionament correcte del sistema. Manteniment de
l’inventari del programari utilitzat i seguiment del registre de canvis.
 3.12 Documentació de les tasques d’administració i les incidències
aparegudes amb les seves solucions. Interpretació de documentació
tècnica.

Sistemes de fitxersSistemes de fitxers
(punt del temari:(punt del temari:
““Sistemes d’arxiusSistemes d’arxius
a emprar”, dins de 1.3).a emprar”, dins de 1.3).

Introducció
 Arxiu=fitxer=file
 Directori=carpeta=folder
 La gestió que faci el sistema operatiu dels fitxers ha de respondre a
diverses característiques:
 Es podrà emmagatzemar una gran quantitat d’informació.
 S’emmagatzemarà de forma correcta una vegada acabat el
processament.
 Existirà la possibilitat que diversos processos o programes
accedeixin a la mateixa informació sense interferències.

Nom dels fitxers
 El format dels noms dels fitxers depèn del sistema operatiu:
 MS-DOS només administra noms de vuit caràcters com a màxim.
 UNIX/Linux i Windows fins a 256 caràcters.
 Gracies a les extensions podrem diferenciar ràpidament el tipus de
fitxer del que es tracta (en Windows i MS-DOS, no en Unix/Linux, on
no es té que correspondre l’extensió amb el tipus de fitxer).
 En UNIX/Linux el SO no es guia per les extensions.
 Es consideren els arxius com una seqüència de bytes la interpretació
dels quals corre a compte de les aplicacions.
 Els programes d’aplicació han d’incloure un codi que interpreti
l’estructura adequada dels arxius.

Tipus de fitxers
 Els arxius que gestiona un sistema operatiu es classifiquen en els
següents blocs:
 Arxius regulars o estàndard. Són els que contenen informació
de l’usuari, programes, documents, text, gràfics, etcètera.
 Directoris. Són arxius que contenen referències a altres arxius o
altres directoris.
Disseny de directori de nivell únic:
Conté tots els arxius del sistema o volum.
Sistema usat en els primers ordinadors.
Problema: Cal posar especial atenció en no duplicar els
noms dels arxius i presenten més problemes per a
assignar protecció als arxius.

Tipus de fitxers
 Disseny de directori per cada usuari:
 S’elimina el conflicte entre els usuaris.
 Continuen tenint un gran problema d’organització.
 Disseny jeràrquic de directoris:
 Cada usuari disposa de la seva pròpia estructura jeràrquica
amb tants subdirectoris com necessiti.
 Arxius especials o de sistema. S’utilitzen per a gestionar l’entrada /
sortida d’arxius regulars cap a o des dels perifèrics. Per exemple els
“drivers”, o fitxers especials per a gestionar la memòria virtual (en
entorns Windows).

Tipus d’accés
 Estarà condicionat pel tipus de suport físic en el qual estiguin
emmagatzemats.
 Hi ha dos tipus d’accés: seqüencial i directe
 Accés seqüencial: Per a accedir a una dada determinada hem
d’accedir primer a tots els que li precedeixen físicament.
 Accés directe: És possible accedir a una dada de forma directa
sense necessitat accedir als que li precedeixen.

Visió general del sistema de fitxers Unix/Linux
 (Resum d’una part del llibre: Understanding the Linux Kernel. Part:
Overview of the Linux Filesystem)  El disseny dels SOs de la familia
Unix/Linux està centrat en el seu sistema de fitxers, que té bastantes
característiques interessants. Anem a mencionar les més
significatives.
 Un fitxer Unix/Linux és un contenidor d’informació estructurat com una
seqüència de bytes; el kernel no interpreta els continguts d’un fitxer.
 Moltes llibreries de programació implementen abstraccions d’alt nivel,
com per exemple registres estructurats en camps o per exemple
accés a registres basat en claus.
 A pesar d’això, els programes en aquestes llibreries tenen que
recolzarse en crides a sistema oferides pel kernel.

 Des del punt de vista de l’usuari, els fitxers s’organitzen en un espai
de noms organitzat en forma d’arbre, tal com es mostra:
 Tots els nodes de l’arbre, a excepció de les fulles, denoten noms de
directori.
 Un node de directori conté información sobre els fitxers i directoris
inmediatament inferiors a ell.

 Un nom de fitxer o directori consisteix en una seqüència arbitraria de
caràcters ASCII, amb l’excepció dels caràcters / i el carácter nul 0.
 La majoria de sistemes de fitxers posen un límit en la longitud d’un
nom de fitxer, típicament no més de 255 caràcters.
 El directori corresponent a l’arrel de l’arbre es diu el root directory
(directori arrel).
 Per convenció, el nom d’aquest directori és una barra (/).
 Els noms tenen que ser diferents dins del mateix directori, però el
mateix nom pot ser usat en diferents directoris.
 En altres SOs, es prohibeixen altres caràcters, per exemple:

 El SO associa un current working directory
(directori de treball actual) per a cada procés.
 Aquest pertany al context d’execució del
procés.
 Per a identificar un fitxer en concret, el SO
utiliza el pathname (una ruta), que consisteix
en barres (/) alternant amb una seqüència de
noms de directori que condueixen cap al fitxer.
 Si el primer item del pathname és una barra (/)
es diu que el pathname és absolut, ja que
comença des del directori arrel.
 Altrament, si el primer item és un nom de fitxer
o directori, el pathname és relatiu, ja que el
seu punt inicial és el directory actual (current
working directory) del procés que s’estigui
executant en aquell moment (que també pot
ser el terminal, el terminal també és un
procés).

 Quan s’especifiquen noms de fitxer,
les notacions “.” i “..” també s’usen.
 La notació “.” denota el directori
de treball actual.
 La notació “..” denota el pare
d’aquest directori esmentat
anteriorment.
 Si el directori de treball actual és el
directori arrel, llavors “.” i “..”
coincideixen.

 Hard Links i Soft Links
 Un hard link és un fitxer que fa referència al mateix inode d'un altre fitxer.
 Un inode és una estructura que guarda algunes informacions sobre els fitxers, els fitxers
només són seqüències de bytes i els inodes informació sobre aquestes seqüències
(tipus de fitxer, longitud, propietari, permisos, etc...).
 Resulta que dos fitxers comparteixen un mateix inode, enlloc de tenir cada un el seu.
 Si es modifica el hard link, també es modifica el fitxer original, cosa que no passa si es
modifica una còpia feta amb “cp” (COMPROVAR-HO!).
 Si es borra el fitxer original, encara es poden accedir a les dades per mitjà del hard link.
 Quan es borri el darrer hard link és quan s'esborra definitivament les dades del
dispositiu d'emmagatzematge.
 És a dir, hi ha una seqüència de bits que representa el fitxer, i un inode, llavors hi ha dos
fitxers que fan referència al mateix inode.
 Fer un ls -li i veure que els dos fitxers comparteixen el mateix inode si es fa amb
hardlink, però que tenen inodes diferents si es fa el cp (és el primer número que surt
quan es fa ls -li).
 La comanda
 $ ln f1 f2
 (on $ és el símbol del
terminal) s’usa per a crear
un nou hard link anomenat
f2 per al fitxer identificat
amb f1.
(Comprovar-ho!).

 Els hard links tenen dues limitacions:
 1 – No es permet als usuaris crear hard links per a directoris.
Això podria transformar l’arbre de directoris en un graf amb cicles,
fent per tant impossible la localització d’un fitxer d’acord amb el
seu nom (tot el pathname).
 2 – Els hard links es poden crear només entre fitxers inclosos
en el mateix sistema de fitxers. Això és una limitació seriosa, ja
que els sistemes Unix/Linux moderns poden incloure vàris
sistemes de fitxers, localitzats en diferents discs i/o particions, i els
usuaris poden no ser conscients de les divisions físiques entre ells.

 Soft links:
 Els soft links són com els accessos directes de Windows.
 Per a sobrepassar les limitacions dels hard links, s’introdueix el
concepte de soft links (enllaços suaus).
 També s’anomenen symbolic links (enllaços simbòlics).
 Els enllaços simbòlics són fitxers curts que contenen un pathname
arbitràri d’un altre fitxer.
 El pathname pot referir-se a qualsevol fitxer localitzat en qualsevol
sistema de fitxers; fins i tot es pot referir a un fitxer no existent.
 La comanda:
 $ ln –s f1 f2
 Crea un nou soft link anomenat f2 que es refereix a f1.
 (Comprovar-ho!).

 Tipus de fitxers en Unix/Linux:
 Els fitxers de Unix/Linux poden ser d’un dels següents tipus:
1 - Fitxer normal.
2 - Directori.
3 - Enllaç simbòlic (soft link o symbolic link).
4 - Hard link.
5 - Dispositiu. Es divideixen en dos subtipus:
5.1 - Dispositiu orientat a blocs
Són capaços de transferir un bloc de dades de mida
fixa en una sola operació de E/S (Entrada/Sortida).
Els blocs emmagatzemats al dispositiu es poden
accedir de forma aleatòria (el temps que es necessita
per a transferir un bloc qualsevol és independent de la
posició del bloc al dispositiu.
Exemples: Discs durs (hdd), disquets (floppy drive),
cds, dvds, etc... Els RAM disks, que són porcions de la
RAM configurades com a discs durs ràpids
(emmagatzematge temporal, ràpid i eficient per a
programes), també són block devices.

5.2 - Dispositiu orientat a caràcters 
Són capaços de transferir dades de mida arbitrària en
una sola operació E/S.
De fet, alguns dispositius orientats a caràcters, com les
impressores, transfereixen 1 Bytes cada vegada, com a
altres, com per exemple unitats de cinta, transfereixen
dades de mida variable.
Usualment accedeixen als caràcters de forma seqüencial.
6 - Tub (“pipe”) i tub amb nom (“named pipe”)  Són “tuberíes”
que connecten processos amb altres, i serveixen per a
traspassar informació d’uns a altres.
7 - Socket  el mateix concepte que els “pipes”, però entre
processos que estan a diferents màquines.

 File descriptors i inodes:
 Unix/Linux fa una distinció clara entre un fitxer i un descriptor de
fitxer.
 Amb l’excepció dels dispositius i fitxers especials, cada fitxer
consisteix en una seqüència de caràcters.
 El fitxer no inclou cap informació de control, com per exemple la
longitud del fitxer, o un delimitador de EOF (End-Of-File).
 Tota la informació que necessita el sistema de fitxers per a
manejar un fitxer s’inclou en una estructura de dades anomenada
inode.
 Cada fitxer té el seu propi inode.
 El sistema de fitxers l’utilitza per a identificar el fitxer.
 EL NOM DEL FITXER NO ESTÀ A L'INODE!!!

 A pesar de que els sistemes de fitxers i les funcions del kernel
poden variar àmpliament d’un sistema Unix/Linux a altre, sempre
han de proveir al menys els següents atributs, que estan
especificats a l’estàndard POSIX:
1 - Tipus de fitxer (un dels especificats abans).
2 - Nombre de hard links associats amb el fitxer.
3 - Longitud del fitxer, en Bytes.
4 - ID del dispositiu (un identificador del dispositiu que conté el
fitxer).
5 - Nombre d’inode, que identifica el fitxer dins del sistema de
fitxers.
6 - Id del usuari que poseeix el fitxer (uid del propietari).

7 - Id del grup del fitxer (gid del fitxer).
8 - Varis timestamps (marques de temps. Ex: un timestamp
hauria de contenir almenys dia, minut, any, hora i segon) que
especifiquen al menys:
8.1 - Timestamp de l’últim canvi d’estatus de l’inode.
8.2 - Timestamp de l’últim accés al fitxer.
8.3 - Timestamp de l’última modificació del fitxer.
9 - Drets d’accés del fitxer i mode del fitxer (aquest punt el
veiem en següents transparències més ben explicat).

 Drets d’accés i mode del fitxer:
Els usuaris potencials d’un fitxer cauen en 3 classes:
1 – L’usuari propietari del fitxer.
2 – Els usuaris que pertanyen al mateix grup que el fitxer,
sense incloure al propietari.
3 – Tota la resta d’usuaris (“others”).
Hi ha tres tipus de drets d’accés (read, write i execute) per a
cada una d’aquestes 3 clases.
Per tant, el conjunt de drets d’accés associats amb un fitxer
consisteix en 9 flags (bits) diferents binaris.
Hi ha 3 flags addicionals, anomenats suid (set user id), sgid
(set group id) i el flag sticky que defineixen el “mode del fitxer”.


 Aquests flags tenen els següents significats quan s’apliquen a fitxers
executables:
 suid (set user id):
 Si aquest bit està posat, qualsevol usuari que executi l’aplicació ho farà
amb l’identificador de l’usuari propietari de l’aplicació.
 Exemple: Si un executable que ha creat el root té el bit SUID a 1 i usuari1
l’executa, llavors aquest programa s’executa amb els permisos i privilegis
de root.
 Com si l’estès executant el root mateix.
 Quina utilitat podria tenir això ? Doncs per exemple el root pot fer uns
determinats scripts que, entre d’altres coses, tinguin accés a un recursos.
Vol que la demés gent pugui executar els scripts, però no tenir accés a
aquests recursos, per tant el que fa és donarli el suid bit al script i llestos.
 És a dir, un procés tractant un fitxer, normalment guarda el uid del
propietari del procés. En canvi, si l’executable té posat el flag de suid, el
procés té el uid del propietari del fitxer.

sgid (set group id):
Molt semblant al SUID però per als grups.
Si aquest bit està activat, al executar una aplicació per part
de qualsevol usuari es fa amb els mateixos drets i privilegis
que els del grup de l’usuari que és el posseïdor d’aquella
aplicació.
Exemple: un script que l’ha creat algú de comptabilitat i
que ha de treballar amb algunes dades comptables (només
tenen accés els del grup de comptabilitat), el script el pot
executar tothom, però no es vol que tothom pugui accedir a
aquestes dades en mode d’escriptura o de lectura.
(Si ho deixem tal com està, el script no funcionarà, ja que
no podrà escriure o llegir a les dades, però si li posem el
sgid de comptabilitat llavors ja el podrà executar tothom
sense problemes).
• Sticky bit: Obsolet i no ho veurem.

Pràctiques Linux 1: Enunciat al Moodle.
Pràctiques Linux 2: “

a) echo
b) cat
c) Totes les anteriors són correctes.
d) Cap de les anteriors és correcta.
Pregunta 1: Amb quina de les següents ordres del
terminal de Linux mostrem els continguts d’un fitxer?

a) ;
b) :
b) ,
b) “
Pregunta 2: Amb quin dels següents caràcters
concatenem ordres en el terminal de Linux?

a) .
b) ..
c) /
d)
Pregunta 3: Amb quin dels següents caràcters es
coneix el directori arrel en Linux?

a) #include <stdio.h>
b) include <stdio.h>
c) #include <stdio>
d) import <stdio>
Pregunta 4: Quin dels següents fragments de codi C és
correcte per a incloure la llibreria estàndard d’entrada i
sortida?

a) gc
b) gcc
c) g++
d) g+
Pregunta 5: Quin d’aquests és el compilador de C per
defecte (i/o més utilitzat) de Linux?

a) who
b) chgrp
c) chmod
d) chown
Pregunta 6: Amb quina de les següents comandes de
Linux podem canviar els permisos d’un fitxer?

a) make
b) mk
c) makedir
d) md o bé mkdir
Pregunta 7: Amb quina de les següents comandes
Linux podem crear un directori?

a) cd .
b) cd /
c) cd ..
d) cd
baixem un directori en Linux?

a) cd .
b) cd /
c) cd ..
d) cd
anem al directori arrel de Linux?

a) pw
b) pwd
c) pdw
d) dwp
mostrem el directori actual en Linux?

a) echo
b) cat
c) print
d) Cap de les anteriors.
mostrem els continguts del directori actual en Linux?

a) cd ..;cd ..;cd windows;cd tools
b) cd ..;cd ..;cd ..;cd windows;cd tools
c) cd ..;cd windows;cd tools
d) Cap dels anteriors.
Pregunta 12: Suposant que tot el que es mostra a la
imatge són directoris, i que som al directori “shell”,
quin dels següents jocs de comandes ens situa al
directori “tools”?

a) .
b) ..
c) /
d)
Pregunta 13: Amb quin dels següents caràcter o
caràcters es coneix el directori actual en Linux?

a) .
b) ..
c) /
d)
Pregunta 14: Amb quin dels següents caràcter o
caràcters es coneix el directori anterior en Linux?

a) cd .
b) cd /
c) cd ..
d) cd
Pregunta 15: Amb quina de les següents comandes de
Linux anem al directori especificat com a “HOME” de
l'usuari actual?

a) /
b) >
c) =
d) >>
Pregunta 16: Amb quin caràcter o caràcters podem
posar el resultat d’una comanda a dins d’un fitxer en
Linux, sobreescrivint els continguts del fitxer?

a) /
b) >
c) =
d) >>
Pregunta 17: Amb quin caràcter o caràcters podem
posar el resultat d’una comanda a dins d’un fitxer en
Linux, sense sobreescriure els continguts del fitxer,
sinó afegint el resultat al final del mateix?

a) change
b) chmod
c) mv
d) rename
Pregunta 18: Amb quina comanda Linux podem
canviar el nom d’un fitxer?

a) /etc/passwd
b) /etc/users
c) /etc/user
d) /etc/root
Pregunta 19: En quin d’aquests fitxers es solen
guardar els usuaris en Linux?

a) sudo
b) log
c) su
d) exit
Pregunta 20: Amb quina comanda de Linux podem
“loguejar-nos” en la consola amb un altre usuari
diferent?

a) Per a veure la memòria RAM que està consumint
el sistema en aquest moment.
b) Per a llistar els usuaris que estan “loguejats” en
aquest moment al sistema.
c) Per a mostrar els processos en execució al
sistema.
d) Per a mostrar l’espai lliure dels discs durs del
sistema.
Pregunta 21: Per a que serveix l’ordre ps en Linux?

a) Al número identificador d’un usuari.
b) Al número identificador d’un disc dur.
c) Al número identificador d’un fitxer.
d) Al número identificador d’un procés.
Pregunta 22: A què fa referència el concepte de “pid”
en Linux?

a) >
b) .
c) %
d) &
Pregunta 23: Amb quin caràcter podem executar un
procés en segon pla en Linux?

a) clean
b) clear
c) cls
d) wipe
Pregunta 24: Amb quina ordre podem netejar la
pantalla en Linux?

a) void
b) create
c) touch
d) file
Pregunta 25: Amb quina de les següents ordres podem
crear un fitxer buit en Linux?

a) chown o=rw prova
b) chroot u=rw prova
c) chmod p=rw prova
d) chmod o=rw prova
Pregunta 26: Com afegir en el fitxer prova els
permisos de lectura i escriptura al propietari en Linux?

a) gcc prova.exe –o prova.c
b) gcc prova.c –o prova.exe
c) gcc prova.exe –a prova.c
d) gcc prova.c –a prova.c
Pregunta 27: Quina d’aquestes sintaxis és correcta en
Linux?

a) gcc prova.c
a) pwd
a) ls –a
a) cd..
Pregunta 28: Quina de les següents sintaxis NO es
correcta en Linux?

a) –t
a) –l
a) –p
a) –a
Pregunta 29: Amb quina opció de la comanda at
podem veure el llistat de les tasques posades a
executar per a d’aquí a una estona?

a) delete
a) erase
a) rmdir
a) rm o remove
Pregunta 30: Amb quina comanda podem esborrar un
fitxer en Linux?

 Compartir una carpeta amb NFS i veure si es pot accedir des de l’altre
ordinador. Fer-ho amb dues màquines virtuals Linux per cada estudiant.
o Primer s'ha de poder fer ping entre les dues màquines. Posar els dos
VirtualBox a “Adaptador pont” enlloc de “NAT”.
o Posar la IP en DHCP en les dues màquines, comprovar que es pot fer
ping, si no es pot fer ping demanar l'ajuda del professor.
o Un cop es pot fer ping:
o Al servidor:
o sudo apt-get install nfs-kernel-server
o després editar el /etc/exports (exemple sudo leafpad
/etc/exports o sudo gedit /etc/exports)
o Aquí, a la part no comentada (la part que no porta # devant) hem
d'afegir el següent:
o /ruta a carpeta a compartir hosts(opcions)
o Exemple:
/home/jaume/Desktop/carpeta 192.168.130.155
Per evitar warnings:
/home/jaume/Desktop/carpeta 192.168.130.155(sync)
Després:
o sudo service portmap start
o sudo service nfs-kernel-start

 Al client:
o sudo apt-get install nfs-common
Si hi ha problemes, assegurar-se que el firewall no està tallant les
connexions NFS.
o Amb el client muntar la carpeta compartida i comprovar que funciona:
o mount –t nfs
140.140.140.2:/root/Desktop/compartició /accedir
 Un altre exemple:
mount –t nfs
192.168.130.155:/home/jaume/Desktop/compart
/home/pepet/Desktop/accedir
Demostrar al professor per a que la pràctica pugui ser comptada (crear
un fitxer dins de la carpeta i veure com apareix a l'altra màquina).

 Fer el muntatge automàtic d’una carpeta compartida amb NFS.
o Posar la següent línia a /etc/fstab:
o 140.140.140.2:/root/Desktop/compartició /accedir
nfs defaults 0 0
o Amb defaults ja es munta automàticament cada vegada que s’encen
l’ordinador, ja que ja hem dit que defaults contempla l’opció “auto”.
o Reiniciar l’ordinador i comprovar que es munta automàticament.
o Fer, a més, que es comprovi la integritat del sistema de fitxers, amb
fsck, cada 2 reinicis (explicat en les anteriors transparències).
– Demostrar al professor per a que la pràctica pugui ser comptada.

Uf3 sistemes operatius lliures

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Uf3 sistemes operatius lliures

Similar to Uf3 sistemes operatius lliures (20)

More from Arnau Loncà Calderó

More from Arnau Loncà Calderó (6)

Uf3 sistemes operatius lliures