1.
M02 – Sistemes Operatius
Monolloc
1er de Sistemes Microinformàtics i Xarxes
Curs 2021-22
Marc Garcia Morancho

2.
El sistema operatiu Linux
És una versió que es basa en el sistema operatiu Unix, desenvolupada per a
ordinadors personals. És un sistema operatiu multiusuari i multitasca.
Destaca sobre Unix per ser de lliure distribució i codi obert, i per poder
incorporar diferents gestors de finestres.
UF 3: Sistemes operatius lliures Marc Garcia Morancho
Diapositiva 2
Unix és un sistema operatiu propietari i Linux és un sistema operatiu
de programari lliure i codi obert, distribuït sota llicència GNU GPL,
creada per la Free Programari Foundation.

3.
Estructura
El sistema operatiu Linux és un sistema operatiu basat en un micronucli
híbrid que executa els serveis més bàsics del sistema operatiu, mentre que
uns altres serveis s'executen com a processos servidors.
Té una estructura que aïlla a l'usuari del nucli, com és un procés anomenat
shell que interpreta les ordres o aplicacions de l'usuari, bé des d’una
terminal en manera text, o bé des d'un entorn gràfic.
Marc Garcia Morancho
Diapositiva 3
UF 3: Sistemes operatius lliures

4.
Les aplicacions d'usuaris s'utilitzen
perquè l'usuari pugui utilitzar el
sistema.
L'aplicació s'obrirà com un comando
que s'envia a l'intèrpret de
comandos o shell.
Diapositiva 4
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius
Aplicacions d'usuaris
Marc Garcia Morancho

5.
Shell
La shell és un programa que s'executa en arrencar el sistema la funció
del qual és interpretar les ordres o comandos que l'usuari mani al
sistema, i traduir-les a instruccions que el sistema operatiu entengui.
Els comandos es poden escriure en manera text, mitjançant una
terminal, o en manera gràfica triant les diferents opcions dels menús,
però en general, l'usuari ha de familiaritzar-se amb l'ús de la shell en
manera text.
Marc Garcia Morancho
Diapositiva 5
UF 3: Sistemes operatius lliures

6.
Shell
Un dels intèrprets de comandos més estesos actualment és el shell bash
(Boume Aggin Shell) que utilitzen per defecte moltes distribucions, encara
que hi ha uns altres.
• Shell sh (Bourne shell) creat per a Unix.
• Csh (C shell), shell amb millores per a programadors perquè utilitza una
sintaxi semblant al llenguatge C.
• Tcsh (Tenex C shell) una millora del C Shell.
• Ksh (Korn shell) compatible amb Bourne shell i millorat especialment per a
programadors.
El shell bash es va crear per a ser usat amb el projecte GNU i es va basar en
els shells csh i ksh, dels quals va adquirir les principals característiques.
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius Marc Garcia Morancho
Diapositiva 6

7.
Kernel
Cada distribució de Linux distribueix el nucli mitjançant les
actualitzacions del sistema operatiu. Cada versió del nucli es pot
distingir per 3 o 4 números separats per punts.
El significat de cada número és el següent:
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius Marc Garcia Morancho
Diapositiva 7
Abans de la versió del nucli 2.6.0 només existien tres números. En el
segon número, els parells corresponien a versions estables i els
imparells a inestables o en desenvolupament. Després d'aquesta
versió, els nombres parells o imparells no tenen cap significat
especial.

8.
Kernel
1. Versió del nucli. Varia si hi ha una gran modificació en el codi del
nucli.
2. Principal revisió del nucli.
3. Revisió menor, com la inclusió de nous drivers o algunes
característiques noves.
4. Correccions d'errors o fallades de seguretat dins d'una mateixa
revisió. (Pot no existir si no s'ha detectat cap error que esmenar.)
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius Marc Garcia Morancho
Diapositiva 8

9.
Activitat
Nucli
De les següents versions de nucli
vaig donar a què pertany cada
número.
-> 2.6.33
-> 2.6.27.45

10.
Hardware
El maquinari passa desapercebut a l'usuari gràcies al nucli i la shell, que
aïllen a l'usuari i a les seves aplicacions de les característiques o
peculiaritats del maquinari.
El sistema operatiu Linux és un sistema operatiu multiusuari i
multitasca. Des de la seva creació, ha anat evolucionant fins a
convertir-se en un sistema operatiu totalment útil, evolucionat i
eficient.
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius Marc Garcia Morancho
Diapositiva 10

11.
Activitat
Evolució històrica
Busca informació sobre els
següents conceptes que van
donar peu a l'evolució de Linux
-> CTSS
-> MULTICS
-> UNICS
-> MINIX
-> GNU
-> GPL

12.
Dock
En el Dock tindrem anclades les nostres aplicacions favorites i s'aniran afegint
icones a les aplicacions que tinguem obertes.
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius Marc Garcia Morancho
Diapositiva 12
Desanclar una aplicación del Dock.
Añadir una aplicación del Dock.

13.
Menú Sistema
En el menú Sistema
podem realitzar
diverses accions, com
modificar el volum,
l'estat de la xarxa i de
la bateria etc.
Marc Garcia Morancho
Diapositiva 13
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius
Menú Sistema.

14.
Activitat
Entorn Grafic
Entra en Moodle i descàrrega el
fitxer amb exercicis.
-> Exercicis

15.
Comandos bàsics
Executarem els comandos escrivint-los en una consola o terminal i són
interpretats per un procés anomenat Shell. En Linux podem instal·lar
diversos Shell, el més usat és el Shell bash (Bourne Shell).
Per a accedir a la manera text el podem fer de diverses formes:
• Amb la combinació de tecles CTRL+ALT+F1 fins a CTRL+ALT+F6
• Des d'entorn gràfic obrint el programa Terminal.
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius Marc Garcia Morancho
Diapositiva 15

16.
Històric de comandos
Una vegada que hem escrit alguns comandos sí, volem tornar a
executar-los, no és necessari escriure'ls de nou, per a això podem
utilitzar les fleches del teclat i buscar un comando que hàgim escrit
prèviament.
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius Marc Garcia Morancho
Diapositiva 16
Si volem escriure un nom de directori o fitxer que tingui espais,
podem escriure'l entre “” o bé utilitzar el caràcter davant de
l'espai en blanc.

17.
Funció autocompletar
Si s'escriurà el nom d'un fitxer o directori com a argument d'un
comando es pot escriure la primera o les primeres lletres i prémer la
tecla tabulació, llavors s'acabés d'escriure el nom.
Si el nom tingués un espai en blanc, el sistema utilitza el caràcter de
fuita davant de l'espai en blanc.
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius Marc Garcia Morancho
Diapositiva 17

18.
Comandos
Abans de començar a veure els comandos bàsics de Linux, veurem com
s'escriu la sintaxi. En general, per a qualsevol comando seria:
Comando [-o | --opció] [arguments]
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius Marc Garcia Morancho
Diapositiva 18
Les opcions s'introdueixen quan volem canviar en un comando la
informació que ens mostra o la seva informació.
Els arguments són les dades sobre els quals volem que s'executi
aquest comando.

19.
Activitat
Comandes
Entra en Moodle i descàrrega el
fitxer amb exercicis.
-> Exercicis

20.
Linux és un S.O orientat als arxius, ja que
considera tot com un arxiu, des d'un arxiu de
text, un directori o qualsevol dispositiu els
tracta com a arxius.
Té una estructura del sistema d'arxius
jeràrquica o arborescent, és a dir, en forma
d'arbre.
Marc Garcia Morancho
Diapositiva 20
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius
Sistema d'arxius

21.
Sistema d'arxius
La funció del sistema d'arxius és emmagatzemar, organitzar, accedir i
recuperar la informació emmagatzemada en forma d'arxiu. En Linux
podem trobar diferents sistemes d'arxius.
Entre els sistemes d'arxius propis de Linux, els més coneguts són: ext2,
ext3 i ext4. Entre ells destaca el ext4 per les seves millores respecte als
anteriors, encara que conserva la seva compatibilitat
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius Marc Garcia Morancho
Diapositiva 21
El sistema d'arxius vfat en Linux és compatible amb els sistemes d'arxius
de tipus FAT d'MS-DOS i Windows

22.
Sistema d'arxius
Les últimes distribucions de Linux estan preparades a més per a
reconèixer i utilitzar un altre sistemes d'arxius, com NTFS, FAT16,
FAT32,CDFS, UDF.
Per a Linux tot és tractat com a fitxer, ja sigui un fitxer pròpiament dit, o
un fitxer regular, un directori, un enllaç, etc.
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius Marc Garcia Morancho
Diapositiva 22
El sistema d'arxius CDFS també se li pot conèixer pel nom de la norma
ISO-9660, amb la qual és compatible. El sistema d'arxius UDF és utilitzat
per gravadores de CD,DVD i Blu-Ray.

23.
Estructura del sistema d'arxius
El sistema d'arxius de Linux té una estructura jeràrquica o arborescent,
on tots els directoris o carpetes pengen d'un, anomenat arrel, que es
representa pel caràcter «/». Penjant d'ell podem trobar altres
directoris, i així successivament.
El conjunt d'un directori del qual pengen altres directoris amb fitxers i
més subdirectoris es coneix com a arbre de subdirectoris.
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius Marc Garcia Morancho
Diapositiva 23

24.
Estructura del sistema d'arxius
Dels directoris més importants destaca el subdirectori home, que
conté els subdirectoris personals dels usuaris del sistema.
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius Marc Garcia Morancho
Diapositiva 24
Amb el comando tree podrem veure un Arbre de directoris baixant els
nivells que li indiquem. Escrivint tree –L 1 / veurem un nivell des del
directori arrel.

25.
Activitat
Directoris
Entra en Moodle i descàrrega el
fitxer amb exercicis.
-> Exercicis

26.
Gestió d'arxius i directoris
Un arxiu o fitxer és un conjunt d'informació relativa a un mateix
concepte i que es guarda sota un nom que l'identifica.
El nom d'un fitxer ha de tenir entre 1 i 255 caràcters, que poden ser
qualsevol caràcter excepte el caràcter «/» que s'utilitza per al directori
arrel i per a separar els noms de directoris i fitxers quan s'escriu una
ruta.
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius Marc Garcia Morancho
Diapositiva 26

27.
Gestió d'arxius i directoris
Es diu I-node (i-node, node índex) a cada entrada d'una taula amb una
estructura de dades, en la qual es guarda informació de cada fitxer,
anomenada taula d'i-nodes. Aquesta taula es crea en arrencar el
sistema.
El sistema operatiu identifica a cada fitxer, a més de per el seu nom,
pel seu número de manera que és un nombre enter únic per a cada
fitxer dins de tot el sistema d'arxius.
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius Marc Garcia Morancho
Diapositiva 27

28.
Gestió d'arxius i directoris
Cada entrada d'en la taula d'I-nodes conté la següent informació sobre
cada fitxer:
• Número d'I-node.
• Tipus de fitxer.
• Propietari i grup.
• Permisos o maneres d'accés al fitxer.
• Data de creació, accés i modificació.
• Vincles o enllaços.
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius Marc Garcia Morancho
Diapositiva 28

29.
Arxius o fitxers
Les operacions que es poden realitzar sobre els arxius o fitxers són les
següents:
Crear, Esborrar, Copiar, Moure, Modificar, Seleccionar, Canviar de
nom, Enllaçar, Obrir i Tancar
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius Marc Garcia Morancho
Diapositiva 29
Per a seleccionar un grup d'arxius o directoris en manera gràfica podem
amb el punter del ratolí anar seleccionant un a un mantenint la tecla
CTRL

30.
Enllaços
Els enllaços s'utilitzen per a crear un altre nom a un fitxer o directori en
una altra ubicació. Existeixen dos tipus d'enllaços, enllaços durs i
enllaços simbòlics.
• Enllaç dur. Si creem un enllaç dur a un fitxer, els canvis realitzats en el
fitxer enllaci es reflectiran en l'original i viceversa. Els dos fitxers
tenen el mateix I-node. És com un fitxer que tingués dos noms. Si
s'esborra un dels dos fitxers, l'altre continua existint amb la seva
informació intacta. Un mateix fitxer pot tenir més d'un enllaç.
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius Marc Garcia Morancho
Diapositiva 30

31.
Enllaç
• Enllaç simbòlic. És un accés directe i ràpid a un fitxer des d'una altra
ubicació. En aquest cas, cada fitxer té el seu propi número d'i-node,
l'enllaç simbòlic el que guarda és informació d'on està el fitxer origen,
en el cas que s'esborrés, l'enllaç simbòlic perdria tota la informació.
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius Marc Garcia Morancho
Diapositiva 31

32.
Fitxers ocults
Els fitxers ocults són els que el seu nom comencen per un punt “. “Dins
d'aquests fitxers destaquen els fitxers que s'executen quan un usuari
entra en el sistema, .bash_profile (o .proflle) i .bashrc i el fitxer que
s'executa quan l'usuari tanca la seva sessió .bash_logout
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius Marc Garcia Morancho
Diapositiva 32
Des del terminal amb el comando ls -a o ls -la també es mostren els
arxius ocults.

33.
Fitxers de configuració
Els fitxers de configuració permeten definir uns certs paràmetres a
l'hora d'arrencar el sistema perquè s'adeqüin a les necessitats de
l'usuari.
També permet triar quins programes es carregaran a l'inici del sistema i
de quina manera. Una vegada arrencat el sistema també és possible
canviar la configuració d'aquest.
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius Marc Garcia Morancho
Diapositiva 33
Els fitxers de configuració són molt importants. Per a modificar-los ha
de ser algú amb permisos d'administrador o superusuario.

34.
Rutas relatives y absolutas
Una ruta absoluta és quan fem referència a un directori des del
directori arrel. La ruta absoluta sempre comença pel caràcter «/», ja
que partim des del directori arrel.
Una ruta relativa és quan fem referència a un directori des del directori
actual.
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius Marc Garcia Morancho
Diapositiva 34

35.
Activitat
Rutes Relatives i Absolutes
Entra en Moodle i descàrrega el
fitxer amb exercicis.
-> Exercicis

36.
Caràcters comodins
Els caràcters comodins s'utilitzen per a substituir a un caràcter o a un
conjunt de caràcters.
Els caràcters comodins que podem veure són els següents:
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius Marc Garcia Morancho
Diapositiva 36

37.
UF 1: Introducció als Sistemes Operatius Marc Garcia Morancho
Diapositiva 37