Presentació
de
l’Alfresco
Adrian Teixido Barrafon 2ºSMX
L’origen dels gestors d’arxius web el trobem en els primers gestors
d’arxius no basats en web, és a dir, aquelles aplicacions locals que ens
permetien gestionar o administrar els arxius que teníem emmagatzemats
en els nostres discos durs. Actualment, l’ús d’Internet ha originat la
necessitat de disposar d’aquesta funcionalitat de manera remota, motiu
pel qual es va afegir el terme web a la definició d’aquestes noves
aplicacions basades en pàgines web.
 Crear carpetes i arxius: permeten la creació de directoris i fitxers en el servidor.
 Reanomenar: permeten canviar el nom dels fitxers.
 Eliminar: es poden eliminar fitxers del servidor.
 Copiar: es poden fer còpies d’un fitxer a un altre.
 Moure: les carpetes i els fitxers es poden moure d’una ubicació a una altra.
 Cerca d’arxius: molts ofereixen la possibilitat de cercar fitxers d’acord amb atributs del fitxer i fins i tot dins del
fitxer mateix.
 Edició de fitxers: dins del gestor mateix s’obre una finestra amb el contingut del fitxer, normalment de tipus
text, en el qual se’n permet l’edició sense obrir aplicacions externes.
 Funcionalitats pròpies dels gestors d’arxius basats en web:
 Càrrega/descàrrega: aquesta funció és la que permet copiar arxius de l’ordinador local, des d’on s’executa
l’aplicació web, al servidor web, on està allotjada l’aplicació.
 Normalment, la visualització dels arxius i les carpetes sol representar-se sempre jeràrquicament en forma
d’arbre.
La versatilitat de les aplicacions, la facilitat d’ús, la riquesa visual de les
interfícies, i el fet que no cal instal·lar programari addicional en els ordinadors
dels clients. L’únic requisit habitual que es demana al client és que disposi d’un
navegador web per accedir al gestor per mitjà d’una connexió a Internet. En el
mercat hi ha altres programes que permeten fer transferències de fitxers, però
la gran majoria requereixen una instal·lació de programari per part del client, i
molts estan orientats més a fer la tasca de transferir els fitxers que no pas a la
tasca d’administrar-los.
 De tipus privatiu trobem, entre d’altres,
programes com el Filevista, l’iDC File
Manage, el Web File Explorer o el Docuware.
 De tipus gratuït (o semigratuïts), trobem
programes com l’AjaXplorer, l’eXtplorer,
el PHPFileNavigator, el Nuxeo o l’Alfresco.
 No documentals: aquest grup inclou aquells gestors
d’arxius web la màxima finalitat dels quals és la d’emular
un gestor d’arxius local, com podria ser l’Explorador de
Windows, o el Nautilus de Linux. Exemples d’aquest grup
són: l’AjaXplorer, l’eXtplorer o el PHP File Navigator2,
entre d’altres.
 Documentals: els gestors d’arxius web d’aquest grup no
solament es limiten a l’administració d’arxius, sinó que els
donen una semàntica, permeten relacionar-los entres si, i
fer un seguiment de tot el cicle de vida del document.
Amb aquest tipus de gestors podem gestionar els grans
volums de documents de les empreses junt amb el suport
de bases de dades que en faciliten i n’agilitzen l’accés.
Exemples d’aquest grup són: l’Alfresco, el Nuxeo o el
Knowledge Tree, entre d’altres.
L’Alfresco Enterprise Edition està compost per quatre grans mòduls:
◦ La gestió de registres.
◦ La gestió d’imatges.
◦ La gestió de continguts web (web content management o WCM).
◦ La gestió documental (document management o DM).
El gestor d’arxius documental de l’Alfresco està desenvolupat en Java, i és
compatible amb el programari més utilitzat en el mercat (Oracle, MS SQL Server,
Red Hat, Windows Vista, Windows XP, Tomcat, etc.). Els clients disposen del
codi font de l’aplicació, i les empreses poden aconseguir alts nivells de
personalització de l’aplicació. Si aquesta eina es desenvolupés des de zero, el
cost per a l’empresa seria altament superior.
L’Alfresco ofereix una interfície anomenada Alfresco Share que en facilita l’ús
col·laboratiu, i unes interfícies de servidors d’arxius virtuals, que ofereixen
accés al contingut a través de mecanismes de transferència de fitxers com FTP,
CIFS, WebDAV, etc.
A diferència d’altres gestors d’arxius, l’Alfresco organitza els seus documents per
mitjà d’unes entitats lògiques anomenades espais. Les funcionalitats dels espais –també anomenats espais
intel·ligents-ens permeten crear regles (o ordres) que incideixin directament sobre els arxius que aquests
espais contenen. Per exemple, podem crear una regla sobre un espai que obligui a convertir qualsevol
document que s’introdueixi a format PDF, o enviar un correu. Els espais es poden veure com a carpetes
amb una sèrie de regles o normes sobre els arxius que contenen.
Cal tenir en compte que al instal·lar aplicacions web en un servidor implica tenir instal·lat tot un grup de
programes, a part de l’aplicació web pròpiament dita, que permeten el funcionament i l’accés de l’aplicació
des dels navegadors web. En línies generals, els gestors d’arxius documentals basats en web necessiten
tenir almenys la pila programari següent:
 Sistema gestor de base de dades o SGBD (que pot ser: MySQL, Oracle, etc.).
 Controlador de l’SGBD per poder connectar l’aplicació web amb la base de dades.
 Màquina virtual del Java per poder treballar amb aplicacions en llenguatge Java.
 Paquet ofimàtic (per exemple l’OpenOffice).
 Servidor d’aplicacions web (per exemple: el JBoss, Glassfish, o Apache Tomcat).
 Aplicació web. Pot ser entregada en dos tipus de format:
◦ Comprimides amb extensió .WAR (per a aplicacions basades en el Java).
◦ Comprimides amb extensió .ZIP o .TAR.GZ (el més comú per a aplicacions basades en el PHP).
 El sistema de seguretat del contingut de l’aplicació es basa en
l’assignació de rols (conjunt de permisos) a usuaris o grups d’usuaris sobre
un espai determinat. Així, donat un espai qualsevol que contingui una sèrie
de documents, pot tenir associats un o diversos usuaris, i un o diversos
grups d’usuaris, tots ells amb un determinat rol que els serà assignat des de
l’opció Gestiona usuaris de l’espai que té cada espai. El rol que tinguin
assignat determinarà les operacions que podran dur a terme sobre els
documents que aquest contingui i les accions que puguin fer.
 Pel que fa a la seguretat de la connexió l’Alfresco permet configurar
l’autenticació de l’aplicació per mitjà del protocol LDAP, i permet una
connexió encriptada a través del protocol SSL configurat des del servidor de
l’aplicació web.
 El gran nombre de clients de l’Alfresco ha fet emergir una
comunitat d’usuaris actius que constantment donen realimentació o
feedback als desenvolupadors, i comenten els problemes i les solucions que
van apareixent durant l’ús de l’aplicació. A més, també hi ha una
pàgina web en què es poden veure tots els projectes oberts per desenvolupar
utilitats d’ús generals que complementen les funcionalitats bàsiques de
l’Alfresco.

Trabajo uf4 m8

  • 1.
  • 2.
    L’origen dels gestorsd’arxius web el trobem en els primers gestors d’arxius no basats en web, és a dir, aquelles aplicacions locals que ens permetien gestionar o administrar els arxius que teníem emmagatzemats en els nostres discos durs. Actualment, l’ús d’Internet ha originat la necessitat de disposar d’aquesta funcionalitat de manera remota, motiu pel qual es va afegir el terme web a la definició d’aquestes noves aplicacions basades en pàgines web.
  • 3.
     Crear carpetesi arxius: permeten la creació de directoris i fitxers en el servidor.  Reanomenar: permeten canviar el nom dels fitxers.  Eliminar: es poden eliminar fitxers del servidor.  Copiar: es poden fer còpies d’un fitxer a un altre.  Moure: les carpetes i els fitxers es poden moure d’una ubicació a una altra.  Cerca d’arxius: molts ofereixen la possibilitat de cercar fitxers d’acord amb atributs del fitxer i fins i tot dins del fitxer mateix.  Edició de fitxers: dins del gestor mateix s’obre una finestra amb el contingut del fitxer, normalment de tipus text, en el qual se’n permet l’edició sense obrir aplicacions externes.  Funcionalitats pròpies dels gestors d’arxius basats en web:  Càrrega/descàrrega: aquesta funció és la que permet copiar arxius de l’ordinador local, des d’on s’executa l’aplicació web, al servidor web, on està allotjada l’aplicació.  Normalment, la visualització dels arxius i les carpetes sol representar-se sempre jeràrquicament en forma d’arbre.
  • 4.
    La versatilitat deles aplicacions, la facilitat d’ús, la riquesa visual de les interfícies, i el fet que no cal instal·lar programari addicional en els ordinadors dels clients. L’únic requisit habitual que es demana al client és que disposi d’un navegador web per accedir al gestor per mitjà d’una connexió a Internet. En el mercat hi ha altres programes que permeten fer transferències de fitxers, però la gran majoria requereixen una instal·lació de programari per part del client, i molts estan orientats més a fer la tasca de transferir els fitxers que no pas a la tasca d’administrar-los.
  • 5.
     De tipusprivatiu trobem, entre d’altres, programes com el Filevista, l’iDC File Manage, el Web File Explorer o el Docuware.  De tipus gratuït (o semigratuïts), trobem programes com l’AjaXplorer, l’eXtplorer, el PHPFileNavigator, el Nuxeo o l’Alfresco.
  • 6.
     No documentals:aquest grup inclou aquells gestors d’arxius web la màxima finalitat dels quals és la d’emular un gestor d’arxius local, com podria ser l’Explorador de Windows, o el Nautilus de Linux. Exemples d’aquest grup són: l’AjaXplorer, l’eXtplorer o el PHP File Navigator2, entre d’altres.  Documentals: els gestors d’arxius web d’aquest grup no solament es limiten a l’administració d’arxius, sinó que els donen una semàntica, permeten relacionar-los entres si, i fer un seguiment de tot el cicle de vida del document. Amb aquest tipus de gestors podem gestionar els grans volums de documents de les empreses junt amb el suport de bases de dades que en faciliten i n’agilitzen l’accés. Exemples d’aquest grup són: l’Alfresco, el Nuxeo o el Knowledge Tree, entre d’altres.
  • 7.
    L’Alfresco Enterprise Editionestà compost per quatre grans mòduls: ◦ La gestió de registres. ◦ La gestió d’imatges. ◦ La gestió de continguts web (web content management o WCM). ◦ La gestió documental (document management o DM). El gestor d’arxius documental de l’Alfresco està desenvolupat en Java, i és compatible amb el programari més utilitzat en el mercat (Oracle, MS SQL Server, Red Hat, Windows Vista, Windows XP, Tomcat, etc.). Els clients disposen del codi font de l’aplicació, i les empreses poden aconseguir alts nivells de personalització de l’aplicació. Si aquesta eina es desenvolupés des de zero, el cost per a l’empresa seria altament superior. L’Alfresco ofereix una interfície anomenada Alfresco Share que en facilita l’ús col·laboratiu, i unes interfícies de servidors d’arxius virtuals, que ofereixen accés al contingut a través de mecanismes de transferència de fitxers com FTP, CIFS, WebDAV, etc.
  • 8.
    A diferència d’altresgestors d’arxius, l’Alfresco organitza els seus documents per mitjà d’unes entitats lògiques anomenades espais. Les funcionalitats dels espais –també anomenats espais intel·ligents-ens permeten crear regles (o ordres) que incideixin directament sobre els arxius que aquests espais contenen. Per exemple, podem crear una regla sobre un espai que obligui a convertir qualsevol document que s’introdueixi a format PDF, o enviar un correu. Els espais es poden veure com a carpetes amb una sèrie de regles o normes sobre els arxius que contenen. Cal tenir en compte que al instal·lar aplicacions web en un servidor implica tenir instal·lat tot un grup de programes, a part de l’aplicació web pròpiament dita, que permeten el funcionament i l’accés de l’aplicació des dels navegadors web. En línies generals, els gestors d’arxius documentals basats en web necessiten tenir almenys la pila programari següent:  Sistema gestor de base de dades o SGBD (que pot ser: MySQL, Oracle, etc.).  Controlador de l’SGBD per poder connectar l’aplicació web amb la base de dades.  Màquina virtual del Java per poder treballar amb aplicacions en llenguatge Java.  Paquet ofimàtic (per exemple l’OpenOffice).  Servidor d’aplicacions web (per exemple: el JBoss, Glassfish, o Apache Tomcat).  Aplicació web. Pot ser entregada en dos tipus de format: ◦ Comprimides amb extensió .WAR (per a aplicacions basades en el Java). ◦ Comprimides amb extensió .ZIP o .TAR.GZ (el més comú per a aplicacions basades en el PHP).
  • 10.
     El sistemade seguretat del contingut de l’aplicació es basa en l’assignació de rols (conjunt de permisos) a usuaris o grups d’usuaris sobre un espai determinat. Així, donat un espai qualsevol que contingui una sèrie de documents, pot tenir associats un o diversos usuaris, i un o diversos grups d’usuaris, tots ells amb un determinat rol que els serà assignat des de l’opció Gestiona usuaris de l’espai que té cada espai. El rol que tinguin assignat determinarà les operacions que podran dur a terme sobre els documents que aquest contingui i les accions que puguin fer.  Pel que fa a la seguretat de la connexió l’Alfresco permet configurar l’autenticació de l’aplicació per mitjà del protocol LDAP, i permet una connexió encriptada a través del protocol SSL configurat des del servidor de l’aplicació web.  El gran nombre de clients de l’Alfresco ha fet emergir una comunitat d’usuaris actius que constantment donen realimentació o feedback als desenvolupadors, i comenten els problemes i les solucions que van apareixent durant l’ús de l’aplicació. A més, també hi ha una pàgina web en què es poden veure tots els projectes oberts per desenvolupar utilitats d’ús generals que complementen les funcionalitats bàsiques de l’Alfresco.