Victòria Agudetse – Raül Royo
Introducció
 La tecnologia espacial s’encarrega de
  l’exploració de l’espai i avui en dia té
  múltiples aplicacions, les novetats
  d’algunes de les quals s’expliquen en
  aquesta presentació.
 Es pot dir que va començar l’any 1957,
  quan es va posar en òrbita l’Sputnik 1 i es
  va iniciar la cursa espacial. Des de llavors,
  no ha parat de créixer a un ritme frenètic,
  gràcies als avenços en ciència i tecnologia.
Aplicacions comercials

• Planetary Resources
• Space X

Vies de transport

• Veles solar
• Sartre
• Ascensor espacial

Millores tecnològiques

• Supercalculadora
• Telescopi Gregor
Aplicacions comercials
• Planetary resources
  • Explotacions
• Space X
  • Dragon
Planetary resources
                                                        Explotacions

                                                        La primera etapa consistiria en
                                                        un petit telescopi en òrbita baixa
                                                        (LEO) anomenat Arkyd Series
                                                        100 dedicat a descobrir asteroi-
                                                        des propers a la Terra.
                                                        La segona fase estarà protago-
                                                        nitzada per les sondes de la
                                                        sèrie Arkoyd Sèries 200 o Inter-
                                                        ceptor, que sobrevolaran algun
                                                        asteroide proper a la Terra per
analitzar les seves característiques de prop i realitzar una missió per determinar els
paràmetres físics de l'asteroide . Posteriorment, les sondes Arkoyd Sèries 300
Rendezvous
Prospector es dedicaran a estudiar en detall la composició d'asteroides més llunyans.
Un asteroide de 50 metres de diàmetre podria tenir un valor d'uns cent milions de dòlars.
Les substàncies més demandades a curt termini serien l'aigua, que podria usar-se per
crear oxigen i hidrogen per tal de permetre una certa autonomia de les naus tripulades
més enllà de l'òrbita terrestre . És a dir, per treure tot el partit al seu model de
negoci, Planetary Resources haurà de vendre en el futur les seves dades a la NASA oa
una altra agència amb un programa tripulat d'espai profund.
Space X
  Dragon
Space X és una
empresa que s’ha
proposat reduir la
quantitat de brossa
enviada a l’espai en
cada exploració es-
pacial. L’empresa es
dedica, bàsicament, a
l transport de merca-
deries cap a l’EEI. El
seu projecte Dragon
ha portat el significat
de la paraula reciclat-
ge a la seva màxima expressió. Dragon és una nau que es composa per tres blocs: una
llançadora que treu la nau espacial de la Terra, una propulsora que orienta i dóna impuls a
la nau i una última part, la càpsula, que porta les mercaderies (amb minicoets fa rectifi-
cacions en la ruta). Totes aquestes tres parts tenen uns retropropulsors que els retornen a
la Terra en perfecte estat i aterren com podem veure en el següent vídeo. El primer
llançament, previst pel divendres 18/05/2012 va ser anul·lat per l’ordinador.

Vídeo demostratiu Dragon.                Vídeo segon llançament Dragon (19/05/2012).
Vies de transport
• Veles solar
• Sartre
• Ascensor espacial
Startram                      Veles solar
   Tren espacial propulsat      Aprofitament dels fotons
    per electroimants             alliberats pel Sol per a
    superconduc-tors.             porpulsar les naus
    Permet anar des de la         espacials. Velocitat lenta
    Terra fins a l’espai          i no permet retorn
    exterior
Ascensor espacial
   És una estructura que aniria des d’una
    plataforma marina fins a una estació
    espacial. Pujaria per un cable de nanotubs
    de carboni mitjançant un raig làser.
   El sistema d’alimentació d’energia es basa
    en plaques solar.
   S’acabaria de construir d’aquí a 50 anys.

   Vídeo demostratiu 
Millores tecnològiques
• Supercarlculadora
• Telescopi Gregor
Supercalculadora
El superordinador CURIE
permet dur a terme el
projecte DEUS que és capaç
de simular l’estructura de tot
l’Univers Observable. El
projecte es divideix en tres
etapes:
1. L’evolució cosmològica.
2. Actualitat cosmològica.
3. Expansió continuada de
    l’Univers.
Tardarà 3.500 anys en
    calcular tot l’Univers
    Observable.
Telescopi Gregor
GREGOR és un nou telescopi
solar amb una obertura de 1,5 m
que està instal·lat actualment a
l'Observatori    del    Teide     a
Tenerife.    Està dissenyat per
mesurar amb alta precisió el
camp magnètic i el moviment del
gas a la fotosfera i cromosfera
solars, resolent detalls de 70 km
sobre la superfície del Sol, i per
fer    espectroscòpia     estel·lar
d'alta resolució. És el telescopi
europeu més gran.

Vídeo de la notícia.
Bibliografia

http://www.losandes.com.ar/notas/2012/4/25/primera-empresa-minera-
espacial-explotara-asteroides-638382.asp
http://www.20minutos.es/noticia/1367785/0/supercalculadora/universo/big-
bang/
http://www.tucumanalas7.com.ar/nota.php?id=58627
http://www.startram.com/
http://www.spacex.com/dragon.php
http://es.wikipedia.org/wiki/Vela_solar

Tecnologia Espacial

  • 1.
  • 2.
    Introducció  La tecnologiaespacial s’encarrega de l’exploració de l’espai i avui en dia té múltiples aplicacions, les novetats d’algunes de les quals s’expliquen en aquesta presentació.  Es pot dir que va començar l’any 1957, quan es va posar en òrbita l’Sputnik 1 i es va iniciar la cursa espacial. Des de llavors, no ha parat de créixer a un ritme frenètic, gràcies als avenços en ciència i tecnologia.
  • 3.
    Aplicacions comercials • PlanetaryResources • Space X Vies de transport • Veles solar • Sartre • Ascensor espacial Millores tecnològiques • Supercalculadora • Telescopi Gregor
  • 4.
    Aplicacions comercials • Planetaryresources • Explotacions • Space X • Dragon
  • 5.
    Planetary resources Explotacions La primera etapa consistiria en un petit telescopi en òrbita baixa (LEO) anomenat Arkyd Series 100 dedicat a descobrir asteroi- des propers a la Terra. La segona fase estarà protago- nitzada per les sondes de la sèrie Arkoyd Sèries 200 o Inter- ceptor, que sobrevolaran algun asteroide proper a la Terra per analitzar les seves característiques de prop i realitzar una missió per determinar els paràmetres físics de l'asteroide . Posteriorment, les sondes Arkoyd Sèries 300 Rendezvous Prospector es dedicaran a estudiar en detall la composició d'asteroides més llunyans. Un asteroide de 50 metres de diàmetre podria tenir un valor d'uns cent milions de dòlars. Les substàncies més demandades a curt termini serien l'aigua, que podria usar-se per crear oxigen i hidrogen per tal de permetre una certa autonomia de les naus tripulades més enllà de l'òrbita terrestre . És a dir, per treure tot el partit al seu model de negoci, Planetary Resources haurà de vendre en el futur les seves dades a la NASA oa una altra agència amb un programa tripulat d'espai profund.
  • 6.
    Space X Dragon Space X és una empresa que s’ha proposat reduir la quantitat de brossa enviada a l’espai en cada exploració es- pacial. L’empresa es dedica, bàsicament, a l transport de merca- deries cap a l’EEI. El seu projecte Dragon ha portat el significat de la paraula reciclat- ge a la seva màxima expressió. Dragon és una nau que es composa per tres blocs: una llançadora que treu la nau espacial de la Terra, una propulsora que orienta i dóna impuls a la nau i una última part, la càpsula, que porta les mercaderies (amb minicoets fa rectifi- cacions en la ruta). Totes aquestes tres parts tenen uns retropropulsors que els retornen a la Terra en perfecte estat i aterren com podem veure en el següent vídeo. El primer llançament, previst pel divendres 18/05/2012 va ser anul·lat per l’ordinador. Vídeo demostratiu Dragon. Vídeo segon llançament Dragon (19/05/2012).
  • 7.
    Vies de transport •Veles solar • Sartre • Ascensor espacial
  • 8.
    Startram Veles solar  Tren espacial propulsat  Aprofitament dels fotons per electroimants alliberats pel Sol per a superconduc-tors. porpulsar les naus Permet anar des de la espacials. Velocitat lenta Terra fins a l’espai i no permet retorn exterior
  • 9.
    Ascensor espacial  És una estructura que aniria des d’una plataforma marina fins a una estació espacial. Pujaria per un cable de nanotubs de carboni mitjançant un raig làser.  El sistema d’alimentació d’energia es basa en plaques solar.  S’acabaria de construir d’aquí a 50 anys.  Vídeo demostratiu 
  • 10.
  • 11.
    Supercalculadora El superordinador CURIE permetdur a terme el projecte DEUS que és capaç de simular l’estructura de tot l’Univers Observable. El projecte es divideix en tres etapes: 1. L’evolució cosmològica. 2. Actualitat cosmològica. 3. Expansió continuada de l’Univers. Tardarà 3.500 anys en calcular tot l’Univers Observable.
  • 12.
    Telescopi Gregor GREGOR ésun nou telescopi solar amb una obertura de 1,5 m que està instal·lat actualment a l'Observatori del Teide a Tenerife. Està dissenyat per mesurar amb alta precisió el camp magnètic i el moviment del gas a la fotosfera i cromosfera solars, resolent detalls de 70 km sobre la superfície del Sol, i per fer espectroscòpia estel·lar d'alta resolució. És el telescopi europeu més gran. Vídeo de la notícia.
  • 13.