1. EL SUFISME, LES ARTS I LA DONA
L'art com anhel espiritual comú a la humanitat
- amb una mirada femenina

2. 0. INTRODUCCIÓ
“L'art comença amb la fe” - Shahida Ahmed
Obra de Hayat Gul, “Red and blue fort”, 2011
●

3. Convé saber...
● L'expressió de fe musulmana és:
La ilaha illa Allah, Muhammad Rasulullah
(no hi ha més déu que Déu, i Muhammad es el seu Profeta i Missatger).
● Hadis, pl. Hadisos: tradicions orals que ens han arribat del nostre Profeta
Muhammad (saws).
● (saws) i (ra), són indicacions de respecte envers el Profeta Muhammad
(saws) i els seus Companys (ra).
● Adab: bona educació, maneres.
● Ijaza: autorització, normalment d'un mestre a un deixeble, per tal de poder
realitzar unes accions concretes.
● Sura: capítol del Noble Alcorà. Ayat: versicle del Noble Alcorà.
● Zikr: record del Diví mitjançant invocacions i letanies, en silenci o cantades.

4. Tradicions profètiques
L'estètica islàmica es fonamenta als següents hadisos o
dites del Profeta Muhammad (saws):
● Déu va inscriure bellesa a totes les coses.
● Déu desitja que arribeu a la perfecció en tot el que faceu.
● El treball és una manera d'adorar.
● Déu es Bell, i estima la bellesa.

5. La dona com a artista
En tres àmbits:
● Mecenes (com les emperadrius que van finançar obres arquitectòniques, i
protegiren nombrosos artistes).
● Objecte o inspiradora de l'art:
– En representacions artístiques de la dona i el seu vestit, o el seu entorn.
– Com a inspiradora d'obres arquitectòniques en la seva memòria (per
exemple, el Taj Mahal a la Índia).
● Artista, el que tractarem aquí, amb una petita selecció de disciplines on s'ha
expressat la creativitat femenina dins l'àmbit musulmà:
– La cal.ligrafia en diferents suports (paper fet a mà, teixit, ceràmica).
– La poesia, de Rabí'a de Basora (s. VIII) i altres autores.
– La música (ney).

6. La cerca espiritual sufí

7. 1. LA CAL.LIGRAFIA
● Digué Hazrat 'Ali (ra):
“Una bella escriptura enforteix la claredat de la virtut”.

8. L'escriptura àrab clàssica i l'alifat
● Diferències amb l'escriptura i alfabet llatí, en la seva
lectura i estructuració:
– Es llegeix de dreta a esquerra, i de dalt a baix.
– No hi ha puntuació de les frases, ni lletres majúscules.
– Les vocals poden ser vocals-consonants o vocals
simples. En aquest darrer cas, no sempre s'escriuen.
El mateix passa amb els signes que dupliquen
consonants, o indicadors de pauses a la lectura.
● Estils freqüents: kúfic, nasij o nasj, zuluz.