7. Ibtisam Barakat – Invitació a tè
Escric,
ja que el meu cor
s'ha convertit en
un país,
I vull que
tothom
hi visqui.
Vaig fent lloc
buidant
tots els racons
de por.
Faig pau
preparant
una tassa de tè
en nom de la meva història
I de la vostra...
Una tassa de tè
per les històries ofegades
que portem.
Venen
d'una família,
però no se'n parla.
Tè calent i menta:
os vull
convidar
al meu cor.
Os agrada el tè
amb sucre?
9. Rabí'a de Basora - La santa aigua
Ningú viu a fora dels murs d'aquest lloc sagrat,
l'existència.
La santa aigua, la necessito a sobre els ulls:
ets Tú estimat, Tú – cada forma.
Quina mare perdria el seu infant? Nosaltres som això
per Déu,
I ens deixarà de veure un sol moment? De cada plor
del cor
En prenen cura els braços de la Llum.
No aneu arreu, això no os ajudarà.
Qualsevol cosa que pogueu tocar, la va portar Déu
a dins de l'aula de la vostra ment.
Les diferencies existeixen, però no al dins de la
ciutat de l'amor.
Per això sé que els meus vots i els vostres són els
mateixos.
(...)
Os vau unir a la nostra comunitat en néixer.
El Pare és qui és, idò què sabrà
el món de medir el que vosaltres sabeu?
El rostre de la meva ànima ha revelat el seu secret
davant meu...
Per què es va amagar tant de temps? No sabia que
això em feia sufrir I plorar?
(...)
El nostre Amant es un sobirà tan magnífic, que no
heu de dir mai:,
'A l'altra banda d'aquest riu hi ha un altre Rei”.
Com podria ser cert? Res es pot oposar a una força
infinita.
Ningú viu a for a dels murs d'aquest lloc sagrat,
l'existència.
L'aigua santa que necessiten els plecs de la meva
ànima, es la unitat.
L'amor va obrir el meu ull,
I vaig ser netejada
per la puresa de cada
forma.
10. Rabí'a de Basora- Els dos amors
T'he estimat amb dos amors:
un amor egoista i un amor digne de Tu.
A l'amor egoista
em dedico a Tu
excloent tota la resta.
En canvi, a l'amor digne de Tu,
Tu aixeques el vel, perquè jo Et vegi.
Idò l'alabança no és meva en això ni en l'altre,
sinò que l'alabança es a Tu,
tant en això com en l'altre.
11. Rabí'a de Basora – A la meva ànima
A
la meva ànima
hi ha un temple, un oratori, una mesquita i una esglèsia
on m'agenollo.
La pregària ens hauria de portar al lloc a on ja no existeixen més murs ni noms.
No existeix una regió d'amor, on la soberania sigui
del Res lluminós?
...On l'èxtasi es verteixi a dins de sí mateix
i es perdi?
...On cada ala estigui plena de vida,
sense tenir ment ni
cos?
A
la meva ànima
hi ha un temple, un oratori, una mesquita i una esglèsia...
que es disolen, que
es disolen en
Déu.
13. La música i el sufisme
● Vinculació amb la poesia.
● Diferència entre:
– Música cortesana.
– Zikr, o record del Diví.
– Ennobliment del caràcter mitjançant la música (per
exemple, amb teràpia musical durant l'Imperi Otomà,
s. XIII-XX).
● Sufisme, sama'a i sohbet.
15. 4. CONCLUSIONS
● L'art amb intenció de pregària és una poderosa forma de zikr -record de
Déu- en aquest món.
●
L'expressió espiritual mitjançant l'art arriba més enllà de les diferències
individuals, culturals i religioses - a un lloc per damunt, ecumènic.
●
Moltes dones, a totes les societats i al llarg de la història, han cercat la
Bellesa Divina en la seva pròpia creativitat i bellesa interior.
●
Aquest acte íntim d'adoració, en ser realitzat per dones, ens transmet les
virtuts de grans dones com Maria: humilitat, senzillesa, amor incondicional,
servei a les criatures i al Creador.
● Cal respectar i tenir cura de totes les expressions espirituals autèntiques,
enriquint-nos amb la seva diversitat.
16. 5. APUNTS DE BIBLIOGRAFIA WEB
https://ballandalus.wordpress.com
http://www.islamicartsmagazine.com
http://www.wisemuslimwomen.org
http://womensvoicesnow.org
http://sufism.org
http://www.wikipedia.org
http://www.literarystudies.wordpress.com
http://useum.org
