Introducció A L’Antropologia

1,159 views

Published on

Published in: Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,159
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
8
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Introducció A L’Antropologia

  1. 1. Introducció a l’antropologia
  2. 2. 1.1.- Conceptes bàsics <ul><li>■ Què és la antropologia? </li></ul><ul><li>Anthropos (home) + Logos (estudi) </li></ul><ul><li>= estudi de l’home </li></ul>
  3. 3. Subdisplines de l’antropologia <ul><li>Antropologia física: </li></ul><ul><li>1.- Paleontologia -> Estudi de l’evolució humana a partir de les restes fòssils. </li></ul><ul><li>2.- Genètica -> estudia com es produeixen les adaptacions i evolucions humanes a través de l’herència. </li></ul>
  4. 4. Subdisplines de l’antropologia <ul><li>Antropologia física: </li></ul><ul><li>3.- Primatologia -> Estudia l’anatomia i el comportament social dels primats. </li></ul><ul><li>2.- Ecologia humana -> estudia la relació de les persones amb seu medi </li></ul>
  5. 5. Subdisplines de l’antropologia <ul><li>Antropologia arqueològica </li></ul><ul><li>Antropologia lingüística </li></ul><ul><li>Antropologia social i cultural </li></ul><ul><li> Antropologia de la medicina </li></ul><ul><li> Antropologia aplicada </li></ul><ul><li> Antropologia urbana </li></ul>
  6. 6.  Etnografia i etnologia <ul><li> Etnografia -> disciplina descriptiva </li></ul><ul><li>- Finalitat -> recollir dades, la documentació i la descripció de processos i fets referits a un grup humà. </li></ul><ul><li>- Pràctica -> Integrar-se en la població que es vol estudiar, aprendre la llengua i la cultura per descobrir-la i comprendre-la. </li></ul>
  7. 7.  Etnografia i etnologia <ul><li> Etnografia </li></ul><ul><li> Els diferents tipus de vista a l’hora d’interpretar-ne els estudis: </li></ul><ul><li>- Punt de vista èmic -> Parteix del punt de vista de la persona observada. </li></ul><ul><li>- Punt de vista ètic -> Parteix de la perspectiva de la persona que investiga. </li></ul>
  8. 8.  Etnografia i etnologia <ul><li>● Etnologia -> disciplina analítica </li></ul><ul><li> Objectiu -> Estudi comparatiu dels comportaments culturals de diverses societats. </li></ul>
  9. 9.  Etnografia i etnologia <ul><li> Etnologia </li></ul><ul><li> Tipus de trets segons el seu caràcter: </li></ul><ul><li>- Trets universals -> es donen en totes les cultures, ex. El tabú en el incest. </li></ul><ul><li>- Trets generals -> es donen en molt grups humans, però no en tots, ex. monoteisme. </li></ul><ul><li>- Trets particulars -> Només són propis del grup estudiat, ex. Els castellers. </li></ul>
  10. 10.  Antropologia i cultura <ul><li>El concepte llatí de cultura (colere) -> literalment “conrear”. </li></ul><ul><li>Per tant una persona instruïda és una persona “culta o cultivada”. </li></ul>
  11. 11.  Antropologia i cultura <ul><li>Eduard Taaylor va definir el concepte cultura com: </li></ul><ul><li>“ Aquell tot complex que inclou els coneixements, les creences, l’art, la moral, el dret, els costums i qualssevol altres habilitats i capacitats per l’home com a membre de la societat”. </li></ul>
  12. 12.  Antropologia i cultura <ul><li>Segons William Havilland hi ha quatre trets que destaquen en la cultura: </li></ul><ul><li> La cultura es compartida </li></ul><ul><li> La cultura s’aprèn </li></ul><ul><li> La cultura és simbòlica </li></ul><ul><li> La cultura és integrada </li></ul>
  13. 13. 1.2.- Models teòrics de l’antropologia <ul><li>Els primers corrents antropològics </li></ul><ul><li>L’escola nord – americana </li></ul><ul><li>L’escola britànica </li></ul><ul><li>L’escola Francesa </li></ul>
  14. 14.  Els primers corrents antropològics <ul><li>De l’evolucionisme al darwinisme social: </li></ul><ul><li>Evolucionisme -> totes les societats i cultures havien de passar per unes etapes o procés evolutiu. </li></ul><ul><li>Lewis H. Morgan -> la història de la humanitat s’havia de dividir en tres etapes culturals: salvatgisme, barbàrie i civilització. </li></ul>
  15. 15.  Els primers corrents antropològics <ul><li>De l’evolucionisme al darwinisme social: </li></ul><ul><li>Marxisme -> Fortament influenciat pel evolucionisme. </li></ul><ul><li>Karl Marx -> També utilitza la classificació en etapes culturals o models de producció (comunisme primitiu, societat esclavista, feudalisme, capitalisme i comunisme). </li></ul><ul><li>Lluita de classes -> motor de la història </li></ul>
  16. 16.  Els primers corrents antropològics <ul><li>De l’evolucionisme al darwinisme social: </li></ul><ul><li>Darwinisme social -> L’evolució de les cultures està relacionada amb l’evolució de les races biològiques humanes. </li></ul><ul><li>Charles Darwin -> teoria de la selecció natural. </li></ul>
  17. 17.  Els primers corrents antropològics <ul><li>El difusionisme ( =/= a l’evolucionisme) </li></ul><ul><li>Difusionisme -> La tendència dels pobles a imitar-se i copiar-se és el que fa que una cultura s’assembli més o menys a un altra. </li></ul><ul><li>Critica -> cultures que mai han estat mai en contacte entre elles han desenvolupat característiques molt similars. Exemples: eines, tècniques. </li></ul>
  18. 18.  L’escola nord – americana <ul><li>El particularisme històric: Franz Boas </li></ul><ul><li>Franz Boas -> Creador del treball de camp (la informació més valuosa és la que s’obté de primera mà). </li></ul><ul><li>importància de cercar els antecedents històrics per explicar un fet cultural -> particularisme històric. </li></ul><ul><li>Va demostrar que la raça, la llengua i la cultura no confegeixen la condició humana, sinó que són trets que funcionen amb independència. </li></ul><ul><li>Relativisme cultural -> no hi ha cap cultura superior. </li></ul>
  19. 19.  L’escola nord – americana <ul><li>Cultura i personalitat </li></ul><ul><li>Cultura i personalitat -> posa èmfasi en la relació entre els components i institucions socioculturals (la cultura) i els elements psíquics (la personalitat) per sobre dels elements biològics. Remarca la importància de que té el desenvolupament de la 1ª infantesa, l’educació sexual, l’aprenentatge de la higiene. </li></ul><ul><li>Ex: Margaret Mead, Ruth Benedict </li></ul>
  20. 20.  L’escola britànica <ul><li>Funcionalisme </li></ul><ul><li>Funcionalisme -> La comprensió de tots els elements del sistema cultural d’una societat s’ha de fer a partir de la funció que acompleix cadascun d’ells dins d’aquest sistema. </li></ul><ul><li>Dues escoles : La funcionalista i la funcionalista – estructural. </li></ul>
  21. 21.  L’escola britànica <ul><li>Escola funcionalista </li></ul><ul><li>Funcionalisme -> Les característiques culturals d’una societat serveixen per assolir les necessitats, tant bàsiques com derivades, dels individus que la formen. </li></ul><ul><li>Bronislaw Malinowsky -> Treball de camp un mètode sistemàtic i intensiu </li></ul>->
  22. 22.  L’escola britànica <ul><li>Escola funcionalista - estructural </li></ul><ul><li>Funcionalisme – estructural -> La majoria de les necessitats detectades per </li></ul><ul><li>Malinowsky eren universals (ex: menjar). </li></ul><ul><li>Radcliffe-Brown -> El més important eren les relacions humanes (a diferencia de Marylowsky, que donava preferència als individus). </li></ul>
  23. 23.  L’escola francesa <ul><li>Emilie Durkheim -> La sociologia es concebia com una disciplina científica que incorporava totes ciències socials. </li></ul><ul><li>Marcel Mauss -> El do (essai sur le don). </li></ul>
  24. 24.  L’escola francesa <ul><li>L’estructuralisme </li></ul><ul><li>L’estructuralisme -> interpreta la casualitat com una relació entre els elements d’un sistema, on cada element s’ha d’analitzar en relació amb el seu entorn. </li></ul><ul><li>La interpretació causal d’un fenomen s’ha de remuntar a l’estructura oculta. </li></ul><ul><li>Claude – Lévi - Strauss -> prioritza els aspectes </li></ul><ul><li>sincrònics i no els diacrònics. </li></ul>
  25. 25. 1.3.- L’organització en grups <ul><li>Grups formals i grups informals </li></ul><ul><li>Grup -> Conjunt de persones que tenen una característica comuna. </li></ul><ul><li>Grups formals -> formats expressament, amb tasques, funcions definides i unes normes, ex.: associacions de voluntaris. </li></ul><ul><li>Grups informals -> depenen més de les relacions espontànies, ex.: grups d’amic. Poden tenir una certa estructura. (assistents a una manifestació). </li></ul><ul><li>Grups de pressió -> Ex.: de un grup formal, neixen de manera informal i amb el temps es genera una organització i els grups es formalitzen. </li></ul>
  26. 26. 1.3.- L’organització en grups <ul><li>Grups de pertinença i grups de referència </li></ul><ul><li>Grup de pertinença -> quan un individu forma part. Ex.: grup d’edat, en funció de l’edat un rols determinats. </li></ul><ul><li>Grup de referència -> un individu no pertany, però vol formar part. Ex.: </li></ul><ul><li>preadolescents -> adolescents. </li></ul>
  27. 27. 1.3.- L’organització en grups <ul><li>Grups primaris i grups secundaris </li></ul><ul><li>Grups primaris -> grups petits, amb una forta carrega afectiva i fort sentiment de pertinença. Ex: la família, amics. </li></ul><ul><li>Grups secundaris -> grups més nombrosos i amb les relacions interpersonals indirectes. Ex.: comunitat de veïns, l’empresa, etc. </li></ul>
  28. 28. ■ Les persones dins dels grups <ul><li>Identitat i estatus </li></ul><ul><li>Segons el Sr. S. Ryan “Els individus solen tenir més duna identitat grupal. El seu barri, escola, ciutat, província, regió, nació, continent, religió, grup ètnic o grup d’interès”. </li></ul>
  29. 29. Les persones dins dels grups <ul><li>Identitat i estatus </li></ul><ul><li>Estatus -> situació que li es assignada a cadascú dins de la societat. </li></ul><ul><li>Estatus adscrits -> inevitable i no es pot triar. </li></ul><ul><li>Ex.: ésser home o dona, edat, ésser fill, etc. </li></ul><ul><li>Estatus adquirits -> es guanyen amb l’esforç, les activitats, les accions, el saber fer. Ex.: .... </li></ul>
  30. 30. ■ Les persones dins dels grups <ul><li>Perjudicis i discriminació </li></ul><ul><li>Perjudici -> és el menyspreu que fa referència a un grup o a una persona, com ara els seus valors, les seves creences, les seves normes, etc. </li></ul><ul><li>Estereotips -> són representacions mentals idees que prenen forma a partir d’una opinió simple, reduccionista i subjectiva, normalment subjectiva i desfavorable. </li></ul>
  31. 31. ■ Les persones dins dels grups <ul><li>Perjudicis i discriminació </li></ul><ul><li>Discriminació -> Conjunt de pràctiques que perjudica un grup i els seus membres. </li></ul><ul><li>Discriminació racial </li></ul><ul><li>Discriminació institucional </li></ul><ul><li>Genocidi -> eliminar un grup </li></ul><ul><li>Etnocidi -> eliminar una cultura </li></ul><ul><li>Assimilació </li></ul>
  32. 32. 1.4.- Les relacions de parentiu <ul><li>El parentiu -> es una construcció cultural </li></ul><ul><li>Utilitza una terminologia que defineix els tipus de parents i a l’hora els individus dins del grup. </li></ul><ul><li>Aspectes essencials en la construcció del parentiu: </li></ul><ul><li>● Filiació </li></ul><ul><li>● Matrimoni </li></ul><ul><li>● Residència </li></ul>
  33. 33. ■ La filiació <ul><li>La filiació -> defineix l’estatus de l’individu respecte als seus ascendents, descendents i col·laterals </li></ul><ul><li>Segons com s'organitzen les línies de filiació tenim dues grans divisions: </li></ul><ul><li>● filiació unilineal </li></ul><ul><li>● filiació cognatícia ( no unilinial) </li></ul>
  34. 34. La filiació unilineal <ul><li>Filiació unilineal -> només té en compte una línia (femenina o masculina) </li></ul><ul><li>- Filiació patrilineal o agnaticia -> només té en compte la línia del pare. </li></ul><ul><li>- Filiació matrilineal o uterína -> només té en compte la línia de la mare. </li></ul><ul><li>- Filiació unilineal doble -> reconeix totes dues línies, però en proporcions diferents. </li></ul><ul><li>- Filiació optativa o ambilinial -> es pot triar la línia de filiació. </li></ul>
  35. 35. La filiació unilineal <ul><li>Com a grups de parentiu més importants en les filiacions unilineal destaquen: </li></ul><ul><li>- Llinatge -> els parents parteixen d’un avantpassat comú, lligats per la consanguinitat. </li></ul><ul><li>- Clans -> descendents d’un avantpassats comú, real o mític. Totemisme. </li></ul><ul><li>+ 1 clan -> tribu </li></ul><ul><li>+ 1 tribu -> ètnia </li></ul>
  36. 36. La filiació no unilineal o cognatícia <ul><li>La filiació no unilineal o cognatícia -> té en compte tant la línia femenina com masculina </li></ul><ul><li>- Família nuclear -> (pares i fills) </li></ul><ul><li>- Família extensa -> (avís, pares i fills) </li></ul>
  37. 37. ■ El matrimoni <ul><li>Matrimoni -> unió entre un home i una dona per formar una família. </li></ul><ul><li>- Formules per l’adquisició del conjuge : </li></ul><ul><li>● La dot -> bens o diners que la família de la núvia dóna a la família del marit. </li></ul><ul><li>● La compensació -> pagament que rep la família de la núvia per part de l’home </li></ul><ul><li>● Intrecanvi de pressents -> (de valor similar) </li></ul>
  38. 38. ■ El matrimoni <ul><li>- Altres formes d’estratègia matrimonial : </li></ul><ul><li>● Fugida -> Els conjugues fugen per aconseguir el reconeixement matrimonial. </li></ul><ul><li>● Captura -> pot comportar bel·ligerància per part dels parets de la dona </li></ul>
  39. 39. ■ El matrimoni <ul><li>- Regles i normes que regules el matrimoni </li></ul><ul><li>● El tabú de l’ incest -> prohibeix el matrimoni entre i les relacions sexuals entre familiars. </li></ul><ul><li>- Normes que permeten o prohibeixen el casament: </li></ul><ul><li>● Endogàmia -> restringueix el matrimoni a un grup en concret </li></ul><ul><li>● Exogàmia -> matrimoni fora d’un grup de pertinença. </li></ul>
  40. 40. ■ El matrimoni <ul><li>- Regles i normes que regules el matrimoni </li></ul><ul><li>● Soroat -> al morir l’esposa, la germana o una parenta pròxima es casa amb el marit. </li></ul><ul><li>● levirat -> al morir el marit, la germà o una parent pròxim es casa amb la viuda. </li></ul>
  41. 41. ■ El matrimoni <ul><li>Monogàmia -> format per un home i una dona (la parella). </li></ul><ul><li>Poligàmia -> format per + dos membres </li></ul><ul><li>● Poligínia -> Un marit pot tenir dues o més dones. </li></ul><ul><li>● Poliàndria -> Una dona pot tenir dos o més marits. </li></ul>
  42. 42. ■ El matrimoni <ul><li>Divorci -> Institució que permet la ruptura dels vincles matrimonials. Per raons de: </li></ul><ul><li>- esterilitat </li></ul><ul><li>- adulteri </li></ul><ul><li>- maltractament </li></ul><ul><li>- negligència </li></ul><ul><li>- manca de relacions sexuals </li></ul>
  43. 43. ■ La residència <ul><li>Tipus de residència : </li></ul><ul><li>● Residència Neolocal </li></ul><ul><li>● Residència patrilocal </li></ul><ul><li>● Residència matrilocal </li></ul><ul><li>● Residència bilocal </li></ul><ul><li>● Residència ambilocal </li></ul>
  44. 44. ■ La diferenciació per gènere <ul><li>● Rol de gènere -> cada sexe té unes tasques pròpies en cada cultura. </li></ul><ul><li>● Estereotpis de gènere -> idees que caracteritzen de forma molt simple al homes i les dones </li></ul><ul><li>● Estratificació del gènere -> defineix la posició jeràrquica de cada sexe. </li></ul>
  45. 45. 1.5.- L’organització econòmica <ul><li>Diferents formes d’organització socioeconòmica </li></ul><ul><li>Reciprocitat i distribució </li></ul><ul><li>Altres tipus d’intercanvis </li></ul>
  46. 46. ■ Diferents formes d’organització socioeconòmica <ul><li>Classificació de les societats en funció de les tècniques empleades en l’obtenció de recursos: </li></ul><ul><li>● Societats recol·lectores -> agafen el que troben directament de la natura (fruits silvestres o petits animals). </li></ul><ul><li>● Societats caçadores -> es basa en la caça i la pesca (implica una col·laboració). </li></ul>
  47. 47. ■ Diferents formes d’organització socioeconòmica <ul><li>● Societats farratgeres -> viuen de la caça, la pesca i la recol·lecció. </li></ul><ul><li>- Organització social: banda (petits grups relacionats per parentiu o matrimoni) </li></ul><ul><li>- Divisió del treball basada amb el gènere. </li></ul><ul><li>- Diferències socials basades en l’edat. </li></ul>
  48. 48. ■ Diferents formes d’organització socioeconòmica <ul><li>● Societats pastorals -> viuen d’animals domèstics -> llet, carn, sang, greix, pell, cuiro, etc. </li></ul><ul><li>- Sistema de vida: nomadisme o trashumancia </li></ul><ul><li>- Societats pocs denses i lligades a través del parentiu. </li></ul><ul><li>- Exemple: beduins i tuaregs. </li></ul>
  49. 49. ■ Diferents formes d’organització socioeconòmica <ul><li>● Societats agricoles -> modificació del medi i un fort tractament dels recursos. </li></ul><ul><li>- Poblacions -> concentrades, estables i denses. </li></ul><ul><li>- No necessiten recorre grans espais a la recerca d’aliments. </li></ul>
  50. 50. ■ Diferents formes d’organització socioeconòmica <ul><li>● Societats industrials -> apareixen amb l’aparició de l’artesania. </li></ul><ul><li>- Ja no es produeix per l’autoconsum sinó per crear un excedent per vendre al mercat. </li></ul><ul><li>- Objectiu: reduir costos de producció, rebaixar preus i arribar al major nombre de consumidors possible. </li></ul><ul><li>- Producció mecanitzada </li></ul><ul><li>- Exemple: Anglaterra de finals del s. XIX. </li></ul>
  51. 51. ■ Diferents formes d’organització socioeconòmica <ul><li>● Societats postindustrial </li></ul><ul><li>- Apareix el sector terciari </li></ul><ul><li>- Escassetat de feina -> fet estructural </li></ul><ul><li>- Teletreball, autoocupació (autònoms) </li></ul><ul><li>- Família nuclear reduïda (parella amb un o dos fills com a molt) </li></ul>
  52. 52. ■ Reciprocitat i distribució <ul><li>Tres formes de distribució econòmica : </li></ul><ul><li>● Reciprocitat -> forma de donar i rebre, entre individus relacionats pel parentiu, matrimoni </li></ul><ul><li>- Reciprocitat generalitzada -> la persona que dona no espera res a canvi i de forma immediata (llaços d’unió familiars o molt íntims) </li></ul><ul><li>- Reciprocitat equilibrada -> valors dels béns intercanviats són similars. </li></ul><ul><li>- Reciprocitat negativa -> situació incòmoda (anar de boda i no fer regal </li></ul>
  53. 53. ■ Reciprocitat i distribució <ul><li>Tres formes de distribució econòmica : </li></ul><ul><li>● Redistribució -> repartiment de serveis o recursos a través d’un poder central. </li></ul><ul><li>Exemple: impostos. </li></ul>
  54. 54. ■ Reciprocitat i distribució <ul><li>Tres formes de distribució econòmica : </li></ul><ul><li>● L ’intercanvi de mercat -> preus en funció de la llei de la oferta i la demanda. Es necessari un excedent de productes. </li></ul><ul><li>Diners. </li></ul>
  55. 55. ■ Altres tipus d’intercanvi <ul><li>En economies de subsistència (intercanvi de productes sense diners). </li></ul><ul><li>● Elementals formes de comerç -> intercanvi de productes sense diners </li></ul><ul><li>● Tronc mut o comerç silenciós -> és dóna entre el pigmeus i bantus a l’Àfrica </li></ul>
  56. 56. ■ Altres tipus d’intercanvi <ul><li>En economies de subsistència (intercanvi de productes sense diners). </li></ul><ul><li>● Kula -> intercanvi de productes molt valuosos. Ex: Nova Guinea </li></ul><ul><li>+ vell i + històric -> + valor </li></ul>
  57. 57. ■ Altres tipus d’intercanvi <ul><li>En economies de subsistència (intercanvi de productes sense diners). </li></ul><ul><li>● Potlatch -> conceben la riquesa com un fet no material (el prestigi) / ho hi ha diners </li></ul><ul><li>- Regalen els excedents per guanyar prestigi. + quantitat + valor dels regals -> + prestigi </li></ul><ul><li>- No hi estratificació econòmica. </li></ul>
  58. 58. ■ 2.6.- Identitat i diversitat cultural <ul><li>Identitat cultural -> és allò que ens caracteritza respecte a altres col·lectivitats culturals, com poden ser les normatives, pautes, conductes i valors </li></ul>
  59. 59. ■ 2.6.- Identitat i diversitat cultural <ul><li>Tipologies culturals </li></ul><ul><li>● model cristià </li></ul><ul><li>● model budista </li></ul><ul><li>● model musulmà </li></ul><ul><li>Integrisme </li></ul><ul><li>Fonamentalisme </li></ul>
  60. 60. ■ 2.6.- Identitat i diversitat cultural <ul><li>Multiculturalisme i interculturalisme </li></ul><ul><li>● Diversitat cultural -> la varietat en la forma de ser, de construir-se i situar-se en el temps i en l’espai. </li></ul><ul><li>● Multiculturalisme -> és la convivència de diverses cultures en un espai determinat que dóna com a resultat una realitat multicultural. </li></ul>
  61. 61. ■ 2.6.- Identitat i diversitat cultural <ul><li>Multiculturalisme i interculturalisme </li></ul><ul><li>● Multiculturalisme  Problemes i conflictes </li></ul><ul><li> aculturació (pèrdua de la seva cultura) </li></ul><ul><li>● El procés d’aculturació es pot donar per: </li></ul><ul><li>- Integració </li></ul><ul><li>- assimilació </li></ul><ul><li>- segregació -> guetos </li></ul>
  62. 62. ■ 2.6.- Identitat i diversitat cultural <ul><li>Multiculturalisme i interculturalisme </li></ul><ul><li>● Interculturalisme -> és un fenomen que tracta d’esbrinar i comprendre les diferents relacions entre les cultures, sobretot en quant a les relacions mútues, la reciprocitat i l’intercanvi, entre individus, grups i institucions. </li></ul>
  63. 63. ■ 2.6.- Identitat i diversitat cultural <ul><li>Multiculturalisme i interculturalisme </li></ul><ul><li>● Interculturalisme -> ha de facilitar la convivència, la qual cosa implica un intercanvi cultural i un reconeixement del dret igualitari de les diferents cultures a partir del respecte a la diferència i a la igualtat. </li></ul><ul><li>Cal que hi hagi una política que no instrumentalitzi les identitats i que s’adreci a la obertura cultural. </li></ul>
  64. 64. ■ 2.6.- Identitat i diversitat cultural <ul><li>Mecanismes d’integració cultural </li></ul><ul><li>● Models teòrics d’integració de les minories ètniques: </li></ul><ul><li>- Assimilació </li></ul><ul><li>- fusió </li></ul><ul><li>- Pluralisme cultural </li></ul>
  65. 65. ■ 2.7.- Què és el canvi social? <ul><li>■ Canvi social -> és el conjunt de formes de transformació (normalment lentes) de les societats, com a necessitat d’aquestes d’adaptar-se a les noves maneres d’entendre el món (política, economia, innovacions tecnològiques etc.) </li></ul>
  66. 66. ■ 2.7.- Què és el canvi social? <ul><li>El paper de l’escola </li></ul><ul><li>● L’escola -> Lloc per a la ideologització (transmissió d’una sèrie de valors i formes de pensar de la comunitat on es viu). </li></ul><ul><li>● Doble visió de la ideologització: </li></ul><ul><li>1ª: l’escola és una institució que reprodueix la ideologia i els valors socials dominants. </li></ul><ul><li>2ª: l’escola és el lloc més adequat per produir canvis de ideològics, socials i personals. </li></ul>
  67. 67. ■ 2.7.- Què és el canvi social? <ul><li>El paper de l’escola </li></ul><ul><li>● És important : que l’escola posi a l’abast dels alumnes un capital cultural i a l’hora contribueixi a formar-los en una consciència crítica i racional que els permeti decidir i portar a la pràctica allò que puguin assolir malgrat les seves diferències, amb una actitud de respecte i d’igualtat. </li></ul>
  68. 68. ■ 2.8.- Actuacions de l’escola davant de conflictes generats per la diversitat <ul><li>Cap a una escola més igualitària </li></ul><ul><li>● Societat intercultural -> Cal portar a terme diferents models i programes educatius que parteixen de principi derivats de diferents disciplines: </li></ul><ul><li>- Principis antropològics : han de partir de la identitat, les diversitats, la comunicació i el diàleg. </li></ul>
  69. 69. ■ 2.8.- Actuacions de l’escola davant de conflictes generats per la diversitat <ul><li>Cap a una escola més igualitària </li></ul><ul><li>- Principis epistemiològics : s’han d’analitzar tots aquells valors que són universals i comuns a les diferents cultures. </li></ul><ul><li>- Principis praxiològics : a través de programes educatius que els treballin de forma eficaç i que siguin realistes. </li></ul>
  70. 70. ■ 2.8.- Actuacions de l’escola davant de conflictes generats per la diversitat <ul><li>Cap a una escola més igualitària </li></ul><ul><li>● Programes educatius concrets a partir dels models i corrents estudiats: </li></ul><ul><li>- Progames d’educació compensatòria -> finalitat de superar els dèficits culturals i lingüístics en favor d’una igualtat d’oportunitats. </li></ul>
  71. 71. ■ 2.8.- Actuacions de l’escola davant de conflictes generats per la diversitat <ul><li>Cap a una escola més igualitària </li></ul><ul><li>- Educació en el pluralisme cultural -> </li></ul><ul><li>Comprensió intercultural -> que facilita la comprensió del dret a la diferència, així com l’aprenentatge de les diferents competències multiculturals. </li></ul><ul><li>- Educació bilingüe i bicultural -> (català, castellà, anglès – francès) </li></ul><ul><li>- coeducació -> més enllà de la convivència dels alumnes a l’aula. </li></ul>
  72. 72. ■ 2.8.- Modalitats de cooperació <ul><li>La cooperació -> pretén potenciar tots els processos que impliquin un creixement autosostingut a través d’activitats productives. </li></ul><ul><li>Exemples de modalitats de cooperació: </li></ul><ul><li>- educació per al desenvolupament </li></ul><ul><li>- Projectes de desenvolupament </li></ul><ul><li>- l’ajut humanitari d’emergència </li></ul>

×