Jornada de presentació del document Tendències d’ecodisseny a Catalunya. Raúl Garcia, cofundador i director de disseny d’Inèdit presenta presentarà el document on s’avalua la situació actual i les tendències d’ecodisseny a Catalunya.
Un dels àmbits sectorial estratègics de la Política Industrial de Catalunya és el disseny. L’ecodisseny, que minimitza l’impacte ambiental dels productes i serveis al llarg del seu cicle de vida, és una eina clau per assolir la transició cap a l’economia circular.
Presentació de Raul Garcia Lozano, d''Iinèdit, al cicle "Tendències en ecodisseny".
L'objectiu del cicle "Tendències en ecodisseny" és reflexionar sobre el context actual i conèixer les tendències, actuals i futures, de l'ecodisseny. Tot això s'il·lustrarà amb bones pràctiques d'ecodisseny d'empreses catalanes i amb la celebració d'un taller final.
El cicle es celebrarà amb 3 esdeveniments diferents i es realitzarà de forma virtual:
Dijous 1 d'octubre (Context Global i Tendències d'ecodisseny)
Dimecres 7 d'octubre (Casos d'èxit d'ecodisseny)
Dijous 8 d'octubre (Workshop)
Presentació conjuta UPC i UB a la 1a Jornada Mediterrània d'Economia Circular. Expliquem com les iniciatives col·laboratives són la base per contribuir a canvis complexos com els que necessita l'economia circular.
Recuper@rt : projecte de sensibilització a les escoles, sobre la recuperació de residus i l’allargament de la vida dels mobles subvencionat per l’Agència de Residus de Catalunya.
Presentació de Raul Garcia Lozano, d''Iinèdit, al cicle "Tendències en ecodisseny".
L'objectiu del cicle "Tendències en ecodisseny" és reflexionar sobre el context actual i conèixer les tendències, actuals i futures, de l'ecodisseny. Tot això s'il·lustrarà amb bones pràctiques d'ecodisseny d'empreses catalanes i amb la celebració d'un taller final.
El cicle es celebrarà amb 3 esdeveniments diferents i es realitzarà de forma virtual:
Dijous 1 d'octubre (Context Global i Tendències d'ecodisseny)
Dimecres 7 d'octubre (Casos d'èxit d'ecodisseny)
Dijous 8 d'octubre (Workshop)
Presentació conjuta UPC i UB a la 1a Jornada Mediterrània d'Economia Circular. Expliquem com les iniciatives col·laboratives són la base per contribuir a canvis complexos com els que necessita l'economia circular.
Recuper@rt : projecte de sensibilització a les escoles, sobre la recuperació de residus i l’allargament de la vida dels mobles subvencionat per l’Agència de Residus de Catalunya.
Presentació projecte "Dóna valor als teus residus". Plataforma Educativa. 2011Plataforma Educativa
Presentació del projecte "Dóna valor als teus residus" de Plataforma Educativa, finançat per l'Agència de Residus de Catalunya i desenvolupat entre l'any 2011 i principis de 2012.
Presentació de les polítiques del Govern de Catalunya en matèria d'economia verda i circular en la cloenda de la Green Week, projecte d’impuls a l’economia verda i l’economia circular en l’àmbit del Leader aplicat a les empreses del territori de la Catalunya Central.
Presentació de les estratègies catalanes per impulsar l'economia circular i l'ecodisseny de productes en el marc de la jornada organitzada pel Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona, Rehabilita 2016
Presentació d'Enric Pueyo Bes, tècnic del Servei de Qualificació Ambiental de la Direcció General de Qualitat Ambiental en el marc de la jornada del Centre d'Empreses de Noves Tecnologies. Parc Tecnològic del Vallès "Ecodiscat 2012-2015, el Programa català d'ecodisseny, eina de competitivitat i de sostenibilitat social, ambiental i econòmica". Cerdanyola del Vallès, 2 de juliol de 2013
Presentació del Projecte Tàndem per Marta Subirà, Directora General de Polítiques Ambientals de la Generalitat de Catalunya, en el marc del "II Encuentro Planeta Responsable-Objectivo Bienestar" el 26 de gener de 2015.
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
1er cicle d'energia a la indústria.
4rta Jornada: Gestió, reutilització i revalorització de residus. Introducció a la simbiosi industrial.
Can Muntanyola
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
Presentació projecte "Dóna valor als teus residus". Plataforma Educativa. 2011Plataforma Educativa
Presentació del projecte "Dóna valor als teus residus" de Plataforma Educativa, finançat per l'Agència de Residus de Catalunya i desenvolupat entre l'any 2011 i principis de 2012.
Presentació de les polítiques del Govern de Catalunya en matèria d'economia verda i circular en la cloenda de la Green Week, projecte d’impuls a l’economia verda i l’economia circular en l’àmbit del Leader aplicat a les empreses del territori de la Catalunya Central.
Presentació de les estratègies catalanes per impulsar l'economia circular i l'ecodisseny de productes en el marc de la jornada organitzada pel Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona, Rehabilita 2016
Presentació d'Enric Pueyo Bes, tècnic del Servei de Qualificació Ambiental de la Direcció General de Qualitat Ambiental en el marc de la jornada del Centre d'Empreses de Noves Tecnologies. Parc Tecnològic del Vallès "Ecodiscat 2012-2015, el Programa català d'ecodisseny, eina de competitivitat i de sostenibilitat social, ambiental i econòmica". Cerdanyola del Vallès, 2 de juliol de 2013
Presentació del Projecte Tàndem per Marta Subirà, Directora General de Polítiques Ambientals de la Generalitat de Catalunya, en el marc del "II Encuentro Planeta Responsable-Objectivo Bienestar" el 26 de gener de 2015.
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
1er cicle d'energia a la indústria.
4rta Jornada: Gestió, reutilització i revalorització de residus. Introducció a la simbiosi industrial.
Can Muntanyola
Similar to Tendències d'ecodisseny a Catalunya (20)
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a la jornada de valoració dels acords assolits a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (#COP27) organitzada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Cas pràctic presentat per Anna Esteve, tècnica del Servei de Qualificació Ambiental a la Jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments sostenibles
Ponència de Montse Gomà, responsable de projectes
d’Anthesis La Vola, a la jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments
sostenibles, organitzada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
Presentació de Núria Pou, tècnica del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i de l’Oficina tècnica de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Antoni Munné. Dr. en Ecologia per la UB i Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües. Agència Catalana de l’Aigua, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'. Albert Soret. Líder del grup Earth System Services del Barcelona Supercomputing Centre, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Arnau Amat, doctor en Didàctica de les Ciències. Coordinador del grau en Mestre d'Educació Primària i director del Grup de Recerca en Construcció de Coneixement de la UVic-UCC., a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Marta Torres. Investigadora sènior sobre energia i clima a l’IDDRI (Institut du Développement Durable et des Relations Internationales), a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Sessió formativa organitzada per la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya, a càrrec de la Dra. Beatriz Duguy Pedra de la Universitat de Barcelona orientada a personal tècnic de la Generalitat. S’ha comptat amb la participació de personal del Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària i del Departament de Protecció del Sòl de l'Àrea d'economia circular de l'Agència de Residus.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència. En aquesta sessió informativa, que actua de tret de sortida del procés participatiu, s'explica:
- El procés de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya i de redacció dels seus estatuts.
- Els diversos aspectes que regularan els estatus.
- Els grups de treball i els diversos processos de participació que intervenen en la redacció dels estatuts.
- El procés de participació externa: objectius, destinataris i les diverses vies per participar.
- Els eixos de debat que es tractaran en el procés de participació externa.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència.
Isabel Hernàndez de la DGQACC de la Generalitat de Catalunya exposa les característiques de la nova convocatòria de subvencions (ACC/1441/2022) als ens locals
Lluís Alegre i Xavier Sanyer de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona exposen les principals eines de suport a la implantació i gestió de les ZBE: web, guia i plataforma tecnològica.
Marc Iglesias de l’Àrea Metropolitana de Barcelona exposa l’experiència de gestió de la ZBE Rondes de Barcelona i els equipaments tecnològics associats.
presentació de Xavier Querol on resum l’estat dels treballs que s’estan realitzant a l’estat espanyol de l’avaluació de la contaminació per ozó troposfèric a Espanya per elaborar Pla estatal d’ozó que està elaborant el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico.
Ponència d’Anna López i Sílvia Anfrons de les Biblioteques del Maresme sobre el projecte Tecnogirl que pretén empoderar les noies a través de la ciència i les noves tecnologies.
Ja m'ho direu quan estigui penjat, que enviaré certificats amb l'enllaç a les ponències.
More from Medi Ambient. Generalitat de Catalunya (20)
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...
Tendències d'ecodisseny a Catalunya
1. Tendències d’ecodisseny a Catalunya
Jornada de presentació de les Tendències d’ecodisseny a Catalunya
Sessió virtual, Dijous 15 d’abril de 2021
Raul Garcia Lozano, Cofundador i director de disseny d’Inèdit
Organització: Col·laboració:
2. Què és una tendència?
Per què l’ecodisseny?
Tendències d’ecodisseny a Catalunya
Conclusions
4. Segons bibliografia....
“Una manifestació de comportaments,
actituds o expectatives, que responen a
una necessitat o desig i context”
“El procés de gestió de tendències
implica observar canvis o avenços
específics”
5. Des de el punt de vista del disseny i al llarg d’aquest treball, s’entendran les tendències
d’ecodisseny com
“Aquells aspectes de l’ecodisseny que més rellevància estan prenent i més valor estan
aportant a Catalunya”.
Les tendències s’identifiquen en les primeres etapes del procés de (eco)disseny; :
▪ Durant l’observació, per identificar senyals, patrons i palanques de canvi (claus per a
entendre el seu perquè).
▪ i a l’investigació, per trobar quins són els comportaments, projectes i noves idees que
s'aglomeren i classifiquen en mega, macro i microtendències.
6. Classificació de les tendències:
Mega
Tendències
Iniciatives i formes de fer
molt consolidades
(mainstream).
Abast global i durada a llarg
termini
Macro
tendències
Derivades de les mega
tendències i en procés
de consolidació (inici del
mainstream).
Abast mitjà i durada a
d’entre 5 i 10 anys
Micro
tendències
Primers signes de
les tendències
emergents.
Abast petit, entre 3
i 5 anys
8. Perquè és una de les principals mega
tendències en disseny.
Perquè és posa l’accent en els
conceptes de cicle de vida i gestió de
l’impacte ambiental.
Perquè és una de les eines clau per
assolir els ODS (12, Consum i
producció Sostenible).
9. Ecodissenyar un producte significa...
fer-lo útil i desitjable, maximitzar-ne l’impacte comercial i minimitzar-
ne l’impacte ambiental i al llarg del seu cicle de vida.
Matèries
primeres
Fabricació Envasat Distribució Venda Ús i
manteniment
Gestió final
10. (eco)Dissenyar consisteix en un procés de planificació creativa que considera:
▪ L’observació i la investigació, per entendre millor el repte que es pretén afrontar i
identificar les tendències,
▪ i la conceptualització i el desenvolupament, per assolir conclusions i resoldre en
propostes valuoses.
Observar Investigar Idear Resoldre
12. Les mega tendències d’ecodisseny a Catalunya:
A. Gestió més circular
dels materials.
B. Materials tradicionals
i nous materials.
C. Menys és més al món
de la sostenibilitat.
I les macro tendències:
D. La lluita de les noves
generacions per la
sostenibilitat.
E. Usuaris en el centre
de l’acció.
F. Mesurar i posar en
valor allò que no és
evident.
14. A. Gestió més
circular dels
materials.
▪ Desestigmatització
del reciclat.
▪ Relat de circularitat
dels material.
B. Materials
tradicionals i nous
materials.
▪ Noves aplicacions per
materials tradicionals.
▪ Nous materials
biobasats.
C. Menys és més
al món de la
sostenibilitat.
▪ Menys material i
millors prestacions.
▪ Major eficiència en
l’ús de recursos.
15. Gestió més circular dels
materials.
Com fer-los útils i tornar-los
a introduir al mercat.
A.
16. L’ús de materials reciclats...
▪ evita el malbaratament de materials
potencialment útils,
▪ redueix el consum i dependència de les
matèries primeres,
▪ redueix l’ús d'energia en la
transformació,
▪ minimitza les emissions a l’aire i a l’aigua,
▪ i evita una gestió finalista dels residus.
17. Desestigmatització
del reciclat.
▪ Millora de la imatge del material reciclat
(tradicionalment associat a productes de baixa
qualitat).
▪ La demanda supera a l’oferta!
▪ Estímul de la recuperació i reciclatge: gestió
més rendible, augment inversió per la millora
de la recollida i tractament selectiu i impuls de
noves tecnologies.
Green Edition, gamma de cadires 100% reciclades.
Resol
Mascareta higiènica reutilitzable.
Arpe
18. Relat de circularitat
material.
Es posa de manifest, ja sigui perquè el propi
disseny del producte ho evidencia i/o perquè es
realitza una comunicació al respecte:
▪ Quin és l’origen del material reciclat (de quin
residu prové?, com s’ha obtingut?)
▪ I quina o quines són les aplicacions que es
podrien obtenir si es recicla.
Infinit Denim, teixit de cotó reciclat pre i postconsum.
Back to Eco
Cintes, lluminàries fabricades amb residus automotrius.
Demano
20. L’ús de materials d’origen renovable és una
tendència clarament relacionada amb...
▪ la presa de consciència de l’escassedat
dels recursos d’origen no renovable
▪ i de l’impacte ambiental que suposa la
seva extracció, processat i gestió final.
21. Noves aplicacions per
materials tradicionals.
▪ Recuperació i reinterpretació de l’ús de
materials renovables usats tradicionalment i/o
en altres contextos i cultures.
▪ Aquests materials són molt ben valorats pels
consumidors perquè els fan connectar amb la
natura i, per analogia, amb els valors de la
sostenibilitat.
Scudo, proteccions de cartró per a embalatge.
Brafim
Bossa de paper per a la distribució de peces de roba.
Mango
22. Nous materials
biobasats.
▪ Els majors avenços en el desenvolupament i
aplicació dels materials biobasats s’estan
realitzant en el camp dels plàstics biobasats
(bioplàstics obtinguts a partir de biomassa).
▪ Actualment existeix una alternativa biobasada
per a qualsevol material plàstic d’origen fòssil.
Coberts comestibles.
Voilà
Material biobasat i biodegradable.
Oimo
23. Menys és més al món de la
sostenibilitat.
Reducció en l’ús dels
recursos i millor maneig.
C.
24. El lema “menys és més” ha passat del món
del disseny al món de la sostenibilitat, com
una estratègia clau per a la prevenció.
Des de l’ecodisseny s’apliquen estratègies
per a un ús més eficient al llarg de tot el
cicle de vida, des de l'extracció de matèries
primeres, passant per la fabricació,
distribució i ús, i fins a la gestió final dels
recursos.
25. Menys material i
millors prestacions.
L’exercici d’optimització de material és una
oportunitat per...
▪ discutir la necessitat real de la quantitat i tipus
de material,
▪ valorar dissenys més simples,
▪ usar les noves tecnologies i materials per una
millor enginyeria del producte
Tubo plano, cartró ondulat flexible per a tubs i envasos
corbats.
Miralles Cartonajes
Bigues laminades, més estructurals i lleugeres
Macusa
26. Major eficiència en
l’ús dels recursos.
▪ La millora de la tecnologia redunda en una
major eficiència en l’ús de recursos.
▪ Des del disseny, i recolzats en la innovació
tecnològica, es vetlla per a què el producte
requereixi un mínim de recursos pel seu
funcionament.
S01, motos elèctriques amb bateria extraïble.
Silence
Baldufa Light, llum de tecnologia LED i recargable.
Anima Design SL
28. D. La lluita de les
noves generacions
per la sostenibilitat.
▪ Per un futur més verd.
▪ La educació com a eina
per prendre consciència.
▪ Des dels residus fins els
nous productes.
E. Usuaris en el
centre de l’acció.
▪ Producte-servei
orientat al
manteniment.
▪ Producte-servei
orientat a l’ús.
▪ Producte-servei
orientat al resultat.
F. Mesurar i posar en
valor allò que no és
evident.
▪ Mètriques d'eficiència
operacional.
▪ Mètriques d'acompliment
sostenible i creació de valor
circular.
▪ Distintius ambientals.
29. La lluita de les noves generacions
per la sostenibilitat.
Les estratègies d’ecodisseny són clau per afrontar el canvi
climàtic.
D.
30. Els moviments i projectes activistes
sorgeixen perquè hem estat testimonis de
primera mà dels impactes de l’activitat
humana sobre el planeta.
Una porció molt rellevant dels joves se
senten amb la responsabilitat de lluitar per
un futur més sostenible.
31. Per a un futur
més verd.
▪ La societat cada vegada té més present que
sense un entorn natural, la sostenibilitat sòcio-
econòmica no és possible.
▪ Cada vegada sorgeixen més projectes que
visibilitzen la importància del medi natural per
al desenvolupament sostenible.
HBEE, Projecte per la nidificació de les abelles solitàries.
Cristina Bonamusas
32. La educació com a eina per
prendre consciència.
▪ La presa de consciència sobre la situació
d’emergència climàtica actual i, sobretot, quins
són els processos que ens han portat a viure
en aquesta situació, és el punt de partida per
prendre les mesures correctes.
▪ Una d’aquestes mesures és sense dubte
l’educació com a vàlua imprescindible per a un
futur més sostenible.
El Mural de Clima, projecte pedagògic col.lectiu en relació
al canvi climàtic.
The Climate Collage
33. Des de els residus fins
els nous productes.
▪ Una de les forces que empenyen a l'ecodisseny
i l'economia circular, és disminuir la quantitat
de materials de rebuig i residus al llarg del cicle
de vida.
▪ Sota aquesta concepció cada dia apareixen
noves iniciatives que busquen valoritzar
aquests residus mitjançant una millor selecció i
aplicació per a elaborar nous productes.
Clint, projecte de nou material reciclat
A partir de subproductes de la indústria de la neteja.
Elisava + Girbau Lab
Ecopick, robot que ajuda a una millor classificació i
triatge dels residus.
Picvisa
34. Usuaris al centre de l’acció.
Alternatives a la possessió i orientades a
maximitzar l’ús i experiència.
E.
35. Consisteix en d'augmentar i enriquir el valor
dels productes per mitjà de serveis, “per a
què el client gaudeixi d’una òptima
prestació del servei”,
▪ retenint el valor dels recursos usats,
▪ millorant l’experiència d’usuari,
▪ i iniciant una nova relació amb el client
més duradora, sostenible i competitiva.
36. Producte-servei
orientat al manteniment.
▪ Consisteix en el manteniment predictiu a través
del seguiment i parametrització de les dades
compartides.
▪ Ofereix solucions integrals que integren la
cessió, neteja, i posada a punt pel seu ús.
Servei de neteja i esterilització de roba hospitalària.
Axioma
37. Producte-servei
orientat a l’ús.
▪ Oferir als usuaris l’ús del producte, que pot
usar quan i durant el temps que necessitin,
però sense la necessitat d'adquirir-lo.
Mobilitat elèctrica compartida.
Som Mobilitat
Armari de roba virtual.
Pislow
38. Producte-servei
orientat al resultat.
▪ Els gestors no adquireixen els
equips sinó que mantenen
contractes per a mantenir un òptim
resultat del mateix.
VE-BOX, servei de tractament de residus orgànics in situ.
Venvirotech
39. Mesurar i posar en valor allò que
no es pot veure a simple vista.
Mètriques de circularitat objectives i informació
contrastada per a la presa de decisions.
F.
40. Les mètriques per avançar cap a la
circularitat són un conjunt d’eines que
recolzen la gestió de l’ecodisseny i la presa
de decisions; vetllen per que, a més a més
de semblar-ho, un producte o servei
ecodissenyat també sigui objectivament
més competitiu i sostenible.
41. Mètriques d'eficiència
operacional.
▪ Mètriques que s’integren en el propi sistema
de gestió del disseny i desenvolupament (ISO
14006 gestió de l’ecodisseny).
▪ Eines per aplicar una metodologia
d’ecodisseny, avaluació i valoració de des del
punt de vista de l’ecoeficiència i la sostenibilitat.
Gestió de l'ecodisseny de producte.
Seat
Blue Tool: La sostenibilitat al món del disseny gràfic.
La Page
42. Mètriques d'acompliment
sostenible i creació de valor
circular.
▪ Càlcul de l’impacte ambiental de les activitats i
productes (Petjada de carboni de producte o
Organització).
▪ O càlcul de múltiples indicadors ambientals
(Petjada Ambiental de Producte o
d'Organització).
Dalia, càlcul de les emissions de CO2 de paper tissú.
LC Paper
43. Distintius
ambientals.
▪ Són un mètode voluntari de certificació que fa
referència a l'acompliment ambiental.
▪ S’utilitzen per fer una comunicació ambiental
veraç i fiable i oferir una imatge de credibilitat
institucional.
▪ Es busca afavorir aquells productes que
produeixen un menor impacte ambientals des
d’una perspectiva de cicle de vida.
Distintiu de garantia de qualitat ambiental
Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de
Catalunya
Programa DAPconstrucción®
CAATEEB
45. L'informe pretén ser un repàs sobre allò que s’està fent bé i quines són les bones
pràctiques que impulsen Catalunya per ser un dels referents europeus en ecodisseny.
Les mega tendències d’ecodisseny a Catalunya són:
A. Gestió més
circular dels
materials.
B. Materials
tradicionals i
nous materials.
C. Menys és
més al món de
la sostenibilitat.
I les macro tendències són:
D. La lluita de les
noves generacions
per la sostenibilitat.
E. Usuaris en
el centre de
l’acció.
F. Mesurar i posar
en valor allò que no
és evident.