L'Univers
Les Galàxies
Via Làctea
●   La Via Làctia és una galàxia de
    forma espiral (més concretament
    espiral barrada) on es troba el
    sistema solar. Està formada per
    més de 200 mil milions d'estels
    (alguns estudis recents li
    atribueixen més de 400 mil milions
    d'estels) iguals o semblants al
    nostre Sol, i els seus planetes,
    juntament amb milers de
    nebuloses.
Andromeda
●   La Galàxia d'Andròmeda, Messier
    31,M31 o NGC 224, és una galàxia
    espiral gegant catalogada per
    Charles Messier al 1764. És
    l'objecte visible a primera vista més
    allunyat de la Terra. Està a 2,5
    milions d'anys llum (775 kpc) en
    direcció a la constel·lació
    d'Andròmeda. És la més gran de
    les galàxies del Grup Local, que
    consisteix en aproximadament 30
    galàxies petites més tres galàxies
    grans espirals: Andròmeda, la Via
    Làctia i la Galàxia del Triangle.
Galàxia Barret
●   La galàxia del Sombrero (Messier
    104, M104 o NGC 4594) és una
    galàxia espiral no barrada, situada
    en la constel·lació de la Verge. Va
    ser descoberta el maig de 1767
    per Pierre Méchain
Galàxia del Triangle
●   La galàxia del Triangle (M33, NGC
    598) és una galàxia espiral de
    tipus Sc que es pot observar a la
    constel·lació del Triangle. És una
    de les galàxies principals del Grup
    Local, juntament amb la Via Làctia
    i la galàxia d'Andròmeda (M31), on
    forma un petit nucli amb la galàxia
    LGS 3 com a satèl·lit.
Els forats Negres
         I
Els forats de cuc
El forat negre
●   En astronomia, un forat negre és
    una concentració de matèria
    d'altíssima densitat, tal que la seva
    força gravitatòria és tan elevada
    que la velocitat d'alliberament és
    superior a la velocitat de la llum.
    Per tant, res que es trobi dins del
    seu horitzó d'esdeveniments pot
    escapar-se'n, excepte per mitjà de
    l'efecte túnel quàntic. El terme
    "forat negre" no s'ha d'entendre
    com un "forat" en el sentit usual del
    terme, sinó com una regió de
    l'espai de la qual res no pot
    escapar, ni tan sols la llum. Per
    aquest motiu se'ls anomena
    "negres".
Forat de cuc
●   En física, un forat de cuc és un tret
    topològic hipotètic de l'espai-temps
    que consisteix essencialment en
    un camí més curt dins l'espai i el
    temps. Un forat de cuc té al menys
    dues boques que estan
    connectades a un sol pas. Si el
    forat de cuc es pot travessar, la
    matèria pot viatjar des de una de
    les boques a l'altra pel forat. Si bé
    no hi ha proves de l'observació de
    forats de cuc, un espai-temps que
    conté forats de cuc es una solució
    vàlida de la relativitat general.
Estels
    I
Planetes
Sirius
●   Sírius és l'estrella més brillant del
    cel nocturn. Amb una magnitud
    aparent de −1.46, és pràcticament
    dues vegades més brillant que
    Canopus, la següent estrella més
    brillant. El nom "Sírius" deriva del
    grec antic Seirios ("extremadament
    calorós"), possiblement perquè
    l'aparició de l'estrella estava
    associada amb la canícula de
    l'estiu.
Sol
●   El Sol és un estel situat al centre
    del sistema solar. La Terra i tots
    els altres planetes del sistema
    solar orbiten al seu voltant. Els
    planetes menors, els cometes, els
    meteoroides i tot el medi
    interplanetari que hi ha enmig
    també orbiten el Sol.
Planeta Terra
●   La Terra és el tercer planeta en
    distància respecte el Sol, el més
    dens i el cinquè en mida dels vuit
    planetes del sistema solar. És
    també el més gran dels quatre
    planetes terrestres del sistema
    solar. De vegades s'anomena món
    o el planeta blau


●   Té 1 Satel·lit natural
Venus
●   Venus és el segon planeta en
    proximitat al Sol, orbitant-lo cada
    224,7 dies terrestres. El planeta
    s'anomena així en honor a Venus,
    la deessa romana de l'amor.
    Sense comptar la Lluna, és
    l'objecte natural més brillant al cel
    nocturn,


●   Té
Mercuri
●   Mercuri és el planeta més proper al
    Sol i el més petit del Sistema
    Solar.[9] Dóna una volta al Sol
    cada 88 dies. Mercuri és brillant
    quan es veu des de la Terra,
Júpiter
●   Júpiter és el planeta més gran del
    sistema solar i el cinquè segons la
    seva distància al Sol. Té un
    diàmetre de 142.984 km (unes 11
    vegades el de la Terra).
●



●   Té 63 Satel·lits naturals
Mart
●   Mart, anomenat de vegades el
    Planeta vermell/roig, és el quart
    planeta del sistema solar, segons
    la seva distància al Sol. Forma part
    dels denominats planetes tel·lúrics
    (de naturalesa rocosa, com la
    Terra) i és el planeta interior més
    allunyat del Sol.


●   té dos minúsculs satèl·lits naturals
Urà
●   Urà és el setè planeta des del Sol,
    el tercer més gran i el quart amb
    major massa del Sistema Solar


●   té 27 satèl·lits naturals
Saturn
●   Saturn és el sisè planeta en ordre
    de proximitat al Sol i el segon més
    gran del sistema solar, després de
    Júpiter. Es classifica com un
    gegant gasós o jovià, que significa
    "semblant a Júpiter". S'anomena
    així en honor al déu romà Saturnus
    (que en alguns idiomes va
    esdevenir l'homònim de dissabte),


●   té 59 satèl·lits naturals
Neptú
●   Neptú és el vuitè planeta en
    distància respecte el Sol i el més
    llunyà del sistema solar.
    S'anomena en honor al déu romà
    del mar, i és el quart planeta en
    diàmetre i el tercer més gran per
    massa. La seva massa és 17
    vegades la de la Terra i
    lleugerament més massiu que el
    seu planeta "bessó" Urà, que té 15
    masses terrestres i no és tan dens.
●   té 13 satèl·lits naturals

L'univers

  • 1.
  • 2.
  • 3.
    Via Làctea ● La Via Làctia és una galàxia de forma espiral (més concretament espiral barrada) on es troba el sistema solar. Està formada per més de 200 mil milions d'estels (alguns estudis recents li atribueixen més de 400 mil milions d'estels) iguals o semblants al nostre Sol, i els seus planetes, juntament amb milers de nebuloses.
  • 4.
    Andromeda ● La Galàxia d'Andròmeda, Messier 31,M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier al 1764. És l'objecte visible a primera vista més allunyat de la Terra. Està a 2,5 milions d'anys llum (775 kpc) en direcció a la constel·lació d'Andròmeda. És la més gran de les galàxies del Grup Local, que consisteix en aproximadament 30 galàxies petites més tres galàxies grans espirals: Andròmeda, la Via Làctia i la Galàxia del Triangle.
  • 5.
    Galàxia Barret ● La galàxia del Sombrero (Messier 104, M104 o NGC 4594) és una galàxia espiral no barrada, situada en la constel·lació de la Verge. Va ser descoberta el maig de 1767 per Pierre Méchain
  • 6.
    Galàxia del Triangle ● La galàxia del Triangle (M33, NGC 598) és una galàxia espiral de tipus Sc que es pot observar a la constel·lació del Triangle. És una de les galàxies principals del Grup Local, juntament amb la Via Làctia i la galàxia d'Andròmeda (M31), on forma un petit nucli amb la galàxia LGS 3 com a satèl·lit.
  • 7.
    Els forats Negres I Els forats de cuc
  • 8.
    El forat negre ● En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum. Per tant, res que es trobi dins del seu horitzó d'esdeveniments pot escapar-se'n, excepte per mitjà de l'efecte túnel quàntic. El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme, sinó com una regió de l'espai de la qual res no pot escapar, ni tan sols la llum. Per aquest motiu se'ls anomena "negres".
  • 9.
    Forat de cuc ● En física, un forat de cuc és un tret topològic hipotètic de l'espai-temps que consisteix essencialment en un camí més curt dins l'espai i el temps. Un forat de cuc té al menys dues boques que estan connectades a un sol pas. Si el forat de cuc es pot travessar, la matèria pot viatjar des de una de les boques a l'altra pel forat. Si bé no hi ha proves de l'observació de forats de cuc, un espai-temps que conté forats de cuc es una solució vàlida de la relativitat general.
  • 10.
    Estels I Planetes
  • 11.
    Sirius ● Sírius és l'estrella més brillant del cel nocturn. Amb una magnitud aparent de −1.46, és pràcticament dues vegades més brillant que Canopus, la següent estrella més brillant. El nom "Sírius" deriva del grec antic Seirios ("extremadament calorós"), possiblement perquè l'aparició de l'estrella estava associada amb la canícula de l'estiu.
  • 12.
    Sol ● El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. La Terra i tots els altres planetes del sistema solar orbiten al seu voltant. Els planetes menors, els cometes, els meteoroides i tot el medi interplanetari que hi ha enmig també orbiten el Sol.
  • 13.
    Planeta Terra ● La Terra és el tercer planeta en distància respecte el Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar. És també el més gran dels quatre planetes terrestres del sistema solar. De vegades s'anomena món o el planeta blau ● Té 1 Satel·lit natural
  • 14.
    Venus ● Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, orbitant-lo cada 224,7 dies terrestres. El planeta s'anomena així en honor a Venus, la deessa romana de l'amor. Sense comptar la Lluna, és l'objecte natural més brillant al cel nocturn, ● Té
  • 15.
    Mercuri ● Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del Sistema Solar.[9] Dóna una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri és brillant quan es veu des de la Terra,
  • 16.
    Júpiter ● Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol. Té un diàmetre de 142.984 km (unes 11 vegades el de la Terra). ● ● Té 63 Satel·lits naturals
  • 17.
    Mart ● Mart, anomenat de vegades el Planeta vermell/roig, és el quart planeta del sistema solar, segons la seva distància al Sol. Forma part dels denominats planetes tel·lúrics (de naturalesa rocosa, com la Terra) i és el planeta interior més allunyat del Sol. ● té dos minúsculs satèl·lits naturals
  • 18.
    Urà ● Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart amb major massa del Sistema Solar ● té 27 satèl·lits naturals
  • 19.
    Saturn ● Saturn és el sisè planeta en ordre de proximitat al Sol i el segon més gran del sistema solar, després de Júpiter. Es classifica com un gegant gasós o jovià, que significa "semblant a Júpiter". S'anomena així en honor al déu romà Saturnus (que en alguns idiomes va esdevenir l'homònim de dissabte), ● té 59 satèl·lits naturals
  • 20.
    Neptú ● Neptú és el vuitè planeta en distància respecte el Sol i el més llunyà del sistema solar. S'anomena en honor al déu romà del mar, i és el quart planeta en diàmetre i el tercer més gran per massa. La seva massa és 17 vegades la de la Terra i lleugerament més massiu que el seu planeta "bessó" Urà, que té 15 masses terrestres i no és tan dens. ● té 13 satèl·lits naturals